Unió Esportiva Sant Andreu
Dades | |||
---|---|---|---|
Sobrenom | Quadribarrats, andreuencs | ||
Tipus | Societat Anònima Esportiva | ||
Idioma oficial | Català | ||
Creació | 1909 | ||
Activitat | |||
Esport | futbol | ||
Lliga | Segona Federació | ||
Instal·lació esportiva | Camp Municipal Narcís Sala: Barcelona . 6.563 | ||
Afiliats | 4.000 socis i sòcies[1] | ||
Governança corporativa | |||
Seu |
| ||
Presidència | Manuel Camino[2] | ||
Entrenador principal | Xavier Molist[4] | ||
Capità | Albertito Garcia[5] | ||
Propietat de | Taito Suzuki[3] | ||
Altres | |||
Color | groc, vermell | ||
Equipament esportiu | |||
| |||
Equipament | Meyba | ||
Lloc web | https://www.uesantandreu.cat/ | ||
La Unió Esportiva Sant Andreu, S.A.E. (UESA) és un club de futbol de Barcelona vinculat a Sant Andreu de Palomar. Va ser fundat el 1909 i és conegut principalment pel seu primer equip masculí, que competeix a Segona Federació de la Lliga espanyola de futbol, la quarta categoria estatal. A més, compta amb una àmplia estructura de futbol base amb més de 60 equips, tant masculins com femenins.[6][7]
El Club va viure la seva millor època entre els anys 50 i anys 70, jugant 11 temporades a la Segona divisió espanyola i arribant als quarts de final de la Copa del Rei de 1970-71. El seu camp, el Camp Municipal Narcís Sala, es va inaugurar a la mateixa època.[8]
En l'actualitat, el rival principal del Sant Andreu és el CE Europa, contra qui juga al Derbi del Pla de Barcelona.[9] A part de l'Europa, el Sant Andreu ha conegut més rivalitats al llarg de la seva història.
El Sant Andreu és considerat com un dels clubs històrics del futbol català per la seva antiguitat i la seva llarga presència a categories nacionals i estatals. A més, ha guanyat dues Copes Catalunya, ha campionat a vàries lligues estatals i compta amb el tercer nombre de socis més alt de Barcelona, darrere el FC Barcelona i el RCD Espanyol.[10][11]
Història
[modifica]La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.[12] Aquest club fou anomenat FC Z[13] o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.[14]
El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així l'Avenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.[15] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.[16]
La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu,[17] només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, en el partit d'inaguración de l'estadi, contra el Santurtzi. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart Solves es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, en que va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino[18] Camino ha estat president del Sant Andreu fins a l'actualitat, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprà la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana.[19][20]
El 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca Club de Fútbol UDS a l'Helmántico (1-2) en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival.[21][22]
Símbols
[modifica]Colors
[modifica]La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per votació popular dels socis, eliminant així la bandera espanyola i situant en el seu lloc la bandera de Sant Andreu.[23]
Evolució de l'uniforme
[modifica]
Andreuenc
1909-1925 |
Avenç
1911-1925 |
UESA
1925-1940 |
CDSA
1939-1940 |
CDSA
1940-1954 |
CDSA
1954-1973 |
UESA
1973-2009 |
UESA
2009-2010 |
UESA
2010-2012 |
UESA
2012-2013 |
UESA
2013-2014 |
Himne
[modifica]L'himne del Sant Andreu es diu Flames i ginesta i va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les Noces d'Or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya.[24] La lletra l'ha escrit en Bru Romeo i la música va ser composada per en Ricard Castells. Aquest himne encara se sent abans i després de cada partit al Narcís Sala. La lletra és la següent:
Flames i ginesta són nostres colors; |
Flames i ginesta són nostres colors... |
Palmarès
[modifica]- 2 cops campió de la Copa Catalunya (2008-09, 2018-19)
- 3 cops campió de Catalunya de Segona Categoria (1919-20, 1920-21, 1939-40)
- 2 cops campió de 2a Divisió B (1991-92, 2009-10)
- 5 cops campió de 3a Divisió (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90)
- 1 cop campió de la Primera Divisió Catalana (1999-2000)
- 6 cops campió del Torneig d'Històrics del Futbol Català (2005, 2007, 2014, 2021, 2023, 2024)[25]
- 1 cop campió de la Copa Federació (2012-13)
Plantilla actual
[modifica]
|
|
Cos tècnic
[modifica]- Entrenador: Xavi Molist
- Segon entrenador: Cristian Gómez
- Preparador físic: Sergi Seró
- Entrenador de porters: Iván Pérez
- Fisioterapeuta: Derek Gordillo
- Delegat d'equip: Francesc Vives
- Utiller: Leonardo López
- Auxiliars: Issa Kassim
- Analista tàctic: Rubén Cordero
Temporades
[modifica]Fins a l'any 2020 el club ha militat 11 vegades a Segona Divisió, 19 a Segona B i 43 a Tercera Divisió.
|
|
|
|
|
|
|
Jugadors destacats
[modifica]
|
|
|
Els anys entre parèntesis indiquen la primera i la darrera temporada al club.
