Núm.
Nom
Període
Naixement-Mort
Ressenya Biogràfica
Virrei
Esdeveniments
1
Berenguer de Cruïlles 1359 -1362 Peratallada (1310 ) - Barcelona (1362 )Bisbe de Girona .
Cort de Cervera (1359)
2
Romeu Sescomes 1363 -1364 ?? - Lleida (1380 )
Bisbe de Lleida Joan d'Aragó Corts de Montsó (1362)
3
Ramon Gener 1364 ?-1365 ? - 1388
Canonge de la Seu d'Urgell
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1365)
4
Bernat Vallès 1365 -1367 ? - 1389
Canonge de Barcelona
Joan d'Aragó Corts de Tortosa (1365) Corts de Barcelona (1365) Corts de Vilafranca-Barcelona (1367) Guerra dels dos Peres
Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367) , nomenant un regent, Bernat Bussot, per a aquest període.
R Romeu Sescomes 1375 -1376 .
.
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1372) Corts de Lleida (1375) Guerra dels dos Peres
5
Joan I d'Empúries 1376 1338 - 1398 Comte d'Empúries Joan d'Aragó Corts de Montsó (1376)
6
Guillem de Guimerà i d'Abella 1376 -1377 Ciutadilla (Segle XIV ) - Barberà de la Conca (1396 )Regent del gran Priorat de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (1372 -1396 )
Joan d'Aragó Corts de Montsó (1376) Corts de Barcelona (1377)
7
Galceran de Besora i de Cartellà 1377 -1378 ? - 1383
Almoiner del Monestir de Ripoll
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1377)
R Ramon Gener 1379 -1380 .
.
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1379)
8
Felip d'Anglesola 1380 ? - 1380
Canonge de Tarragona
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1380)
9
Pere de Santamans 1381 -1383 ? - 1383
Canonge de Tortosa
Joan d'Aragó Corts de Montsó-Fraga (1383)
10
Arnau Descolomer 1384 -1389 Amer - ?(1410 )Prevere de Girona
Joan d'Aragó Martí l'Humà Corts de Montsó-Fraga (1384) Corts de Montsó (1388)
11
Miquel de Santjoan 1389 -1396 ? (segle xiv ) - ? (Segle XV )
Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat
Martí l'Humà Corts de Montsó (1389)
12
Alfons de Tous 1396 -1413 ? - Vic (1421 )
Rector de l'església de Santa Maria del Pi , de Barcelona . Prenguè part al parlament que va tractar sobre la successió de Martí l'Humà . Adquirí l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
Martí l'Humà Jaume d'Urgell Corts de Barcelona (1409) Corts de Barcelona (1413) Compromís de Casp
13
Marc de Vilalba 1413 -1416 La Roca - Olesa de Montserrat (1439 )Abat del Monestir de Ripoll (1408 -1409 ) i primer Abat de Montserrat (1409 -?)
.
Corts de Barcelona (1413) Corts de Montblanc (1414) Revolta del comte d'Urgell
14
Andreu Bertran 1416 -1419 València (segle xiv ) - Barcelona (1433 )Bisbe de Barcelona (1416 -1420 ). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident .Joan d'Aragó Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419) Fi del Cisma d'Occident
15
Joan Desgarrigues 1419 -1422 Rosselló (segle xiv ) - (segle xv )Comanador de Masdéu (Trullars ) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
Maria de Castella Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419) Corts de Barcelona (1421)
16
Dalmau de Cartellà i Despou 1422 -1425 Cartella ? Gironès (segle xiv ) - Ripoll (1439 )
Abat de Ripoll (1410 -1439 ) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès
Maria de Castella Corts de Barcelona (1421)
17
Felip de Malla 1425 -1428 Barcelona (1380 ) - Barcelona (1431 )Conseller reial (1419 ). Canonge degà d'Osca (1422 ), almoiner de la seu de'Elna (1423 ) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424 -1431 ). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut ). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
.
.
18
Domènec Ram i Lanaja 1428 -1431 Alcanyís (segle xiv ) - Roma (1445 )Bisbe de Lleida (1419 -1435 ) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429 , assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa , per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident ..
