A les novetats de la Taverna es publiquen novetats i anuncis de projectes, plantilles i d'altres temes d'interès, tant de funcionament intern com d'activitat externa. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de novetats i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
A Ajuda:Categoria s'explica més o menys com cal indexar les lletres accentuades i la ç, però no es diu res de la ñ i la ß que trobem en mots castellans i alemanys, respectivament. Proposo incorporar les següents normes perquè quedin ordenades com s'ordenen als diccionaris de les llengües corresponents:
La ñ la substituïm per nzz per indexar, tal com diuen que cal fer a la viquipèdia en castella a es:Ayuda:Categorías#La_eñe (és la manera que quedi entre entre la n i la o; només pot donar problemes en l'improbable cas que hi hagi un article que contingui nzz al títol, i a més hi hagi un altre article començat igual que contingui una ñ al mateix lloc).
A les viquis grans indiquen d'altres subtileses que es poden fer amb les indexacions i que estaria bé anar incorporant, tot i que nosaltres tendim a no tenir categories molt grans (de milers d'articles) on els detalls de l'ordre es noten.--Pere prlpz19:42, 1 des 2007 (CET)[respon]
Vols dir que "Caña" ha d'anar després de "Cantina"? Això em sembla que passava quan es considerava que la "ñ" era una lletra de l'alfabet (a, b, c, ch, d, ...) però diria que d'un temps ençà van modificar l'alfabet i ara el tenen a l'estil nostre: a, b, c, d, e... Així jo hauria dit (però sense cap base de coneixement real, només pel que a mi em sonaria millor) que la ñ s'hauria de considerar com una n, igual que la ç la considerem com una c. I per cert, les ö, ü, ÿ (no accentuades sinó amb dièresi o umlaut) suposo que estan considerades com si no el tinguessin, oi? (ho sento, ara tinc pressa i no em puc mirar l'ajuda...). És que (com a curiositat) em sembla que alguns diccionaris alemanys fins fa no gaire situaven les ä, ö i ü entre les ae, oe i ue respectivament. No tots, i de fet em sembla que s'havia escrit força tinta sobre com s'havien d'ordenar els diccionaris en alemany... (per cert, res a dir sobre les lletres poloneses? ń, ę, ć, ś, ą i sobretot la ł? i les txeques č, ň, ť, ž; i un llarg etcètera de llengües?) --Xtv (que dius que què?) 11:19, 2 des 2007 (CET)[respon]
Efectivament Caña ha d'anar després de Cantina. No hi ha hagut cap canvi que afecte a la ñ en la normativa del castellà. Potser et refereixes al tema de la ch i la ll, que van deixar d'ordenar-se als diccionaris com a lletres independents per passar a incloure's dins la c i la l respectivament. Tanmateix, això afectava només a l'ordenació alfabètica i no a l'alfabet en si mateix, que segueix incloent-les com a lletres. Però, com dic, amb la ñ no ha passat res semblant. --Comandant Rampas12:20, 2 des 2007 (CET)[respon]
D'acord amb el Comandant Rampas: la ñ és una lletra i no una n amb un símbol diacrític (si més no al castellà; si al tàrtar de Crimea, al bretó o al quenya ho fessin diferent caldria un criteri diferent segons la llengua original). Per les lletres ö, ü, ä de l'alemany, actualment les ordenen com si no portessin dièresi. Abans, crec que no és que les ordenessin diferent, sinó que les escrivien oe, ue i ae, com encara es pot veure en alguns noms antics (vegeu de:Mueller, per exemple). Per les lletres que esmentes del polonès i del txec (i unes quantes més d'altres llengües més) jo miraria de seguir els criteris de les seves llengües respectives sempre que sigui possible.--Pere prlpz12:39, 2 des 2007 (CET)[respon]
Discrepe, el nostre coneixement sobre la llengua castellana no és un criteri vàlid per ordenar una enciclopèdia en català. Siga o no considerada una lletra en la llengua original, ací no ho hem de complir. Una mateixa lletra amb un signe diacrític en tres llengües distintes pot ser considerada de dues o tres formes diferents, segons el cas. Triar el criteri segons les consideracions de l'idioma original ens pot dur a obtenir un ordre visualment anàrquic i òbviament il·lògic o erroni. És per altra banda una pèrdua de temps, i no és una pràctica habitual en enciclopèdies d'impremta. S'ha de simplificar al signe sense diacrítica, com a excepció, en el cas de eszet (ß) convidria indexar-la als seus valors originals sz. –Pasqual · discussió21:41, 8 des 2007 (CET)[respon]
D'acord amb en Pasqual. Millor seguir el criteri d'ordenació en català: no es tenen en compte els diacrítics i és extensible a tots els alfabets llatins. --V.Riullop (parlem-ne) 00:27, 9 des 2007 (CET)[respon]
Jo estic d'acord en no tenir en compte els diacrítics tal com diu en Pasqual i en Vriullop. No hem de suposar que els lectors se saben les formes d'ordenar aquestes lletres en cada alfabet de cada llengua. Respecte l'ß, crec que s'hauria d'ordenar per ss i no pas sz (encara que el nom sigui esszet -essa zeta- el seu valor equival a dues esses).--Xtv (que dius que què?) 17:26, 9 des 2007 (CET)[respon]
No veig massa coherent ordenar la ß com ho fan en alemany (ss) i ordenar la ñ com si fos una n. És cert que estem fent una enciclopèdia en català, però una part molt gran de les entrades tenen un títol en una altra llengua, i no podem limitar-nos a ignorar les lletres d'aquestes llengües i basar-nos només en la semblança gràfica. Si la ñ la volem ordenar com la n, perquè no ordenem la ß com una B? I què farem amb la ð, la i la æ de l'islandès? Ordenar-les com la lletra catalana que més s'hi assembli? Crec que no és passar-nos de pedants ordenar els articles de la manera que es fa en les llengües originals.
