Usuari:Marti.bdb/proves

El Portal de l'Aviació

Benvingut al Portal de l'Aviació!
Explora el món de l'aviació: des de l'inici dels vols, fins a les aeronaus més modernes.
Trobaràs articles destacats, curiositats i molt més!

Article destacat

El CFM International CFM56 és un motor de reacció turboventilador dissenyat i produït per CFM International. És el motor d'aviació comercial més produït produït en l'aviació comercial, propulsant els populars avions de passatgers de fuselatge estret Boeing 737 i Airbus A320.

El CFM56 és un dels tipus de motors més prolífics en el món perquè la seva llarga història va començar amb el Boeing 737-300. La família 737 ha comptat amb el CFM56 durant més de 25 anys, i les variants de l'CFM56 encara impulsa els nous models, el 737-900ER i el 737-700ER. El motor és també una de les opcions de la família Airbus A320. És també l'únic motor disponible de l'A340-200 i -300 i A318. El F108 reemplaçar els motors Pratt & Whitney JT3D en el KC-135 Stratotanker en els vuitanta per crear el KC-135R, estalviant un 27% de combustible.

Continuació... – Arxiu

Galeria d'avions

Articles destacats

Usuari:Marti.bdb/proves/FormatEncapçalat \| Categories modifica

Sabíeu que

• El primer vol controlat d'un avió va ser el 17 de desembre de 1903, pels germans Wright.

• L'avió comercial més gran del món és l'Airbus A380.

• El Concorde podia volar a més del doble de la velocitat del so.

• El major aeroport del món per superfície és l'Aeroport Internacional de Rei Fahd.

Aviació

	Esports aeronàutics Acrobàcia aèria · Aeromodelisme · Modelisme Espacial · Observació aèria · Paracaigudisme · Paramotor · Parapent · Vol sense motor · Vol d'estels · Vol lliure
	Aeronaus Aeròstat · Globus aerostàtic · Dirigible · Aerodina · Aeronau d'ales fixes · Avió · Planador · Aeronau d'ales giratòries · Helicòpter · Autogir · Convertible · Girondí · Combinat · Aerolliscador · Vehicle aeri no tripulat
	Aviació militar Forces aèries · Reconeixement aeri · Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial · Atac aeri · Helicòpter armat · Aviació naval · Royal Air Force
	Fabricants d'avions Airbus · Boeing · CASA · Embraer · Fokker · Pilatus Aircraft · SABCA · Sukhoi · Comac

	Història de l'aviació Cronologia de l'aviació · Aviació en la Primera Guerra Mundial
	Infraestructura Aeroport · Aeròdrom · Heliport · Pista d'aterratge · Torre de control
	Organitzacions ACI · IATA · DGAC · AESA · Eurocontrol · FAA · FAI · ENAIRE · OACI
	Pilotatge Aterratge · Aterratge d'emergència · Cartes de navegació aeronàutica · Control del trànsit aeri · Enlairament · Navegació aèria· Simulador de vol
	Seguretat aèria Accident aeri · Control del trànsit aeri · Error de pilotatge · Accidents i incidents notables en l'aviació
	Aeronàutica Aerodinàmica · Turbina · Hèlix · Avió de reacció

Imatge seleccionada

La imatge

Una il·lustració superposada que mostra quatre avions de fuselatge ample més grans mai fabricats, el Hughes H-4 Hercules (el "Spruce Goose", avió amb la major envergadura d’ala), l'Antonov An-225 Mriya (l'avió de mercaderies més gran), el Boeing 747-8 Intercontinental (aviat serà la versió Jumbojet més gran), i l'Airbus A380-800 (l'avió de passatgers més gran).

Altres portals

[ Portada de l'enciclopèdia ] [ Portada dels portals ] [ Portal viquipedista ] [ Ajuda ]

El Portal del Sistema Solar

Benvingut al Portal del Sistema Solar. Explora els secrets del sistema solar, des del Sol fins als planetes, els asteroides, i més enllà.

Article del mes

Disc protoplanetari

La teoria actual sobre la formació del sistema solar manté que fa 4.600 milions d'anys, el Sistema Solar va ser format a partir de la força gravitatòria d'un núvol molecular gegant que va patir un esfondrament general. Aquest núvol inicial probablement era d'uns quants anys llum de llargada, i va ser el bressol on van néixer unes quantes estrelles. Encara que inicialment es pensava que el procés havia succeït amb una relativa tranquil·litat, estudis més recents a partir d'antics meteorits han detectat traces d'elements que s'han format a partir de grans explosions estel·lars i, per tant, indica que en la zona on es va formar el Sol hi havia supernoves. L'ona de xoc d'aquestes supernoves podria haver provocat la formació del Sol i en la nebulosa circumdant hi hauria regions amb una densitat molt elevada que provocarien un gran col·lapse.

Planetes del Sistema Solar

Arbre

Sistema solar

Sol
Planetes
- Mercuri
- Venus
- Terra (Lluna)
- Mart (Fobos, Deimos)
- Júpiter (Ió, Europa, Ganimedes, Cal·listo)
- Saturn (Tità, Rea, Jàpet, Dione)
- Urà (Titània, Oberó, Umbriel, Ariel)
- Neptú (Tritó, Proteus, Nereida, Làrissa)
Cossos menors
Formació i evolució
Futur
Exploració

Sabíeu que...

🌍 El Terra és l'únic planeta conegut amb vida, però es creu que altres planetes o llunes podrien tenir condicions per a la vida.
☀️ El Sol conté el 99,86% de tota la massa del Sistema Solar.
🪐 Saturn podria flotar en una piscina d'aigua gegant gràcies a la seva baixa densitat.
🌑 La lluna de Júpiter, Io, és l'objecte amb més activitat volcànica del sistema solar.

Curiositats

🚀 Les temperatures a Urà poden baixar fins a -224 °C, sent el planeta més fred del Sistema Solar.
🪐 El dia a Venus dura més que un any venusí a causa de la seva lenta rotació.
🌋 El Mons Olympus a Mart és la muntanya més alta del Sistema Solar, amb una alçada de 21,9 km.
🛸 Els anells de Saturn són tan fins que si es fessin a escala, serien més prims que un full de paper.

Articles de Qualitat

<a href="Sistema Solar" style="color: #FFD700;">Sistema Solar</a>
<a href="Satèl·lits de Júpiter" style="color: #FFD700;">Satèl·lits de Júpiter</a>
<a href="Exploració espacial" style="color: #FFD700;">Exploració espacial</a>

Com podeu contribuir-hi

Portal:Sistema solar/Contribuir

[ Portada de l'enciclopèdia ] [ Portada dels portals ] [ Portal viquipedista ] [ Ajuda ]