Corts de Tortosa (1429)
R Marc de Vilalba 1431 -1434 Maria de Castella Corts de Barcelona (1431)
19
Pere de Palou 1434 -1437 Vilanova del Vallès (segle xiv ) - Barcelona (1440 )Canonge de la seu de Barcelona
Maria de Castella Corts de Montsó (1435) Corts de Barcelona (1436)
20
Pere de Darnius 1437 -1440 Sant Llorenç de la Muga ? (segle xiv ) - Girona (1440 )Canonge sagristà de Girona
Maria de Castella Corts de Barcelona (1436) Corts de Lleida (1440)
21
Antoni d'Avinyó i de Moles 1440 -1443 Girona , ? - Montserrat o Monistrol , agost de 1450 Abat de Montserrat (1440 -1450 )Maria de Castella Corts de Lleida (1440) Corts de Tortosa (1442)
22
Jaume de Cardona i de Gandia 1443 -1446 Cardona , 1405 - Cervera , agost de 1466Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442 -1459 ). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
Maria de Castella Corts de Tortosa (1443) Corts de Barcelona (1446)
23
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí 1446 -1449 Saragossa ,? - Tarragona , 9 de setembre de 1499 Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446 -1489 ). Feu un paper important en la guerra de Joan II , a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
Maria de Castella Corts de Barcelona (1446)
24
Bertran Samasó 1449 -1452 Banyoles ?. S.XIV - Càpua , 17 de juliol 1458 Abat de Ripoll (1440 -1458 ). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim , i a favor dels privilegis de l'aristocràcia.
Maria de Castella .
25
Bernat Guillem Samasó 1452 -1455 ? - Sant Joan de les Abadesses ?, 1456
Abat d'Àger
Galceran de Requesens Corts de Barcelona (1454-1458)
26
Nicolau Pujades 1455 -1458 Barcelona , s.XIV - Palerm , 1467 Ardiaca de Santa Maria del Mar , de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
Joan d'Aragó Corts de Barcelona (1454-1458)
27
Antoni Pere Ferrer 1458 -1461 Barcelona , s.XIV - en un naufragi, 1471 Tercer abat de Montserrat (1451 -1472 ). Defensor de Carles de Viana , empresonat pel seu pare, el rei Joan II , es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462 -1472 ), començada ja després del seu mandat.
Carles de Viana Corts de Fraga-Lleida (1459) Corts de Lleida (1460)
28
Manuel de Montsuar i Mateu 1461 -1464 Lleida , 1410 - Lleida , 29 d'octubre de 1491 Canonge de Lleida
Carles de Viana Joana Enríquez Guerra civil catalana Primera guerra remença
29
Francesc Colom 1464 -1467 Segle XV Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tinguè un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
Joana Enríquez Execució líders buscaires Guerra civil catalana
30
Ponç Andreu de Vilar 1467 -1470 ? - Ripoll , 1479
Abat comendatari de Ripoll (1463 -1489 )
Joana Enríquez Ferran d'Aragó
31
Miquel Samsó 1470 -1473 Girona , 1430 - Breda , 1507 Abat de Sant Salvador de Breda . Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472 ), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
Ferran d'Aragó Capitulació de Pedralbes
32
Joan Maurici de Ribes 1473 -1476 Abat del monestir de la Real de Perpinyà.
33
Miquel Delgado 1476 -1478 Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34
Pere Joan Llobera 1478 -1479 Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses , substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35
Berenguer de Sos 1479 -1482 Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya ). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.
36
Pere de Cardona 1482 -1485 Bisbe d'Urgell (1472 -1515 ). Acumulà els càrrecs de canceller (1479 -1530 ), administrador de l'abadia de Solsona (1479 -1515 ), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps.
R Ponç Andreu de Vilar 1485 -1488
37
Juan Payo Coello 1488 -1491 Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II .
38
Joan de Peralta 1491 -1494 Cinquè abat de Montserrat (1483 -1493 ) i bisbe de Vic (1493 -1505 )
39
Francí Vicenç 1494 -1497 Prior de la catedral de Tarragona . El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades , canonge sagristà de Girona , que morí de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic .
40
Pedro de Mendoza 1497 -1500 Abat de Santes Creus (1479 -1519 ). Parent de Ferran II , li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
41
Alfons d'Aragó 1500 -1503 Bisbe de Tortosa (1475 -1513 ) i arquebisbe de Tarragona (1513 -1514 )
42
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls 1503 -1504 Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504 .
43
Gonzalo Fernández de Heredia 1504 -1506 Arquebisbe de Tarragona (1490 -1511 ), residí habitualment al monestir d'Escornalbou .
