Rojos (pel·lícula)

Rojos
Reds
Fitxa
Direcció	Warren Beatty
Protagonistes	Warren Beatty; Diane Keaton; Jack Nicholson; Paul Sorvino; Gene Hackman; Edward Herrmann; Maureen Stapleton; M. Emmet Walsh; Ian Wolfe; Bessie Love; Max Wright; Adela Rogers St. Johns; Dolph Sweet; George Jessel; George Plimpton; Henry Miller; Jerry Hardin; R. G. Armstrong; Rebecca West; Roger Nash Baldwin; Scott Nearing; Will Durant; William Daniels; John Ratzenberger; Christopher Malcolm; Dave King; Josef Sommer; Jan Tříska; Nicolas Coster; Jack Kehoe; Shane Rimmer; Simon Jones; Joseph Buloff; Jerzy Kosinski; Ramon Bieri; Dora Russell; Harry Ditson; Leigh Curran; Kathryn Grody; Nancy Diuguid; Roger Sloman; Stuart Richman; Oleg Kerensky; John J. Hooker; Bernardine Szold Fritz
Producció	Warren Beatty
Dissenyador de producció	Richard Sylbert
Guió	Warren Beatty i Trevor Griffiths
Música	Stephen Sondheim
Fotografia	Vittorio Storaro
Muntatge	Dede Allen
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1981
Durada	194 min
Idioma original	rus ; anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Finlàndia
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema biogràfic, drama, cinema romàntic i cinema bèl·lic
Lloc de la narració	Finlàndia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1982); Oscar a la millor actriu secundària (1982); Oscar al millor actor secundari (1982); Oscar al millor actor (1982); Oscar a la millor actriu (1982); Oscar a la millor direcció (1982); Oscar a la millor fotografia (1982); Oscar al millor muntatge (1982); Oscar al millor guió original (1982); Oscar al millor vestuari (1982); Oscar a la millor direcció artística (1982); Oscar al millor so (1982) ;
Premis	Oscar a la millor actriu secundària (1980); Oscar a la millor direcció (1981); National Board of Review Award a la millor pel·lícula (1981); Oscar a la millor fotografia (1980); BAFTA a la millor actriu secundària (1983); Globus d'Or al millor director (1981); BAFTA al millor actor secundari (1983); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Rojos (títol original en anglès Reds) és una pel·lícula dirigida per Warren Beatty, i estrenada el 1981, amb Warren Beatty i Diane Keaton com a protagonistes. Gira al voltant de la vida de John Reed,^[1]^[2] el militant comunista, periodista, i escriptor que va fer la crònica de la Revolució Russa de 1917 i del seu Deu dies que van sacsejar el món (Ten Days that Shook the World).^[3]Aquesta pel·lícula ha estat doblada i emesa al català el 1997.^[4]

Al costat de Beatty i de Keaton, Edward Herrmann, Jerzy Kosiski, Jack Nicholson, Paul Sorvino, Maureen Stapleton, Ramon Bieri, Nicolas Coster i M. Emmet Walsh. Adaptada per Warren Beatty, Peter S. Feibleman (no surt als crèdits), Trevor Griffiths, Elaine May (no surt als crèdits) i Jeremy Pikser de les memòries de Reed.^[5]

Warren Beatty va rebre l'Oscar al millor director. Va ser també nominat per l'Oscar a la millor pel·lícula, que va perdre en benefici de la pel·lícula Carros de foc.^[6] La pel·lícula ha estat considerada per l'American Film Institute com una de les millors pel·lícules èpiques de la història.^[7]

Personatges històrics

John Silas Reed - Warren Beatty
Louise Bryant - Diane Keaton
Max Forrester Eastman - Edward Herrmann
Grigori Zinóviev - Jerzy Kosiński
Eugene O'Neill - Jack Nicholson
Emma Goldman - Maureen Stapleton

Els testimonis (The Witnesses)

Per ordre alfabètic:

Jacob Bailin
Roger Nash Baldwin
John Ballato
Harry Carlisle
Kenneth Chamberlain
Andrew Dasburg
Tess Davis
Isaac Don Levine
Will Durant - (Filosof, historiador i escriptor)
Blanche Hays Fagen
Hamilton Fish III - (Congresista)
Dorothy Frooks - (Autora, editora i actriu)
Hugo Gellert – (Il·lustrador)
Adele Gutman Nathan
Emmanuel Herbert
George Jessel - (Actor, cantant, i productor)
Henry Miller - (Escriptor)
Arthur Mayer
Scott Nearing - (Conservador, pacifista, educador i escriptor)
Dora Russell - (Feminista i militant progressista)
George Seldes – (Periodista i crític)
Art Shields
Jessica Smith – (Editor i activista)
Adela Rogers St. Johns - (Periodista, novel·lista i guionista)
Arne Swabeck - (Cap comunista americà)
Bernadine Szold-Fritz
Galina von Meck
Will Weinstone
Rebecca West – (Feminista i escriptor)
Lucita Williams

Premis i nominacions

Premis

1982: Oscar al millor director per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton^[8]
1982: Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro^[8]
1982: Globus d'Or al millor director per Warren Beatty
1983: BAFTA al millor actor secundari per Jack Nicholson
1983: BAFTA a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton

