Usuari:Glòria Rubio Soriano/Transport en Cataluña

Catalunya, amb una població en 2011 de 7.539.618 habitants, disposa d'una gran quantitat de mitjans de transport per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de Lleida, de Tarragona i de Girona. A dia d'avui cadascuna de les quatre províncies de Catalunya disposa d'un sistema de transports integrat per al transport públic.

Transport col·lectiu

El transport col·lectiu és gestionat per les autoritats públiques de transport de cada província: Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, del Camp de Tarragona, de l'Àrea de Girona i l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona.

Les diferents autoritats coordinen els transports dels municipis sota el seu domini. Cada autoritat manté contractes amb empreses privades i/o disposa d'empreses públiques de transport col·lectiu sota la seva adreça, aquestes últimes també amb forces de treball públiques.

Aeroports

Aeroport de Barcelona-El Prat, situat a 15 km de Barcelona, és el més important de Catalunya, amb 35.144.503 passatgers en 2012. Disposa de dues terminals, la Terminal 1 i la 2.
Aeroport de Girona, especialment utilitzat per les companyies de vols de baix cost (low cost), és el segon aeroport més important amb 3 007 977 passatgers en 2011. És la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
Aeroport de Reus, orientat al turisme de la província de Tarragona i a poc més d'una hora de Barcelona.
Aeroport de Sabadell, que no posseeix vols comercials però si admet aviació executiva.
Aeroport de Lleida-Alguaire, inaugurat al gener de 2010.
Aeroport de Seu d'Urgell, tancat en 1984 i reobert en 2010.

Ports

Port de Barcelona: Primer port del Mar Mediterrani fent referència als passatgers de creuers i el tercer a Espanya en volum de contenidors TEU's.
Port de Tarragona

Xarxa viària

A Catalunya hi ha 12.000 km de vies per al trànsit d'automòbils, encara que 10.843 d'aquests km corresponen a carreteres de calçada única. 962 quilòmetres són d'autopistes: d'ells, 655 són de peatge i 307km són lliures de pagament.

Dels 12.000 km de vies, 5600 corresponen a vies de la Generalitat de Catalunya, 4.400 a les diputacions provincials, i 1.988 al Ministeri de Foment de l'Administració central.

A-2, que uneix Barcelona amb Lleida per Igualada i Cervera

AP-2, que uneix Barcelona amb Lleida. Després, contínua cap a Saragossa i Madrid.

AP-7, coneguda com a Autopista del Mediterrani, travessa Catalunya unint, d'una banda, Barcelona amb La Jonquera passant per Girona, i Barcelona amb València passant per Tarragona. L'AP-7 té un desviament que uneix Molins de Rei amb Montmeló, evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, és el tercer cinturó de Barcelona i vèrtebra de nord a sud la populosa i industriosa comarca del Vallés on viuen un milió de persones.

C-16, coneguda també com a Autopista de Monserrat/Autovia Eix del Llobregat, uneix Barcelona amb Berga.

C-25 uneix Riudellots de la Selva (Girona) amb Cervera (Lleida) evitant Barcelona. Té 153 quilòmetres i és coneguda com a Eix Transversal.

C-31

C-32, també batejada amb el nom de "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb el Vendrell amb túnels que eviten el Parc natural del Garraf. Amb una longitud total de 56,3 quilòmetres, la C-32 és l'autopista més cara d'Europa en tenir dos peatges. C-32 també és el nom que rep l'autopista de pagament que uneix Barcelona i Palafolls (porta d'accés a la Costa Brava), encara que en aquest tram de 49 quilòmetres és coneguda com a "Autopista del Maresme".

C-33, és una accés a Barcelona pel nord que connecta amb l'AP-7.

C-58, és l'autopista amb major densitat de vehicles de Catalunya i la primera a disposar d'un carril Bus-VAO. Aquesta autopista és un accés a Barcelona pel nord i connecta amb la C-16 a l'altura de Terrassa.

Autopista del Maresme, uneix Montgat amb Tordera/Blanes.

