Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2008/12

Tertúlia de desembre

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de novembre, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius de desembre del 2008

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Criteris de notabilitat (associacions)

Hola a tothom i totdon:

Torno a ser jo fent proclames al desert sobre les polítiques i normes de la viquipèdia. Sé que els temes que impliquen les polítiques no són l'"alegria de l'horta", però s'haurien de fer tard o d'hora. En Lohen11 va començar a "currar-se" les polítiques sobre els criteris de notabilitat de les associacions, però ara m'he adonat que molts dels articles que hem marcat com a potencialment no notables Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva rellevància pertanyen a associacions (penyes de futbol, organitzadors d'actes culturals i altres diverses associacions que realitzen actes socials o culturals). Caldria definir els límits de la notabilitat per a les associacions. M'agradaria que s'obtingués el màxim consens per això obro la presa de decisió. Si us plau, passeu-hi i deixeu la vostra opinió. Gràcies. --Bestiasonica (discussió) 21:54, 9 des 2008 (CET)

Articles introductoris

A les avaluacions dels articles Introducció als virus i Introducció a l'evolució ha sorgit la qüestió de si s'han de permetre els articles introductoris. Es tracta d'articles que, si estan ben fets, no repeteixen el contingut de l'article principal sinó que expliquen el tema d'una manera més fàcil de copsar pels no iniciats.

Probablement, això va començar a la VP anglesa, on tenen deu articles d'aquests. Tres han assolit la distinció d'article de qualitat (introducció als virus, a l'evolució i a la relativitat general). Aquí en tenim quatre (Introducció a l'evolució, Introducció als virus, Introducció a pàgines Web i Introducció a la Història de l'Art).

Els dos extrems de la discussió són:

• Prohibir els articles introductoris i moure'ls a Viquillibres (al meu parer, crec que és important que romanguin a la Viquipèdia perquè és el projecte de Wikimedia principal que fan servir els estudiants, i aquests articles van destinats especialment a ells)
• Permetre que tothom pugui fer articles introductoris i moure'ls a Viquillibres (també al meu parer, una solució no gaire convenient ja que són poquets els articles que realment necessiten una introducció)

Com que cap dels dos extrems em sembla satisfactori, proposo una altra solució: que, a partir d'ara, abans de crear un article introductori, s'ha de preguntar a la comunitat viquipedista (probablement a la Taverna) si estan d'acord que l'article en qüestió necessitaria una introducció. Si hi ha una oposició significativa, l'article no es pot crear. Si hi ha acord, l'article es pot crear.

Espero els vostres comentaris, suggeriments i opinions sobre el tema. – Leptictidium (discussió) 10:20, 14 des 2008 (CET)

En general, no em convenç cap de les tres opcions. Moure'ls a Viquillibres tendria sentit si fossin manuals o guies, però no necessàriament per ser una introducció. Discutir-ho cas per cas és una cosa que ja es fa en tots els articles i no cal que sigui a la taverna, excepte casos genèrics com el que planteges. Crec que no s'han de posar frens a priori i en alguns casos pot ser útil i en altres potser caldrà fusionar amb l'article principal. Crec que les condicions que s'haurien de donar per a un article d'aquest tipus és que l'article principal sigui complet i ja tingui un apartat d'introducció que es pugui desglossar i ampliar en un subarticle com podria passar amb qualsevol altre apartat. Si no es donen aquestes condicions segurament es podran fusionar, o al revés, si no es poden fusionar és que l'article d'introducció té sentit. En els exemples que dónes, trobo a faltar un apartat d'introducció a evolució i virus. No els he llegit amb atenció i potser ja està explicat com a tal, però faltaria posar-ho en un apartat. En els casos de l'història de l'art i pàgina web trobo que són massa pobres tant l'article principal com el d'introducció i crec que és millor fusionar-los. --V.Riullop (parlem-ne) 11:56, 14 des 2008 (CET)

com ja he dit, però ho repeteixo per centralitzar la discussió, s'han de limitar al màxim aquests articles perquè l'ideal és que tota la informació estigui a l'article principal i que aquest es pugui entendre per ell mateix. L'apartat d'introducció ha de servir justament per aclarir conceptes. Els que ja existeixen són bons articles, jo els deixaria, i poden justificar-se però no seguiria aquesta línia en el futur --barcelona (discussió) 12:01, 14 des 2008 (CET)

