Usuari:Montesita/proves

Capirossi

actualment exerceix com a assessor de seguretat de Dorna Sports, l'empresa titular dels drets comercials de les curses del mundial de motociclisme.

Va competir entre 1990 i 2011.

campió del món de 125cc de 1990 i 1991, campió del món de 250cc de 1998. En guanyar el seu primer títol de 125cc, el 1990, a l'edat de 17 anys i 165 dies va esdevenir el campió del món de motociclisme més jove de la història. En córrer la seva cursa número 300 al Gran Premi de Qatar del 2010 va esdevenir el primer pilot de Gran Premi a disputar un mínim de 300 curses.

Carrera esportiva

125cc

debut...125 cc 1990 amb l'equip Polini Honda, dirigit per l'excampió del món Paolo Pileri. Aquell any ja va acabar entre els sis primers en deu ocasions, vuit d'elles al podi, i va obtenit victòries a Gran Bretanya, Hongria i Austràlia. El nombrós contingent italià el va ajudar a la ronda final fent pinya ?? i frustrant les aspiracions al títol del seu rival més proper, Hans Spaan, posant fi així a una temporada controvertida. En la seva primera temporada completa als Grans Premis, doncs, Capirossi va guanyar el seu primer campionat del món a només disset anys, 5 mesos i 13 dies.

La seva segona temporada (1991) va ser encara millor i va poder defensar còmodament el títol de 125cc. Aquell any, Capirossi i el seu equip van ser patrocinats per AGV Helmets i AGV Sportleathers. L'italià només va sortir una vegada de la primera fila de la graella?? i va aconseguir cinc pole positions, així com quatre voltes ràpides. D'un total de tretze proves, en va pujar al podi dotze i va acabar sisè a Àustria. Va quedar segon cinc vegades va guanyar a Austràlia, Malàisia i tres Grans Premis europeus. Gràcies als seus 225 punts totals, 200 d'ells comptats??, va guanyar el títol i l'any següent va pujar a la categoria de 250cc.

250cc

Capirossi va passar als 250cc el 1992 amb una moto d'un any??. El 1993 va aconseguir la seva primera victòria en aquesta categoria al Gran Premi dels Països Baixos i en va afegir altres dues a San Marino i als Estats Units, però finalment va acabar la temporada segon a només a quatre punts d'Tetsuya?? Harada. Va passar el mateix el 1994, aquesta vegada amb una victòria més i tot, quan finalment va acabar tercer per darrere de Max Biaggi i Tadayuki Okada.

500cc

La temporada de 1995 va passar a la categoria màxima, els 500cc, amb una Pileri Honda i tot i que sovint feia millors temps als entrenaments que a les curses, encara va poder acabar en la sisena posició final. El 1996 no va poder acabar cinc de les set primeres curses, però a partir de llavors va acabar sovint amb punts i va arribar a guanyar la darrera cursa, a Austràlia, amb l'equip Yamaha de Wayne Rainey.

Retorn als 250cc

Capirossi va tornar al mundial de 250cc el 1997. Tot i que va acabar sisè en el seu primer any amb l'equip Yamaha?? en aquesta cilindrada, va ser molt més competitiu la temporada 1998, en què va lluitar pel títol amb el seu company d'Aprilia, Tetsuya Harada, fins al Gran Premi de l'Argentina, en què tots dos es van veure involucrats en un incident controvertit. Harada anava davant del seu company a la segona posició darrere de Valentino Rossi a l'últim revolt de l'última volta, quan la moto de Capirossi va colpejar pel darrere la de Harada i va fer sortir de la pista el japonès. Rossi es va endur la victòria, mentre que Capirossi es va recuperar de la topada i va aconseguir el segon lloc i el campionat del món. Aprilia el va allibrerar del contracte en acabar-se la temporada.

Capirossi va passar aleshores a Honda per al mundial de 1999, en què acabà tercer amb tres victòries. Va estar involucrat en més polèmica la temporada de 1999 quan li mostraren la bandera negra a Mugello per conducció perillosa després d'haver estat involucrat en un incident amb Marcellino Lucchi al començament de la cursa i haver passat sota banderes grogues.

Retorn als 500cc i MotoGP

Capirossi va tornar al campionat de 500cc el 2000 i hi va romandre durant l'evolució fins a l'era MotoGP de 990 cc i, finalment, 800 cc de quatre temps. Va guanyar a casa seva i va acabar setè de la general, a un punt de Carles Checa. La temporada del 2001 va ser millor, tot i que seguí sense obtenir cap victòria durant el campionat. Aquella fou també l'última temporada de la categoria dels 500cc. A la temporada del 2002 va resultar poc reeixida, ja que estava obstaculitzat per una lesió al canell a la setena cursa de la temporada en saltar-se la xicana i care???. Honda no li va donar accés a la moto de quatre temps a finals de 2002 quan el seu company d'equip Alex Barros era??? ja que ja havia de deixar l'equip.???

El 2003, Capirossi va entrar a Ducati, aconseguint la seva primera victòria al circuit de Catalunya i la quarta posició final al campionat. La temporada del 2004, però, fou decebedora a causa de la moto, que tot i oferir una gran velocitat en línia recta tenia poca adherència. Va continuar a Ducati el 2005 i a finals d'any va aconseguir dues victòries (GP del Japó i GP de Malàisia) ajudat per la millora dels pneumàtics Bridgestone.