Ferrocarril

Catalunya va ser el primer territori peninsular espanyol a tenir ferrocarril. Va ser el 28 d'octubre de 1848 quan es va inaugurar la línia entre Barcelona i Mataró, que cobria una distància de 28,4 km. En els anys següents, es van construir més de 1.000 km de via, amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finançades per empreses privades industrials que volien agilitar el transport de les seves mercaderies cap a la gran ciutat.

Actualment, la xarxa viària segueix sent pràcticament la mateixa que fa 100 anys. Les dues rutes principals són la de la costa, que uneix França amb la Comunitat Valenciana pel litoral català, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passant per Manresa.

Les propietàries de les línies ferroviàries de Catalunya són l'ADIF i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Línies de ferrocarril

Alta velocitat

En els primers mesos del 2008, va entrar en servei la línia d'alta velocitat, amb 3 línies en servei: Barcelona-Madrid, Barcelona-Sevilla i Barcelona-Màlaga. La línia d'alta velocitat serà perllongada fins a la frontera francesa.

Línies d'alta velocitat

Línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa

Línia d'alta velocitat Perpinyà-Figueres

Estacions d'alta velocitat

Estació de Barcelona Sants
Estació de Barcelona-La Sagrera (en construcció)
Estació de Camp de Tarragona
Estació de Figueres-Vilafant
Estació de Girona
Estació de Lleida Pirineus

Mitja Distància

Rodalies

Metro

Metre de Barcelona: xarxa de ferrocarril metropolità que dóna servei a les ciutats catalanes de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugas de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Baudilio de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrián del Besós, Badalona i Montcada i Reixach. Amb 11 línies i una longitud de la xarxa de 123,5 km, és la segona xarxa de metro més extensa d'Espanya després de la de Madrid^{[Nota 1]} i, des de desembre del 2009, la primera xarxa de ferrocarril metropolità espanyol que compta amb línies totalment automatitzades. En 2011, la xarxa de metro de Barcelona va ser utilitzada per 432,1 milions de passatgers (1 183 836 passatgers/dia), que van ser transportats pels dos operadors que exploten la xarxa, Transports Metropolitans de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.^[1]^{[Nota 2]}

Estacions de ferrocarril

La principal estació de ferrocarril de Catalunya és l'Estació de Barcelona-Sants, situada en el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Autobús

Catalunya posseeix un gran nombre de línies urbanes i interurbanes. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, al novembre de 2010 Catalunya tenia més de 300 línies de transport públic urbà, amb uns 3.500 km de xarxa i uns 1.600 autobusos que recorrien cada any entorn de 70 milions de quilòmetres.

Les xarxes més importants que hi ha actualment són les de l'autobús urbà de l'àrea metropolitana de Barcelona i la xarxa d'autobús interurbà Exprés.cat.

Aerobús

Aerobús és el nom que rep el servei d'autobús interurbà de l'empresa SGMT que uneix Barcelona i l'Aeroport de Barcelona-El Prat.

Tramvia

Barcelona: Trambaix, Trambesòs i Tramvia Blau
Bages: Tren-tram del Bages

Funicular

Barcelona: Funicular de Montjuïc, Funicular de Vallvidrera i Funicular del Tibidabo
Gelida (Barcelona): Funicular de Gelida
Monistrol de Montserrat (Barcelona): Funicular de la Santa Cova i Funicular de Sant Joan

Ferrocarril de cremallera

Monistrol de Montserrat: Cremallera de Montserrat
Ribas de Freser-Queralbs: Cremallera de Nuria

Telefèric

Barcelona: Telefèric de Montjuïc i Telefèric del port

Vegeu també

Catalunya
Transports a Espanya
Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona
Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida
Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona
Autoritat Territorial de la Mobilitat de Girona
Autoritats Públiques de Transport
Aerobús

Notes

↑ «TransMet Xifres 2011. Primera Corona STI (página 3)» (Adobe Flash) (en catalán). Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, 2012. [Consulta: 11 enero 2013].

Referències

Categoria:Transport a Catalunya
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.

[ref1-2] «TransMet Xifres 2011. Primera Corona STI (página 3)» (Adobe Flash) (en catalán). Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, 2012. [Consulta: 11 enero 2013].

[Nota 1]

[1]

[Nota 2]