Viquipèdia:La taverna/Arxius/2011/Setembre

Wiki Loves Monuments: Presa decisió vers banner geolocalitzat

Som a les portes d'iniciar la fase concursal del projecte. Per tal de donar notica del fet des de l'organització paneuropea s'està treballant en l'anunci de rigor. S'ha decidit que aquest banner sigui geolocalitzat per tal que segons l'estat on pertanyi la ip el banner redirigeixi al lloc web "auxiliar" del concurs.

El fet d'emprar un banner geolocalitzat és útil i pràctic a nivell europeu: per exemple els visitants de la viquipèdia en Alemany poden ser fàcilment "reconduïts" al lloc web de WLM Alemanya, Àustria o Suïssa ...

Per variar el "nostre" WLM trenca l'esquema. Val a dir que a efectes de commons i viquipèdia aquest fet no "trastoca" l'objectiu: s'esculli la via que s'esculli totes les imatges acabaran situades a commons per a ser compartides amb tothom (l'objectiu) i que per a triar les imatges guanyadores tampoc afecta, doncs la tria es realitza mitjançant els elements carregats a commons.

No obstant sí que afecta al mitjà: per a incentivar l'objectiu s'ha muntat un concurs amb diferents premis locals amb l'ajut de diferents entitats col·laboradores i patrocinadors.

La present presa de decisió és per a demanar l'opinió i, si s'escau, el vist i plau de la comunitat per tal de desvincular la pancarta (banner) de WLM de la opció de geolocalització tot redirigint els lectors d'aquest al lloc web wikilovesmonuments.cat amb independència d'on es trobi.

Per motius d'agenda, l'anunci global serà llançat el proper dia 3, us demano indiqueu la vostra opinió lo abans possible per tal de poder obtenir un consens el proper divendres dia 2. --Mafoso (Mani'm?) 10:21, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --barcelona (disc.) 10:22, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Castor (disc.) 10:25, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Pere prlpz (disc.) 10:30, 29 ago 2011 (CEST)

Aprovació -- TheMrJohannesburg · Parlem-ne! ;) 10:34, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Davidpar (disc.) 11:02, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Lluis_tgn (disc.) 11:14, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Gomà (disc.) 11:25, 29 ago 2011 (CEST) Qui llegeix la Viquipèia en català encara que en aquell moment estigui de viatge per Alemanya (per exemple) s'informarà molt millor del projecte en una web en català que en alemany. A wikilovesmonuments.cat ja hi diu que el concurs és europeu i on trobar els monuments del lloc on estigui o tingui previst viatjar.

Suport --Toniher (disc.) 11:42, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Panellet (disc.) 12:38, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Kippelboy (disc.) 12:49, 29 ago 2011 (CEST)

Suport--Salvi "Ssola" (discussió) 12:49, 29 ago 2011 (CEST)

Suport pastilletes (disc.) 13:04, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Solde (disc.) 13:35, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Jordiferrer (disc.) 13:47, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --MuRe (eing?) 14:26, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --KRLS , (disc.) 14:32, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Joancreus (discussó) 14:33, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --amador (disc.) 20:29, 29 ago 2011 (CEST)

Aprovació --Beusson (disc.) 22:46, 29 ago 2011 (CEST)

Suport --Gus.dan (disc.) 01:14, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Capsot (disc.) 10:04, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Arnaugir 20:04, 31 ago 2011 (CEST)

Suport --Mcapdevila (disc.) 20:20, 31 ago 2011 (CEST)

Suport Per cert, el banner ja funciona i envia a Wikimedia España! --Enric (discussió) 09:38, 1 set 2011 (CEST)

Ja s'ha afegit el JavaScript i tècnicament el bàner s'hauria de veure amb l'enllaç a wikilovesmonuments.cat. Els que ja hàgiu visitat la pàgina avui, haureu de netejar la memòria cau. La resta ho haurien de veure bé. --Joancreus (discussó) 09:48, 1 set 2011 (CEST)

AVÍS Sembla que s'ha tret el bàner, de fet era un error que hi fos. Tornarà a aparèixer el dia 3 tal i com es preveia (diria). En tot cas, feina feta no té destorb. --Joancreus (discussó) 10:44, 1 set 2011 (CEST)

Però el concurs comença avui, no? O és que les fotos són vàlides des d'avui però la promoció comença dissabte?--Pere prlpz (disc.) 10:58, 1 set 2011 (CEST)

Això sembla. Tot i això les fotos les pots penjar, no hi hauria d'haver cap problema. --Joancreus (discussó) 11:00, 1 set 2011 (CEST)

El concurs es obert ... totes les imatges de monuments carregades entren a concurs ... FEU SUAR EL SERVIDOR DE COMMONS!!!! --Mafoso (Mani'm?) 11:06, 1 set 2011 (CEST)

Com carregar les fotografies??? http://www.wikilovesmonuments.cat/participa-hi/ --Davidpar (disc.) 00:56, 2 set 2011 (CEST)

Bon dia, ja funciona el bàner? Es que en el meu cas (estat francés) si faig clic a sobre el que hi ha actualment vaig al lloc web del concurs francés... Gràcies! Capsot (disc.) 10:22, 3 set 2011 (CEST)

a mi em surt bé el banner però trobo que hauria d'anar a una portada general i no a les notícies, si un que no sap de què va clica i veu premis .cat no entén què ha de fer.--barcelona (disc.) 10:53, 3 set 2011 (CEST)

Ara sí que m'ha eixit bé. Gràcies! Capsot (disc.) 11:01, 3 set 2011 (CEST)

Quan pujo fotos amb el formulari [1] visible a [2], veig que queden registrades amb la plantilla "Wiki Loves Monuments 2011|es", però he vist que d'altres fotos estan marcades com a "Wiki Loves Monuments 2011|es-cat". En ambdos casos les fotos queden registrades al concurs d'àmbit català?--Jordiferrer (disc.) 10:13, 5 set 2011 (CEST)

Els dos paràmetres són equivalents, en ambdós casos fan la mateixa categorització. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 10:41, 5 set 2011 (CEST)

Imatge del Wiki Loves Monuments a la portada

En primer lloc, perdoneu que en comptes de venir a demanar consens abans de fer un canvi important, el vinc a demanar després de fer-lo. Espero que n'entengueu les raons. Si no és el cas, ja em revertireu.

S'havia parlat d'anar posant a la portada durant aquest mes imatges de les carregades al concurs en comptes de les imatges del mes, però no hi havia res decidit formalment. Com que el concurs ja ha començat, he canviat la imatge del mes per una del concurs, amb la intenció d'anar-la canviant, per exemple cada dia. Això té algunes implicacions per la imatge del mes:

• No hi podrà haver imatge del mes d'agost. La imatge d'agost s'haurà d'ajuntar amb la de setembre.
• La segona imatge del mes de juliol, que havia d'estar-se a la portada fins de l'1 al 10 d'aquest mes, hi hauria de sortir els primers dies d'octubre.
• Els dos punts anteriors poden canviar si decidim fer alguna cosa a la portada amb les fotos guanyadores del concurs a l'octubre, però això tenim temps de consensuar-ho abans de fer-ho i no després.
• Cal que algú vagi revisant les imatges carregades al concurs i fent propostes (a Viquiprojecte Discussió:Monuments, per exemple). Idealment, cada dia s'hauria de posar una imatge carregada el dia abans. Si triguem més es s'hi pot posar una imatge carregada des de la vegada anterior que es va canviar.
• Un administrador hauria de canviar el títol de l'apartat Imatge del mes de la portada per un text i un enllaç més adients com ara Viquipèdia:Wiki Loves Monuments. (No calia ser administrador).--Pere prlpz (disc.) 16:17, 2 set 2011 (CEST)

Gràcies, Pere, per la iniciativa. Ho havia comentat a Viquipèdia Discussió:Imatge del mes#Wiki Loves Monuments al setembre però el temps se'ns a tirar a sobre amb la feina dels últims dies. Cada dia es pot escollir una imatge, o dos alternant al matí i tarde per exemple, d'entre les detectades el dia anterior a Viquiprojecte:Monuments/Estadístiques. Per fer-ho més dinàmic diàriament, havíem comentat de discutir-ho cada dia via IRC, per exemple a les 10:00h, entre els presents. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:02, 2 set 2011 (CEST)

Per fer-ho més dinàmic podríem adaptar aquesta plantilla de navegació amb fotografies: [3] Només caldria afegir la opció al codi MediaWiki de la Viquipèdia en català. --Davidpar (disc.) 23:49, 2 set 2011 (CEST)

Amical-bot

Nomes per dir que resolts els problemes ja torna a estar en servei.--Gomà (disc.) 00:37, 4 set 2011 (CEST)

Gràcies, és molt útil.--Arnaugir 10:00, 4 set 2011 (CEST)

Merces Gomà, en tenia un munt de pendents, i amb les vacances no m'hi he pogut posar més que un dia que plovia i tenia zona wifi, i em queda molta feina per fer. A veure si em poso al corrent. Per cert la primera traducció després de la fallada segueix tenint els mateixos problemes: paraules en majúscules, anarquia en els paràgrafs, etc... per sort a les posteriors a primera vista sembla que ja no. --joc (disc.) 00:52, 6 set 2011 (CEST)

Un cop t'acostumes a l'Amical-bot, quan te'l treuen ja no t'enrecordes com traduir. Moltes gràcies! --Davidpar (disc.) 09:51, 6 set 2011 (CEST)

L'EVA s'ha quedat sense cap de setmana

L'EVA s'ha quedat sense cap de setmana perquè ha hagut d'anar corregint categories i articles que utilitzen la preposició "a" de manera incorrecta (per exemple, Música a Catalunya => Música de Catalunya o Patrimoni de la Humanitat a Europa => Patrimoni de la Humanitat d'Europa). Si us plau, quan creeu articles o categories, recordeu que l'ús de la preposició "a" amb aquest significat és un anglicisme i que en la gran majoria de casos cal fer servir la preposició "de". Gràcies de part de l'EVA.

• http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=a&operEntrada=0
• http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=de&operEntrada=0

– Leptictidium; what else? 14:36, 4 set 2011 (CEST)

Gràcies per l'apunt, és bo saber-ho. Intentaré aplicar-m'ho!!--Arnaugir 15:54, 4 set 2011 (CEST)

+1. Segur que l'EVA ha corregit algunes categories fetes per mi. Desconeixia quin era l'us correcte. Gràcies per la informació:)!--Kippelboy (disc.) 16:22, 4 set 2011 (CEST)

Ep! jo recordo haver-ne fet bastants P.E.: xxxxxx a l'Antiga Grècia..la pega és que alguns els haurà de fer un admi perqué els vaig fer un rename..;-)--Mcapdevila (disc.) 01:14, 6 set 2011 (CEST)

N'he fet uns quants.. peró setge a xxx, guerra a xxx, alimentació a xxx i família a xxx..canvia el sentit..--Mcapdevila (disc.) 01:30, 6 set 2011 (CEST)

Feina

Berlusconi elimina 36 províncies i 1500 municipis italians. http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/12/economia/1313149544.html

Suposo que això deu voler que es modifiquen un munt d'articles i mapes de l'enciclopèdia i que cal eliminar-ne molts.—el comentari anterior sense signar és fet per 88.19.143.71 (disc. • contr.) 01:49, 13 ago 2011 (CEST)

La notícia que has adjuntat diu que ho afirmen alguns diaris oficials, per tan encara no està en forma de llei. Caldrà saber sobretot a partir de quan s'eliminaran aquests territoris i quins, coses que s'explicitaran a la llei i que suposo que es farà públic d'aquí uns dies/mesos.

Per part nostra cal saber què fem amb aquests 1500 municipis, si és que els tenim: els eliminem, o els deixem com antics municipis (com fem, per exemple, amb Catalunya)? --Davidpar (disc.) 09:32, 13 ago 2011 (CEST)

Jo crec que haurem de seguir la metodologia clara. Creació d'una llista d'antics municipis per aquells que no tenen contingut significatiu i fer una ressenya en el municipi que l'annexionen. I en aquells que són més extensos (amb demografia, monuments, etc.) caldrà fusionar-los amb els municipis annexionats i fer-ne una petita ressenya a les llistes d'antics municipis. Tot i això, cal veure si es materialitza i com es materialitza.--KRLS , (disc.) 09:40, 13 ago 2011 (CEST)

Potsre que es creï una subcategoria de Categoria:Antics municipis i Categoria:Geografia històrica d'Itàlia: Categoria:Antics municipis d'Itàlia. També, clar, Categoria:Antigues províncies d'Itàlia. 88.19.140.37 (discussió) 09:46, 13 ago 2011 (CEST)

D'acord amb mantenir-los com a antics municipis. La informació de les enciclopèdies no esdevé obsoleta quan canvia la realitat, sinó que esdevé històrica, i segueix essent útil si s'assenyala que és històrica.--Pere prlpz (disc.) 12:38, 13 ago 2011 (CEST)

Com a ciutadà italià us dic que si realment es fa passaran encara anys, sobre tot per les provincies, doncs per suprimir-les cal modificar la constitució i no és dit que es possin d'acord. Repecte als municipis, segurament acabaran fent un agrupament de serveis, sense fer desapareixer el Municipi, tot està per veure encara i quan passi caldrà mirar que fa la Wikipedia italiana.--Gus.dan (disc.) 11:05, 7 set 2011 (CEST)

Totalment d'acord amb el Pere: res d'eliminar-los. – Leptictidium; what else? 12:23, 11 set 2011 (CEST)

La numeració dels monarques de la Corona d'Aragó

Hola a tothom, sóc l’usuari Vibra que últimament a estat fent una mica de rebombori als articles dels monarques d’Aragó, en canviar la numeració aragonesa per la catalana mantenint d’Aragó. Primer de tot, vull excusar-me, ja que, crec que degut a la meva activitat, alguns companys viquipedistes han quedat desconcertants o han pensat que feia vandalisme. Ho sento, però sóc nou i no sabia que per fer canvis tant importants havia de passar primer per aquí per discutir-ho. Bé dons aquí estic per explicar aquests canvis i fer la proposta de que s’acceptin per tots els articles on apareixen els Peres i els Alfons tant del Casal d’Aragó (o Casal de Barcelona) i de la dinastia Trastàmara, tot aportant bibliografia:

Vull començar posant de manifest un tema que sembla ignorar la historiografia espanyola en general, i l'aragonesa en particular: el fet que és justament entre els segles X i XIV quan apareixen els cognoms, primer utilitzant el nom dels pares i més tard el nom d'un lloc, normalment el feu més eminent, que s’acaba convertint en el nom d’un llinatge i de tota una família, en els segles XIII i XIV. Així Trastàmara, Habsburg, Borbó són cognoms que fan referència a llocs, igual que Aragò. La dinastia del Casal de Barcelona deixarà d'utilitzar Berenguer (nom del pare), i Aragó passarà a ser el cognom dels comtes de Barcelona que adquiriren el regne d'Aragó, almenys des de l’època de Pere el Gran. En segon lloc que als segles XII-XIII-XIV-XV i la primera meitat del XVI no hi havia una numeració per a cada regne i principat, sinó una per a tota la monarquia, la numeració dels comtes de Barcelona i del seu estat primigeni i patrimonial: el Principat de Catalunya, tal i com veiem, no només als reis del Casal d’Aragó, sinó també en la numeració de les noves dinasties entronitzades, com els Trastamares o la casa d'Avís amb Pere el Condestable de Portugal. Tanmateix la dada més rellevant de tot plegat, és que la numeració aragonesa fou iniciada en 1562 pel cronista aragonès Jeronimo Zurita, i aquest fet sembla ésser ignorat per tothom, quan és importantissim, ja que científicament invalida el fet d’anomenar els reis amb la numeració aragonesa, pels mateixos motius que molta gent posa el crit en el cel quan es parla de corona catalano-aragonesa: per que és una invenció posterior dels historiadors i no s’utilitzava a l’època.