Jugadors amb més partits
[modifica]Jugador | Nom complet | Temporades | Partits |
---|---|---|---|
Moya | Antoni Moya i Ribalta | 1968-71, 1972-78 | 332 |
Tovar | Guillermo Tovar Tous | 1968-71, 1973-79 | 331 |
Martín | Antonio Martín López | 1968-74, 1975-77 | 286 |
Guri | Luis Guri Lázaro | 1977-84 | 250 |
Valencia | Ángel Valencia Omedes | 1952-61 | 247 |
Font | Antoni Font i Costa | 1973-81 | 245 |
Hans | Hans Schnonhöffer i Martí | 1987-93 | 244 |
De Frías | Ricard de Frías Carabias | 1977-80, 1981-88 | 243 |
Alborch | Jaume Alborch i Marcús | 1953-54, 1956-58, 1960-65 | 242 |
Manolo Va | Manuel Va i Esteve | 1932-33, 1936-37, 1939-40, 1941-43, 1944-52 | 224 |
Nicolás | José Antonio Nicolás Montoliu | 1978-84 | 224 |
Penyes i massa social
[modifica]Socis
[modifica]El Sant Andreu compta amb una de les més nombroses del futbol català, superant els 4.000 socis de cara la temporada 2024-25, el tercer nombre més alt de Barcelona.[11]
Pel que fa a la distribució territorial dels socis, una gran part té residència al districte de Sant Andreu de Barcelona, però també compta amb un percentatge de socis relativament alt als districtes de Nou Barris, l'Eixample i Sant Martí. A més, compta amb socis arreu de Catalunya i a una dotzena d'altres països.[49]
Evolució del nombre de socis
[modifica]Temporada | Nombre de socis |
---|---|
2020-21 | 670[50] |
2021-22 | 777[50] |
2022-23 | 1.134[51] |
2023-24 | 3.454[49] |
2024-25 | 4.000[11] |
Grups d'animació
[modifica]El club ha comptat amb diversos grups d'animació com grups Eskamot Quadribarrat, Nucli Fènix i Desperdicis, aquest últim és l'únic en actiu des del 2007.[52][53][54]
A partir de la temporada 2023-24, el club ha comptat amb la Federació de Penyes, que aglutina totes les penyes existents dins el club. En el moment de creació de la federació aquesta comptà amb 5 penyes inscrites: 9nats, La Fumerola, Desperdicis, Quadritarats i The Ramblers.[55] Els Desperdicis són el grup d'animació amb més pes, amb una ideologia marcadament d'esquerres i catalanista, el grup té una molt bona relació amb el club i és reconegut pels seus tifos.[56][57][58]
Dimensió social
[modifica]El club té una dimensió política i social molt marcada, amb vincles històrics amb el catalanisme i l'esquerra. Un exemple de la vessant social del club és la seva cooperació amb l'ONG Proactiva Open Arms, portant el seu logo a la samarreta pel partit de Copa del Rei de 2018-19 contra l'Atlètic de Madrid. Aquest lligam amb l'ONG es va veure ampliat amb la visita al vaixell d'Open Arms el febrer del 2019 i continua a la temporada 2024-25, portant el seu logo a la samarreta.[59][60][61] A més, compta amb el suport de varis grups de música catalans, com Els Amics de les Arts, The Tyets i Ginestà.[62][63]
Dades del club
[modifica]En competicions catalanes (FCF)
[modifica]- Temporades a Primera Divisió Catalana: 2 (1946-47, 1999-2000)
- Temporades a Primera Regional: 6 (1940-46)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup A: 6 (1912-16, 1921-23)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup B: 14 (1917-21, 1923-28, 1934-38, 1939-40)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Segona Categoria: 7 (1916-17, 1928-34)
En competicions espanyoles (RFEF)
[modifica]- Temporades a Segona Divisió: 11 (1950-53, 1969-77)
- Millor posició a la lliga: 4t (temporada 1950-51)
- Pitjor posició a la lliga: 19è (temporada 1976-77)
- Partits jugats: 396 (198 a casa, 198 fora)
- Punts aconseguits: 394 (297 a casa, 97 fora)
- Partits guanyats: 148 (128 a casa, 20 fora)
- Partits empatats: 98 (41 a casa, 57 fora)
- Partits perduts: 150 (29 a casa, 121 fora)