44
Lluís Desplà i d'Oms 1506 -1509 Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan II i Ferran II . Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca , seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.
45
Jordi Sanç 1509 -1512 Paborde de la catedral de València .
46
Joan d'Aragó 1512 -1514 Castellà d'Amposta
47
Jaume Fiella 1514 -1515 Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec.
48
Esteve de Garret 1515 -1518 Ardiaca de la seu de Tortosa .
49
Bernat de Corbera 1518 -1521 Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50
Joan Margarit i de Requesens 1521 -1524 Ardiaca de la seu de Girona . Fou reelegit al 1524 .
51
Lluís de Cardona i Enríquez 1524 -1527 Abat de Santa Maria de Solsona (1514 -1531 ). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531 -1532 )
52
Francesc de Solsona 1527 -1530 Canonge de la seu de Lleida
53
Francesc Oliver i de Boteller 1530 -1533 Canonge de la seu de Tortosa
54
Dionís de Carcassona 1533 -1536 Canonge de Lleida
55
Joan Pasqual 1536 -1539 Canonge de la Seu d'Urgell .
56
Jeroni de Requesens i Roís de Liori 1539 -1542 Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57
Miquel Puig 1542 -1545 Comendatari del monestir de Serrateix .
58
Jaume Caçador 1545 -1548 Bisbe de Barcelona (1545 -1561 ), després d'haver estat canonge de Vic , Girona , Tarragona i Barcelona . De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola , de qui fou amic.
59
Miquel d'Oms i de Sentmenat 1548 -1551 Canonge d'Elna
60
Onofre de Copons i de Vilafranca 1551 -1552 Canonge de Tarragona
61
Miquel de Ferrer i de Marimon 1552 Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan
62
Joan de Tormo 1552 -1553 Bisbe de Vic
63
Miquel de Tormo 1553 -1554 Prior de Sant Pere de Besalú
64
Francesc Jeroni Benet Franc 1554 -1557 Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65
Pere Àngel Ferrer i Despuig 1557 -1559 Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539 -1558 )
66
Ferran de Lloaces i Peres 1559 -1560 Bisbe de Tortosa
R Miquel d'Oms i de Sentmenat 1560 -1563
67
Onofre Gomis 1563 -1566 Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
68
Francesc Giginta 1566 -1569 Abat d'Amer
69
Benet de Tocco 1569 -1572 De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542 ) i fou abat del monestir (1556 -1559 i 1562 -1564 ), bisbe de Vic (1564 -1572 ), de Girona (1572 -1583 ) i de Lleida (1583 -1585 ).
70
Jaume Cerveró 1572 -1575 Canonge de Tortosa .
71
Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1575 -1578 Canonge de Tortosa .
R Benet de Tocco 1578 -1581
72
Rafael d'Oms 1581 -1584 Ardiaca de la seu de Tarragona .
73
Jaume Beuló 1584 Canonge de Vic .
R Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1584 -1587
74
Martí Joan de Calders 1587 Prior de Sant Marçal de Montseny
75
Francesc Oliver de Boteller 1587 -1588 Abat de Poblet (1583 -1598 )
76
Jaume Caçador i Claret 1590 -1593 Bisbe de Girona (1583 -1597 ). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77
Miquel d'Agullana 1593 -1596 Canonge de Girona , ardiaca de l'Empordà .
R Francesc Oliver de Boteller 1596 -1598 Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat .
78
Francesc Oliveres 1598 -1599 Canonge de Girona
79
Jaume Cordelles i Oms 1599 -1602 Canonge de Barcelona . En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat.
80
Bernat de Cardona i de Queralt 1602 -1605 Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon .
81
Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai 1605 -1608 Canonge de Barcelona i baró de Mur . Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador.
82
Onofre d'Alentorn i de Botella 1608 -1611 Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida . Els del seu llinatge i els Agullana , s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III .
83
Francesc de Sentjust i de Castre 1611 -1614 Abat d'Arles .
84
Ramon d'Olmera i d'Alemany 1614 -1616 Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem .
85
Miquel d'Aimeric i de Codina 1616 -1617 Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès
86
Lluís de Tena Gomez 1617 -1620 Bisbe de Tortosa (1616 -1622 )
87
Benet Fontanella 1620 -1623 Abat del monestir de Besalú .