A continuació exposo la bibliografia que he trobat sobre aquestes qüestions (:amb sagnat):

FLUVIÀ, Armand de. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona. Barcelona. «Episodis de la Història», núm. 300 (Barcelona, Rafael Dalmau. 1994).

“Els sobirans catalano-aragonesos sempre tingueren molt clar que el senyal o escut dels quatre pals era propi del seu llinatge o família, el de la dinastia de Barcelona, el de la seva ascendència per línea agnatícia, el de la Casa Comtal, encara que el seu cognom fos “d'Aragó” pel fet del predomini del títol més alt, més eminent”

pp. 78-79

La cita de Desclot lliga molt bé amb el que ell mateix manifesta la pròleg de la seva Crònica: “los nobles reis que hac en Aragó [ es refereix a Alfons I, Pere I, Juame I i Pere II] qui foren de l'alt llinatge del comte de Barcelona [fa referència a Ramon Berenguer IV]”.

p.79.

Pere “el Cerimonios”, per exemple, sempre s'anomena “Pere Terç”, mai “Pere IV”; això ho podem veure al Llibre de les nativitats (p.a.1373), als cànons de les Taules astronòmiques(1381), a les famoses Ordinacions, a un document del 1382, sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable Pere de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina “Pere IV” i no “Pere V”, que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989).

p. 81.Fa referència a l'article: FLUVIÀ, Aramand. <<La numeració distintiva entre sobirans del mateix nom, a Catalunya>> A: Revista de Catalunya, 36 (1989).

I tot seguit, continua:

"El primer que va donar, als Peres i asl Alfons, una numeració seguint la llista dels reis d’Aragó fou Zurita, cronista oficial del regne d’Aragó, als seus Nanales de Aragón (1562), escrits per encàrrec dels diputats aragonesos”

Parlant de la Crònica General, anomenada també Crònica de Sant Joan de la Penya (1366-73), que feu redactar Pere el Cerimoniós, Fluvià diu:

“D'aquesta Crònica, l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que em llegís el capítol XXI, el títol del qual és “Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó”. Penso realment que allí queda ben clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: “Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, prevenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem”. O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, fins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s’autodenomina “Pere Terç” i no “Pere Quart”. p. 82.

PARELLADA, Caius. <<Corona d'Aragó>>, denominació impròpia de l'estat català medieval. Barcelona 2002.

Parellada ens explica els dos tipus de numeració:

“Les dues classes de numeració saura al•ludides són, per un cantó, la històrica, és a dir, aquella que es basa en documents i en l'ús que se'n va fer en aquella època (que és la que hom anomena catalana per tal com ha estat emprada sempre pels historiadors catalans) i, en segon lloc, l'aragonesa o castellana, molt posterior a la primera, puix que només es basa en la historiografia barroca aragonesa, però és aquella que, pel simple fet d'haver estat adoptada pels historiadors espanyols, és també l'habitual, amb excepcions, però cada cop més nombroses modernament, de la historiografia comuna i adotzenada.” p. 131.

Parla sobre la numeració catalana i del seu ús històric per part dels monarques:

“Doncs bé, les notes més destacades que trobem sobre el numeral adjuntat al títol són les de Pere el Cerimoniós. A les seves Ordinacions, les que va estatuir per al regiment de la seva Cort, feu posar-hi de <<Pere Terç>>, i així es va consignar en tots els manuscrits subsegüents, àdhuc en els exemplars destinats a les institucions del regne d'Aragó. (...) És a dir, que era Pere III en tots els estats que formaven l'ens polític general, comprenent-hi el mateix regne d'Aragó. (...) En regalar aquest rei [Pere el Cerimoniós] la seva biblioteca al monestir de Poblet, va ordenar que s'hi posés la inscripció següent: <<Aquesta és la libreria del rey en Pere III en diferència dels reys altres que han aquí nom Pere>> (Jordi Rubió i Balaguer, Història i Historiografia).”

pp. 132-133 Aquí cita l'obra: RUBIÓ i BALAGUER, Jordi. Història i Historiografia. Departament de Cultura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Continua parlant d'una prova indirecta com és:

“l'encàrrec que Pere III va fer al mestre estatuari Aloy d'esculpir les estàtues dels sobirans predecessors seus per al Palau reial de Barcelona, les qual havien d'ésser onze dels antics comtes de Barcelona i nou dels comtes-reis d'Aragó. És a dir, que el dit rei considerava que el seu patrimoni reial era el que començava amb el patrimoni comtal de Barcelona, al qual s'havia incorporat més tard el regne d'Aragó; en altres mots, el rei pensava que el seu patrimoni, el seu Estat, era la continuació de l'antic Estat dels comtes de Barcelona amb les adquisicions subsegüents.

Altrament la numeració dita catalana que feia servir Pere III era també la que de consuetud s’emprava a la Cancelleria, a l'escrivania i als arxiu reials. I és així la que sempre ha utilitzat la historiografia catalana i la no catalana antiga” pp.133.

Més endevant cita a DURAN, Eulàlia. <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988. Madrid, Fundación de Estudios Sociológicos (FUN-DES), Colegio Libre de Eméritos; tot parlant sobre la reacció aragonesisita a la historiografia catalana que:

“<<Fou iniciada pel cronista de Ferran el Catòlic, Gauberto Fabricio de Vagad a la seva polèmica Crónica de Aragón [1499] i tingué el seu millor representant amb Zurita, el qual, als seus Anales de la Corona de Aragón, que comença a publicar des de 1562, on va assenta les bases per reivindicar la primacia del regne d'Aragó sobre el comtat de Barcelona, tot anomenant els reis a partir dels pri-mers. Aquest nova numeració fou assumida després per la historiografia castellana>>”.p.134

A continuació parlant sobre la numeració catalana:

“També és ben clar que la dita numeració no és cap invenció dels historiadors catalans moderns, sinó que és tradicionals en la historiografia catalana. I aquí és avinent de dir que als paper aragone-sos de caràcter jurídic hi ha una gran desorientació respecte a la numeració dels reis. Així, per exemple, els reis Pere II el Gran i Pere III el Cerimoniós, són numerats, el primer com a Pere I, per raó de <<serel primero que hizo fueros>> i el segon, el Cerimoniós, Pere II, no sabem pas per què, als Fueros de Aragón.”

p. 134.

Fueros de Aragón (edició de 1624, Çabarte):Petrus primus 1283 (és Pere II el Gran).Petrus secundus (és Pere III el Cerimoniós).

p. 135

En canvi en explica Parellada que a l'obra: Cortes de Cataluña. Madrid, Real Academia de la Historia, XXVI volums(1896-1922); que recull les diferents corts catalanes al volum I parlen d'Alfons el Cast dient:

<< Has paces et treujas constituit rex Alfonsus primus...>>

p. 136.

S’haurien de comprovar els documents d’aquestes Corts, per veure de quina data són redactats, ja que és per hom conegut que Corts pròpiament dites, no hi ha fins a Pere el Gran, per l'assistència i gran participació de les ciutats, no obstant també es consideren Corts a les assemblees convocades pels comtes de Barcelona i més tard pels primers reis d’Aragó del llinatge barceloní on assistien la noblesa i l’església, ja que seria molt interessant veure si Alfons fou dit primer en vida, o durant el renats del seu fill, o del seu net, etc.

Més tard Parellada parla dels cognom:

“Perquè, com ja hem vist més amunt, la casa que prengué el nom d'Aragó -que convertí també en nom de la família, i així es comprava en tots els seus membres, àdhuc els col•laterals, tots ells anomenats d'Aragó, com és ara els mateixos comtes d'Urgell- no era altra que la casa de Barcelona, la qual casa, munida amb la seva sobirania originària i sense soberguejar les terres catalanes, va estendre el seu poder i la seva sobirania damunt l'Aragó. (...) I ja hem vist que els historiadors aragonesos Ramos Loscertales i Lacarra no s'estan d’admetre la instauració a l'Aragó de la casa de Barcelona, aquella mateixa casa que després passà a anomenar-se d'Aragó. La identitat casa de Barcelona igual a casa d'Aragó roman sòlidament afermada.” p. 212.

Parellada cita l'Acta Aragonensia publicada a Berlin- Liezpig el 1908 per Heinrich Finke:

“Heinrich Finke: Acta Aragonensia III: (...) <<On també podem subratllar la dicotomia entre la Corona d'Aragó i el comtat de Barcelona i, doncs, que el regne d'Aragó queda sempre al marge i desaparellat de Catalunya. És a dir, si hi ha una nació esmentada, aquesta és Catalunya. D'Aragó, sols se s'esmenta la corona, ço és, la sobirania, que duu aquest nom, però que pertany als catalans>>” p. 231.

FLUVIÀ, Armand. <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995). Diu que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta:

“el comte-rei Pere II diu «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (es refereix al seu germà il•legítim Sanç, castellà d'Amposta).”

Continua parlant sobre la continuïtat del casal de Barcelona després de Ramon Berenguer IV:

“D'altra banda, Fatás, primfilant ja massa, i en el seu afany obsessiu per demostrarl'indemostrable, encara fa una afirmació molt més temerària: que la dinastia catalana,el casal de Barcelona, s'extingeix perquè Ramon Berenguer IV renuncia el seu llinatge, el deixa, per entrar a formar part del Casal d'Aragó! Primer de tot, és una suposició que caldria provar d'una manera evident i convincent,i això és impossible. En segon lloc, com pot suposar que tot un comte de Barcelona estigués disposat a renunciar el seu llinatge quan s'havia de considerar cap d'un llinatge de distintes línies comtals, que ha anat heretant o rebent comtats a mesura que s'han anat extingint (Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, i l'expectativa de Rosselló), que per la mare ha heretat, a més, el comtat de Provença, i que se sent molt orgullós d'ésser «un dels mellors comtes del món», com diu Desclot (1283), i prefereix ésser el primer dels comtes que no el setè dels reis, com deia Petit de Newburgh (circa 1198), i tot això per entrar en un llinatge del qual Ramir II era fill del primer rei i, a més a més, d'una línia il•legítima. Cal pensar que l'únic que pretenia Ramon Berenguer IV amb aquest casament era d'incrementar el seu poder i prestigi i per això es va avenir a signar aquell document d'esposalles de futur que li reportava l'adquisició d'un regne. Tanmateix, poc es deuria sentir obligat a fer-ho, si tenim en compte que el 1149, un any abans de consumar el matrimoni, denominant-se «comte de Barcelona i senyor i príncep d'Aragó», signa la pau amb el rei Garcia VI de Pamplona, per la qual s'acorda que Ramon Berenguer IV es casi amb la infanta Blanca, filla del rei.”

Eulalia Duran a <<El comienzo de la modernidad.>> A: Cuenta y Razón, 36, abril-maig 1988., en parla de Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557):

Aparte de denunciar la apropiación indebida del nombre de España por parte de Castilla, el ya cita-do Cristófor Despuig, en sus Colloquis, presintió esta disgregación de la Corona de Aragón y por ello insistió en la unidad de la lengua catalana: «los reys, encara que priven lo apellido de Aragó, no percó parlaven aragonés, sino cátala» (los reyes, aunque lleven el apellido Aragón no hablaban aragonés, sino catalán); «los valencians... de Cathalunya son eixits, la llengua, de Catalunya la te-ñen...» (los valencianos han salido de Cataluña, tienen la lengua de Cataluña) recordaba, mientras-confesaba que escribía «en gloria y honra de la Corona de Aragó y singularment de la nació catha-lana». Pero su lucidez política no llegó a modificar los resultados.

Vist tot això m’agradaria remarcar, amb tots esl respectes, l’error a l'article de la viquipedia ano-menat Casal d’Aragó, crec que redactat en bona mesura per Georg-hessen http://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3 on diu:

Altrament però, l'adopció del títol del regne principal com a cognom propi del llinatge dels comtes de Barcelona implicà la doble numeració dels reis: d'una banda la numeració per cognom, i de l'altre la numeració pel regne principal, el d'Aragó, de manera que veiem com el rei en Pere IV d'Aragó el Cerimoniós s'intitulava a sí mateix en totes les seves disposicions legals amb el nom de Pedro ter-cero en aragonès i Pere terç en català

I a continuació exposa una taula molt ben feta, però que falla en l'apartat numeració per regne.

És un error, en primer lloc perquè la numeració aragonesa és del segle XVI i no de l’edat mitjana quan visqueren aquests reis, i en segon lloc, perquè si bé, és veritat que al numeració catalana va relacionada amb el cognom i el llinatge, en començar a utilizar-se es fa a tots els regnes de la mo-narquia, i no només al Principat de Catalunya, com demostra Pere III el Cerimoniós. El que caldria esbrinar és si aquesta numeració, també utilitzada per altres dinasties com els Trastàmara o els Avis, és emprada per una qüestió familiar (estaven emparentats amb el Casal de Barcelona i adoptaren el cognom Aragó) o pel fet d’esser el Principat de Catalunya l’estat central de la monarquia tot i no aportar al monarca el títol regi.