No em basava en el seu nom sinó en l'origen de la lligadura d'una essa llarga de l'alfabet alemany denominat Fraktur i la zet. Però tampoc cal desviar el tema. Per il·lustrar el que escrivia ahir, en català la ç no té cap ordre mentre que en turc o albanès té el seu lloc en l'alfabet. En tàrtar i altres llengües turqueses l'ä s'ordena rera la a, mentre que en les llengües germàniques septentrionals, o les sami el seu lloc en l'alfabet és posterior a la z. D'aquí que jo escriguera que l'ordre alfabètic es tornaria anàrquic depenent del la llengua de procedència. Tornant al cas de l'ß, com vaig dir convindria indexar-la com a sz, ja que es tracta d'una lligadura com he assenyalat, ho torne a deixar com a possibilitat. En tot cas es deuria tractar el tema en Viquipèdia:Categorització, Ajuda:Categoria o VP:LEC per que no es quede en un arxiu oblidat de la taverna. –Pasqual · discussió00:26, 10 des 2007 (CET)[respon]
Pel que diu el Pere prlpz, no compartisc la seua opinió, no estem tractant d'indexar segons la semblança sinó segons la lletra simplificada, i en tractar-se d'una lligadura s'hauria de desmembrar-la, d'aquí surt que ß passaria a sz, æ > ae. Un exemple més, en sami skolt tenen el següent ordre: A Â B C Č Ʒ Ǯ...X Y Z Å Ä, hi ha casos més estranys, pel que veig prioritari manterir l'ordre del nostre alfabet. –Pasqual · discussió00:47, 10 des 2007 (CET)[respon]
La conclusió que arribem la pensava posar a Ajuda:Categoria, amb referència a aquesta discussió, com ja he fet amb el que vam discutir sobre indexació el mes d'octubre. Per la resta en desacord, com ja he dit. En alemany la ß l'ordenen com una ss i no com una sz; de fet, quan no tenen la ß (per limitacions tipogràfiques) la substitueixen per ss. Per cert, en quin lloc del nostre alfabet queden la Ʒ, la Ǯ, la ð, la þ i la Ө?--Pere prlpz (discussió) 10:13, 10 des 2007 (CET)[respon]
Jo no opino respecte la ß, perquè no sé com seria millor. Només vull fer notar, però, que tenim mal indexades moltes coses amb accents, que ens toca molt més de prop. Per exemple, a Categoria:Àcids nucleics (o Categoria:Àcids orgànics), els que comencen per à van després de la z, quan teòricament pel que dieu s'haurien d'indexar com si anessin sense accent, no? --Meldor (discussió) 12:51, 10 des 2007 (CET)[respon]
En resposta a Pere, la Ʒ és una modificació de la Z. Les lletres de l'islandés sí que suposen una excepció ja que són caràcters manllevats de les runes i no d'una modificació de grafies llatines, i supose que no ens afectarà però també cal esmentar els caràcters de l'anglés antic el wynn (Ƿƿ) i el yogh (Ȝȝ), per estos casos específics sí que s'hauria d'indexar després de la Z, excepte per la Đð que actualment és considerada una modificació de la D llatina.
Pel que respecta a Ө és un modificació de la O.
Tornant al tema de la ß, si preferiu indexar-la com a ss tampoc m'hi opose.
Els caràcters amb diacrítiques, modificacions i afegits de tots els alfabets llatins disponibles en unicode estan en la secció de caràcters especials després del quadre d'edició, com a caràcters més estranys trobarem Ȣ que és una lligadura de o + u, Ƕ lligadura de h + v. I crec que ja ens queden poques grafies per debatre.
Però el tema segueix sent l'ordre i la indexació. Llavors si decidim indexar segons l'ordre que ocupa el caràcter en la llengua original, ens trobarem casos en que la 'ç' s'haurà d'indexar com a cz, per noms d'origen turc, albanès, kurd, ...
Alfabets hi ha més dels que ens podem imaginar i em sembla desorbitat tenir-ho en compte.
D'altra banda el Viquiestris compten amb una eina que el que fa és simplificar els caràcters a l'hora d'indexar una categoria. Com que hauré d'actualitzar-la per afegir el {{DEFAULSORT:}} no em costarà gens considerar les decisions que en deriven d'esta discussió. –Pasqual · discussió15:00, 10 des 2007 (CET)[respon]
Finalment es podria crear un bot per que s'encarregarà d'indexar correctament aquells articles que ha assenyalat en Meldor. –Pasqual · discussió15:05, 10 des 2007 (CET)[respon]
(Torno a l'esquerra.) Bé, si es tracta d'indexar la ñ i la ß, jo la primera la posaria com si fos una ena qualsevol, com es fa a la majoria d'obres enciclopèdiques catalanes (la GEC, per exemple), ja que també hi ha lletres d'altres alfabets que posen un diacrític sobre la n per marcar-ne la palatalització (com la ň del txec i l'eslovac, o la ń del polonès), igual com en polonès també la ł és un so diferent de la l i no per això a l'hora d'indexar-la la posarem després de la ela. En suec també col·loquen la å, la ä i la ö al final del seu alfabet, després de la z, i en canvi nosaltres les posaríem com si no presentessin el diacrític. És a dir, la ñ no és més que una ena amb un signe diacrític. Pel que fa a la ß és més problemàtic, ja que no es tracta d'una lletra del nostre alfabet modificada, sinó d'una inexistent (és el mateix cas de les lletres de l'islandès esmentades abans). En aquest cas crec que cal tractar-les com les tracten els mateixos idiomes que les tenen com a pròpies: els alemanys substitueixen la ß per ss, i els islandesos substitueixen la ð per dh i la þ per th. Æ no és més que una combinació gràfica de a + e. --Enric01:20, 20 des 2007 (CET)[respon]
D'acord amb la ß, ð, i la þ i en desacord amb la resta, però com que la meva posició és molt minoritària, per mi podem donar per aprovada la proposta de l'Enric i les propostes d'en Pasqual per les lletres que l'Enric no ha esmentat, que lliguen força amb el que ha dit la majoria. Ara caldria posar-ho a Ajuda:Categoria i, si algú té ganes de fer un bot, es pot arreglar la indexació dels articles, que hi ha una pila d'enyes, accents i is entre els cognoms. I una altre dia ja discutirem si hem de fer alguna cosa amb la indexació dels articles que tinguin majúscules no inicials (ara mateix, Conte de la ràdio quedaria ordenat incorrectament per darrera de Conte de la Teresa).--Pere prlpz (discussió) 15:54, 20 des 2007 (CET)[respon]