Capirossi i Ducati van començar la temporada del 2006 amb una sorprenent victòria al circuit de Jerez i es va classificar segon?? tant al Gran Premi de França com al Gran Premi d'Itàlia, empatant així al primer lloc de la classificació provisional del mundial amb el nord-americà Nicky Hayden. Tanmateix, es va veure atrapat en una col·lisió múltiple de motos a la sortida del Gran Premi de Catalunya i es va haver de perdre la repetició de la sortida??, perdent terreny en la classificació del campionat envers Hayden. Tot i que va sortir malparat en aquell accident, aparentment molt greu, no va patir ferides significatives més enllà de contusions importants. Va tornar a la següent ronda, però una sèrie de resultats discrets el van fer caure al cinquè lloc de la classificació provisional abans de la cursa de Brno, on va començar des del segon lloc, va avançar al començament i es va allunyar de la resta fins a aconseguir una fàcil victòria. Capirossi va atribuir l'èxit a un canvi de configuració tardà que l'equip creia que es podria aplicar a la moto a tots els circuits. Va pujar a la classificació del campionat i finalment va acabar-hi en tercer lloc després de quedar segon a l'última cursa darrere del seu company d'equip Troy Bayliss.

El 2007 no va ser una temporada tan reeixida per a Capirossi. Immediatament després de la conclusió del Gran Premi dels Estats Units a Laguna Seca, Ducati va anunciar el fitxatge de Marco Melandri i l'extensió del contracte de Casey Stoner per a les temporades 2008 i 2009. Això va deixar Capirossi sense una posició ferma a l'equip Marlboro Ducati; es va plantejar la possibilitat d'esdevenir el tercer pilot de fàbrica o bé l'opció de gestionar un equip satèl·lit, però Capirossi no va ser informat de la decisió abans que l'afer fos publicat a la premsa, cosa que el va disgustar.

El 16 d'agost de 2007, Capirossi va anunciar que correria amb l'equip de fàbrica de Suzuki les temporades de 2008 i 2009, al costat de l'australià Chris Vermeulen. El 2008, l'italià va tenir una temporada menys reeixida a causa de molts resultats fluixos durant la temporada. L'únic podi que va obtenir va ser al Gran Premi de la República Txeca, a Brno. Al Gran Premi d'Espanya, Capirossi es va lesionar i es va perdre dues curses. Va acabar la temporada en desè lloc, la seva posició més baixa des de 1996. El 2009 va començar la temporada amb un accident al Gran Premi de Qatar quan anava segon. A Itàlia, Capirossi va lluitar amb Stoner pel primer lloc, però va caure al cinquè per culpa de la Suzuki, més lenta a la recta principal. Va acabar la temporada en novè lloc sense podis per primera vegada des de 1992.

L'11 d'abril de 2010, Capirossi va esdevenir el primer pilot de la història a haver pres la sortida en 300 curses quan va acabar novè al Gran Premi de Qatar. La resta de la temporada va estar plagada de retirades i lesions. De cara al 2011 va anunciar que canviaria a l'equip Ducati Pramac.

L'11 de juny de 2010, Capirossi va pilotar una Suzuki al Snaefell Mountain Course de l'illa de Man com a part del 50è aniversari de la marca al TT de l'illa de Man. En acabar la seva volta, Capirossi va qualificar l'experiència d'"increïble".

L'1 de setembre de 2011, Capirossi va anunciar que es retiraria de les curses en acabar la temporada. Després de la seva retirada, el seu dorsal, el 65, es va retirar extraoficialment de la categoria de MotoGP. El 7 de novembre de 2016, durant les setmanes prèvies al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, es va anunciar que el seu dorsal havia estat retirat de totes les categories del mundial de motociclisme. Tanmateix, podria ser que només es tractés d'una retirada oficial de la classe de MotoGP, ja que dos dies després, durant la publicació de la llista d'inscrits del la temporada de Moto3 del 2017, Philipp Öttl figurava encara amb aquest número (un número, d'altra banda, que Öttl havia fet servir durant tota la seva carrera fins aleshores).

Vida personal

Capirossi es va casar amb Ingrid Tence l'agost de 2002 i actualment la parella resideix a Mònaco. El seu primer fill, Riccardo Capirossi, va néixer el 2 d'abril de 2007. L'agost de 2007, l'autoritat fiscal italiana va anunciar que Capirossi estava sota investigació per sospita d'evasió fiscal en relació amb presumptes ingressos no declarats d'1,3 milions d'euros el 2002. L'autoritat també va investigar un resident de Londres Valentino Rossi??? El tècnic i antic director d'equip de Capirossi, Carlo Pernat, va declarar a la premsa: "És absolutament absurd. En Loris viu realment a Montecarlo. No entenc què li poden tenir. No té res a Itàlia".

Capirossi és membre del club 'Champions for Peace', un grup de més de 90 famosos creat per Peace and Sport, una organització internacional amb seu a Mònaco i sota l'Alt Patrocini del príncep Albert II. Aquest grup de campions de primer nivell vol fer de l'esport una eina de diàleg i de cohesió social.

Llibres i pel·lícules

La biografia de Capirossi va ser publicada l'any 2017 per l'editorial Sperling & Kupfer sota el títol 65 – la mia vita senza paura ('65 – la meva vida sense por'). El llibre va ser escrit conjuntament amb l'escriptora italiana Simone Sarasso i només es va publicar a Itàlia.

Diversos moments clau de la carrera de Capirossi també es descriuen al llibre Belìn che paddock del director de MotoGP Carlo Pernat, que va dirigir Capirossi durant diversos anys.

El primer any de Capirossi al Campionat d'Itàlia de 125 GP l'expliquen ell mateix i el seu antic mecànic Guido Mancini a la primera part del documental Mancini, the Motorcycle Wizard, del director Jeffrey Zani.

Capirossi també va ser entrevistat per al documental de MotoGP Faster, de Mark Neale