Jo els deixaria, si tenen interès, i en un futur els mouria a viquiversity si el projecte es crea.--Ssola (discussió) 12:10, 14 des 2008 (CET)

No és la meva intenció en absolut desmerèixer la feina d'en Leptictidium en aquestes entrades així com en altres articles que em semblen excel·lents, però crec que estem començant la casa per la teulada. En principi no hi tinc cap impediment, en tot cas coincideixo amb Barcelona per la idea de la dispersió excessiva de la informació. Opino que els articles introductoris són més aviat per a viquillibres. La idea de manual introductori que planteja en Leptictidium encaixa amb viquillibres al meu entendre. Cada cosa al seu lloc. Altres propostes de distinció de qualitat són interessants, però per exemple amfibi és pràcticament un esborrany i Declivi de les poblacions d'amfibis és de qualitat, no ho trobeu estrany? Més val que prioritzem l'elaboració d'articles de qualitat entre els 1000 articles fonamentals. No us sembla? --Bestiasonica (discussió) 12:13, 16 des 2008 (CET)

A mi em sembla perfecte que existeixin els articles d'introducció (en!), i crec que haurien d'estar a la Viquipèdia, i no a Viquillibres. No obstant això, pel que he llegit fins ara em sembla que estem d'acord en què un article d'aquests només té sentit com a ampliació de l'article principal, és a dir, un article introductori pot ser útil quan es pugui anar a l'article principal, i estigui complet. --Meldor (discussió) 20:19, 16 des 2008 (CET)

És un tipus d'article que pot tenir la seva raó de ser. A la nostra viquipèdia sorprèn, perquè hi ha molta cosa a desenvolupar i moltes de bàsiques. Com ja s'ha dit, el que està fet i traduït, ben fet està. Però sí que cal valorar la necessitat de cada un d'aquests articles, un per un, en funció de l'article principal, del marc de la temàtica, i de com es desenvolupa cada introducció. Quan es valoren, s'ha de fer en funció de l'article principal, no aïlladament. De moment, crec que han de ser excepcions.--Peer (discussió) 07:41, 17 des 2008 (CET)

Referències i Bibliografia

Vaig escriure aquest esbós de política o Guia d'Ajuda. Jo pense que, avui dia, hi ha bastant cacau en relació a les cites, les referències, la bibliografia, i potser seria interesant tenir una guia o política per tal d'unificar criteris als articles.

Evidentement hi ha moltes formes de fer citacions, de escriure una bibliografia, etc., però jo crec que lo millor seria unificar d'una vegada els criteris, i de una forma senzilla per tothom.

Vaig intentar que tot sigui lo mas senzill posible (tant d'entendre com, després, de fer-ho). Què us sembla? Ferbr1 (discussió) 18:33, 19 des 2008 (CET)

Potser no és necessari que hi hagi dues seccions diferents quan només hi ha una o dues referències. Pel que fa la resta em sembla força bé. --SMP​ (+ disc. xat) 18:49, 19 des 2008 (CET)

Separar la bibliografia és interessant quan hi ha més d'una referència a la mateixa font (per exemple a diferents pàgines o amb diferents citacions), així no cal repetir-la sencera. En cas contrari, com diu l'SMP, no cal fer dues seccions. Trobo a faltar enllaçar la referència a la bibliografia. A la plantilla {{Ref-llibre}} està explicat com fer-ho. --V.Riullop (parlem-ne) 20:00, 19 des 2008 (CET)

El que passa és que un article que tingui només una o dues referències, en principi, o és un esborrany o, si és un article ja desenvolupat, un article amb una deficiència greu. Si és un esborrany, tenim l'oportunitat, afegint les seccions Referències i Bibliografia d'evitar mals futurs (que es vagin afegint referències sense ordre, i de qualsevol manera), perquè, tenint les seccions ben visibles, els editors futurs només hi hauran de seguir ho que, intuïtivament, la visibilitat d'eixes seccions els crida a fer. Si, per contra, és un article ja amb bastant text però amb una o dues referències només, el afegir les seccions Referències i Bibliografia ho que aconsegueix és viquificar un poc més l'article.