88
Pere de Magarola i Fontanet 1623 -1626 Bisbe d'Elna (1622 -1627 ) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618 -1622 ). Posteriorment, bisbe de Vic (1627 -1634 ) i de Lleida(1634 )
89
Francesc Morillo 1626 -1629 Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell .
90
Pere Antoni Serra 1629 -1632 Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec.
91
Esteve Salacruz 1632 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92
Garcia Gil de Manrique y Maldonado 1632 -1635 Bisbe de Girona (1627 -1633 ) i de Barcelona (1633 -1651 ). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640 ) fou nomenat lloctinent . Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93
Miquel d'Alentorn i de Salbà 1635 -1638 Abat d'Amer i de Roses .
94
float Pau Claris i Casademunt 1638 -1641 Canonge de la Seu d'Urgell
95
Josep Soler 1641 Canonge de la Seu d'Urgell
96
Bernat de Cardona i de Raset 1641 -1644 Girona , 1591 - 13 de desembre de 1568 Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona , d'on fou bisbe posteriorment (1656 -1658 )
Urbain de Maillé Henri Harcourt de Lorena Setge de Miravet (1643) Setge de Montsó (1643) Setge de Lleida (1644)
97
Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç 1644 -1647 ? - Ripoll , 1696
Abat del monestir de Sant Pere de Galligants . Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena , comte d'Harcourt .
Philippe La Mothe-Houdancourt Henri Harcourt de Lorena Setge de Tarragona (1644) Setge de Roses (1645) Batalla de Sant Llorenç de Montgai Setge de Balaguer (1645) Setge de Lleida (1646) i 1647
98
Andreu Pont 1647 -1650 s.XVII
Abat d'Amer
Lluís II de Borbó-Condé Michele Mazzarino Lluís de Borbó-Vendôme Setge de Tortosa (1648) Batalla de Montblanc
99
Pau del Rosso 1650 -1654 s.XVI - s.XVII
Canonge degà de la seu de Barcelona
Francisco de Orozco Setge de Tortosa (1650) Setge de Barcelona (1652) Setge de Girona (1653)
100
Francesc Pijoan 1654 -1656 Maçanet de la Selva , 1600 - Girona , 18 de novembre 1659 Ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona
Joan Josep d'Àustria .
101
Joan Jeroni Besora 1656 -1659 Barcelona , ? - Sant Jeroni de la Murtra , 1665 Canonge i síndic del capítol de Lleida , que visqué a Roma i Barcelona . A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus . Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de mes de 5000 volums.
Joan Josep d'Àustria Francisco de Orozco .
102
Pau d'Àger i d'Orcau 1659 -1662 Tremp , 1592 - Vallfogona de Riucorb , 1672 Batlle de Mallorca , de l'orde de Sant Joan de Jerusalem .
Francisco de Orozco Tractat dels Pirineus
103
Jaume de Copons i de Tamarit 1662 -1665 ? - Lleida , 1680
Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra . Posteriorment fou bisbe de Vic (1665 -1674 ) i de Lleida (1673 -1680 )
Francisco de Orozco Francisco de Moura Vincenzo Gonzaga e Doria .
104
Josep de Magarola i de Grau 1665 -1668 Barcelona , 1612 - 1676 Abat del Monestir de Camprodon
Vincenzo Gonzaga e Doria Gaspar Téllez-Girón .
105
Joan Pagès i Vallgornera 1668 -1671 ? - s.XVII
Canonge.
Gaspar Téllez-Girón Francisco Fernández de Córdoba .
106
Josep de Camporrells i de Sabater 1671 -1674 Biosca , s.XVII - Barcelona , 1677 Canonge de la Seu d'Urgell , ardiaca d'Andorra
Francisco Fernández de Córdoba Francisco de Tutavila .
107
Esteve Mercadal i Dou 1674 -1677 ?, S.XVII - ?
Canonge i ardiaca de Vic
Francisco de Tutavila Juan Antonio Pacheco Alexandre Farnese Episodis d'invasió francesa dins la Guerra francoholandesa
108
Alfonso de Sotomayor 1677 -1680 Carmona , 1608 - Barcelona , 1682 Bisbe de Barcelona (1663 -1682 ), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya ) (1657 -1663 ). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglèsies.." (1681 ).Juan Domingo de Haro Diego Felipe de Guzmán Alexandre de Bournonville Pau de Nimega
109
Josep Sastre i Prats 1680 -1683 ? - s.XVII
Abat de Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp , de Barcelona.