Gràcies per la vostra atenció. --Vibra (disc.) 10:36, 16 ago 2011 (CEST)--Vibra (disc.) 10:36, 16 ago 2011 (CEST)

Felicitats per aquesta explicació tant clara i argumentada. Certament la bibliografia especialitzada que has citat és de primer nivell. És evident que els reis utilitzaven en la documentació la numeració pròpia de la dinastia dels comtes de Barcelona i que fou el segle XVI quan un historiador va canviar arbitràriament aquesta numeració. Per tant, si ningú aporta cap argument o exemple de l'ús contemporani del numeral aragonès com el genèric del personatge, canvio el criteri que jo tenia assumit fins ara i et dono la raó en què la numeració que ha de seguir després del nom de cada rei i abans del cognom d'Aragó és la corresponent a la numeració catalana (no entro en el per què la utilitzaven, si per la centralitat de Catalunya o per ser de la dinastia dels comtes de Barcelona, el cas és que la utilitzaven). Caldria iniciar una presa de decisió. Poso l'exemple concret de com hauria de ser, segons aquest criteri, la introducció de l'article de Pere el Gran:

«

Pere II d'Aragó el Gran, III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília, I del regne València i II del comtat de Barcelona (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

--Galazan (disc.) 13:26, 16 ago 2011 (CEST)

Certament s'ha de fer una presa de decisió, perquè segur que hi haurà veus discrepants que han de tenir espai per a la discussió i, sobre tot, perquè tanquem en un lloc ben documentat el cóm ho farem, ja que (i aquest és un cas més) reiteradament s'aborda aquesta polèmica i cada cop s'han de tornar a repetir els arguments per no tenir-los ben documentats. Felicito a Vibra per la feina de recerca documental. --amador (disc.) 07:59, 17 ago 2011 (CEST)

Jo sóc un dels desconcertats, però si que caldrà fer una presa de decisió perquè després no pugui venir ningú darrere a dir-nos quelcom. A més a més, si escau s'haurà d'obrir una plana explicativa de la decisió.--KRLS , (disc.) 12:44, 17 ago 2011 (CEST)

KRLS i Galazan:

1. es molt evident que a una wiqui catalana s'ha de seguir la numeració catalana.
2. El Casal, la línia masculina, era del Casal de Barcelona. Mai de l'Aragó.
3. No entenc de on surt aquest concepte de "regne principal" adjudicat a l'Aragó. El criteri es econòmic, demogràfic, per potencia militar?. El regne principal, en tots els conceptes era Catalunya.
4. Es un absurd a una wiqui catalana continuar utilitzant el concepte "Corona d'Aragó", concepte inventat i imposat mes tard de 1480. La majoria d'historiadors actuals diuen Corona Catalana. (El corona Catalano-aragonesa està entrant en desús).
5. La conclusió es que les capçaleres de les entrades haurien d'esser així:

poso l'exemple concret de com hauria de ser, segons aquest criteri, la introducció de l'article de Pere el Gran:

«

Pere II, dit el Gran, II del comtat de Barcelona, I dels regnes de València, Mallorca i Sicília, i III del regne d'Aragó.(València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

Perquè considero que en una wiqui en català, en primer lloc s'han de citar els territoris catalanoparlants. Salut i felicitats vibra --XPOferens què vols dir-me? 15:11, 22 ago 2011 (CEST)

Es necessita una presa de decisió, pel que vec al menys ja es plantejen dos canvis. -- Ermengol Patalín (xerrem) 21:07, 24 ago 2011 (CEST)

A veure XpoferenS la proposta que es debat és la que ha fet en Vibra de posar el número ordinal segons la branca del casal de Barcelona i no la dels reis d'Aragó anteriors a Peronella perquè està ben explicada i amb referències a la bibliografia especialitzada. La proposta no és la de canviar el "cognom", ja que en Vibra mateix ha explicat molt bé que el casal de Barcelona va prendre i fou conegut com la família Aragó, tal i com consta a totes les genealogies existents. La resta de consideracions que fas no tenen res a veure amb el debat iniciat. A banda d'això, veig que en aquests dies ningú s'ha oposat a la proposta, tot i que algun usuari encara té dubtes, per tant hauríem d'iniciar la presa de decisió. Abans de fer-ho jo mateix només voldria que l'usuari Vibra confirmés que la proposta és la que jo vaig exemplificar:

«

Pere II d'Aragó el Gran, III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília, I del regne València i II del comtat de Barcelona (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre).

»

.--Galazan (disc.) 17:21, 29 ago 2011 (CEST)

Hola Galazan. Com crec que ha quedat clar en tota aquesta qüestió i que el que cerca la viquipèdia coma enciclopèdia és assemblar-se el màxim a la realitat històrica del passat mitjançant les evidencies documentals i d’altres tipus de que disposem avui dia, crec que el model correcte seria:

«

Pere II d'Aragó, “el Gran” , (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre del 1285). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, rei de València, comte de Barcelona (1276-1285) i rei de Sicília (1282-1285). Fou anomenat per la historiografia posterior III del regne d'Aragó, I del regne de Sicília , I del regne de València i II del principat de Catalunya.

»

.

On posa historiografia posterior hauríem de crear un article on s’expliqui la història de la numeració catalana que fou utilitzada per tota la Corona d’Aragó i l'aparició de l'aragonesa (al segle XVI)i les altres, amb la bibliografia aportada. Potser us sembla un canvi molt radical, però jo crec que és el més ajustat al que volem explicar en cas de que s’accepti la meva proposat en la pressa de decisions i a la realitat històrica. Vibra (disc.) 11:52, 30 ago 2011 (CEST)

Bé, com que ningú a aportat més bibliografia per afegir propostes inicio ja la presa de decisió: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó--Galazan (disc.) 13:21, 3 set 2011 (CEST)

Totalment d'acord amb en Vibra però no trobo on s'ha de votar..--Mcapdevila (disc.) 01:48, 6 set 2011 (CEST)

S'obre la votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó.--Galazan (disc.) 13:32, 10 set 2011 (CEST)

Primera setmana WLM

Portem ja una setmana des de l'inici de Wiki Takes Monuments. Personalment, ho considero de moment tot un èxit de participació. Hem aconseguit per ara 1.273 fotografies, algunes de llocs impensables que resultaran molt útils. En global són unes 21.500 a tot Europa, cosa que vol dir que estem a un bon nivell. En concret, pregunta que em fan sovint, tenim el 55% de les fotos d'Espanya. També està funcionant molt bé la captura de fotos de Flickr i Panoramio, sent el grup CAT el més actiu. El contrapunt és que la majoria de fotos són de Catalunya i en canvi la participació és baixa en els altres territoris. Per exemple, només hi ha 2 usuaris amb fotos d'Andorra, o 15 fotos en total de les Illes Balears. Probablement no hem aconseguit fer la promoció adequada a tot arreu. Cal destacar a dos usuaris habituals de ca.wiki que sobrepassen les 200 fotos de més de 100 monuments diferents: Albertvillanovadelmoral i Pere prlpz. Això els situa entre els 15 més actius d'Europa, i n'hi ha d'altres també destacats. Però el que em satisfà és veure la gran quantitat d'usuaris nous que hi participen. Alguns dels comentaris rebuts per diferents mitjans parlen per ells mateixos:

• "em resulta molt enriquidor col·laborar amb aquest projecte/concurs, tant que m'he autoproposat fotografiar i publicar, el màxim nombre de monuments"
• "tinc ganes de fer-me el Baix Empordà"
• "conec la zona però hi ha monuments totalment desconeguts per mi i crec hi ha coses de molt interès que ni surten"
• "no donaré l'abast amb tan sols un mes"
• "podrem assumir tal volum d'imatges?"

Cal felicitar a tots els que hi han col·laborat des de fa 6 mesos i animar a seguir fins el final sense caure en l'autocomplaença. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 09:34, 8 set 2011 (CEST)

Felicitats a tota l'organització. Esperem que el ritme actual no decaigui i que al final poguem dir que ha estat tot un èxit! --Arnaugir 10:40, 8 set 2011 (CEST)

realment és tot un èxit, felicitats a tots els implicats i molt especialment al Vriullop. Ens veiem a les sessions de Viqui prem --barcelona (disc.) 20:11, 8 set 2011 (CEST)

Entre els participants en lloc destacat falta esmentar en Kippelboy, que també està entre els 30 primers d'Europa en nombre de fitxers, és el segon en monuments de la nostra àrea i si recupera el ritme que portava fa un parell de dies ens deixarà enrera a tots.--Pere prlpz (disc.) 20:34, 8 set 2011 (CEST)

Jo ja m'he polit tot el Raval (excepte una casa del carrer del Carme plena de bastides, que no l'he feta perquè només serviria per il·lustrar l'article Bastida, ja que de l'edifici no se'n veu ni un mil·límetre) i no em falta gaire per acabar el Gòtic. El que em falta és temps per pujar les fotos! La pega és que he agafat uns barris molt "desagraïts", amb carrers molt estrets, que fan que les fotos no surtin gaire lluïdes: molt fosques de sota i molt cremades per dalt... A part, m'he adonat que tenim alguns d'aquests edificis catalogats que cauen sols... Ens veiem el dissabte de la setmana entrant al "Viquiprem"! --Enric (discussió) 21:53, 8 set 2011 (CEST)

Per cert, dissabte pujo a Perpinyà, vejam què pillo! --Enric (discussió) 21:55, 8 set 2011 (CEST)

Una bastida no és un impediment per fer una foto i concursar. D'aquí un temps una foto d'un monument amb una bastida serà històrica. I a més, sovint surt algun detall per sota la bastida. Potser no et donaran el premi a la qualitat per la foto en qüestió, però per la quantitat compta igual.--Pere prlpz (disc.) 23:31, 8 set 2011 (CEST)

Cal felicitar als organitzadors per a deixar-nos tan fàcil la tasca de pujar fotos (llistes, plantilles, categoritzacions a commons, estadístiques…). Quan una cosa és fàcil de fer significa que hi ha hagut algú, sovint sense "corona de llorer", que s'ho currat molt per a que un altre se la pugui posar. Gràcies a tots els que heu dedicat moltes i moltes hores !. Pel que fa a la quantitat, penso que és un objectiu col·lateral. Amb les fotos que pugem ens hem d'autoexigir un mínim. No totes han de ser obres d'art, no. Però un concurs fotogràfic no és un partit de futbol que guanya qui faci més gols, encara que els marqui amb el cul. No. Penseu que estem farcint les "petites galeries" que són les categories de commons, i hauríem de cercar uns mínims de dignitat a les imatges. Fotos desenfocades, tortes, desenquadrades, cremades, no són útils més que per a un exposició d'art alternatiu que, penso que no és el cas. Perdoneu el rotllo, però recordo les primeres discussions a la VP sobre "quantitat vs qualitat" als articles, i penso que va sent hora que ho comencem a fer també amb les imatges. El concurs n'és una oportunitat. Esforcem-nos !. --amador (disc.) 07:22, 9 set 2011 (CEST)

L'objectiu final és aconseguir el màxim de fotos útils per la Viquipèdia. Quanta més qualitat se suposa que tindrà més utilitat, però una foto justeta per ser útil durant un temps fins que se n'aconsegueix una de millor, o bé pot tenir una utilitat en un article impensable. Com diu l'Enric, algunes edificacions estan que cauen o només en queden els fonaments. Amb aquesta iniciativa estem aconseguint un fons d'imatges únic que pot tenir un valor històric per preservar la memòria del patrimoni. Un objectiu conseqüent és animar la participació. Crec que tots sabem el que costa intentar que la gent alliberi les seves imatges, però ara no estem tenint cap dificultat. Els lectors estan trobant una via diferent per poder col·laborar i alhora sentir-se participants. Una cosa que els sorprèn és carregar una foto de forma senzilla i que l'endemà ja surti publicada a la Viquipèdia sense haver de fer res més. És una forma d'entendre el que suposa col·laborar i el que suposa que hi hagi gent voluntària fent tasques ben diverses. Jo, per la meva part, m'ho estic passant molt bé. Sou molt grans! --V.Riullop WLM (parlem-ne) 10:50, 9 set 2011 (CEST)

Sobre la qualitat, d'acord que no s'hi val a pujar qualsevol cosa. Ara bé:

• Una bastida difícilment millora la visió del monument, però la foto pot ser també útil. A Catedral_de_Barcelona#Obres_de_restauraci.C3.B3 hi tenim una foto que hi és precisament perquè té una bastida. Les imatges del monument a Colom amb bastides es troben sovint als llibres d'història. Si s'ha fet obres qualsevol casa protegida, les fotos amb bastides no sobren en qualsevol col·lecció de fotos mínimament completa sobre l'edifici. Una altra cosa és que és una llàstima que l'única foto que tinguem d'un monument sigui amb bastides, però això vol dir que falten fotos, no que ens en sobren.
• Quan no tenim cap foto d'alguna cosa no hi ha més remei que baixar el llistó de la qualitat si volem mostrar aquella cosa. Durant molt de temps, l'única foto de la casa dels Ous (i l'única foto d'una obra de Jujol) que teníem estava feta des d'un tren, sense ni obrir la porta (amb el reflex del vidre inclòs) i era horrible com a foto, però va ser útil fins que hi fa anar algú i va fer una foto com Déu mana. A la meva pàgina hi ha un munt de veritables desastres fotogràfics que han fet servir en d'altres viquipèdies senzillament perquè no hi havia cap alternativa millor.
• El nostre objectiu al concurs és obtenir fotos útils dels monuments, i tot i que útils no vol dir només útils per posar en un article, perquè l'objectiu de Commons com a repositori és una mica més ampli, és molt difícil fer fotos gaire útils de monuments en que ja hi ha un reportatge complet de fotos de qualitat professional o gairebé. Ara bé, jo penso que tenir més fotos (més quantitat) pot tenir una certa utilitat perquè afegeix varietat, i a més, penso que no podem treure monuments del concurs sense desvirtuar-lo.

