Vallcebollera
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Pirineus Orientals | ||||
Districte | districte de Prada | ||||
Comarca | Alta Cerdanya | ||||
Població humana | |||||
Població | 35 (2021) (1,34 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 26,03 km² | ||||
Altitud | 1.339 m-2.661 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Batlle | Jean-Claude Ribelaygue (2001–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 66340 | ||||
Fus horari | |||||
Vallcebollera (en francès Valcebollère)[1] és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
Geografia o medi físic
[modifica]Amb una extensió de 26 km² i 1.500 msnm, es troba la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del Puigmal, origen de la Llavanera.[2]
Etimologia
[modifica]El topònim està registrat al segle xiii com Valle Cebollera, una vall on abunden cebollins o cebes silvestres.[3]
Administració
[modifica]Adscripció cantonal
[modifica]Des de les eleccions cantonals del 2015, Valcebollera forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.
Serveis comunals mancomunats
[modifica]Valcebollera pertany a la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol i Ur.
Llocs d'interès
[modifica]Vallcebollera és dominat per l'església parroquial de Sant Feliu, feta de nou al s. XIX. El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l'ermita de Sant Bernabé.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Institut d'Estudis Catalans; Universitat de Perpinyà. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 44. ISBN 978-84-7283-920-5 [Consulta: 29 abril 2011]. Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «Vallcebollera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.