En tot cas, l'afegir eixes dues seccions no seria més que afegir seccions que, més tard o més temprà, hi haurien de ser afegides, i pense que d'alguna forma caldria encarrilar el cacau que hi ha, avui dia, amb les múltiples (i en alguns casos inexistents) formes d'afegir referències i bibliografia. Ferbr1 (discussió) 00:52, 20 des 2008 (CET) PD) Tens raó sobre l'enllaç a la bibliografia.

Estic d'acord que és un tema que cal resituar i fer una campanya perquè tothom faci servir uns criteris similars. Cal aclarir una manera de fer interna, tant en les seccions com en l'ús d'aquestes seccions. I també indicar la forma escollida d'una manera molt simple: en el cas de llibre...., en el cas d'article,... etc. Conviuen formes diferents, i la majoria coherents. Però caldria triar-ne una (que potser és la que hi ha a {{Ref-llibre}}) i fer una campanya de recordatori perquè després hi ha la feina de canviar tot el que no s'ha fet a la primera. També que hi hagués la plantilla Ref-article al costat de {{Ref-llibre}}, i que s'usessin unes poques plantilles bàsiques com a ús prioritari. Una quinzena de revisió d'aquest tema aplicant-los als articles podria ajudar a impulsar uns criteris comuns.--Peer (discussió) 07:41, 20 des 2008 (CET)

D'acord en que cal aprofundir en marcar normes d'estil en quan a les referències, encara que és abans és prioritari insistir en la necessitat de referències. El que no em convenç és obrir una secció que inviti a afegir-hi llistes indiscriminades de bibliografia com ja passa amb les llistes d'enllaços externs. Tant en un cas com en l'altre haurien de ser referències marcades dins del text, i s'haurien d'evitar les llistes sense una referència contextualitzada. Per aquests casos tenim la plantilla {{millorar referències}}. La secció de Bibliografia hauria de ser una subsecció opcional de Referències només per descongestionar i no per afegir-hi coses que no estiguen correctament referenciades més amunt. --V.Riullop (parlem-ne) 11:44, 20 des 2008 (CET)

Tens raó. Jo, moltes vegades, evite llevar enllaços externs dels articles per por de tenir algun conflicte amb algun usuari, però és cert que hi ha molt cacau en aquest tema també. Jo sempre prefereix afegir enllaços externs de la major qualitat possible, donant preferència a organismes oficials o de reconegut prestigi, o a publicacions que jo tingui constància directa de la seva trascendència.

Vaig fer aquesta aclaració sobre el tema. Potser es pot millorar. Ferbr1 (discussió) 12:08, 20 des 2008 (CET)

Doncs, què penseu? Seria millor demanar l'existència de les dues seccions quan hi hagués, per exemple cinc referències utilitzades a l'article, o des de la primera? Jo pense que lo millor seria des de la primera, o fins i tot des d'el principi (a l'Enciclopedia Libre Universal en Español tenen eixe criteri), però en fi, cadascú pot tenir criteris diferents. Ferbr1 (discussió) 00:34, 22 des 2008 (CET)

Mireu aquest exemple: en:Monty Hall problem.--Joancreus · ✉ 10:07, 29 des 2008 (CET)

Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Bibliografia i Referències

En fi, vaig obrir una presa de decisions. Ja vorem. Ferbr1 (discussió) 21:04, 23 des 2008 (CET)

Nomenclàtor oficial de Catalunya

Fa un temps, vam redirigir uns 3.000 microarticles sobre entitats de població perquè hi va haver [bastant] consens que no eren prou extensos com per merèixer un article, en l'estat en què es trobaven. Ara, l'usuari Solde està continuant la seva bona feina amb el nomenclàtor de Catalunya creant articles com Mas de Marxant o Masia del Capri. Em pregunto si la decisió a la qual es va arribar concernint els articles sobre entitats de població és aplicable a aquests articles, sobretot tenint en compte que el mateix autor ha dit que difícilment es poden ampliar aquests articles. S'han de quedar aquests articles?