Aleshores, d'acord a no pujar fotos fetes amb el cul si ja n'hi ha de fetes amb les mans, però tampoc crec que hàgim de posar un llistó de qualitat gaire alt ni gaire estricte com a requisit per presentar fotos al concurs (encara que només sigui un llistó moral).--Pere prlpz (disc.) 16:15, 9 set 2011 (CEST)

Estimats Pere i Vicenç: No tenir res, és un problema. Però tenir molt i dolent, també. L'efecte dinamitzador del concurs ho tinc clar i no crec que s'hagi de fer cap mena de "filtre de qualitat" per a entrar, doncs tindria un efecte dissuasiu perjudicial. Tampoc critico aquelles imatges que capten la realitat per cutre que sigui (ànim Enric amb les cases ruïnoses!), jo mateix he pujat desens d'edificis miserables del meu primer arquitecte AdQ (Joaquim Raspall). Ara bé, no he demanat "màxima qualitat", sinó "mínims de dignitat". No sembla massa, oi?. Salut !--amador (disc.) 16:44, 9 set 2011 (CEST)

Quina imatge trobes tant horrorosa Amador?--KRLS , (disc.) 16:57, 9 set 2011 (CEST)

KRLS, més que per una imatge horrorosa (que alguna n'hi deu haver, si més no entre les meves), entenc que el missatge de l'Amador estava prou motivat per la meva resposta d'ahir a l'Enric que, tal com la vaig escriure, es podia entendre com un encoratjament a carregar qualsevol cosa horrorosa en pro de la quantitat. A partir d'aquí el que n'hem tret és una conversa constructiva sobre les nostres diferents matisacions en la manera d'entendre els objectius de Commons i el concurs.--Pere prlpz (disc.) 22:38, 9 set 2011 (CEST)

Gràcies Pere per contestar-li al KRLS. Jo no ho hauria dit millor.--amador (disc.) 06:44, 10 set 2011 (CEST)

Jo que estic buidant Ciutat Vella, com ja he comentat abans, ja he avisat que d'aquí no crec que surtin gaires meravelles: el gris és el color predominant entre els edificis més antics, fets de pedra vista. Si a això hi afegim la poca llum que entra al carrer, tenim un còctel poc engrescador. D'altra banda, he fet algunes fotos d'edificis amb xarxa protectora que, agafats de lluny, deixen veure bastant bé la façana a sota (si ho agafes de molt a prop només es veu la xarxa verda), però el de la bastida del carrer del Carme és totalment inaprofitable: només hi ha ferregots i una lona, la façana ni s'entreveu per enlloc. Millor que esperem que l'hagin restaurada (suposo que les bastides són per a això), encara que no entri per al WLM d'enguany... --Enric (discussió) 16:23, 9 set 2011 (CEST)

D'acord amb el que diu. A més crec que no cal carregar totes els arxius generats. És a dir si hem fet deu fotografies d'una façana potser hauríem de triar la que ofereix una millor perspectiva/presentació. D'altra banda podeu fer servir el retoc digital d'imatges (recomano Adobe Photoshop o GIMP pels adeptes del programari lliure) per tal de millorar-ne el contrast, balanç de colors, retallar-les per millorar l'enquadrament... Ànims. Per cert està restringit a edificis o es poden presentar altres objectes? --Bestiasonica (disc.) 18:18, 9 set 2011 (CEST)

Bèstia tots els monuments de Portal:Wiki Loves Monuments.--KRLS , (disc.) 19:22, 9 set 2011 (CEST)

Com a principi s'accepta tot el que sigui acceptable a Commons. No hi ha restriccions addicionals en quant a qualitat. Simplement hi ha recomanacions per fer-ho el millor possible, i aquestes són les explicades a Commons mateix: commons:Commons:Image guidelines, sense versió en català. Però només són recomanacions. El jurat ja decidirà quines són les millors. Bestia, normalment abusar de l'edició digital té una baixa consideració en quant a qualitat. Pot ser un símptoma de mala qualitat dissimulada i poca habilitat fotogràfica. Per altra banda, els criteris de qualitat poden variar entre diferents jurats i el criteris d'utilitat també entre diferents usuaris. Si tens fotos similars i prou bones, millor carregar-les totes. Serà més útil poder triar. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:29, 9 set 2011 (CEST)

Pel que fa als criteris d'acceptació em fa la impressió que restringir-ho només al que s'ha glossat com a provinent de patrimoni.gencat és limitar l'abast i l'objectiu final d'aquest esforç conjunt. Que consti que la feina feta per endegar aquest projecte i ordenar-lo és encomiable. D'altra banda el retoc digital pot millorar la qualitat final de l'arxiu sempre i quan no s'empri per desvirtuar la fidelitat de l'original. Estic revisant el meu fons a veure si pot ser útil algun arxiu per il·lustrar algun dels articles existents o potencials. Tanmateix en Kippelboy ja ha carregat un munt de fotos que potser ja fan el fet. Faré el que pugui. --Bestiasonica (disc.) 22:22, 9 set 2011 (CEST)

No limitar res i fer un concurs de fotos d'edificis en general, o un concurs de fotos de tot ja ho fem. Es diu Viquipèdia:Imatge del mes, i a Commons fan una cosa semblant cada dia. Fer-ho amb un tema més concret i a nivell europeu ens està donant un èxit i unes possibilitats de col·laboració que d'altra banda no tindríem.

Una possibilitat d'ampliació és incloure-hi monuments de categoria més baixa (béns cultural d'interès local i equivalents). Com que n'hem inclòs uns quants a les llistes (els d'una dotzena de municipis, incloent Barcelona i València, i crec que també els de les Balears), crec que un anàlisi interessant serà veure quants dels participants que no són col·laboradors habituals han participat amb fotos d'aquests monuments locals.--Pere prlpz (disc.) 22:45, 9 set 2011 (CEST)

La impressió del Bestiasonica és habitual. El tema són monuments, entesos segons la nomenclatura de la UE com a "patrimoni monumental", és a dir com a immobles oficialment protegits. En el cas de Catalunya s'han inclòs tots els BCIN, màxima figura de protecció definida per llei i amb els elements declarats publicats en el DOGC. En alguns pobles, però, només són BCIN el vell castell en ruïnes i no d'altres elements força interessants, especialment els que són de propietat privada on els tràmits i els recursos dels propietaris posen dificultats administratives. Hem començat a incloure la segona figura de protecció, els BCIL, però només a Barcelona i algun altre on teníem la informació. Aquí el problema és que no hi ha cap registre central de BCIL. Perdoneu-me l'autopublicitat, però la qüestió la vaig explicar lliurement en un blog que ve al cas. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 12:32, 10 set 2011 (CEST)

Hola de nou. Ja tinc el Raval i el Gòtic pentinats, ara el que em faltarà és temps per pujar-ne les imatges, i el cap de setmana també em vaig polir Perpinyà, excepte l'aqüeducte de les Arcades, que quedava apartat. Ah, ahir vaig passar per la casa Bloc, a Sant Andreu, i pel col·legi que hi ha al davant mateix, i tot i que estava molt núvol vaig fer alguna foto; de tota manera tampoc s'hi perd gran cosa, ja que l'edifici és tot de color gris... --Enric (discussió) 10:53, 12 set 2011 (CEST)

Ja podem anunciar que gràcies al concurs i, sobretot a la pentinada de l'Enric ja hem completat una llista sencera de monuments, i no és de les petites: la llista de monuments del Raval. A veure quan cau la pròxima.--Pere prlpz (disc.) 21:45, 17 set 2011 (CEST)

En primer lloc, disculpeu que no hagi passat avui pel Prem, però m'ha sorgit una qüestió d'última hora i he estat tot el matí ocupat. Ja he acabat de pujar tot el Raval, certament, i també tinc enllestit tot el Gòtic, el que no sé és quan hauré acabat de penjar-ho, perquè és feina titànica, i també Perpinyà. Com a anècdotes, el famós edifici de la bastida del Raval (casa Antonio Monasterio, al carrer del Carme) ja hi surt, vaig trobar un foradet on s'entreveia alguna cosa, i també el claustre de dins la comissaria de la guàrdia urbana de la Rambla, que vaig haver de fer sota la supervisió d'un comissari per no agafar les motos que hi havia aparcades enmig, però si us hi fixeu no en surt ni una Endavant les atxes tots plegats! --Enric (discussió) 02:43, 18 set 2011 (CEST)

S'obre la votació sobre com introduir els articles dels reis de la Corona d'Aragó

Per votar visiteu la pàgina de la presa de decisió i comproveu que compliu els requisits per tenir dret a vot: Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Sobre la numeració i cognom dels sobirans de la Corona d'Aragó.--Galazan (disc.) 13:30, 10 set 2011 (CEST)

Noves plantilles per les partícules i elements

He creat noves plantilles pels símbols de partícules en física i els isòtops en química. Encara no se li pot crear l'enllaç directe des de plantilla ni en els isòtops he pogut fer que no aparegui el nombre atòmic, però vaja, funcionen prou bé. alguns noms de partícula els he deixat (neutrino), que vagi de gust.--Anskar (disc.) 00:53, 11 set 2011 (CEST)

Sempre m'he d'oblidar d'alguna cosa , {{SF}} {{SQ}}.--Anskar (disc.) 00:58, 11 set 2011 (CEST)

Afers Generals.

Faig apunts de tres afers generals que s'estan comentant a meta i a les llistes de la Fundació.

1. El Board de la Fundació ha plantejat els nous requisits que han de complir les organitzacions que participin en la campanya anual de recaptació de fons. Aixó ha creat força polèmica a la llista de la fundació i a la llista i la wiki interna dels chapters.
2. També hi ha hagut polèmica amb els resultats del referèndum sobre la censura d'imatges. El resultat és una forta oposició combinat amb un més fort suport. Es pot resumir en que al final els partidaris poden dir que la majoria els ha donat la raó i els detractors poden dir que no hi ha consens.
3. S'ha creat a meta una pàgina on per cada llengua es relaciona els chapters principals i altres que també en són rellevants. La pàgina l'ha oberta en Robin amb la intenció de que en afers que afectin els projectes en la llengua (ell parla del cas de peticions de tancament de projectes) s'hagi d'avisar els chapters. En ehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquip%C3%A8dia:La_taverna/Novetats&action=edit&section=T-13l cas del català han posat com a chapters principals a Amical Viquipèdia i a Wikimedia Espanya i cap com a altres chapters rellevants. Ara com ara no hi ha Wikimedia França. Potser la comunitat catalana és qui hauria de decidir qui es posa on.

En general si volem dir-hi la nostra en qualsevol tema podem anar directament a meta o a la llista de la fundació o podem discutir-ho aquí entre nosaltres i llavors que un portaveu traslladi les conclusions a meta i a la llista. --Gomà (disc.) 09:10, 11 set 2011 (CEST)

Tens l'enllaç del punt 3.--KRLS , (disc.) 01:34, 12 set 2011 (CEST)

Me l'havia descuidat. Aquí el tens. --Gomà (disc.) 11:11, 12 set 2011 (CEST)

1. Un altre afer general que ens afecta a tots i cada un. S'han redactat les "condicions d'ús de la Viquipèdia i els projectes germans". Ara mateix està en fase de discussió. En la meva opinió tot el que diu és força de sentit comú. Fins i tot en dir això i no dir altres coses penso que ens afavoreix perquè deixa clar que és autoritat dels projectes decidir tot lo demés. Però convé que ho miri més gent. --Gomà (disc.) 11:24, 12 set 2011 (CEST)
2. I un altre més: Els chapters estant gestant de crear una entitat que els agrupi a tots. --Gomà (disc.) 11:32, 12 set 2011 (CEST)

En quan a aquest ultim punt (2) em venen al cap dues cites:

Una de popular castellana: reunión de pastores, oveja muerta (tot i que mai he tingut clar si l'ovella mor abans, provocant la reunió, o durant aquesta...)

Una de literatura anglosaxona: com diu el Marcel de Hàmlet ([4]) : Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca. ([5]) ... en anglès:Something is rotten in the state of Denmark. tot jugant amb el doble sentit d' state com estat general i estat polític.--Mafoso (Mani'm?) 09:21, 13 set 2011 (CEST)

Nova infotaula

Hola, he creat l'infotaula de sindicats i em costa buscar-li una categoria adient. He de dir que em costa categoritzar els articles i tot--Anskar (disc.) 20:00, 11 set 2011 (CEST)

Viquipèdia prem Barcelona i Andorra

A mode de recordatori:

Aquest cap de setmana tenim en dansa un parell d'actes prou macos i cofois com per que decidiu, apreciats companys, alçar el cul de la cadira i abandonar durant unes hores l'art de cremar-se les celles davant l'ordinador.

Com antany cridem a sometent, els Manescals monumentals us criden a reunió: Preneu les armes escaients, eixiu de casa i prepareu-vos per a prendre la plaça:

Aquest dissabte Prendrem Barcelona I el diumenge Andorra serà nostra.

La lluita serà dura, carrer a carrer, casa per casa ...

Vos cridem a sometent, company : eixiu i ajudeu-nos a alliberar els nostres monuments!. Aguditzeu la vista, preneu posició ... Decidits, sense por, sense recança, Premeu el disparador. Avanceu, preneu posició, Dispareu ... I així fins al fi de la jornada on al lloc de reunió farem recompte del que hem pres. Preses que seran penjades en plaça pública, a la vista de tothom.

Us cridem a Sometent,--Mafoso (Mani'm?) 09:07, 14 set 2011 (CEST)

D'acord que es tracta d'anar a fer fotos en ramat, però tot i això, no valdria més que ens convoquessin els senescals (o els mariscals) en comptes dels manescals si hem de fer de sometent?--Pere prlpz (disc.) 11:42, 14 set 2011 (CEST)

Tot depèn si vol a algú que mani/ordeni ... o bé un que cuidi de la bèstia :P --Mafoso (Mani'm?) 11:56, 14 set 2011 (CEST)

Conyes a banda, aviso que els 40 primers que s'incriguin com a participants a la jornada de Barcelona i vinguin a la Casa Elizalde, tindran obsequi cedit per l'Ajuntament de Barcelona. A més, Hi haurà tres premis més per als guanyadors d'uns objectius que ara mateix no us puc avançar. A que esteu esperant ??. --amador (disc.) 12:58, 15 set 2011 (CEST)

Els Stewards i l'occità (o les altres llengües minoritzades de l'estat francés)

Bon dia a tots, gairebé per casualitat, després de pegar una ulla'eta al Wikizine vaig assabentar-me de les eleccions dels Stewards a Meta i mirant les preguntes vaig descobrir algunes coses sorprenents que trobe interessant de fer conéixer ací.

Probablement hi ha més elements d'estigmatització dels projectes viquipèdics més petits o més fluixets però aquest cas és esfereïdor i a més em concerneix específicament (pregunta completa de l'Effeietsanders): "You find out that some editors from a regional language community are on a mission to vandalize the French language projects - they use all the tricks they can find to vandalize. They are constructive on their own language Wikipedia." (versió catalana: "Has descobert que alguns editors d'una comunitat en llengua regional tenen la missió de fer vandalisme als projectes de llengua francesa - usen totes les maniobres que poden per a fer vandalisme. Són constructius a la seua pròpia Viquipèdia".

El mateix membre influent del Chapcom, i gran admirador meu, afegeix sistemàticament abans cada pregunta "Aquestes preguntes no deriven de situacions autèntiques, les semblances són purament accidentals. I de fet alguns guions són vertaderament improbables." La pregunta és del 14 de setembre i es pot suposar que l'Effeiet, si no té coneixement del conflicte a la Wiki francesa arran d'una demanda de supressió d'un article sobre un grup de cantants occità (tot i que supose que la majoria de les meues intervencions i les d'altres "opositors" tenen seguiment gairebé constant...), té clares predisposicions a la clarividència...

Només volia informar-vos d'algunes coses que passen més enllà de l'esfera catalana. Que vos vaja tot molt bé, de còr e d'òc, Claudi/Capsot (disc.) 11:55, 15 set 2011 (CEST)

Altres Projectes (Portada)

La pestanya "Altres Llengües" del grup "ALTRES PROJECTES" a la Portada, obra una pàgina en blanc en lloc de la llista de llengües --joc (disc.) 22:02, 15 set 2011 (CEST).

