Usuari:Alvaro Vidal-Abarca/Arxiu
Aparença
Articles millorables per al Viquiprojecte:Els 1.000
[modifica]- Teoria de nombres Fet!
- Passo de 21.560 octets a 26.838 octets, però encara s'ha d'ampliar més per arribar als 30.000! --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 11:34, 12 maig 2013 (CEST)
- Passo de 26.838 octets a 32.334 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 11:56, 19 maig 2013 (CEST)
- Probabilitat Fet!
Segurament agafaréHe agafat idees del francès fr:Probabilité- Passo de 14.627 octets a 27.850 octets, però encara queda una mica pels 30.000! --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 13:17, 25 maig 2013 (CEST)
- Passo de 27.850 octets a 32.291 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 08:31, 26 maig 2013 (CEST)
- Anàlisi matemàtica Fet! - Com que és un article introductori, i que després deriva a les diverses branques de l'anàlisi, em temo que no es podrà ampliar gaire. Tot i això,
intentaré incorporarhe incorporat informació de la Wikipedia en alemany de:Analysis.- Passo de 18.952 octets a 31.492 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 15:07, 16 juny 2013 (CEST)
- Simetria Fet!: completaré la secció de Geometria i n'afegiré una altra sobre Matemàtiques, a partir de l'article en anglès, en:Symmetry
- Passo de 30.869 octets a 39.394 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 17:58, 17 juny 2013 (CEST)
- Passo de 39.394 octets a 39.495 octets, després de traduir els peus de les il·lustracions. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 19:17, 17 juny 2013 (CEST)
- Freqüència Fet!: agafaré idees del rus ru:Частота; també de simple:Frequency i de it:Frequenza
Discussió amb Solde: Usuari Discussió:Solde#Re: Els 1000- Passo de 12.152 octets a 14.154 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 23:38, 18 juny 2013 (CEST)
- Amadalvarez passa de 14.154 octets a 24.999 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 15:48, 19 juny 2013 (CEST)
- Passo de 24.999 octets a 30.243 octets. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 17:15, 19 juny 2013 (CEST)
Passo de 30.243 octets a 24.821 octets, després de consensuar amb amador que es podien esborrar les traduccions temporals entre comentaris. --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 20:15, 19 juny 2013 (CEST)- En resum, entre tot@s passem als 30.196 octets. Bona feina a tothom! --Alvaro Vidal-Abarca (disc.) 17:41, 20 juny 2013 (CEST)
Articles fets
[modifica]- Forma canònica de Jordan
- Forma normal de Frobenius
- Descomposició de matrius
- Forma canònica
- Matriu de Jordan
- Descomposició de Jordan–Chevalley
- Matriu diagonal per blocs / Matriu per blocs
- Bloc de Jordan
- Matriu normal
- Camille Jordan
- Semblança de matrius
- Matriu nilpotent
- Lema de Jordan
- Descomposició en valors singulars
- Gràfic sense traduir a l'article Càlcul de probabilitats, preferiblement en format SVG
- L'he substituït per [[Fitxer:Probabilitat nd6.svg|thumb|Probabilitat ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus]] i [[Fitxer:Probabilitat nd6 acumulada.svg|thumb|Probabilitat acumulada ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus]]
- Llevat de
- Nombre de condició d'una matriu
- Matriu unitària
- Revisar l'article Funció, per netejar ortografia, puntuació i revisar traducció
- Matriu diagonalitzable
- Canvi de base
- Cos algebraicament tancat
Multipicació de blocsJa existeix Matriu per blocs#Multiplicació de matrius per blocs- Matriu esglaonada
- Teorema de la dimensió per espais vectorials
- Caldrà afegir-hi un vincle des de l'article Dimensió d'un espai vectorial
- Vector propi generalitzat
- Subespai invariant
- Pol (anàlisi complexa)
- Teorema de la corba de Jordan
- Descomposició de Schur
- Lema dels nuclis
- Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals
- Matriu acompanyant
- Càlcul funcional holomorf
- Operador semisimple
- Operador compacte
- Rang (àlgebra lineal)
- Resolvent (anàlisi matemàtica)
- Divisor elemental
- Factor invariant
- Matriu de decalatge
- Operador de decalatge
Espectre (matemàtiques)Espectre (anàlisi funcional)- crear a partir de en:Spectrum (functional analysis) i de es:Espectro de un operador
- completar Espectre (desambiguació) amb l'acepció per matemàtiques
- afegir enllaços a:
Domini ideal principal/ Domini d'ideals principals- Redenominar l'article Enter d'Einsenstein per Enter d'Eisenstein
- Descomposició LU
- Descomposició QR
- Descomposició LDU
- Descomposició LUP
- Estabilitat numèrica En procés... (cal afegir article a "Vegeu també")
Transposta conjugada- De fet, per coherència, he creat Matriu transposada conjugada En procés... (cal afegir article a "Vegeu també"), i he arreglat enllaços a:
- Matriu (matemàtiques)
- Matriu normal
- Descomposició en valors singulars
- Matriu unitària
- Descomposició de matrius
- Matriu diagonalitzable
- Descomposició de Schur
- Espai euclidià
- Rang (àlgebra lineal)
- Descomposició LU
- Descomposició QR
- Matriu hermítica
- Matriu definida positiva
- Arrel de la unitat
- Algorisme LMS
- Operador hermític
- De fet, per coherència, he creat Matriu transposada conjugada En procés... (cal afegir article a "Vegeu també"), i he arreglat enllaços a:
- Valor singular
- Descomposició en valors propis -> Descomposició en valors propis d'una matriu
- Descomposició en valors propis d'una matriu
- Forma de Schur
- Descomposició polar En procés... (cal afegir article a "Vegeu també")
- Reducció LU
- Factorització de rang <- Descomposició de rang
Descomposició LU per blocs(article massa curt i sense referenciar)Factorització RRQR(article massa curt i sense referenciar)- Descomposició QZ
Valor propi generalitzat(és una redirecció)- Base ortonormal
- Espai vectorial generat
- Bandera de subespais
- Filtració (matemàtiques)
- Ordre total
- Varietat de banderes <- Varietat de banderes generalitzada
- Objecte matemàtic
- Amplio Teorema d'incompletesa de Gödel (vegeu discussió amb Solde)
- Operador adjunt
- Matriu d'adjunts
- Representació decimal
- Computació algebraica, Computació algebraica#Igualtat
CanonicalitzacióCanonització (informàtica)- Teorema de classificació
- Forma normal de Smith
- Forma normal de Skolem
- Forma normal negativa
- Forma normal conjuntiva
- Forma normal disjuntiva
- Forma normal algebraica
- Forma canònica (àlgebra de Boole)
- Forma prenexa