Des de fa uns minuts ja tenim 90.000 articles. Crec que ha estat Antigònia (sacrificis) d'en Jolle, però m'agradaria que algú més ho confirmés, perquè les maneres que conec de comprovar-ho són una mica d'estar per casa i no me n'acabo de fiar de la memòria cau. Cal felicitar també en Panellet, que ha fet l'article 89.999 (de fet, entre en Jolle i en Panellet portaven un quart d'hora fent un article per minut). La guanyadora de la viquiloto dels 90.000 articles ha estat la Barcelona i el perdedor en Esv altrament conegut per Edustus.--Pere prlpz02:21, 3 des 2007 (CET)[respon]
No n'hauríem de dir quelcom als mitjans? A veure si així la gent s'anima i podem arribar als 100.000 abans de final d'any!--Aljullu (+) 15:00, 3 des 2007 (CET)[respon]
Arribar als 100.000 abans de final d'any seria doblar el ritme aquest mes, i no sembla viable, pel que no ho esbombaria com a objectiu, perquè segur que després semblarà que hem fracassat encara que el mes sigui magnífic. Per altra banda, no sé si és convenient anar fent un comunicat de premsa cada dos mesos: la gent se'n cansaria aviat. Jo crec que el que hauríem de començar a pensar és que farem pels 100.000 articles i què explicarem als mitjans, perquè passarà probablement entre finals de gener i el mes de febrer.--Pere prlpz16:12, 3 des 2007 (CET)[respon]
I de la generalitat de catalunya, que se'n sap? Van fer el paperet de dir que començava la marató i no se'n ha sabut res més? Ja no hi interesa el saber com acaba això??--KRLS , ✉18:04, 3 des 2007 (CET)[respon]
Per si no te'n vares adonar, el paperet el varen fer just abans de les eleccions. És com per fer un comunicat per denunciar-ho. 80.31.235.4123:41, 3 des 2007 (CET)[respon]
crec que no és del tot just, està clar que pesen temes electoralistes però l'augment d'alumnes de l'últim mes no és casual i s'estan fent coses, el que passa és que a un ritme més realista. --barcelona (discussió) 15:37, 6 des 2007 (CET)[respon]
Potser seria bona idea redirigir els articles amb apòstrof al títol a la forma que fem servir a la Viquipèdia, ja que hi deu haver uns quants centenars d'articles sense l'apòstrof que toca.
He estat patrullant les pàgines noves, però em sembla que estic tot sol. A la pàgina de Special:Newpages, em surten en groc aquells que no estan patrullats. Li passa a tothom? Vàrem quedar que tothom podia patrullar, no? Jo crec que podria ser una bona eina de control però hem de ser uns quants en fer aquesta tasca. Pau Cabot · Discussió21:26, 4 des 2007 (CET)[respon]
jo ho vaig fent, però trobo k sempre veig impressionantment un munt d'interrogant per tot arreu sobretot amb el Jolle, que no para de crear miniesborranys. Em de patrullar tots els canvis de tots, els dels anonims, o sol el de la pagines noves. --KRLS , ✉21:45, 4 des 2007 (CET)[respon]
Jo vaig patrullant, tot i que sempre n'hi ha molts sense marcar. De totes maneres, prefereixo que em superin perquè hi hagi molta activitat que no al contrari. Si uns quants els marquem regularment segur que ho tindrem tot més controlat. De totes maneres, jo ja vaig expressar la meva opinió quan ho vam aprovar: el més útil d'aquestes patrulles és per controlar els canvis d'anònims o les possibles modificacions (sigui d'anònims o d'usuaris registrats) que puguin crear conflictes; no veig que sigui cap problema que no arribem a patrullar mai edicions menors del tipus d'afegir un interwiki o coses així... --Meldor (discussió) 23:53, 4 des 2007 (CET)[respon]
Jo també vaig patrullant, però només marco com a patrullades les edicions que puc comprovar (els interviquis si he comprovat que l'interviqui funciona i és sobre el mateix tema, les faltes ortografia si sé com s'escriu, la informació si tinc la referència per comprovar-ho...). El que encara no sé és què fer amb totes les altres edicions que aparentment no són vandàliques però no puc comprovar, com totes les ampliacions amb informació que no conec.--Pere prlpz (discussió) 00:27, 5 des 2007 (CET)[respon]
No creieu que s'hauria de dir al Jolle que posi la plantila esborrany a totes les seves edicions creades, ja que sol va esborrany i no afegeix la plantilla i això tampoc és! Si tots la posem quan fem un miniesbós... perquè ell no ha de fer-ho. Hi ha alguna forma de posar-hi ambu n bot tot esborranys... en les seves milers de pàgines creades. --KRLS , ✉22:16, 4 des 2007 (CET)[respon]
A mi m'agrada la feina que fa el Jolle. No tot són esborranys; alguns són curtets però perquè poca cosa se'n pot dir més. Però, com dic, trobo que més aviat se l'ha de felicitar, per posar (tanta) informació que no hi ha a cap més wiki, que no queixar-nos de tenir molts articles petits. En alguns aspectes puntuals, podem discutir si és bo tenir alguns articles massa específics, o de si la categorització és com ha de ser, però en general jo no hi he vist problema. --Meldor (discussió) 23:56, 4 des 2007 (CET)[respon]
D'acord a mitges amb tots tres: la feina d'en Jolle és bona, i molts dels seus articles curts no es poden ampliar (per exemple, un poeta romà conegut a partir d'una única cita d'un autor clàssic), però n'hi ha d'altres que sí que són esborranys; una altra cosa és que la informació per ampliar-los es trobi només en publicacions molt especialitzades i difícilment els ampliarà mai ningú, però haurien de seguir duent la plantilla d'esborrany. Per exemple, jo crec que el darrer article d'en Jolle, Naraves, es pot ampliar i és un esborrany.--Pere prlpz (discussió) 00:37, 5 des 2007 (CET)[respon]