Babel

Bona nit. Han activat l'extensió Babel a tots els projectes de Wikimedia. Ja no cal disposar de centenars de plantilles ja que tot es pot centralitzar amb codi wiki d'aquest estil: {{#babel:ca|es|en-3|fr-2}}. Potser cal fer algun reajustament a algun Mediawiki per allò de l'estil i les traduccions, ja s'anirà veient. Si no veieu inconvenients podríem "netejar" la pàgina Viquipèdia:Babel per baixar-la de 15Mb a <1Mb. Més info:

• http://blog.wikimedia.org/2011/09/21/babel-extension-live-on-the-wmf-projects/
• mw:Extension:Babel

-Aleator (disc.) 01:17, 22 set 2011 (CEST)

VISCA!!!!!. Jo vaig fent neteja de plantilles, també. Per ara no toco molt per que sóc bastant "novato" i sepastre, Vaig veient diverses pàgines que convindria ajuntar. Ens veiem a Viquiprojecte:Plantilles?. --Anskar (disc.) 14:43, 24 set 2011 (CEST)

Última setmana Wiki Loves Monuments

Queden ja pocs dies per enviar les últimes fotos abans del final de mes. Dies enrere vam superar les 5.000 fotos. La via per Flickr i Panoramio també ha estat un èxit de participació amb més de 1.000 fotos pendents de traslladar a Commons. Però la distribució és molt desigual, 4.000 de Catalunya i n'hi ha més d'Andorra que les Balears i el País Valencià junts. Es pot veure la situació per llistes a Viquiprojecte:Monuments/Llistes. Barcelona està bastant complet i per exemple al Gironès i al Tarragonès falten moltes imatges, per destacar-ne dues a banda d'algunes comarques on no se n'ha aconseguit cap. Hi ha diferents esperits participatius: alguns aposten per la quantitat, altres per la qualitat (opcions a premi), altres per completar les llistes i alguns s'ho prenen com un repte. És evident que és més fàcil fer fotos urbanes que algunes disperses, difícil d'arribar i potser de trobar. Reprodueixo alguns dels comentaris rebuts:

• "El castellet m'ha costat trobar-lo ja que ni els més vells del lloc se'n recorden ni saben on és. Ha sigut un xou però al final amb la tasca realitzada un se sent descansat."
• "Vam trigar una hora a peu per arribar-hi i una altra hora de tornada."
• "Se m'acaben els recursos, necessitaré un 4x4"

Almenys la gent s'ho passa bé :-) Estem aconseguint fotos de municipis que ni tant sols tenien categoria a Commons i de molts monuments que ja tenen categoria a Commons i no tenen article. Després ens posarem a endreçar, però de moment animo a aprofitar els últims dies. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:49, 24 set 2011 (CEST)

Codi de colors pels éssers vius

Bon dia a tothom. He canviat les taxocaixes de manera que cadascun dels grans grups de vertebrats tingui un color identificatiu diferent. L'objectiu és que hom pugui veure a quin grup pertany cada animal a primera vista, simplement veient el color de la taxocaixa.

Podeu veure'n exemples als articles següents:

• Tigre
• Xatrac àrtic
• Sargantana cua-roja
• Salamandra comuna
• Bot (peix)

Voldria que em confirméssiu que les tonalitats utilitzades es veuen bé (el contrast és adequat, els colors no són massa agressius/pàl·lids, es pot llegir bé, etc.). Si trobeu que hi ha algun problema, us agraïria que proposéssiu una altra tonalitat del mateix color. Moltes gràcies per avançat. – Leptictidium; what else? 12:07, 11 set 2011 (CEST)

Els articles d'animals fan goig! et felicito. L'únic que faria jo en aquestes taxocaixes és augmentar el padding de la cel·la del títol i fer el nom de l'animal una mica més gros (uns pocs píxels). Bé, és una suggerència.--Arnaugir 16:51, 11 set 2011 (CEST)

A mi m'agrada més aquest color pels rèptils i aquest altre pels amfibis. Pel meu gust, els colors que hi ha ara són massa impactants, i dificulten la lectura (poc, però). La resta de colors em semblen bé. --Townie (Discussió) 16:54, 11 set 2011 (CEST)

@Arnaugir: He fet el nom de l'animal una mica més gros. Què et sembla ara? D'altra banda, no sé a què et refereixes amb això del padding.

@Townie: En prenc nota. A veure què diuen els altres. – Leptictidium; what else? 17:41, 11 set 2011 (CEST)

He augmentat el padding de {{Taxocaixa amfibi}} a 6px perquè vegis el que vull dir. Pots reduir-lo o augmentar-lo i fer-ho també en les altres taxocaixes, potser m'he passat, crec que estaria bé en uns 4 píxels.--Arnaugir 19:35, 11 set 2011 (CEST)

He de dir que no li veig la diferència. Què se suposa que ha canviat? – Leptictidium; what else? 22:54, 11 set 2011 (CEST)

Fixa't en la diferència en la capçalera de les infotaules: Salamandra comuna i Sargantana cua-roja. La primera està més "espaiada" (més separació entre el nom de l'animal i el marc de la taula). Crec que la mida del text ja és la correcta.--Arnaugir 20:55, 12 set 2011 (CEST)

Em sembla bé. Ho podries fer per la resta, sisplau? – Leptictidium; what else? 17:14, 15 set 2011 (CEST)

Fet! perdona la tardança, no havia vist la resposta --Arnaugir 21:45, 27 set 2011 (CEST)

Bona feina, Lepti. Per mi la selecció dels colors base que has fet és correcta. El que diu Townie és una qüestió de matís que imagino que millorarà el contrast quan les lletres són blaves. Però no es transcendental, ara mateix jo (que cultivo la presbícia) ho veig bé. --amador (disc.) 23:13, 11 set 2011 (CEST)

Jo crec que si s'augmenta el padding ja no caldrà cap canvi de color, ja es veurà més el text. --Townie (Discussió) 20:40, 27 set 2011 (CEST)

Ajuda a administradors

Netejant plantilles em trobo això:

'''Resposta de la Atenció al client de la Viquipèdia a propòsit de la petició per emprar el material de http://fxinteractive.com/home.htm''': Estimad@ amig@, Gracias por contactar con la atención al cliente de FX Interactive Siempre que se reconozca el autor y la fuente de las fotografías, por nuestra parte no hay ningún incoveniente en que las utilices. Si tienes cualquier otra cuestión no dudes en contactar de nuevo con nosotros. Recibe un cordial saludo. Atención al cliente FX Interactive. atencionalcliente @ fxinteractive.com

No sé on posar-ho, però plantilla no és. {{FX Interactive/autorització}} —el comentari anterior sense signar és fet per Anskar (disc. • contr.)

Suposo que hauria d'anar aquí: Viquipèdia:Autoritzacions#Autoritzacions_generals però s'hauria de comprovar per VP:OTRS per anar bé --Castor (disc.) 19:44, 27 set 2011 (CEST)

Guia d'us de plantilles

Voldria crítiques constructives d'aquesta guia d'ús.--Anskar (disc.) 15:54, 29 set 2011 (CEST)

Premis literaris de Girona

Bon vespre a tots, No ho sé, no convindria posar a la portada que la Viquipèdia ha guanyat exaequo el premi Lletra 2011 (Premis Literaris de Girona)? Enhorabona a tots! Claudi/Capsot (disc.) 23:09, 29 set 2011 (CEST)

Fet!--Arnaugir 13:01, 30 set 2011 (CEST)

Molt bona faena! Fins ben prompte, bon cap de setmana! Claudi/Capsot (disc.) 18:47, 30 set 2011 (CEST)

El català, un cas d'èxit a la xarxa

Referència positiva a l'article de Trina Millan, al butlletí d'Omnium: El català, un cas d'èxit a la xarxa--Pallares (disc.) 17:04, 30 set 2011 (CEST)

El Departament de Cultura crea una revista digital per a la promoció internacional de la música catalana

Doncs això... Crec que és una bona font secundària per anar referenciant i ampliant articles sobre la música contemporània a Catalunya. Per als documents vegeu http://issuu.com/catalanarts . Ja ho teniu a les vostres adreces d'interès? Salut a tothom. --Bestiasonica (disc.) 18:44, 30 set 2011 (CEST)

Francesc Camps?

Proposo reanomenar l'article Francesc Camps i Ortiz cap a Francisco Camps. D'acord que la "gran obra de referència en català" l'anomena "Francesc", però crec que si ningú li diu "Francesc" (ni la gent de carrer, ni els mitjans, ni ningú -exepte la GEC-) l'hauríem d'anomenar "Francisco". No creieu?

Ara, Avui, 3cat24, El temps ... Pau Cabot · Discussió 16:53, 8 ago 2011 (CEST)

La cerca de "Francisco Camps" al diari Ara dona 6520 resultats, mentre que "Francesc Camps" en dona 4. --Jordiferrer (disc.) 17:27, 8 ago 2011 (CEST)

(Conflicte d'edició)

D'acord que les referències existeixen i el Google les troba. Ara bé:

• El temps: Francesc Camps 3 resultats. Francisco Camps 3.260 resultats
• 3cat24: 64 Francescs Camps, 77.500 Franciscos Camps
• Ara: 4 a 2260 (m'he cansat de copiar enllaços)
• Avui: 893 a 136.000 (i sospito que molts dels 893 van per l'alcalde de Celrà, que es diu Francesc Camps).

O sigui, jo crec que, fora de la GEC, les referències a favor de dir-li Francesc són errors, fins i tot errors de traducció.--Pere prlpz (disc.) 17:37, 8 ago 2011 (CEST)

Us heu deixat Canal 9, tot i que RTVV començà anomenant-lo Francesc i passà a dir-li Francisco. En un cas de conflicte, o de trobar-se dos usos comuns, hauria de prevaldre el nom valencià, o siga que... --Coentor (disc.) 17:46, 8 ago 2011 (CEST)

Queda clar, idò, que Francisco Camps és molt més usat que Francesc Camps. De totes maneres, es veu que hi ha un criteri enciclopèdic bastant clar en posar els noms en català als personatges de casa nostra. A més de la Gran Enciclopèdia Catalana, ho he comprovat a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, on José María Lafuente López apareix (Volum 7, pàgina 260) com a Josep Maria i a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera on María Luisa Cava de Llano y Carrió apareix com a Maria Lluïsa. Pau Cabot · Discussió 19:24, 8 ago 2011 (CEST)

Tens raó. Fins i tot a la GEC fan servir Josep Montilla, però la veritat és que no em sembla un criteri defensable contra totes les altres fonts en català ni contra l'ús que en fan els mateixos interessats i els seus partits en textos en català.--Pere prlpz (disc.) 19:34, 8 ago 2011 (CEST)

Per cert, em pregunto perquè Josep Montilla sí i Just Molinero no.--Pere prlpz (disc.) 19:35, 8 ago 2011 (CEST)

Si els mitjans de comunicació catalans usen "Francisco" de forma aclaparadora, no crec que en aquest cas haguem d'usar el criteri usat per la GEC.--Jordiferrer (disc.) 09:24, 9 ago 2011 (CEST)

Us sembla bé traslladar aquesta conversa a la pàgina de discussió de l'article per a que en quedi constància? --Kippelboy (disc.) 10:28, 9 ago 2011 (CEST)

Si, millor traslladar-ho. Per cert, jo usaria el segon cognom, i sense la "i", per tant el nom de l'article seria Francisco Camps Ortiz, i a la intro podem usar: Francisco Enrique Camps Ortiz, conegut com Francisco Camps o Paco Camps, ....Jordiferrer (disc.) 10:52, 9 ago 2011 (CEST)

A mi em preocupa usar un criteri diferent al de la resta d'enciclopèdies en català, no només la GEC. Tenint en compte que estam fent una enciclopèdia, crec que seria un criteri important a tenir en compte. Abans de fer segons quins canvis, jo demanaria l'opinió d'entesos que ens diguessin en què es basa aquest criteri de les altres enciclopèdies. Enric, potser? Pau Cabot · Discussió 11:49, 9 ago 2011 (CEST)

PS. Jo no ho traslladaria. Crec que, xerrant de Camps, hem anat a parar a un tema que afecta al nom d'uns quants articles i que no està recollit a VP:AP. En tot cas, es pot posar un enllaç a la discussió cap aquí. Pau Cabot · Discussió 11:49, 9 ago 2011 (CEST)

Jo només dic que, per be que puga ser majoritari el nom castellà, "Francesc Camps" no és un nom que s'utilitze poc. Que fins i tot Canal 9 l'ha utilitzat, i molt. Altra cosa és que la majoria de mitjans catalans i/o en català preferisca el nom en castellà, en part per certa mania de posar-li el nom en castellà a gent "que cau mal". --Coentor (disc.) 19:03, 11 ago 2011 (CEST)

Per ser defensable l'ús del nom en català en aquest cas i els altres semblants caldria enunciar un criteri objectiu. "El que facin habitualment les fonts fiables en català" és un criteri objectiu (a més de ser el criteri universal de la Viquipèdia). "El que facin les enciclopèdies en català" és un altre criteri objectiu, però crec que formen una base massa petita com per servir com a únic criteri. Esbrinar quina és la lògica del criteri de la GEC pot servir per formular un criteri objectiu més ben fonamentat.--Pere prlpz (disc.) 19:47, 11 ago 2011 (CEST)

Fent una mica d'història: Desde la campaña electoral de 2003 que le llevó al Palau, Francisco Camps se llamaba Francesc. En Canal 9. En la voz de los presentadores y periodistas de la casa y en los rótulos sobreimpresionados en las pantallas, donde, además, se le presentaba como "president de la Generalitat". Con el nuevo año, el jefe del Consell ha cambiado de identidad en la televisión pública. Ahora se le ha de llamar "Francisco" y en los rótulos aparecerá como "Molt honorable president de la Generalitat". Lo dice una hoja Din A4, en formato apaisado, pegada a un pilar del departamento lingüístico de TVV, en la primera planta de Burjassot. font. -- Ermengol Patalín (xerrem) 13:01, 15 ago 2011 (CEST)

Hauríem de desencallar d'alguna manera la discussió. Cal que fem una presa de decisió o podem arribar a un consens sense tantes formalitats?--Pere prlpz (disc.) 20:13, 19 ago 2011 (CEST)

En el meu cas, jo necessitaria que algú em digués el perquè del criteri adoptat per les altres enciclopèdies en català per tal de poder tenir una idea general i poder prendre una decisió: ho vaig cercar al llibre d'estil de la GEC i no n'hi ha ni rastre. Pau Cabot · Discussió 10:53, 21 ago 2011 (CEST)

D'acord que aquest perquè això és el que ens cal. Ara bé, coneixem algú que hi estigui en bones relacions per preguntar-los-ho? I mentrestant què fem?--Pere prlpz (disc.) 14:00, 21 ago 2011 (CEST)

Vaig enviar un correu a l'EEIF i em contestaren:

«

Bon dia Pau, El criteri que se segueix es va fixar al 1r volum pel consell de redacció de l’enciclopèdia i, supòs, que amb la Gran Enciclopèdia Catalana com a referent, a les Normes per a l'us de l'enciclopèdia i diu literalment: ...Pel que fa als noms dels personatges nats a l'àrea lingüística catalana, generalment s'han catalanitzat els noms de font dels nats a làrea... Esperam que tengueu molta sort i molt d'ànim en aquesta tasca tan dura, difícil i enriquidora! Salut! Chus Adamuz Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Departament de Política Educativa i Cultural

»

Pau Cabot · Discussió 18:34, 23 ago 2011 (CEST)