- Gols a favor: 481 (364 a casa, 117 fora)
- Gols en contra: 511 (174 a casa, 337 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 5-0 (Osasuna 1950-51, Lleida 1951-52, Logroñés 1971-72, Valladolid 1973-74, Ensidesa 1975-76), 6-1 (Orensana 1950-51), 7-2 (Gimnàstic 1951-52)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 1-4 (Tenerife 1974-75)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Lleida 1952-53)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 8-0 (Ferrol 1951-52)
Gols històrics a Segona Divisió:
- Gol 1: Buqué. Jornada 1 (1950-1951), Girona FC 0-1 (1-2) Sant Andreu.[64]
- Gol 100: Berasaluce, en pròpia porta. Jornada 14 (1951-1952), Sant Andreu 2-1 (4-1) CD Alavés.[65]
- Gol 200: Yanko. Jornada 38 (1969-1970), Sant Andreu 1-0 (4-0) Real Gijón.[66][67]
- Gol 300: Feliu. Jornada 24 (1972-1973), Sant Andreu 2-3 (2-3) Pontevedra CF.[68]
- Gol 400: Pujol. Jornada 35 (1974-1975), Sant Andreu 3-0 (3-1) Cultural Leonesa.[69]
- Temporades a 2a B: 19 (1977-80, 1990-97, 2005-07, 2008-15)
- Millor posició a la lliga: 1r (temporades 1991-92, 2009-10)
- Pitjor posició a la lliga: 19è (temporada 1996-97)
- Partits jugats: 724 (362 a casa, 362 fora)
- Punts aconseguits: 899 (583 a casa, 316 fora)
- Partits guanyats: 272 (193 a casa, 79 fora)
- Partits empatats: 208 (94 a casa, 114 fora)
- Partits perduts: 244 (75 a casa, 169 fora)
- Gols a favor: 896 (579 a casa, 317 fora)
- Gols en contra: 794 (336 a casa, 458 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 10-0 (Manacor 1993-94)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-5 (Gramenet 2009-10)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Gramenet 1995-96)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 4-0 (Girona FC 1977-78, Llevant UE 1978-79, Gandia 1990-91), 5-1 (Llevant UE 1977-78, Gimnàstic 1978-79), 7-3 (RCD Mallorca B 1995-96)
Gols històrics a Segona Divisió B:
- Gol 1: Font. Jornada 2 (1977-1978), Sant Andreu 1-0 (1-0) Algeciras CF.[70]
- Gol 100: José María. Jornada 24 (1979-1980), Sant Andreu 1-0 (2-1) CD San Fernando.[71]
- Gol 200: Manolo Muñoz. Jornada 23 (1991-1992), CF Sporting Maonès 0-1 (0-1) Sant Andreu.[72]
- Gol 300: Glaría. Jornada 29 (1992-1993), Sant Andreu 4-1 (4-1) AEC Manlleu.[73]
- Gol 400: Conget. Jornada 11 (1994-1995), Sant Andreu 4-1 (4-1) Ontinyent CF.[74]
- Gol 500: Jimmy Prat. Jornada 23 (1996-1997), Sant Andreu 1-0 (1-2) RCD Espanyol B.[75]
- Gol 600: Lanzarote. Jornada 9 (2008-2009), Sant Andreu 2-0 (5-1) VCF Mestalla.[76]
- Gol 700: Máyor. Jornada 35 (2009-2010), Sant Andreu 1-0 (1-0) RCD Espanyol B.[77]
- Gol 800: David Prats. Jornada 35 (2011-2012), CF Badalona 1-0 (1-0) Sant Andreu.[78]
Dades fins al 14/05/2017:
- Temporades a 3a: 41 (1940-41, 1947-50, 1953-69, 1980-90, 1997-99, 2000-05, 2007-08, 2015-18)
- Millor posició a la lliga: 1r (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90)
- Pitjor posició a la lliga: 20è (1986-87)
- Partits jugats: 1.450 (725 a casa, 725 fora)
- Punts aconseguits: 1.807 (1.132 a casa, 675 fora)
- Partits guanyats: 666 (444 a casa, 222 fora)
- Partits empatats: 316 (153 a casa, 163 fora)
- Partits perduts: 468 (128 a casa, 340 fora)
- Gols a favor: 2.446 (1.552 a casa, 894 fora)
- Gols en contra: 1.906 (757 a casa, 1.149 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 9-1 (Sueca 1949-50)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-6 (Vilafranca 1989-90)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Terrassa 1961-62)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1959-60, Mataró 1997-98)
Gols històrics a Tercera Divisió:
- Gol 1: Lluch. Jornada 1 (1940-1941), CE Constància 2-1 Sant Andreu.