PS: A Usuari:Leptictidium/Proves he creat una proposta de fusió d'aquests articles, per tal de poder conservar la informació sense haver de crear microarticles. – Leptictidium (discussió) 11:20, 23 des 2008 (CET)

Ja saps la meva opinió sobre aquest tema, si l'article és notable, i el nomenclàtor ho és, prefereixo un article, per petit que sigui, que una llista. Més tard o més d'hora ja s'ampliarà, si més no amb una foto. I no considero que això sigui baixar la qualitat.--Lohen11 (discussió) 11:45, 23 des 2008 (CET)

D'acord en que és millor articles que llistes, però vistos els dos exemples de més amunt si això és tot el que es pot dir només és una línia d'una llista i veig poques possibilitats d'ampliació. --V.Riullop (parlem-ne) 11:55, 23 des 2008 (CET)

Jo no sé si vaig dir-ho en el seu temps, però per mi sempre és millor un article mínim que es pugui ampliar que no pas reenviar a l'article del municipi. És cert que ara només diu a quin municipi pertany el mas i que es podrien ampliar senzillament aportant-hi informació sobre si es troba a la banda oriental del terme, vora la serra XX o la riera YY, prop de la carretera que va de X a Y, etc. Hi ha diverses monografies dedicades a masies, com per exemple les de Gelida. Amb les entitats de població jo no les hauria redirigit al municipi del qual formen part, ja que ara surt l'enllaç com a existent i sembla que l'article existeixi, cosa que pot fer enrere qui el vulgui crear, pensant-se que ja hi és. Per cert, hi ha un bon nombre d'articles geogràfics de la Wikipedia anglesa que són del tipus «XXXXXXXX és una localitat de YYYYYYYY, al districte de ZZZZZZZZ» i prou, sense que en digui ni tan sols els habitants. –Enric (discussió) 12:45, 23 des 2008 (CET)

Això trobo que és un error per part de la viquipèdia anglesa, car em sembla una manera d'inflar les estadístiques. Jo no m'oposo a fer articles d'aquests, però caldria més informació que no pas dir "X és Y i es troba a Z". Trobo que es podrien fer les llistes, i si algun d'aquests articles es pot ampliar, sempre es pot posar la plantilla {{principal}} a la llista per conduir el lector a l'article principal. Quant a les entitats de població, sempre es poden esborrar per a evitar que la gent es faci enrere a l'hora de crear-los. – Leptictidium (discussió) 12:51, 23 des 2008 (CET)

Si s'esborren es perd la informació que hi havia abans de la redirecció.--Lohen11 (discussió) 12:57, 23 des 2008 (CET)

Hi ha articles sobre Masies que s'han anat "completant" i tenen prou pes per si sols (exemple, els articles sobre les Masies de Castellar de la Ribera que ha creat el Capolatell). A la llarga potser es podria arribar a tenir de tota la resta... Potser creant una plantilla on afegir la informació també donaria més presència i informació als articles. --Solde (discussió) 13:00, 23 des 2008 (CET)

Si mireu els excel·lents articles que està fent en Claudefa sobre els llocs que té a mà podreu veure que sí que són articles que donen per a grans amplicacions. 83.49.231.112 (discussió) 13:13, 23 des 2008 (CET)

Si ampliar-se, segur que es poden ampliar. La qüestió és si algú es dedicarà a millorar-los o si es quedaràn així per sempre més. – Leptictidium (discussió) 13:19, 23 des 2008 (CET)

Jo crec que si es creen els articles, doncs que es creïn bé, no? Si no en saps res d'aquelles masies doncs no les creis. És que jo també puc dir que el la Sala (Rubió) és un masia situada al municipi de Rubió, a la comarca de l'Anoia, però jo no en sé res més i per això no el creo. En canvi, el Claudefa té quatre llibres que en parla mas a mas i els seus articles han d'existir.--KRLS , ✉ 13:31, 23 des 2008 (CET)