Això dels "nascuts a l'àrea", si la GEC segueix el mateix criteri, explicaria perquè no tradueixen Eduardo Zaplana ni Justo Molinero i sí que tradueixen Francesc Camps, però no explicaria perquè tradueixen Josep Montilla.--Pere prlpz (disc.) 19:11, 23 ago 2011 (CEST)

Jo, a la resposta, veig el criteri (amb les excepcions que tu dius) però em segueix mancant la seva justificació. Pau Cabot · Discussió 19:18, 23 ago 2011 (CEST)

Veient que l'enciclopèdia no es coherent (alguns nats a l'àrea lingüística catalana han estat traduits i d'altres no) crec que seria millor usar el criteri de l'us habitual als mitjans de comunicació catalans, especialment per a personatges contemporanis.Jordiferrer (disc.) 22:21, 23 ago 2011 (CEST)

Ja fa temps, a El Temps (i perdoneu la redundància), vaig llegir que l'expresident havia fet saber, no sé si mitjançant instància o què, que a partir d'aquell moment se l'anomenés només Francisco i no Francesc, i des d'aleshores a la revista van passar de citar-lo amb el nom en català (com havia estat habitual) a fer-ho només en castellà. --Enric (discussió) 09:44, 1 set 2011 (CEST)

Estic d'acord amb en Jordiferrer. Si les "grans" enciclopèdies "referents" no segueixen un criteri, crec que ens hauríem de senyir amb el nom més comú usat pels mitjans. En aquest cas, fins i tot VilaWeb l'anomena Francisco. --Davidpar (disc.) 20:47, 9 set 2011 (CEST)

Jo crec que clarament segueixen un criteri. Justo Molinero és una excepció a la regla general. Pau Cabot · Discussió 21:56, 9 set 2011 (CEST)

Passa com a Pere Solbes Mira (Pedro Solbes, anterior ministre d'economia). Crec que hauríem de ser flexibles i cenyir-nos sobretot a allò té una certa solvència documental i al consens. És a dir i per posar un exemple que no vol marcar càtedra: Si en la immensa majoria dels cops que es cita el nom d'aquestes persones en obres solvents redactades en la nostra llengua es fa servir el seu nom de pila en castellà, doncs crec que hauríem de fer servir la denominació castellana i viceversa. Passa el mateix amb la "i" entre els cognoms, hi ha qui la fa servir i qui no. Fer-la servir per defecte em sembla una mala pràctica, especialment si no hi ha l'aval de cap document que ho provi. Tanmateix veig inviable l'establiment d'una regla d'or per aquests casos ni tan sols per a les obres de referència esmentades fins ara (diaris i enciclopèdies), pel que crec que cal emprar la denominació més comuna. --Bestiasonica (disc.) 22:49, 9 set 2011 (CEST)

(conflicte d'edició) D'acord amb que les enciclopèdies segueixen un criteri, però Justo Molinero, no nascut a l'àrea catalanoparlant segueix la regla, com Eduardo Zaplana. El que no segueix la regla és Josep Montilla.--Pere prlpz (disc.) 22:50, 9 set 2011 (CEST)

Les enciclopèdies sovint es salten el seu criteri, com ja hem mencionat abans. Per tant, crec molt més fiable basar-nos en l'ús habitual als mitjans de comunicació en català. De fet, a la wiki castellana els hi he retret l'ús forçat de noms rancis com es:Sardañola del Vallés. Ells argumenten que l'enciclopèdia Espasa Calpe usa "Sardañola del Vallés" mentre que jo els hi demostrat que els mitjans de comunicació en castellà habitualment usen "Cerdanyola". Per tant, crec que nosaltres hauríem de donar exemple, i no usar traduccions forçades com Pere Solbes, sinó els més habitual Pedro Solbes i Francisco Camps, usats per diaris en català.--Jordiferrer (disc.) 08:28, 10 set 2011 (CEST)

+1 Jordiferrer --Davidpar (disc.) 13:19, 10 set 2011 (CEST)

Dec insistir que el cas de Pere Solbes (i un tal Jordi Bartual que hui he trobat) no és, ni de lluny, el mateix que el de Francesc Camps.--Coentor (disc.) 19:34, 19 set 2011 (CEST)

En el cas de Pere Solbes veiem com els mitjans com l'Ara i l'Avui usen Pedro de forma aclaparadora. La GEC és més papista que el papa al traduir-ho a Pere, en aquest cas de forma forçada. --Jordiferrer (disc.) 13:08, 20 set 2011 (CEST)

Enllaç a càrrega a commons

L'enllaç "Càrrega a Commons" de la barra d'eines de l'esquerra hauria d'apuntar a commons:Special:UploadWizard, com fa l'enllaç que hi ha a la barra d'eines de Commons, i no al formulari de càrrega antic.--Pere prlpz (disc.) 14:34, 4 set 2011 (CEST)

Fet a MediaWiki:Common.js. Refresca el navegador. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:56, 4 set 2011 (CEST)

Criteris d'admissibilitat d'associacions

Arran d'aquesta conversa voldria proposar obrir el debat del criteri d'admissibilitat de les associació de transformació social, que en els criteris actuals no hi són. Suposo que aquest és el primer pas per començar el debat i arribar a un consens, o es penja directament a presa de decisions? --Anskar (disc.) 17:14, 13 set 2011 (CEST)

El sistema per iniciar una presa de decisió està molt mal redactat. De fet crec que hauríem d'obrir una presa de decisió per aprovar el procediment de presa de decisions . Fóra conyes pel que sembla hauries d'iniciar una subpàgina de l'estil Viquipèdia:Presa de decisions/2011/Criteris d'admissibilitat d'associacions de transformació social. S'acostuma a fer una exposició de motius de les diverses opinions en discussió i s'exposen i s'articulen diverses opcions que poden o no complementar-se o oposar-se. Es deixa un temps prudent per a que es discuteixin i es perfilin les diverses opcions i si no s'arriba a un consens es sotmet a votació.

Tanmateix a Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat (associacions) hi pot haver ja un cert consens sobre el que és o no admissible per a les associacions. --Bestiasonica (disc.) 14:00, 20 set 2011 (CEST)

Data a les caixes d'avís

No sé si seria possible, però quan es col·loqués les caixes d'avís, podria ser que indiqués la data de la inserció automàticament? Em trobo que a Mercuri (planeta) hi ha una caixa d'avís d'actualització de la informació i trobo que la informació ja s'ha actualitzat i comprovar quan es va introduir la caixa d'avís i l'actualització comporta feina. Salut i bona feina. --Anskar (disc.) 14:58, 14 set 2011 (CEST)

Estaria bé que hi pogués haver un sistema via bots o altres automatismes que afegís la data d'inserció de la plantilla a l'article, desconec si existeix la possibilitat i com implementar-la. Cap a finals d'any (usualment la darrera quinzena) hi ha la tradició de repassar els articles obsolets i altres amb plantilles de manteniment (Viquipèdia:Manteniment). Tanmateix si pots repassar i actualitzar tu mateix l'article. Salut! --Bestiasonica (disc.) 13:43, 20 set 2011 (CEST)

Reformatar enllaç

Quan es marca un article com a patrullat apareix una pàgina per enllaçar altre cop a la pàgina de patrulla, però enlloc de d'amagar els articles patrullats torna a mostrar les entrades recents. És una bajanada, però estalviaria feina si el punt d'enllaç se li afegeix &hidepatrolled=1&limit=500 al final de la URL. Alguna administradora podria fer-ho?. Gràcies --Anskar (disc.) 03:40, 16 set 2011 (CEST)

Fet a MediaWiki:Markedaspatrolledtext. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 10:47, 16 set 2011 (CEST)

Seria possible posar al costat encara un altre enllaç per anar als no patrullats d'anònims?? també és molt útil i per mi són prioritaris davant els d'usuaris registrats.--Arnaugir 00:49, 22 set 2011 (CEST)

User:Henry Knight

Comunico que el usuario está usando las wikipedias en diferentes idiomas para promocionarse, en la wikipedia española, ver el caso en w:es:WP:TAB/M fue expulsado y he visto aca el mismo problema, procedan de acuerdo a las políticas locales, atte Ezarate (disc.) 14:56, 24 set 2011 (CEST)

No veig a on es promociona en aquesta Viquipèdia. Té diverses edicions antigues.--Galazan (disc.) 15:04, 24 set 2011 (CEST)

Ja ha estat esborrat Enrique Caballero Peraza per autopromoció. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 15:47, 24 set 2011 (CEST)

Títols en cursiva

Hola a tots. Arrel d'un intercanvi d'idees amb en Lohen crec que és necessari aclarir i definir quin és l'ús de la plantilla {{títol cursiva}}, que precisament posa en lletra cursiva el títol de l'article. La norma en català és que van en cursiva Títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions periòdiques ([6]; deixo de banda els articles d'éssers vius que ja dono per suposat que sí que usen la plantilla pel nom científic). Ara mateix hi ha una barreja d'articles d'obres artístiques que usen la plantilla i que no la fan servir, com per exemple Bicicleta, cullera, poma i El gran dia de Girona, per citar-ne dues. Caldria, doncs, decidir en quins casos es fa servir. No sé si és necessari obrir una presa de decisions o podem assolir un consens aquí mateix.

A Plantilla Discussió:Títol cursiva ja es va discutir farà cosa d'un any però m'agradaria reobrir el debat. Jo crec que sí que s'hauria d'usar la cursiva en el títol en obres artístiques, perquè és la norma general i el títol forma part igualment de l'article. A en-wiki ho fan així (vegeu en:WP:ITALICTITLE). Gràcies per la vostra atenció.

PD. Un cop acabem la discussió aquí podem copiar la discussió a Plantilla Discussió:Títol cursiva per referències futures.

--Arnaugir 21:06, 12 set 2011 (CEST)

Faig un petit toc aviam si algú diu quelcom ;)--Arnaugir 22:17, 20 set 2011 (CEST)

Per mi endavant! La normativa en català s'hauria de complir també en els títols. Tot i així, recordo que la plantilla té un límit de caràcters i que alguns títols de la Viquipèdia han sobrepassat.--KRLS , (disc.) 22:29, 20 set 2011 (CEST)

Per a mi no és necessari. A les altres viquis tampoc ho fan tret de casos comptats que s'escapen com aquí.--Lohen11 (disc.) 11:53, 21 set 2011 (CEST)

Jo estic d'acord amb l'Arnaugir, per mi endavant.--Kippelboy (disc.) 13:40, 21 set 2011 (CEST)

D'acord amb Arnaugir. --Anskar (disc.) 14:01, 22 set 2011 (CEST)

No he canviat d'opinió des de l'última vegada que es va discutir: les normes de tipografia estan per complir-les a tot arreu, incloent-hi els títols. – Leptictidium; what else? 16:15, 22 set 2011 (CEST)

No veig que hagi canviat res ni que hi hagi noves aportacions. El punt clau continua sent el mateix: "La lletra cursiva s’empra per a destacar determinades paraules dins del text" (gramàtica de l'IEC). El títol forma part del text com per destacar-lo amb cursiva? En els exemples que es van trobar s'utilitza cursiva en els títols de noms científics però no en la resta de casos a no ser que sigui part del títol. Hi ha noves referències per reobrir el debat? Confiar només en que el suport dels usuaris hagi canviat no és un bon consens. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:07, 22 set 2011 (CEST)

L'argument amb fonament lingüístic i descrit per V.Riullop documentat aquí, diu que només s'hauria d'usar la itàlica en el cos del text. No tinc més arguments que el que altres wikis ho fan. Tanmateix hi ha tres blocs de tipus d'articles susceptibles a ser anomenats amb cursiva:

1. Articles sobre clades biològics que no es poden anomenar amb un nom vernacle català. Aquest punt no sembla que hagi de ser controvertit (sempre en cursiva).

2. Articles sobre obres (llibres, pintures, escultures...). Més controvertit, sembla que no hi ha un consens clar i el document del IEC (tot i ser un esborrany) no fa servir les cursives en els seus encapçalaments pel que una interpretació possible seria no fer-ho servir, però sembla que hi ha un cert nombre d'editors que hi estan a favor (consens no assolit).

3. Articles titulats en una altra llengua (neologismes i obres no traduïdes al català especialment llibres i pel·lícules). Ni idea de quina és la creença més estesa entre els editors.

Crec que altres casos resten implícitament exclosos, pel que la controvèrsia rau en decidir que fer pels casos 2 i 3. Tot i que possiblement en altres ocasions he cregut convenient fer servir la itàlica per articles corresponents al cas 2, ara, a ran de llegir el document del IEC, no ho veig tant clar. --Bestiasonica (disc.) 17:32, 22 set 2011 (CEST)

Jo també estic d'acord en emprar aquesta plantilla als articles d'obres artístiques. --Davidpar (disc.) 19:07, 22 set 2011 (CEST)

Com ja vaig comentar fa temps, en el món editorial la marca cursiva (com la negreta, d'altra banda) es considera que "fa nosa" i enlletgeix la composició. És necessària, evidentment, dins un text seguit per diferenciar elements determinats que s'ha consensuat de marcar-los d'aquesta manera (digueu-ne títols d'obres artístiques, noms de vaixells i avions, noms científics dels éssers vius, noms estrangers, etc.; altres elements es marquen amb cometes: títols de cançons d'un àlbum, capítols d'un llibre, etc.), però no és res més que una marca de diferenciació. En un titular, en què aquest mot o conjunt de mots hauria d'anar en cursiva dins un text, quan va sol no cal marcar-lo perquè ja es diferencia prou anant a l'encapçalament i amb un cos més gran. Fins i tot, com ja vaig comentar també, elements que dins el text haurien d'anar en cursiva, quan en un llibre formen part del títol, en portadelles, etc. (és a dir, quan tenen un cos de lletra significativament més gros que el del text general), es marquen excepcionalment en rodona i entre cometes (i aquí els títols dels articles funcionen igual). D'altra banda, això no és perquè la cursiva per se sigui una manera de compondre els textos indesitjable: de fet es componen amb cursiva els folis explicatius, els títols dels apartats, citacions, etc., i llavors el que hi fa nosa allà dins és el text en rodona (per exemple: «Intrigues amoroses en el Tirant lo Blanc i la seva influència en el Dolce stil nuovo», un títol que acabo d'inventar-me; o, pitjor encara: «Spleen: l'angoixa»). Per tant, jo no incorporaria més cursives a sac. Si hi ha un terme equívoc perquè no s'ha escrit en cursiva, sempre es pot fer servir una marca de desambiguació entre parèntesis o un paràgraf desambiguador a l'encapçalament de l'article, que per a això hi són. --Enric (discussió) 09:59, 23 set 2011 (CEST)

D'acord amb l'argumentació de l'Enric. Abusem de la cursiva. En realitat ha de servir per distingir en un text, no en un títol.--Lohen11 (disc.) 15:05, 23 set 2011 (CEST)