Alexandre de Bournonville .
110
Baltasar de Muntaner i de Sacosta 1683 -1686 S.XVII - Mèxic , 1712
Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696 -1711 ) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711 -1712 )
Alexandre de Bournonville Diego Felipe de Guzmán Tractat de Nimega
111
Antoni de Saiol i de Quarteroni 1686 -1689 Barcelona ?, s.XVII - 1705 Canonge de Barcelona .
Diego Felipe de Guzmán Tomás Enríquez Carles de Gurrea Revolta dels Barretines
112
Benet Ignasi de Salazar 1689 -1692 Baños de Río Tobía , 1615 - Barcelona , 1692 Bisbe de Barcelona (1683 -1692 ), antic monjo benedictí , abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.Carles de Gurrea Juan Alonso Pérez Bombardeig de Barcelona (1691)
113
Antoni de Planella i de Cruïlles 1692 -1695 S.XVII - Besalú , 1713
Abat de Besalú
Juan Alonso Pérez Juan Manuel Fernández de Bobadilla Francisco de Agurto Setge de Roses (1693) Batalla de Verges Setge de Palamós Setge de Girona (1694)
114
Rafael de Pinyana i Galvany 1695 -1698 Tortosa , s.XVII - s.XVIIICanonge de Tortosa
Francisco de Agurto Francisco Fernández de Velasco Diego Hurtado de Mendoza Setge de Barcelona (1697)
115
Climent de Solanell i de Foix 1698 -1701 S.XVII - 9 de febrer 1701
Paborde de la col·legiata d'Àger
Georg von Hessen-Darmstadt .
116
Josep Antoni Valls i Pandutxo 1701 ? - 1706
Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona
Georg von Hessen-Darmstadt .
R Antoni de Planella i de Cruïlles 1701 -1704 .
Va ser acusat de contraban i suspés del càrrec
Georg von Hessen-Darmstadt François Bidal d'Asfeld Corts de Barcelona (1701)
117
Francesc de Valls i Freixa 1704 -1705 ? - 26 de setembre 1705
Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
François Bidal d'Asfeld Setge de Barcelona (1705) Corts de Barcelona (1705)
118
Josep Grau 1706 -1707 ? - ?
Degà del capítol de la seu de Solsona .
François Bidal d'Asfeld Batalla d'Almansa
119
Manuel de Copons i d'Esquerrer 1707 -1710 s.XVII-XVIII
Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat
François Bidal d'Asfeld Setge de Lleida (1707) Setge de Tortosa
120
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà 1710 -1713 Ripoll , 1670 - Sant Cugat del Vallès , 15 de setembre 1726 Monjo benedictí , prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants . Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702 . A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge . Es nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès , però els filipistes el desterren.
François Bidal d'Asfeld Ofensiva austriacista a la Guerra de Successió
121
Josep de Vilamala 1713 -1714 S.XVII-Barcelona , s.XVIII
Sacristà de Sant Esteve de Banyoles
François Bidal d'Asfeld Setge de Barcelona (1713-1714) Decret de Nova Planta
1714 (15 de setembre ): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick , com a conseqüència de la derrota de l' 11 de setembre . El Decret de Nova Planta , aprovat en 1716 , defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya .
1914 -1925 : Sense haver-se restablert encara la Generalitat, Catalunya té els presidents de la Mancomunitat : Enric Prat de la Riba i Sarrà , Josep Puig i Cadafalch i Alfons Sala , aquesta darrer nomenat interinament per la dictadura de Primo de Rivera fins al dissolució de la Mancomunitat.
1931 (17 d'abril ): restabliment de la Generalitat de Catalunya , dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril .
122
float Francesc Macià i Llussà 1931 -1933 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
123
float Lluís Companys i Jover 1933 -1940 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1938 : La dictadura del general Franco , abans i tot d'acabar la guerra civil , aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya .
El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili.
124
Josep Irla i Bosch 1940 -1954 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
125
Josep Tarradellas i Joan 1954 -1980 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1977 (29 de setembre ): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya . Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126
float Jordi Pujol i Soley 1980 -2003 Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
127
float Pasqual Maragall i Mira 2003 -2006 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
128
float José Montilla i Aguilera 2006 - ?Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