No només quatre llibres que en parlen (i no en parlen mas a mas, sinó només de les coses més generals de cada poble); també hi ha ganes de fer-ho, un país recorregut en part en cotxe i en part a peu (i ganes de caminar), una càmera fotogràfica, unes cames, unes botes i un bastó de muntanya, ganes de conèixer i parlar amb la gent del país... Us asseguro que no es tracta només d'informació d'origen llibresc!--Claudefa (discussió) 13:28, 28 des 2008 (CET)

De VP:E:

• Els esborranys són una bona manera de començar a organitzar alguna àrea de coneixement que encara no estigui ben representada a la Viquipèdia
• La idea de fer un esborrany és que més endavant s'ampliï i acabi essent un article interessant. Però ara mateix ens trobem que hi ha molts esborranys i poca gent que contribueixi a expandir-los.
• Feu-vos responsables dels vostres esborranys. Si al cap d'un temps ningú més no hi ha treballat, penseu a treballar-hi vosaltres mateixos

En aquest cas no s'està organitzant la informació quan ni tant sols està explicada al propi municipi. Incitar a l'ampliació seria primer contextualitzar-los en l'article del municipi, i encara tenim municipis que són esborranys. Si el mateix creador diu que no els pot ampliar és que no s'en fa responsable i els abandona. Jo considero que no arriben a un esborrany i penso que la creació massiva d'articles d'una línia per després abandonar-los no és una forma d'anar avançant sinó de desanimar als lectors. --V.Riullop (parlem-ne) 14:18, 23 des 2008 (CET)

D'acord amb en Vriullop i en Leptictidium. El problema no és si es poden ampliar, perquè segur que es poden ampliar gairebé tots els microesborranys imaginables, i molts són rellevants, sinó que el problema és que per cada microesborrany que s'amplia se'n crea i se n'abandona un centenar. Un microesborrany com aquestes masies no té cap utilitat si es queda així.--Pere prlpz (discussió) 14:25, 23 des 2008 (CET)

L'error està en considerar-los esborranys. Un article d'una línia no té perquè ser un esborrany i una altre amb 1000, s'hi pot considerar. I aquí ja enllaço les dues guerres perdudes que tinc des de fa temps. Jo trauria totes les plantilles d'esborranys i qualsevol article que és notable ha de romandre per ell mateix sense anar a parar perdut en una llista en la qual ja no es sol tocar més. Posaré un exemple: un usuari veu el déu Duat amb un enllaç blau en qualsevol article i creu que ja està fet, si hi accedeix, el veu en una llista, i, si és novell, segur que creu que ja no és ampliable. A més, si comencéssim creant la llista i després l'anem ampliant com a patró a seguir, encara té un sentit, però convertir tots els articles en una llista, segur que això ha aturat a molts usuaris a l'ampliació.--Lohen11 (discussió) 14:34, 23 des 2008 (CET)

Els dos exemples posats al principi no tenen cap enllaç, ni blau ni vermell, en cap article. --V.Riullop (parlem-ne) 14:40, 23 des 2008 (CET)

Et puc donar milers d'exemples que això si que passa.--Lohen11 (discussió) 14:47, 23 des 2008 (CET)

Tenim microesborranys redirigits a llistes i no esborrats, per tal de conservar la poca feina que s'hi ha fet. Tenint en compte que aquesta feina a conservar és molt poca per article, em semblaria bé esborrar les redireccions que produeixen els efectes secundaris que exposa en Lohen11.--Pere prlpz (discussió) 18:16, 30 des 2008 (CET)

Any nou, tema vell :-) Reprenc la discussió en aquest tema ja que encara no sé massa com funciona el tema de "decidir" a la Viquipèdia, però m'interessaria saber com queda aquest tema: si quedem que es "millor" que cada entrada del Nomenclàtor tingui el seu article, per mínim (però ampliable) que sigui, o bé si s'han de "redirigir", o "llistar", o alguna altra solució... Més propostes? --Solde (discussió) 10:36, 8 gen 2009 (CET)

Jo crec que del que hem dit tots plegats més amunt sembla que molts estem d'acord que els microesborranys de l'estil de Mas del Paulo i uns quants més no són útils si no s'amplien. Si no veus clar que hi hagi consens en aquest sentit podem fer una presa de decisió o senzillament proposar aquests articles per esborrar i votar.--Pere prlpz (discussió) 22:16, 25 gen 2009 (CET)