Jo no li veig cap utilitat a la plantilla esborrany. Tots els articles són esborranys. Quan s'ha de treure doncs la plantilla, quan deixa un article de ser esborrany? Sinó la posem per exemple en un article de dues ratlles d'un municipi de 200.000 habitants, algú pensarà que no hi ha res més a dir?. A qualsevol article la puc treure o posar sense que ningú em pugui dir res. En canvi hi han alguns articles d'en Jolle de quatre paraules que no li puc posar perquè d'aquell personatge no se'n sap res més.--Lohen11 (discussió) 10:06, 5 des 2007 (CET)[respon]
d'acord amb no posar la plantilla i felicitar en Jolle una vegada més amb la seva feina. Potser quan "acabi" amb alguna obra de referència de les que està blocant, podríem agrupar alguns dels seus articles en altres més grans i fer redireccions, com per exemple molts de tribus i llocs geogràfics, però ja ho anirem fent. --barcelona (discussió) 15:39, 6 des 2007 (CET)[respon]
Personalment crec que s'han d'evitar els esborranys perquè mai més es toquen ... però no tot article curt és un esborrany. És cert que en Jolle fa molts articles molt curts, però és que no hi ha més informació i possiblement mai s'en trobarà més. Que en Jolle faci molts articles ultra curts sobre personatges rellevants del món grec i romà no ha de molestar, ans al contrari, jo li reconeixo la gran tasca que fa. A mi el que em fa mal als ulls són articles d'una línia o dues sobre temes sobre els que és fàcil trobar molta informació ... això si que són esborranys (pseudo-esborranys diria jo) a evitar. --Loupeter (discussió) 20:10, 7 des 2007 (CET)[respon]
Potser, igual que hi ha gent que es dedica a comprovar l'ortografia dels nous articles o a comprovar les categories, es podria dedicar algú a agafar la llista d'esborranys i anar-los ampliant. --Wamba (discussió) 12:32, 8 des 2007 (CET)[respon]
Perdoneu que canviï una mica el sentit de la discussió però... un poeta romà conegut únicament a partir d'una citació, és prou rellevant com per estar a la Viqui? -- Leptictidium (parla mamífera!) 13:21, 4 gen 2008 (CET)[respon]
Jo crec que sí. La qüestió a plantejar és si un esborrany no ampliable es pot fusionar amb el contingut d'un altre article més genèric. --V.Riullop (parlem-ne) 13:42, 4 gen 2008 (CET)[respon]
També es podria ajuntar diversos cònsols romans... en un mateix articles i redireccionar, encara que a mi ja em sembla bé separat, encara que abans estigues en ocntra sino fos per ell n oestariem ara aixi com aixi.--KRLS , ✉14:25, 4 gen 2008 (CET)[respon]
Per coneixement de tots explicare el sistema per el que faig els articles que no són tals sinó traduccions.
Quan faig un article reuneixo informació dispersa, creo els mapes, busco fotos etc..., quan faig traduccions reprodueixo el millor que sé el que diu un altre, generalment de l'angles, francès o italià.
Per la traducció dels articles de l'època clàssica el primer que he de fer es baixar article per article (hi ha una URL en que hi un scan pero no es pot aprofitar degut a que no està corregit). Els baixo de www.perseus.tufts.edu/hoppper, unic que ofereix el nom en lletres gregues, però que només funciona dos de cada 8 intents; quan puc connectar, per baixar una pagina poden passar facilment dos o tres minuts segons l'horari, i les he de copiar i pegar a un document word. Llavors he de fer la traducció. Li he de passar el corrector català, perqué com tots sabeu jo mai vaig estudiar català, i la primera vegada que vaig veure un nom romà o grec en català em va fer mal a la vista i em sonava més estranger que Schwarzenager o Shevernadze.
Quan tinc feta la correcció, he de crear l'article, canviar tots els punts de les eles geminades, posar els enllaçós, negretes, cursives, sovint he de buscar quin enllaç es el correcte i més sovint encara ho hauria de fer però ja no puc. He de categoritzar, i degut a l'impossibilitat de crear categories raonables, normalment no recordo pas quines són les que existeixen, i categoritzo a la més general que tinc al cap, i després he de obrir centenars d'articles per classificar a categories de nova creació (a mi em seria més facil obrir les categories que sospités que tindran més de 5 articles, i després buscar totes les categories que no hi arribesin a 5 i passar els articles a la general, perque categories son deu mil, i articles son cent mil, però en fi, les normes és fan amb bona voluntat i no seré jo qui les trenqui); després he de fer periodicament les llistes de personatges per desorfanar. Encara que edito en dos o tres hores, això porta una feina anterior, tasca que no s'ha fet sola com sembla pensar algun, sinó que s'han fet a les vacances, els dissabtes, diumenges i dies festius, i a algunes nits d'insomni.
En resum, per la traducció dels dos primers llibres de biografia (ara resta el tercer), són 2500 pagines de microlletra, i el promig és que no puc fer més d'una pagina en un hora, nomes per copiar, traduir, i viquificar, per tant ja porto unes 2500 hores que són l'equivalent de 104 dies treballant nit i dia o 312 jornades laborals de 8 hores (si fos un bot aixó es feria en un sol dia, com que soc una persona dedico tres o quatre hores al dia i porto ja mes de dos anys, el primer article biografic es va fer el 17 de novembre del 2005); abans vaig traduir els llibres de geografia classica i vaig estar uns dos anys. També he fet els articles d'Armènia, Geòrgia, Antic Egipte, Urartu, Mesopotàmia, Assíria, Estats feudals de França i Itàlia, visigots, Gàmbia, Tunísia, Reus, comtes i vescomtes catalans i altres, alguns entremig de la traducció. Cada dia, si ja tinc la traducció feta, puc editar un promig d'unes 10 pagines, que poden correspondre a entre 10 i 100 biografies (els extrems corresponen a biografies llargues -unes 10- o curtes -unes 100, però el normal són unes 40).