Anant més enllà dels títols d'encapçalament, tampoc fa falta fer tota una llista en cursiva, a no ser que sigui necessari diferenciar-ne alguns elements o per la pròpia composició de la pàgina. En canvi, les normes d'estil solen dir que sí que van en cursiva els peus de les imatges i els encapçalaments de les taules, per diferenciar-los del cos del text o de la part informativa de la taula. Això es podria fer segurament per definició al mediawiki. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:00, 23 set 2011 (CEST)

Com que l'únic argument és que altres wikis ho fan, cal dir que pràcticament només és a l'anglesa. Fa un any van canviar la política. El tema estava empatat entre tot o res amb un tercer grup que apostava per mantenir-ho en els títols de noms científics. Els arguments bàsics eren (interpretació personal): 1) no cal ja que va en contra de les normes d'estil habituals, 2) millor deixar-ho obert que fer neteja per endreçar el caos existent, 3) en les publicacions especialitzades s'utilitza cursiva en els noms científics. Aquest tercer grup va acabar decantant l'opció a millor tot que res. Això em reafirma a deixar clar que només és per un cas concret mentre estiguem a temps d'endreçar el caos. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 11:32, 23 set 2011 (CEST)

Coincideixo amb l'explicació de l'Enric. De fet jo només ho feia servir als noms d'obres dins un text fins que algú em va dir que al títol també havia de ser cursiva, però penso que no cal. --amador (disc.) 12:59, 25 set 2011 (CEST)

D'acord en no utilitzar cursives als títols; no és obligatori i pot resultar confús pels usuaris novells i no tan novells. Deixem l'ús de la plantilla limitat a tal com està ara--Hinio (disc.) 08:49, 27 set 2011 (CEST)

Degut a la diversitat d'opinions potser estaria bé obrir una presa de decisions per unificar criteris. Vistes les aportacions de la resta d'usuaris ara ja no tinc tan clar l'ús de les cursives en el títol. Si hi esteu d'acord, l'engegaré jo mateix enumerant els arguments que heu anat deixant aquí.--Arnaugir 16:06, 27 set 2011 (CEST)

Guia d'us de plantilles

M'agradaria que la gent hi fés un cop d'ull i exposés comentaris constructius a aquesta guia d'ús. Gràcies. --Anskar (disc.) 15:08, 29 set 2011 (CEST)

La versió definitiva es troba a Plantilla:Creador de plantilles/Introducció--Anskar (disc.) 17:18, 15 oct 2011 (CEST)

Virus de la viquipèdia

Hola. Voldria comunicar-vos un problema del qual ja m'han parlat diverses persones.

Conec diversos propietaris de pàgines web, i alguns d'ells m'han explicat que hi ha un "virus de la viquipèdia" que insereix viquienllaços a les seves pàgines web sense que ells hi puguin fer res. Aquests enllaços sempre són cap a articles de temàtica hispanòfona a la Viquipèdia en anglès, com per exemple en:Más y Menos o en:Spanish prepositions.

Les pàgines web afectades no semblen tenir res en comú. Sabeu si hi ha un virus que faci aquestes coses? Coneixeu casos similars? Gràcies. – Leptictidium; what else? 08:56, 1 set 2011 (CEST)

No n'havia sentit a parlar mai....:S--Kippelboy (disc.) 13:34, 1 set 2011 (CEST)

Primer cop que ho escolto... potser es tracta d'un en:Spambot --Castor (disc.) 11:36, 2 set 2011 (CEST)

Problemes amb TeX

Tinc problemes en veure les pàgines que tenen fórmules escrites en TeX, potser que sigui d'un actualització que acabo de fer? Gràcies. aterior comentari de --Anskar (disc.) 13:57, 1 set 2011 (CEST)

el codi <math> f=\sum _{m=a}^{m=b} x^m</math> el veig $ f=\sum _{m=a}^{m=b} x^m $ i lo més fomut és que a les altres wikis ho veig bé. Algú m'ha comentat que veu bé les fórmules, que esborri la memòria cau.... res de res. Si algú sap què pot haver passat...--Anskar (disc.) 14:29, 1 set 2011 (CEST)

Bé, família. Al xat m'ho han sabut resoldre. El problema és que a preferències d'usuari havia tocat el que no calia i he hagut de revertir a la visió de TeX (segona pestanya de preferències). --Anskar (disc.) 12:10, 2 set 2011 (CEST)

Fiabilitat de l'entrada Xarxa Solidària de Sant Feliu de Guíxols

Sóc l'editora del'entrada Xarxa Solidària de Sant Feliu de Guíxols i veig que Pau Cabot ha introduït l'alerta sobre la possibilitat que s'esborri si no s'introdueixen referències externes de fiabilitat. Què puc introduir per donar a conèixer que el que he escrit no m'ho invento? Gràcies per la vostra ajuda. —el comentari anterior sense signar és fet per Calcubano (disc. • contr.) 11:45, 30 ago 2011 (CEST)

Has d'aportar fonts externes a l'entitat i fiables (llibres, enciclopèdies, mitjans de comunicació, etc) que puguin donar fer d'allò que es diu a l'article. Més informació: VP:ADMS i VP:FF. Pau Cabot · Discussió 11:45, 30 ago 2011 (CEST)

Val el web de http://www.solidaries.org/ on apareix Xarxa Solidària de Sant Feliu de Guíxols?

Mira't els enllaços. Per començar, diria que aquest web no és independent del subjecte, sinó que és fet per una coordinadora de la que la Xarxa forma part. Aleshores, potser pot servir per contrastar alguna dada, però no per contrastar l'admissibilitat del tema. Hauries de posar com a referència les fonts fiables independents que hagin tractat de la Xarxa, si pot ser amb una certa profunditat.--Pere prlpz (disc.) 12:24, 30 ago 2011 (CEST)

Per exemple, notícies de diaris com http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/352005-sorganitzen-grups-de-cooperants.html http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/40873-lagenda-escolar-solidaria-se-situa-a-torroella-de-montgri.html http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1966212 http://www10.gencat.cat/drep/binaris/Projectes%20aprovats_tcm112-99779.pdf

Les notícies del diari i de Vilaweb van en la línia correcta, tot i que es pot debatre si són suficients (una associació esdevé notable perquè una vegada va fer una agenda que va sortir a l'edició local d'un diari?). L'enllaç al web de la Generalitat no aporta notabilitat; la gran majoria de gent que surt al DOGC per haver rebut una subvenció, una multa o un nomenament no tenen interès enciclopèdic.--Pere prlpz (disc.) 13:19, 30 ago 2011 (CEST)

Amb ànim de crear polèmica...Wentworth Miller, té un interès enciclopèdic? Enllaços que confirmen l'article 0 enllaços externs un munt, però tots dirigeixen a l'autobombo de la indústria del cinema. I vés per on que ha estat el primer que m'ha sortit a Especial:article aleatori... 89 articles de videojocs tenen un interès enciclopèdic?... I no és que els vulgui borrar, per que m'agradaria sumar més que restar. Potser s'hauria de tenir en compte que les entitats que no treballen en l'espai virtual poden tenir dificultats a l'hora de trobar enllaços web que parlin de la seva tasca. També m'agradaria comentar que les raons de fonts fiables té un caràcter marcadament científic, cosa que no és el cas de l'article. Potser el que cal és informar que la viquipèdia no és, ni ha de ser, l'aparador de cap entitat, però deixar constància del treball solidari i de la tasca cooperativa a nivell local, al menys per mi, sí té un interès enciclopèdic. Potser seria interessant fer veure que és millor fer articles més genèrics sobre les xarxes solidàries, les cooperatives de consum, les associacions de veïns (que van tenir un paper fonamental en la democràcia de base), més que enumerar totes les associacions hagudes i per haver, és clar, seria interminable... crec que aquesta enciclopèdia hauria d'incloure tots els tipus de xarxes cooperatives i entitats locals que treballen per un món més just, igualitari o diguem-li com volguem... per que, al cap i a la fi, trobo que conflueixen amb la viquipedia en un aspecte bàsic i fonamental: compartir. Apa, ja m'he quedat a gust.--Anskar (disc.) 03:00, 11 set 2011 (CEST)

Que l'article de'n MIller no tingui referències no vol dir que no sigui notable. Si consideres que podria no ser-ho, afegeix-li la plantilla, però és sabut que enllaços en trobarem un niu que refrendaran la seva notabilitat. El mateix dic amb els videojocs. Anskar una font fiable no cal que sigui una font web, sinó que es poden aportar llibres o bibliografia en paper que en parli en profunditat. Un dels pilars bàsics de la Viquipèdia és la Viquipèdia:Verificabilitat.--KRLS , (disc.) 03:35, 11 set 2011 (CEST)

Vinga... ja més calmat. No era un intent de proposar borrats, era un comentari sobre la notabilitat dels articles i, sobretot, de tasques força específiques (solidaritat, grups de suport a una "causa"...), que és ben difícil que tinguessin la possibilitat de tenir un article pel mateix que XS St Feliu i em sap greu, res més. Qui sap com funciona el món academicista sabrà que hi ha poques possibilitats de publicar un treball (que no és que sigui un requisit previ per tenir un article VP) si no hi ha algú que realment el demana. Potser em vaig deixar portar per la passió, però preferiria comentar a qui va fer l'article que podria elaborar un article més genèric sobre el tema de grups de solidaritat, que em sembla que no n'hi ha cap.--Anskar (disc.) 17:46, 11 set 2011 (CEST)

He anat fullejant vàries discussions anteriors i m'he donat una volta a Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Criteris de notabilitat (associacions). A títol personal crec que hi falten les "associacions de transformació social". Pot ser un tema controvertit per que són d'àmbit molt local, amb prou feines apareixen als mitjans de masses, ningú publica un estudi sobre la seva existència, algunes ni tant sols estan registrades... però trobo que són importants pel paper de transformació social que tenen i, per tant, un interès enciclopèdic. Proposaria reobrir el debat a Viquipèdia:Presa de decisions per establir els criteris de notabilitat d'aquest tipus d'associacions. Ho anoto a Viquipèdia:La taverna/Propostes. --Anskar (disc.) 16:33, 13 set 2011 (CEST)

Nosaltres no tenim un comitè editorial per decidir amb garanties quines són les coses que són enciclopèdicament interessants, de manera que ens limitem a parlar d'aquelles coses de que les fonts fiables han parlat. De fet, la nostra funció no és fer promoció de coses lloables sinó recollir informació contrastable.

Les polítiques específiques d'acceptabilitat no són més que aplicacions particulars de la política general. Alguns temes, com els escriptors que han publicat més de dos llibres amb una editorial o les escoles de més de 75 anys, són presumptament acceptables, o sigui, encara que no haguem buscat les fonts que en parlen, suposem que hi són. Les entitats de les que ningú parla, no poden ser presumptament notables.

I sobre Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Criteris de notabilitat (associacions), dubto que mai pugui arribar a aprovar-se, ni com està escrita ni després de retallar-la molt. De fet, després de l'experiència amb la política d'acceptabilitat per centres educatius, diria que la tendència del consens actual és molt reticent a introduir criteris d'acceptabilitat que no impliquin la comprovació de que existeixen les fonts fiables que parlen del tema de l'article.--Pere prlpz (disc.) 17:02, 13 set 2011 (CEST)

Bots per les cometes

Hola. Sé que aquesta petició hauria d'anar a VP:Bots, però em sembla que aquí tindrà molta més visibilitat. Algú podria crear un bot que substituís totes les cometes dels articles de mamífers per cometes tipogràfiques, sisplau?

Per exemple:

"lèmur" esdevindria «lèmur».

Gràcies a qui em pugui ajudar! – Leptictidium; what else? 21:34, 6 set 2011 (CEST)

Però això és especialment propens a falsos positius, no? Les cometes tenen altres usos, a més, tampoc massa articles deuen tenir el nom d'una espècie entre cometes. D'altra banda, a Castor hi diu Província de la Terra del Foc va qualificar el castor com a "espècie perjudicial"., i, segons el "Ministerio de Medio Ambiente" espanyol, s'havia fet de forma clandestina i il·legal., En canvi, els defensors dels castors, com el grup ecologista belga "Pays des castors" (País dels castors),, etc. --Joancreus (discussó) 22:02, 6 set 2011 (CEST)

És que aquestes cometes que menciones també s'haurien de substituir; lo de l'espècie de lèmur només era un exemple. Les cometes normals i les cometes tipogràfiques tenen exactament el mateix ús, simplement és perquè la majoria de llibres d'estil en català recomanen l'ús de cometes tipogràfiques. – Leptictidium; what else? 22:24, 6 set 2011 (CEST)

Ah, d'acord. Realment cal fer-ho només amb mamífers o es pot fer global? --Joancreus (discussó) 22:59, 6 set 2011 (CEST)

Si els altres usuaris hi estan d'acord, també es podria fer globalment. – Leptictidium; what else? 08:14, 7 set 2011 (CEST)

En tot cas, per molt que només sigui en mamífers, és un canvi força gros. No caldria obrir una presa de decisions? --Joancreus (discussó) 12:19, 7 set 2011 (CEST)

En algun cas poden alternar els dos tipus de cometes. La norma d'estil, copiada a Cometes (tipografia), diu: En cas de cometes dins d'altres cometes, la gradació segueix l'ordre: «... “... ‘...’ ...” ...» Exemple: «El professor ha dit: “film vol dir ‘pel·lícula’”.» De totes formes és un ús molt estrany aquí. A mi em sembla bé seguir les convencions tipogràfiques amb cometes baixes, però el principal problema no és el canvi inicial sinó mantenir després la coherència dins d'un mateix article, cosa que només es pot aconseguir amb un bot permanent que les vagi canviant. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 00:08, 17 set 2011 (CEST)

plantilla:article detallat

Algú que en sàpiga pot modificar la plantilla: article detallat, de forma que quedi com la francesa, que sembla ser l'origen de la nostra. (http://fr.wikipedia.org/wiki/Mod%C3%A8le:Article_d%C3%A9taill%C3%A9). Concretament, que hi surti la lupa i les marques horitzontals. Gràcies. --Pallares (disc.) 09:25, 8 set 2011 (CEST)

No et serveix {{Article principal}}?--Arnaugir 10:41, 8 set 2011 (CEST)

És el que estic fent servir, però m'agradava la idea d'ampliar conceptes amb el detallat. (i la lupa). El cas és que en la descripció del principal recull això (Aquesta plantilla serveix per indicar que existeix un article sencer sobre un tema). Ho demanava per si era fàcil, ja que tenim la plantilla...--Pallares (disc.) 21:30, 8 set 2011 (CEST)

Doncs jo el que faria seria copiar el d'article principal, canviar el text i canviar la imatge per la de la lupa!--Arnaugir 12:05, 9 set 2011 (CEST)

No funciona perquè la "class=Detail" no la devem tenir. Hi ha informació del seu contingut aquí, però jo no sé com va això de les classes. Si passa per aquí algun especialista i s'anima, ho tindràs....--amador (disc.) 07:38, 11 set 2011 (CEST)

Problemes amb les referències

Bona tarda; Acabo d'ampliar l'article Airbus A320 amb una taula àmplia amb les característiques de cada versió. Les fonts d'aquesta taula són múltiples i les he copiat detallades per afegir-les com a referències. No obstant això no em reconeix l'etiqueta . Què puc fer? --Planvi (disc.) 14:58, 15 set 2011 (CEST)

Havies deixat un </ref> sense posar, per això et donava error. Solucionat. --J. G. Góngora (disc.) 15:03, 15 set 2011 (CEST)

Gràcies!--Planvi (disc.) 15:05, 15 set 2011 (CEST)

consulta

si us plau em podeu definir la paraula rondinaire,es que tinc una discusió amb un altre i volem aclarirlo,gracies—el comentari anterior sense signar és fet per 83.41.16.252 (disc. • contr.) 18:41, 20 set 2011 (CEST)

No serà més fàcil consultar-lo a DIEC.--KRLS , (disc.) 18:41, 20 set 2011 (CEST)

Traducció de plantilla

Hola a tothom,

Aquesta tarda, després de dos dies cercant per tot arreu on he pogut, he acabat de traduir la plantilla Crani. El problema és que, com no soc un expert en anatomia, tinc dubtes de que algunes traduccions corresponguin al original (Cranium). En concret, no dubto de què el que he traduït existeixi, sinó de que algunes traduccions siguin el mateix en la plantilla anglesa (origen) que a la nostra. Voldria demanar que si algú domina el tema, fes una revisió ràpida de la meva traducció, i, si s'escau, notificar-me possibles canvis o aplicar-los directament.