Drets d'autor

D'aquí a una setmana farà 70 anys de la mort d'Alphonse Mucha (o cal esperar al dia exacte? ...) A nivell de drets d'autor, això vol dir que es poden carregar les imatges de la Mucha Foundation a Wikicommons? Per a qui li interessi, hi ha una exposició gratuïta al CaixaForum ^^ --Meldor (discussió) 19:32, 23 des 2008 (CET)

Els drets caduquen l'1 de gener següent, no l'anterior. L'article diu que va morir el 14 de juliol de 1939, per tant cal esperar una setmana i un any fins l'1 de gener de 2010.--V.Riullop (parlem-ne) 20:23, 23 des 2008 (CET)

Vaaaja... Gràcies! --Meldor (discussió) 20:29, 23 des 2008 (CET)

Enllaços a l'ICC, a Google Maps i companyia

He vist que s'ha posat de moda, en els articles geogràfics, enllaçar a l'ICC, al Google Maps, o a webs de Yahoo o Microsoft de mapes. Us recordo que aquests enllaços són innecessaris per què tots ells i molts més es troben en els enllaços a mapes que es generen automàticament amb la plantilla de coordenades (només cal pitjar a l'enllaç superior amb coordenades). Em sembla que si tan important és ensenyar un mapa en l'article s'hauria de pujar al servidor, però que si no és el cas aquests enllaços no només són innecessaris sinó que també rebaixen la vàlua de tot el sistema de les plantilles de coordenades. 88.27.93.61 (discussió) 15:39, 27 des 2008 (CET)

Bé, jo no sé si és moda o no, però tenia entès que calia poser referències a les informacions dels articles. Jo he fet alguns articles sobre barrancs i tota o gairebé tota la informació (on neixen, a quina altitud, per on passen, a quin riu desaigüen...) l'he treta dels mapes de l'ICC. Almenys en el meu cas no és per "ensenyar un mapa" sinó per dir d'on he tret la informació, i aquesta informació penso que ha de ser al mateix article. No entenc per què això ha de devaluar el sistema de coordenades, no sé què hi té a veure.--Quico (discussió) 17:56, 27 des 2008 (CET)

En aquest cas és millor posar-ho com a referències, no com a enllaços externs. --V.Riullop (parlem-ne) 18:13, 27 des 2008 (CET)

En cap dels articles esmentats he posat l'enllaç als mapes com a enllaç extern sinó com a referències. Vegeu per exemple Barranc de la Pasquala o Barranc de Castellfollit.--Quico (discussió) 18:46, 27 des 2008 (CET)

En la majoria de casos estan a sota de "enllaços externs" o "mapa". I en els casos que poses, no crec que enllaços a la portada de l'ICC o de l'Enciclopèdia Catalana valguin tampoc com a referències (i en el de Municat no veig clar què he de buscar i a on). Les referències se citen en el text amb els codis "ref". La llista de llocs a consultar és a l'aparat de bibliografia, però tampoc crec que tingui valor ni utilitat posar enllaços com els de l'article Barranc de Castellfollit (entreu i cliqueu-hi per veure'ls). 88.27.93.61 (discussió) 00:16, 28 des 2008 (CET)

I sí. Crec que dir al lector que els nostres mapes no són bons i que hi hem de posar enllaços externs a altres mapes és autodevaluar-se el projecte. Com a referència de què alguna cosa existeix (que és el que es veu en aquell mapa) crec que ja n'hi ha prou amb què aparegui al nomenclàtor oficial. 88.27.93.61 (discussió) 00:19, 28 des 2008 (CET)

Crec que s'hauria de posar el link exacte: no http://www.enciclopedia.cat, sinó http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0286938. --Joancreus · ✉ 10:00, 29 des 2008 (CET)

Quan una dada es treu del mapa, cal posar el mapa com a referència.D'acord que està millor posar el link exacte, cosa que ara es pot fer tant amb l'Enciclopèdia com amb l'ICC, però en el cas de l'ICC porta molta més feina posar el link exacte, i no sempre és necessari; potser estaria bé millorar la plantilla {{Cita altitud icc}} o fer-ne una altra per fer-la sevir de referència posant-hi el link que toca.--Pere prlpz (discussió) 17:07, 29 des 2008 (CET)