El cert es que en conjunt les pagines curtes existeixen com a totes les enciclopedies, pero els articles mitjans i llargs són bastants més, fins i tot n'he fet de molts llargs. Ara estic a punt de fer Neró (l'emperador) que ja existeix (tres línies) i com que la traducció ocupa força, passara a ser un article llarg, pero un altre Neró del que no se sap quasi res, passara a tenir tres línees; que Neró emperador tingui tres línees no molesta ningú (seria ben facil arreglar-ho, l'informació està a l'abast de tot-hom), pero que hi hagi un parent seu amb tres línees, molesta a molts.
Darrerament ja no faig articles de biografia menys de tres lines a pantalla de 19 polsades i configuració la segona més petita (que deuen ser 5 linees a una de 17 polsades o a una amb configuració gran), excepte alguns (molts pocs) que em semblen que hi han de ser be perqué ja tenen enllaços o perqué tot i no tenir informació, van fer alguna cosa rellevant, i en tot cas si es fa el promig, pocs per no dir cap escriuen més caracters en els seus articles. Jo no faig servir el sistema escolar dels títols, que de vegades ocupen més que l'article, que mai havia vist a les enciclopedies de paper, però també m'he espabilat i ara poso més punts i apart, amb el que els articles s'allarguen i es posen a la mida dels demes; amb punts i apart un article anterior que ocupava 4 o 5 linees se'n pot anar a 8, pero la informació és la mateixa; molts articles d'unes 8 línees si se'ls treu els títols i punts i apart passarien a tenirne 3 o 4 i serien considerats miniesborranys.
Molta gent que parla d'articles curts o miniesborranys és perqué no els obre, pero no tots són curts, articles de entre 4 i 12 linees són els més habituals i d'entre 12 i 36 línees no són gens estranys. Podria eliminar els personatges menys importants i amb menys informació, però es que en català o castella no són a altre lloc, i si en anglès fou una obra de referència, cal comptar que el seu accès en català i classificat anirà be a la nostra gent als anys a venir si un die en sec wikipedia no tanca; i a més qui decideix quins seràn els personatges que sobren sense perill d'errar.
Tot i així torno a repetir la meva oferta de parar. Jo faig la traducció per mi i de retruc la poso a wikipedia; la puc fer més rapid si no he de viquificar i la faig en castellà (en que escric molt més ràpid i no nexessito corrector); jo guardo la traducció al meu disc dur i no passa res.
NOTA. Aquest escrit no ha estat passat pel corrector.
La teva feina és molt lloable, ni pensar-ho d'aturar-te. Actualment la gran quantitat d'articles que crees ja no necessiten pràcticament correccions i al meu parer són rellevants. Sense tu la viqui seria menys viqui.--Lohen11 (discussió) 21:08, 9 des 2007 (CET)[respon]
Impressionant. Ja havies explicat qualque vegada com feies els articles. La meva més profunda admiració.
Jo crec que els articles que fas són perfectament vàlids, inclús el que són més curts. L'única cosa que potser hi trob a faltar són les referències. No estaria malament afegir de quin llibre has tret la informació (copiant i aferrant) com fa en Panellet als delegats a l'assemblea de Manresa o als personatges de la mitologia grega (exemples: Josep Arañó i Arañó i Borèades). Potser es podria simplificar la feina amb una plantilla... Bona feina, company! Pau Cabot · Discussió21:14, 9 des 2007 (CET)[respon]
Ës clar que s'han de mantenir encara que afegir les referències seria un "puntazo", y sol es crear una plantilla y posar-la abaix! Després lo de posar la plantilla d'esborrany, ja m'han dit i he entés que són personatges rellevants però que no se'n pot dir gaire! Ho sento! --KRLS , ✉21:59, 9 des 2007 (CET)[respon]
Crec que ningú ha dit res de parar. Com a molt hem discutit si han de portar la plantilla d'esborrany o no, i si algunes biografies les podríem ajuntar en un sol article, o si els articles de geografia clàssica s'haurien de fusionar o no amb els de geografia actual. El que trobo important és, com ha dit en Pau Cabot, posar-hi el llibre original, perquè totes les altres coses (categoritzar, desorfenar, enllaçar, posar inteviquis, etc.) les podria fer qualsevol, però d'on ha sortit la informació de cada article només ho sap el que l'ha escrit. Si moltes biografies surten del mateix lloc, no pot costar gaire fer-ho amb una plantilla.--Pere prlpz (discussió) 23:31, 9 des 2007 (CET)[respon]
Proposo un bot que col·loqui la referència a tots o a bona part dels articles: William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, 1867.--joc (discussió) 02:24, 10 des 2007 (CET)[respon]
Reobertura dels repetidors de TV3 i de Canal 9! Unitat de la llengua!
Què no entenen que fomentar la llengua i la seva unitat és protegir un bé cultural tan important, o més, que l'Aqüeducte de Segòvia, el Teatre Romà de Mèrida, l'Arc de Barà, o el Misteri d'Elx?Plàcid Pérez Bru (discussió) 06:50, 11 des 2007 (CET)[respon]
Clar que sí. A Alacant ja no tenen TV3 per la mesura feixista presa per la Generalitat, que per sert viola el dret a tindre accés a la pluralitat de la informació. Volem llibertat d'expressio i de premsa!!!SI A TV3!!!!--som-hi nois!! (discussió) 17:03, 29 des 2007 (CET)[respon]
El dimecres, 12 de desembre a les 22:11 es va registrar l'usuari 10.000. Enhorabona a tothom!
Fins el 17 de maig del 2007, el creixement de la viquipèdia era de 10 usuaris registrats al dia, a partir de l'inici de la Marató hem crescut a un ritme de 20 usuaris al dia i amb l'inici del curs viquipèdia per a professors cada dia es va dispara'n el nombre de registres, els últims 3 dies s'han registrat 200 usuaris.
Hola a tots, sóc la gemmagarciad. Com ja vaig comentar a la meva pàgina de presentació, sóc professora i estic intentant treballar col·lectivament amb els meus alumnes sobre temes relacionats amb l'auxiliar d'infermeria.