- Gol 500: Cos. Jornada 2 (1956-1957), Sant Andreu 2-0 (8-1) CD La Cava.[79]
- Gol 1000: Tell. Jornada 21 (1964-1965), Sant Andreu 2-0 (3-0) CF Palafrugell.[80]
- Gol 1500: Rafa. Jornada 22 (1983-1984), Sant Andreu 1-0 (4-1) FC Vilafranca.[81]
- Gol 2000: Ramon Triguero. Jornada 1 (2000-2001), UE Vilassar de Mar 0-1 (1-3) Sant Andreu.[82]
- Participacions en la Copa del Rei: 30
- Millor posició a la Copa: 1/4 de final (eliminat pel Sevilla 1970-71)
- Eliminatòries disputades: 65
- Eliminatòries superades: 35
- Partits jugats: 115 (58 a casa, 57 fora)
- Partits guanyats: 46 (33 a casa, 13 fora)
- Partits empatats: 22 (9 a casa, 13 fora)
- Partits perduts: 47 (16 a casa, 31 fora)
- Gols a favor: 167 (114 a casa, 53 fora)
- Gols en contra: 159 (70 a casa, 89 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 6-0 (Vilobí 1991-92)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-4 (Vilobí 1991-92, Blanes 1992-93)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 1-5 (Lleida 1985-86), 0-4 (Atlètic de Madrid 2013-14)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1985-86)
Referències
[modifica]- ↑ https://beteve.cat/esports/exit-majuscul-sant-andreu-supera-4000-socis/
- ↑ https://www.uesantandreu.cat/2015/10/manuel-camino-es-president-a-tots-els-efectes-de-la-ue-sant-andreu/
- ↑ https://www.uesantandreu.cat/2024/11/taica-corporation-adquireix-la-majoria-de-laccionariat-de-la-ue-sant-andreu/
- ↑ https://www.uesantandreu.cat/2024/06/xavi-molist-renova-com-a-entrenador-del-sant-andreu/
- ↑ https://www.uesantandreu.cat/2024/05/albertito-renova-amb-el-sant-andreu-3/
- ↑ «Futbol base». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Futbol femení». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Història». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Díaz, José. «FOTOS | Així era un derbi del pla de Barcelona a principis de segle». Tot Barcelona, 30-01-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Asensio, Juan. «El Sant Andreu, el més Històric del futbol català». Diari de Barcelona, 08-08-2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Agudo, Pablo. «El Sant Andreu supera els 4.000 socis, un èxit sense precedents en les darreres dècades». betevé, 09-09-2024. [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ Mundo Deportivo, 21/01/1909, pàgina 4
- ↑ «Mundo Deportivo, 09/09/1909, pàgina 4». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 19 gener 2010].
- ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009, vegeu apartat Bibliografia
- ↑ Notas Varias Arxivat 2021-01-09 a Wayback Machine., Mundo Deportivo, 19 febrer de 1914, pàgina 4]
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Mundo Deportivo, 01/10/1924, pàgina 9». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
- ↑ «Mundo Deportivo, 30/11/1924, pàgina 2». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
- ↑ Garreta, Angel «Joan Gaspart confirma la venda de les seves accions a l'empresari andreuenc Manuel Camino». ARA, 15-04-2011 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 9 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Miró, Ruben «Camino, part II». L'Esportiu, 23-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 26 de febrer 2021 a Wayback Machine.
- ↑ «L'exdona de Dani Alves compra el Sant Andreu». CCMA, 10-07-2014 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 3 de març 2021 a Wayback Machine.