Nominacions

1982: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar al millor actor per Warren Beatty^[8]
1982: Oscar a la millor actriu per Diane Keaton^[8]
1982: Oscar al millor actor secundari per Jack Nicholson^[8]
1982: Oscar al millor guió original per Warren Beatty i Trevor Griffiths^[8]
1982: Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i Michael Seirton^[8]
1982: Oscar al millor vestuari per Shirley Russell^[8]
1982: Oscar al millor muntatge per Dede Allen i Craig McKay^[8]
1982: Oscar al millor so per Dick Vorisek, Tom Fleischman i Simon Kaye^[8]
1982: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1982: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
1982: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Diane Keaton
1982: Globus d'Or al millor actor secundari per Jack Nicholson
1982: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
1982: Globus d'Or al millor guió per Warren Beatty i Trevor Griffiths
1983: BAFTA al millor actor per Warren Beatty
1983: BAFTA a la millor actriu per Diane Keaton
1983: BAFTA a la millor fotografia per Vittorio Storaro
1983: BAFTA al millor vestuari per Shirley Russell

Al voltant de la pel·lícula

Des de 1982, cap altra pel·lícula ha estat nominada a l'Oscar en les quatre categories d'actors.
Warren Beatty va començar el rodatge d'entrevistes amb els "testimonis" (the "witnesses") al començament dels anys 1970.^[9]
Gene Hackman va interpretar el petit paper de Pete Van Wherry. L'escena en la qual aquest anuncia a Jack Reed que Louise Bryant ja no treballa per a ell va exigir exactament 100 preses. Hackman es va negar a fer una 101 presa.

Referències

↑ Duke, David C. John Reed. Boston : Twayne Publishers, 1987, p. 41. ISBN 978-0-8057-7502-0.
↑ Lehman, Daniel W. (Daniel Wayne). John Reed and the writing of revolution. Athens : Ohio University Press, 2002, p. 201. ISBN 978-0-8214-4108-4.
↑ Reguera, Ivan. «‘Rojos’, la película sobre el comunismo que financió una “torre del capitalismo”» (en castellà). cuartopoder.es, 25-01-2021. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ «Rojos». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ Myers, Marc «THE STORY OF 'REDS' AND THE REED HOUSE» (en anglès). The New York Times, 03-01-1982. ISSN: 0362-4331.
↑ «Reds - Awards». The New York Times, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ «AFI’s 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ ^8,00 ^8,01 ^8,02 ^8,03 ^8,04 ^8,05 ^8,06 ^8,07 ^8,08 ^8,09 ^8,10 ^8,11 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].
↑ Nast, Condé. «Thunder on the Left» (en anglès americà). Vanity Fair, 22-01-2007. [Consulta: 30 juliol 2022].

Viccionari

[1] Duke, David C. John Reed. Boston : Twayne Publishers, 1987, p. 41. ISBN 978-0-8057-7502-0.

[2] Lehman, Daniel W. (Daniel Wayne). John Reed and the writing of revolution. Athens : Ohio University Press, 2002, p. 201. ISBN 978-0-8214-4108-4.

[3] Reguera, Ivan. «‘Rojos’, la película sobre el comunismo que financió una “torre del capitalismo”» (en castellà). cuartopoder.es, 25-01-2021. [Consulta: 30 juliol 2022].

[4] «Rojos». ésAdir > Filmoteca: pel·lícules. [Consulta: 30 juliol 2022].

[5] Myers, Marc «THE STORY OF 'REDS' AND THE REED HOUSE» (en anglès). The New York Times, 03-01-1982. ISSN: 0362-4331.

[6] «Reds - Awards». The New York Times, 10-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 30 juliol 2022].

[7] «AFI’s 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2022].

[:0-8] 8,00 ^8,01 ^8,02 ^8,03 ^8,04 ^8,05 ^8,06 ^8,07 ^8,08 ^8,09 ^8,10 ^8,11 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[9] Nast, Condé. «Thunder on the Left» (en anglès americà). Vanity Fair, 22-01-2007. [Consulta: 30 juliol 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula
1935–1950	El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) The Life of Emile Zola (1937) The Citadel (1938) Cims borrascosos (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) Watch on the Rhine (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Tot sobre Eva (1950)
1951–1975	A Streetcar Named Desire (1951) Sol davant el perill (1952) D'aquí a l'eternitat (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben-Hur (1959) L'apartament / Sons and Lovers (1960) West Side Story (1961) No es va atorgar (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Darling (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Z (1969) Five Easy Pieces (1970) La taronja mecànica (1971) Crits i murmuris (1972) La nit americana (1973) Amarcord (1974) Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) Annie Hall (1977) El caçador (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) Rojos (1981) Gandhi (1982) La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) L'honor dels Prizzi (1985) Hannah i les seves germanes (1986) Broadcast News (1987) El turista accidental (1988) My Left Foot (1989) Un dels nostres (1990) El silenci dels anyells (1991) El joc de Hollywood (1992) La llista de Schindler (1993) Quiz Show (1994) Leaving Las Vegas (1995) Fargo (1996) L.A. Confidential (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) Topsy-Turvy (1999) Traffic (2000)
2001–present	Mulholland Drive (2001) Lluny del cel (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) Entre copes (2004) Brokeback Mountain (2005) United 93 (2006) No Country for Old Men (2007) Em dic Harvey Milk (2008) En terra hostil (2009) La xarxa social (2010) The Artist (2011) Zero Dark Thirty (2012) American Hustle (2013) Boyhood (2014) Carol (2015) La La Land (2016) Lady Bird (2017) Roma (2018) The Irishman (2019) First Cow (2020) Drive my car (2021) Tár (2022)