El problema és que m'han bloquejat a tots els alumnes perquè diuen que són vàndals infantils!!! No són nens petits, tenen a partir de 16 anys i els temes proposats els hi he donat jo i he controlat el que escribien...perquè els han bloquejat? Com puc fer per desbloquejar-los?
Fa molt poc que estic dins de la vostra comunitat i encara no he tingut temps de veure molt bé com funciona, però, trobo que és una eina molt important de cara als docents. --Gemmagarciad (discussió) 12:59, 13 des 2007 (CET)[respon]
Hola! En principi només bloquem a usuaris que clarament facin vandalisme i normalment només per dues hores per a que no ens portin més feina. No veig cap bloqueig a un usuari escolar, als quals intentem ajudar tant com podem o es deixen. Si em dius quins usuaris o ip's s'han blocat dels teus alumnes miraré els motius i si hi ha hagut un error.--Lohen11 (discussió) 12:21, 13 des 2007 (CET)[respon]
Diria que el tema és que hem blocat l'IP perquè algun almune ha aprofitat per cometre algun tipus de vandalisme. En principi els ordinadors dels centres educatius comparteixe tots la mateixa IP a l'hora.
En tot cas caldria que ens proporcionares l'IP i l'ID de bloqueig.
Hui s'han donat tres casos semblants. Veig que ens haurem d'organitzar en eixe sentit! Una possible solució és que quan vos connecteu haurieu de comunicar l'IP que esteu emprant i un usuari de contacte (el del professor) per poder indicar-li si s'està comentent algun tipus de vandalisme, perquè probablement es tractaria d'un dels seus alumnes. –Pasqual · discussió13:20, 13 des 2007 (CET)[respon]
President de la Generalitat ja és una pàgina de desambiguació. Pels altres caldria confirmar que el mateix càrrec existeix i té el mateix nom, i es podria fer la desambiguació, però no sé si el millor moment és ara o quan algú faci l'article sobre el càrrec valencià.--Pere prlpz (discussió) 12:15, 14 des 2007 (CET)[respon]
Em sembla que és una plantilla innecessària, sense lògica i motivada per l'excessiu zel amb què alguns volen observar les llicències. Tenint en compte que la Viqui i la Wiki, igual que totes les versions lingüístiques, no són més que diferents versions d'un mateix projecte, no seria necessari citar el document original, ja que tota contribució a wikipedia.org, sigui quina sigui la llengua, és una contribució a la Wikipèdia, que és un únic "document". Què en penseu? -- Leptictidium - Epistula Eoceni17:05, 17 des 2007 (CET)[respon]
A més, quan un usuari tradueix un article d'una altra wiki no sap si està traduint l'original o una traducció. Només seria embolicar la troca. I encara més: quan algú modifiqui un petit detall d'un article traduit, hauràd e treure la plantilla "traducció del..." o no? --Wamba (discussió) 17:39, 17 des 2007 (CET)[respon]
Són versions del mateix projecte, però els articles tenen autor. Que sigui una obra col·lectiva no vol dir que sigui una obra anònima, de manera que els autors existeixen i tenen dret a que se'ls reconegui, d'acord amb la llicència amb la que han publicat les seves contribucions; no caldria si estiguéssim fent una enciclopèdia de domini públic, però no és el cas.
D'altra banda, si modifiquem l'original, encara estem fent una traducció (si només n'estem agafant informació potser ja no). Si després de traduït, l'article es modifica amb edicions posteriors, això no treu que hi havia una versió que incorporava part d'una traducció, i la plantilla segueix fent falta, perquè sinó aquesta versió s'atribueix a l'historial al que ha fet l'edició i no a l'autor original.
I si estem traduint una traducció, l'única diferència és que la primera traducció també hauria d'indicar la seva font.
Es tracta de ser conseqüents amb la llicència que usem i aplicar les mateixes condicions que són exigibles a un ús extern d'un article o, al contrari, les condicions que ens exigirien si usem material extern sota llicència GFDL.
Enllaçar a l'article original (apartat 4J) excepte si fa més de 4 anys o l'autor original ho autoritza.
Citar com a mínim els 5 autors principals (apartat 4B)
Conservar l'historial de modificacions amb autors i dates (apartat 4I).
Es poden veure aquests apartats a l'enllaç extern de GFDL. Aquestes plantilles ho solucionen fàcilment. A més de les qüestions de llicències, cal recordar que sempre cal citar les fonts. --V.Riullop (parlem-ne) 20:31, 17 des 2007 (CET)[respon]
La GFDL requereix una citació, o enllaç, de l'obra original. Però si l'obra original és la mateixa... És com un manual d'instruccions de la Wii; encara que contingui versions en diferents llengües, és tot un únic document. I per tant, no estem utilitzant el verbatim en un altra obra, cosa que elimina la necessitat de citar-la. -- Leptictidium - Epistula Eoceni22:50, 17 des 2007 (CET)[respon]
Jo crec que queda solucionat posant simplement com a nom de l'edició traduit de xx. Veient l'hora en què està fet, es té la versió d'on ha estat traduït, juntament amb l'historial i els autors principals. L'enllaç a l'article original queda cobert per l'interwiki. --Meldor (discussió) 22:56, 17 des 2007 (CET)[respon]
La proposta d'en Meldor trobo que és bona, però no tan bona com la plantilla. De fet, és la solució que feia servir jo quan no hi havia la plantilla i no me n'oblidava.