- ↑ «Salamanca - Sant Andreu: la mare de totes les finals», 03-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «El Sant Andreu aconsegueix un ascens històric a Segona RFEF», 04-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Unió Esportiva Sant Andreu - Els Escuts i les Samarretes». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ «Himne». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Seus / Finals». [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ «Primer Equip». Arxivat de l'original el 2021-03-13. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Mundo Deportivo, 17/02/1965, pàgina 2». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑ «Mundo Deportivo, 23/05/1965, pàgina 2». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑ «Mundo Deportivo, 26/07/1996, pàgina 43». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo, 08/10/1996, pàgina 51
- ↑ Mundo Deportivo, 09/10/1996, pàgina 32
- ↑ Mundo Deportivo, 29/05/2004, pàgina 54
- ↑ 33,0 33,1 «L'ex mujer de Alves compra el Sant Andreu» (en castellà). Sport, 10-07-2014. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «Manuel Camino torna al capdavant de la UE Sant Andreu». andreuenc, 22-06-2015. Arxivat de l'original el 2022-01-22. [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ Mundo Deportivo. «Xavi Torrijos se va a la calle por culpa de los malos resultados. Xavi Agustí ocupará el banquillo del Sant Andreu», 27-10-2001. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ «Mundo Deportivo, 13/11/2001, pàgina 31». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑ «Mundo Deportivo, 04/06/2004, pàgina 29». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 9 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Jaume Creixell dice que "he recuperado la ilusión"», 01-06-2006. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Félix Arnáiz Lucas, nuevo entrenador cuatribarrado"», 14-02-2007. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Lucas, muy motivado con el reto"», 15-02-2007. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Natxo González ficha por el Sant Andreu», 27-06-2007. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ El 9. «Piti, nou entrenador del Sant Andreu», 17-05-2011. [Consulta: 17 maig 2011].
- ↑ 43,00 43,01 43,02 43,03 43,04 43,05 43,06 43,07 43,08 43,09 «SANT ANDREU VINTAGE». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 «SANT ANDREU VINTAGE 2». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ «Mundo Deportivo, 02/08/1958, pàgina 3». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ 47,0 47,1 «Mundo Deportivo, 19 octubre de 1969, pàgina 15». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Mundo Deportivo, 25/08/1977, pàgina 13». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
- ↑ 49,0 49,1 «El Sant Andreu té socis a tots els districtes de Barcelona». UE Sant Andreu, 25-01-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 50,0 50,1 «📈 Estem a punt de tancar un any històric també en el creixement social del Sant Andreu 💛❤️». Twitter. UE Sant Andreu, 29-12-2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Acaba amb èxit la campanya de socis Ànima UESA». UE Sant Andreu, 07-10-2022. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Tedó, Xavi. «Els altres grans derbis del futbol català». Diari ARA, 30-04-2017. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Narcís Sala: Nucli Fènix s’acomiada en el partit de Copa de dimecres», dimarts, 6 setembre 2011. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «LA BANDA IZQUIERDA: Entrevista a Desperdicis», 17-07-2010. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ «El Sant Andreu estrena Federació de Penyes», 07-11-2023. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Catalunya es más que un club» (en castellà), 11-06-2012. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «“Emoció, rebel·lia i animació”: l’evolució de les aficions del futbol barceloní». [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Los tifos que compiten con la Champions están en la Segunda RFEF catalana... y tienen mensaje más allá del fútbol» (en castellà), 15-05-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «El gesto solidario del Sant Andreu con Open Arms» (en castellà), 05-12-2018. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «El Sant Andreu visita el vaixell de Proactiva Open Arms | betevé», 25-02-2019. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «El Sant Andreu i la lluita contra la “mercantilització” del futbol», 18-05-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ Riu, Mònica. «El nou disc d’Els Amics de les Arts es retroba amb Sant Andreu». L'Exprés de Sant Andreu, 19-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Marbà, Marc. «En Pau, del duet Ginestà, un fidel de la UE Sant Andreu». 3Cat, 24-05-2022. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 11/09/1950, pàgina 4». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 09/12/1951, pàgina 3». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 20». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 21». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 19/02/1973, pàgina 20». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 05/05/1975, pàgina 28». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 12/09/1977, pàgina 26». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 25/02/1980, pàgina 27». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 10/02/1992, pàgina 26». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 22/03/1993, pàgina 27». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 14/11/1994, pàgina 22». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 02/02/1997, pàgina 28». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 20/10/2008, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 19/04/2010, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 26/11/2012, pàgina 30». Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 03/09/1956, pàgina 7». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 18/01/1965, pàgina 8». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 06/02/1984, pàgina 25». Arxivat de l'original el 2010-03-04. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 04/09/2000, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
Bibliografia
[modifica]- Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009. Autors: Xavier Araguz, Joan Esteve, Àngel Domingo, Jordi Petit, Eduardo Quintana, Quim Terrè i Vicenç Martínez. Editorial: Ajuntament de Barcelona. ISBN 978-84-9850-175-9.