Moltes gràcies.--Sng (disc.) 19:46, 21 set 2011 (CEST)

Ajuda de bot

Hola a tothom. Resulta que estic repassant plantilles. Intento traduïr-les, però sobretot que totes tinguin la seva pàgina d'ús. Tot i que vaig picant una mica d'aquí i una mica d'allà intento centrar-me primer en les plantilles d'astronomia, però un, que és una mica dispers, va navegant per veure altres exemples i de tant en tant també faig ullada a les plantilles genèriques ,{{citació}}... Em trobo que molt sobint apareixen plantilles a la Categoria:Plantilles sense informació d'ús que SÍ en tenen (p. ex. {{Avaluació article}}). Mirant les diferència que hi ha m'ha semblat que al posar <noinclude<{{Ús de la plantilla}}</noinclude> a la pàgina principal de la plantilla no reconeix que hi hagi associada la pàgina d'ús corresponent. Demanaria algú que pugués manar un bot que canviés l'anterior per <noinclude<{{ús de la plantilla}}</noinclude>, ja que automàticament desapareix de la llista. Gràcies. --Anskar (disc.) 12:32, 22 set 2011 (CEST)

No relacionat amb això, vigila en fer edicions com aquesta que insereixen un salt de línia després de la plantilla. --Arnaugir 16:15, 22 set 2011 (CEST)

Gràcies per l'aclariment. --Anskar (disc.) 16:46, 22 set 2011 (CEST)

Faig extensible la petició al bot amb {{documentation}} i {{documentació}}, que tampoc veuen la pàgina d'ús creada. --Anskar (disc.) 19:21, 22 set 2011 (CEST)

A mí l'únic que se m'acut és passar el bot i substituir totes les plantilles per la correcta, no sé si hi ha alguna manera de fer-ho funcionar tal i com està ara.--Arnaugir 14:25, 23 set 2011 (CEST)

Potser és més senzill (no ho sé del cert) si s'adapta a que es reconegui {{Ús de la plantilla}}, {{documentation}} i {{documentació}} que no quedin categoritzats a [[Categoria:Plantilles sense informació d'ús]], que suposo està automatitzat. Segueixo investigant.--Anskar (disc.) 15:42, 23 set 2011 (CEST)

Caldria modificar alguna cosa del programari MediaWiki suposo (crec que és una extensió), podries preguntar-ho a en Vriullop.--Arnaugir 16:34, 23 set 2011 (CEST)

Per parts:

1. L'ús de majúscula o minúscula inicial és indiferent. Vegeu Ajuda:Nom de pàgina.
2. L'ús de plantilles redirigides o dreceres també és indiferent, funcionen igual.
3. La plantilla {{ús de la plantilla}} categoritza a Categoria:Plantilles sense informació d'ús quan no troba la subpàgina /ús. Si es crea primer la pàgina de codi posant {{ús de la plantilla}} d'entrada queda categoritzada. Si després es crea la subpàgina /ús, cal esperar a una actualització per a que tregui la categoria o bé fer alguna modificació en la pàgina de codi que forci regenerar les inclusions. L'actualització de categories posades a través de plantilles no sempre és immediata. La recomanació és primer crear la subpàgina de documentació i desprès posar {{ús de la plantilla}} a la pàgina de codi.

--V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:06, 23 set 2011 (CEST)

Gràcies i Fet! afegit a l'ús de plantilla de l'ús de plantilla ;-) --Arnaugir 17:15, 23 set 2011 (CEST)

La plantilla "plume" a la Wikipedia francesa

Estic traduint la bibliografia de l'article Jules Vallès de la Wikipedia francesa i allà hi he trobat una plantilla que no entenc: és la plantilla “plume” (en català ploma) que dibuixa una ploma al lloc corresponent, algú ho entén? És alguna forma d'abreviatura en francès?

Sembla que la utilitzen per marcar quins llibres de la bibliografia s'han utilitzat per la redacció de l'article. Em sembla innecessari fer-ho aquí.--Arnaugir 13:50, 24 set 2011 (CEST)

Ajuda per a un novell

Bona tarda, A la web he trobat un magnífic article sobre la Font gòtica de Blanes: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/151135/307243, m'agradaria afegir-lo a la informació sobre la Font gòtica de Blanes i voldria saber si es pot fer un "corta y pega" de la totalitat o almenys de bona part d'aquest article citant les fonts. Gràcies.18:52, 25 set 2011 (CEST)Adeuagur (disc.)

L'article no diu pas que es pugui copiar amb una llicència lliure. Aleshores, cal entendre que tots els drets són reservats a menys que l'autor (Joan Valero Molina) t'autoritzi a publicar l'article amb una llicència lliure tal com diu a Viquipèdia:Autoritzacions, suposant que vulgui fer-ho i que les seves obligacions amb l'editor de la revista li permetin.

Ara bé, el que sí que pots fer és treure informació de la revista i fer-la servir per ampliar l'article font gòtica de Blanes amb les teves pròpies paraules, citant la font d'on has tret la informació.--Pere prlpz (disc.) 23:22, 25 set 2011 (CEST)

Aquest lloc podria interceptar la vostra contrasenya.

En registrar-me trobo el missatge següent, que no havia vist mai: Esteu veient aquesta pàgina des de: //ca.wikipedia.org. Aquest lloc podria interceptar la vostra contrasenya. Us preguem que no us registreu si no és des del servidor ca.wikipedia.org. Si precisament el missatge mateix diu que estic a //ca.wikipedia.org, que és on diu que m'he de registrar, no sobra el missatge?--Pere prlpz (disc.) 22:17, 26 set 2011 (CEST)

Actualitzat a MediaWiki:Loginend. Sembla que ha canviat la funció {{SERVERNAME}} a "//ca.wikipedia.org" quan abans era "ca.wikipedia.org". --V.Riullop WLM (parlem-ne) 09:22, 27 set 2011 (CEST)

Cartoteques i Commons

A l'ICC tenen una cartoteca digital on es poden descarregar imatges de mapes, i a l'IGN també. Moltes són mapes recent, però n'hi ha d'antics, que potser estan en domini públic i es podrien carregar a Commons. Els meus dubtes:

• L'avís legal de l'ICC [7] només permet la descàrrega per ús privat, i totes les imatges porten la nota de copyright de l'ICC. L'avís legal de l'IGN tampoc permet l'ús comercial genèric [8]. Entenc que això no és impediment per baixar-se mapes que estiguin en domini públic i carregar-los a Commons.
• Alguns mapes i documents del fons de l'ICC són molt antics i és indubtable que l'original està en domini públic (alguns d'aquests, per exemple). Entenc que aquests mapes antics es poden carregar sense problemes.
• En d'altres l'autor és una persona física (per exemple) i entenc que no es poden carregar sense abans esbrinar la data de la mort de l'autor fer feina de detectiu.
• Per últim, hi ha casos en que l'autor és col·lectiu, i l'obra té més de 80 anys. Entre aquests hi ha alguns fulls de les sèries històriques dels mapes topogràfics espanyols 1:50.000, que es van fer a finals dels anys 20, o les minutes municipals dels anys 10 i 20, que fins i tot ens poden servir com a base per fer mapes topogràfics per il·lustrar articles. Aquests mapes estan en domini lliure si han passat 80 des que es van fer?
• Suposant que aquests documents es puguin carregar, potser descarregar-los un a un i carregar-los sense demanar permís pot ser que no sigui la millor manera de fer feina ni de fer-nos amics de les institucions, encara que tinguem raó. Algú té ganes de fer-ho d'una altra manera?--Pere prlpz (disc.) 16:52, 23 ago 2011 (CEST)

Tens raó en tot. La política de la Fundació, basada en la jurisprudència nord-americana, és que tota reproducció d'una obra bidimensional en domini públic és també de domini públic ja que no s'hi afegeix cap element creatiu que generi nous drets d'autor. Ara bé, a Anglaterra hi va haver una demanda, que no sé com va acabar, perquè segons la seva legislació la inversió feta en la digitalització en alta qualitat està protegida durant un cert temps per no perjudicar els interessos econòmics de la inversió. Desconec si la legislació espanyola té alguna cosa similar, cosa que un espanyol hauria de respectar (la ignorància no eximeix i declarar-se objector tampoc). El problema que hi pot haver aquí és que per baixar les imatges t'has de registrar i amb això estàs signant l'acceptació d'unes condicions. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 22:12, 23 ago 2011 (CEST)

Pel que he vist, a Espanya estan protegides les fotografies simples, i suposo que aquestes reproduccions ho són. Veig aleshores que el problema no és amb Commons sinó que en tot cas seria que l'IGN o l'ICC posessin un plet a qui les descarregui per pujar-les a Commons, cosa que no deu ser massa probable per pujar un retall de mapa, però potser sí per pujar la col·lecció sencera.--Pere prlpz (disc.) 11:35, 30 ago 2011 (CEST)

Segons la legislació espanyola, la reproducció d'imatges bidimensionals en domini públic, per qualsevol mitjà, té drets d'autoren favor de l'autor de la imatge per un termini de 25 anys. El més normal seria adreçar-se a l'ICC per coneixer quines es troben en ple domini públic i amb quines condicions acceptarien la reproducció de les que no ho estan. Salutacions.--Lliura (disc.) 19:59, 7 set 2011 (CEST)

Nou formulari de carrega a Commons

Hola nois, jo rarament carrego a Commons, i ara que ho he fet m'he trobat amb un nou formulari. Aquest té un problema: no apareix la categorització (cal demanar-la però si es carrega de lluny en lluny es pot oblidar); crec que caldria que la categorització aparegués d'entrada, ja que si te'n descuides un bot t'escriu. El segon problema és el temps que tarda commons en acceptar la petició, en la que suposo no es pot fer res, però fa dissuasiva la carrega: per un arxiu de 7Mb que hauria de tardar 1 minut, tarda uns 20 minuts, però si el nom està ocupat, cal tornar a començar i ja són 40 minuts.--joc (disc.) 16:03, 8 set 2011 (CEST)

No crec que el temps per pujar un arxiu depengui del formulari utilitzat, sinó de la connexió. En qualsevol cas, a dalt de tot a la dreta tens un enllaç que diu "Torna al formulari antic". --V.Riullop WLM (parlem-ne) 16:23, 8 set 2011 (CEST)

No depèn de la connexió, sinó pel que sembla del temps de resposta del servidor wikimedia que és molt lent (segurament perquè està molt ocupat), però evidentment no s'hi pot fer res. Al formulari antic també es va oblidar la "Category:" així que tant hi fa utilitzar un o l'altra per recordar categoritzar.--joc (disc.) 17:34, 8 set 2011 (CEST)

En qualsevol cas no depèn del tipus de formulari, no crec que estiguin en servidors diferents. No entenc què vols dir amb que s'han oblidat de la categoria. A commons:Special:Upload surt una caixa específica per les categories. Amb l'auxiliar de càrrega el problema és que cal desplegar-lo a "més opcions". --V.Riullop WLM (parlem-ne) 12:21, 9 set 2011 (CEST)

Per cert, al formulari el text que dona per incloure l'imatge és "File:xxxxxx|thumb|, en lloc de Fitxer:xxxxxx|thumb|; suposo que s'hauria de corregir.--joc (disc.) 17:39, 8 set 2011 (CEST)

Això depèn d'on el vulguis utilitzar. File serveix a tot arreu i Fitxer només en els projectes en català. La llengua que tinguis a les preferències de Commons no implica necessàriament que vagis a utilitzar el fitxer en un projecte concret. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 12:21, 9 set 2011 (CEST)

El principal inconvenient de l' Upload wizard és que la foto que puges no queda automàticament guardada a la teva llista de seguiment. Amb el formulari antic crec que sí que era automàtic i, per tant, més pràctic. Al menys a mi m'agrada tenir un seguiment de les meves contribucions i a més ho recomano a tothom. Cal doncs fer atenció perquè un cop carregada la foto s'ha d'anar a la pàgina de la foto i seleccionar l'estrella (l'opció de guardad a la llista de seguiment). Això és molt pesat si puges moltes imatges. Algú sap que pot modificar l' Upload wizard? --f3RaN (disc.) 17:23, 21 set 2011 (CEST)

A les teves preferències commons:Special:Preferences pots marcar "Vigila les pàgines que he creat" a la pestanya "Llista de seguiment". --V.Riullop WLM (parlem-ne) 18:17, 21 set 2011 (CEST)

Merci!!! ;) --f3RaN (disc.) 01:19, 22 set 2011 (CEST)

Incloure logotip

Vull incloure un logotip a l'entrada: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acci%C3%B3_Escolta_de_Catalunya No acabo d'aclarir-me en com ho he de fer.—el comentari anterior sense signar és fet per Rakxa (disc. • contr.) 12:26, 25 set 2011 (CEST)

Tens diferents opcions:

• Demanar que qui té els drets del logo (probablement l'organització) t'autoritzi a publicar-la sota una llicència lliure. Pots veure Viquipèdia:Autoritzacions.
• Estudiar a Viquipèdia:Continguts no lliures si hi ha la possiblilitat de carregar el logo a la Viquipèdia com a imatge no lliure. Crec que aquesta és de llarg l'opció més complicada de totes.
• Posar un enllaç a algun lloc on surti el logo amb la plantilla {{recursos externs}}. No veuràs el logo a l'article però és l'opció més senzilla.--Pere prlpz (disc.) 14:06, 25 set 2011 (CEST)