Pel que diu en Lepticidium, citant les viquipèdies en general no cites els autors, que és el que cal. A més, no facil·lites que algú altre pugui revisar la traducció.--Pere prlpz (discussió) 23:14, 17 des 2007 (CET)[respon]
A falta de plantilla, jo també feia servir la solució d'en Meldor. Ara bé, a banda dels temes formals sobre els drets, si tenim la plantilla tot queda mes endreçat, oi?. No veig a on porta una discussió per a no fer-la sevir. --amador (discussió) 06:37, 18 des 2007 (CET)[respon]
En un document GFDL cal conservar l'historial d'autors, revisions i dates. Per fer-ho bé caldria traslladar l'historial de la viqui original. A falta d'aquesta possibilitat cal enllaçar o remetre d'alguna forma a la versió original en la data que ha estat traduït. La plantilla és una de les formes de solucionar-ho, però no la única. En tot cas, és de justícia citar la font i poder trobar els autors. Vegem-ho a revés. M'he trobat un munt d'articles d'aquí traduïts a l'espanyola sense citar cap font i que passen per originals d'un traductor que no ha aportat res més. --V.Riullop (parlem-ne) 08:05, 18 des 2007 (CET)[respon]
Posar-ho a la llista està molt bé, però si no es posa a l'article seria una cosa així com si jo publico un llibre d'algú altre amb el meu nom a la coberta però a les meves memòries explico que només l'he traduït. De fet, la majoria d'usuaris no tenen llistes d'articles, però tots els articles tenen historial i pàgina de discussió, que és on cal buscar-ne els autors.--Pere prlpz (discussió) 16:51, 19 des 2007 (CET)[respon]
Avui li he vist una utilitat. Per arreglar petits detalls d'articles més o menys estables que s'han traduït, és còmode disposar del link per arreglar tots els canvis a partir d'una data. --Meldor (discussió) 18:51, 19 des 2007 (CET)[respon]
Més enllà de la possible utilitat no acabo d'entendre quines són les reticències sobre la lògica de la plantilla. És que no estem obligats a acreditar els autors? Podem advertir als futurs col·laboradors que potser no se'ls citarà com autors del que facin? Si tenim una llicència l'hem d'usar de la mateixa forma que exigiríem que els demés la respectin. A veure, si algú vol publicar en un llibre l'article gl:Anaa, a quins autors ha de citar per complir l'apartat 4B de la GFDL? Si tot es queda amb un simple "font: Wikipedia" podem proposem canviar la GFDL per una cessió de tots els drets a la Fundació. --V.Riullop (parlem-ne) 19:25, 19 des 2007 (CET)[respon]
Hi ha qualque motiu per llevar la "Categoria:Conquesta de Mallorca" a tota una sèrie d'articles relacionats amb la conquesta de >Mallorca pel rei Jaume I d'Aragó? Plàcid Pérez Bru (discussió) 23:22, 17 des 2007 (CET)[respon]
Qui diu que no s'han de posar categories d'èpoques a les persones? Les persones pertanyen a la seva època. Les persones viuen una època i la seva obra està influenciada per la seva època. Plàcid Pérez Bru (discussió) 23:43, 17 des 2007 (CET)[respon]
No entenc que hi ha un usuari anònim que diu que els personatges de la Conquesta de Mallorca no poden dur la categoria "conquesta de Mallorca". El que seria una burrada seria posar la categoria "Conquesta de Mallorca" a "Catalunya" o a "Rei d'Aragó" que comprenen coses que res tenen a veure am la conquesta esmentada, però posar-ho als personatges concrets que protagonitzaren la conquesta és assenyat i adient. Plàcid Pérez Bru (discussió) 00:43, 18 des 2007 (CET)[respon]
Habitualment no ho fem i hi ha hagut discussions sobre el tema de posar o no persones a les categories d'esdeveniments (per exemple, em sembla recordar no fa massa una discussió similar sobre el descobriment d'Amèrica). Si no volem muntar una llarga discussió general sobre això, i donat que, si no m'equivoco, els personatges en qüestió són més de cinc, proposo fer una categoria de personatges involucrats en la conquesta de Mallorca o similar (amb un títol prou general per abastar cristians i musulmans si no hi ha prou articles per fer una categoria per cada bàndol), perquè aquesta mena de categories no solen tenir oposició i fan el mateix servei o més.--Pere prlpz (discussió) 10:00, 18 des 2007 (CET)[respon]
Si en aquest cas és pot solucionar, però hi haurà altres que no és podrà i 'shauria de buscar unsolució pe ra que això n otorni a pasar... S'hauria d'obrir un presa de decisions o alguna cosa per l'estil.--KRLS , ✉10:22, 18 des 2007 (CET)[respon]
Quin problema hi ha per posar una època històrica a un personatge històric? Si en Plutarc és un escriptor grecollatí s'ha de posar que és un ”escriptor grecollatí”, i si n' Apelles Mestres és un autor modernista (?) s'haurà de posar que és un ”autor modernista”, o en Gaudí un "Arquitecte modernista”, i així amb tots els articles biogràfics. Plàcid Pérez Bru (discussió) 01:36, 9 gen 2008 (CET)[respon]
He estat a punt de crear la categoria dels personatges de la ciutat d'Eivissa (anomenats eivissencs) que no es pot anomenar Categoria:Eivissencs perquè aquesta ja s'usa per als personatges de l'illa d'Eivissa.
Supòs que aquest problema passarà amb els eivissencs però també amb els urgellencs, els madrilenys, els valencians, els murcians, els luxemburguesos i molts d'altres. És per això que estaria bé unificar-ho.
Ja que es va posar l'exemple dels madrilenys, hi afegeixo que per Madrid ho faria a l'inrevés: la categoria madrilenys pels de la ciutat de Madrid (que són madrilenys des de fa una pila de segles) i pels de la comunitat, personatges de la Comunitat de Madrid, que no sé si ells mateixos s'anomenen madrilenys, però ho són des de fa menys.--Pere prlpz (discussió) 18:22, 24 gen 2008 (CET)[respon]
He creat una nova plantilla de coneixements lingüístics. Es diferencia de les plantilles Babel en què aquesta nova plantilla "requereix" un diploma que acrediti el nivell de competència lingüística. De moment, només l'he creat per al DELF, però si algú vol que en faci d'algun altre diploma, només cal dir-m'ho.
La plantilla és:
{{Usuari-DELF|NIVELL}}
Cal substituir NIVELL pel nivell del diploma dins el Marc europeu comú de referència per a les llengües, i no pel nivell del diploma dins la sèrie (per exemple, si algú té l'antic DELF A4, ha de posar B1+ i no A4). Si tots usem el MECRL, és més fàcil de veure les habilitats lingüístiques d'una persona que si cadascú fa servir l'escala pròpia del seu diploma.
Tot plegat ha estat culpa de na Barcelona, que m'havia enganyat per l'IRC fent-se passar per en Pasqual quan tots sabem que en realitat és un usuari titella d'en Jolle. --SMP·d·+09:24, 28 des 2007 (CET)[respon]
Perdona, Pasqual, però jo en tinc proves. Què et diu aquesta diff [1]? T'inculpa directament com a titella d'en Dúnadan [2] i meatpuppet d'en Physchim62! --SMP·d·+09:31, 28 des 2007 (CET)[respon]
He parlat amhb l'SMP pel xat, hem aplegat a la conclusió que en Dúnadan i el Plàcid són titelles del CDani. En Dúnadan per la proximitat geogràfica i Plàcid per la temporal. D'ahí s'explica també que en Dúnadan no li importara canviar de nom. És tot un conspiració contra la Viquipèdia! –Pasqual · discussió10:11, 28 des 2007 (CET)[respon]
Em sembla que la conspiració arriba fins a les meves neurones, ja que porto una empanada mental del que esteu dient, costa molt entendreus home jeje! No heu d'oblidar que tots som titelles de'n Jimbo Wales!!! Si ell és el culpable d'aquesta conspiració.--KRLS , ✉11:47, 28 des 2007 (CET)[respon]
És ell!! Ell ha fet tot això! Cremeu-lo! Vol destrossar la Wikipedia, en realitat és una conspiració de la versió en Suahili que no tolera que una llengua minoritària tingui més articles que la seva.--Edustus (discussió) 12:32, 28 des 2007 (CET)[respon]
per respondre a acusacions: efectivament vull robar totes les claus per editar la meva viquipèdia i dominar amb ella el món! Ara que m'heu descobert m'hauré de passar a la versió en volapuk per editar 20000000 articles sobre mi mateixa --barcelona (discussió) 18:14, 28 des 2007 (CET)[respon]
S'ha fet una proposta a meta per netejar la viquipèdia en volapük (no tancar-la, sinó eliminar els milers de pàgines fets per bot). He pensat que potser us interessava, ja que es va discutir aquí fa uns mesos. --Meldor (discussió) 20:07, 28 des 2007 (CET)[respon]
Jo ja he votat a favor de netejar aquesta wiki. Em sembla totalment desassenyat que una llengua amb vint parlants (de segona llengua), amb un únic usuari i el 99% dels articles escrits per un bot tingui una viquipèdia pròpia. És un privilegi inmerescut. Per la mateixa regla de tres, hauríem de permetre una viquipèdia en fr:Verlan. -- Leptictidium - Rydyn ni'n syriad20:43, 28 des 2007 (CET)[respon]
La viquibola que hauríem de tenir no és la de la quinzena de la qualitat, i no la de nadal? O és que ja la tenim i és la meva memòria cau la que tinc malament?--Pere prlpz (discussió) 11:12, 30 des 2007 (CET)[respon]
Jo també ho vaig pensar el dia que va començar la quinzena de la qualitat i vaig veure la del nadal. I vaig pensar que el que pasava es que hauria de posar un 3!! enlloc d'un 2! xk deu ser ja la tercera quianzena de la qualitat! I per això! Aquesta és la meva explicació, sinó pujala!--KRLS , ✉13:46, 30 des 2007 (CET)[respon]
Vaig a intentar reestructurar les categories de bisbes, perquè trobe que hi ha una confusió entre les categories de bisbes per origen i bisbes per diòcesi. Per exemple, els bisbes de Barcelona estan categoritzats a bisbes catalans, quan no sempre és així. Si algú vol tirar una maneta... --Comandant Rampas(Comentem-ho)15:56, 29 des 2007 (CET)[respon]
Fa un temps m'havia trobat amb un problema semblant amb els reis i comtes. Per exemple, Violant d'Hongria acaba com a espanyola, en ser reina de la corona d'Aragó, i si a la Letícia Ortiz i Rocasolano la classifiquéssim (com hauria de ser) com a comtessa de Girona, acabaria com a catalana! Crec que caldria repassar-ho també. No per ser rei (o comte, o el que sigui) d'un lloc s'ha de ser d'aquest lloc. --83.36.162.127 (discussió) 22:09, 29 des 2007 (CET)[respon]
Barrejar els bisbes catalans i els bisbes de diòcesis catalanes (per exemple) és una simplificació útil que estalvia molta feina, però si hi ha algú disposat a separar els uns dels altres, com està fent en Comandant Rampas, endavant amb la doble categorització (per origen i per diòcesi), de la mateixa manera que tenim els escriptors (i ara també els filòsofs) classificats per origen i per llengua. Pels nobles, tres quarts del mateix, però en totes les dobles categoritzacions cal vigilar que tots els articles estiguin classificats pels dos criteris (per exemple, estem arreglant un fotimer d'escriptors que estaven categoritzats només per llengua o només per gentilici).--Pere prlpz (discussió) 01:03, 30 des 2007 (CET)[respon]
Ja he categoritzat tots els articles de bisbes que tenim en les categories existents a hores d'ara segons el doble criteri origen/diòcesi, utilitzant categories genèriques de gentilici quan no n'hi ha específiques per a bisbes (andalusos, gallecs, etc.). Ara el que caldria seria crear noves categories d'ambdós tipus (bisbes balears, bisbes espanyols, bisbes de Sogorb, bisbes d'Oriola, bisbes de Mallorca, etc.). Per qüestions personals vaig a prendre'm -una altra volta- unes viquivacances, així que aquesta segona fase no la podré fer fins que no hi torne. --Comandant Rampas(Comentem-ho)11:56, 30 des 2007 (CET)[respon]
He fet la traducció següent per Meta, si trobau que es pot millorar, o canviar dieu-ho (crec que ha quedat amb una forta tendència cap al dialecte mallorquí del català):
Taverna de la Viquipèdia
Novetats
Polítiques
Tecnicismes
Propostes
Ajuda
General
Multimèdia
--Comandant Rampas (Comentem-ho) 15:56, 29 des 2007 (CET)