La font a la Viquipèdia per a geografia de Catalunya està sent el nomenclàtor. De totes maneres, posar el link exacte porta molta més feina? A mi em porta més feina que em posin el link a la portada de municat i que encara no sàpiga per què. El plantejamen que s'ha de fer és que és al lector a qui s'ha d'estalviar feina. 88.27.93.61 (discussió) 17:14, 29 des 2008 (CET)

He afegit paràmetres opcionals a la plantilla Cita altitud icc per poder situar el mapa amb la longitud i latitud específicament al lloc refernciat. Un exemple és a la referència posada a Malgrat de Mar. El procés és: anar al mapa d'entrada, cercar el lloc amb el cercador, punxar a "Enllaçar" i copiar els paràmetres lon i lat. --V.Riullop (parlem-ne) 19:09, 29 des 2008 (CET)

He creat un nou article: Riu de Milans, a veure si com he posat les referències i la bibliografia és acceptable per a tothom. Com que la font principal d'on he tret totes les dades són els mapes, ho he posat com a "Bibliografia", enllaçant al mapa concret, i un petit detall que he tret del web de l'ajuntament de Vallclara que he afegit a l'article l'he inclós al text com a referència.--Quico (discussió) 19:03, 29 des 2008 (CET)

Si n'has tret informació, és una referència. He ajuntat les dues seccions.--Pere prlpz (discussió) 19:42, 29 des 2008 (CET)

Posar l'enllaç directe al mapa té dos avantatges per damunt de l'enllaç a Google Maps a través de les coordenades. Un, per a mi el més poderós, és la immediatesa amb què vas a parar al mapa il·lustratiu del text de l'article. Si es fa a través de les coordenades, és molt més lent, tant de funcionament seu, com del que consulta, perquè ha de pensar a través de quin sistema i institució busca el que vol veure, i no sempre tria el més precís i el més clar, cosa que vol dir que ha de tornar enrere, o tornar a començar, etcètera. Dóna moltes possibilitats, és clar, però tot això alenteix molt el procediment. A més, segons quin sistema es triï, no sempre s'arriba al grau d'aproximació que permet l'ICC. L'altre avantatge és que així donem a conèixer l'excel·lent feina que fa una institució de casa nostra, l'ICC, la qual, a més, és absolutament gratuïta (et pots baixar centenars, potser milers de mapes, actuals i històrics, només registrant-t'hi, operació que, com tot el que ofereix l'ICC per Internet, és també gratuïta). Jo no complicaria la cosa: posar-ho com a enllaç extern per tal que, punxant-hi, aparegui un mapa com si fos una il·lustració més de l'article; com una fotografia, vaja.--Claudefa (discussió) 00:43, 27 gen 2009 (CET)

L'objectiu dels articles no és difondre la feina de l'ICC (que d'acord que és molt bona) ni, en general, ser una col·lecció d'enllaços interessants, sinó recollir informació enciclopèdica sobre el tema. A més, ara la plantilla de coordenades ja situa l'ICC en un lloc destacat quan l'article és sobre un lloc d'Espanya, pel que no és gens difícil de trobar.

Per altra banda, com que si treus informació del mapa aquest ha d'anar com a referència, i amb l'enllaç directe que dius, i en gairebé tots els articles sobre llocs hi ha alguna dada geogràfica rellevant a posar i referenciar, és molt probable que en tots els articles de topònims el mapa de l'ICC pugui acabar enllaçat directament a la secció de referències.--Pere prlpz (discussió) 01:20, 27 gen 2009 (CET)

País o Estat

Hola, molt bones. Veig que moltes vegades, per referir-nos a Estats del món (institucions) ho fem amb el terme país. Jo crec que és un error, ja que es refereixen a coses diferents. Un Estat és una institució jurídica, reconeguda a nivell internacional, que pot englobar diferents "països": només hem de veure el cas de l'Estat Espanyol. Jo crec que País és un lloc físic més o menys delimitat a on hi viu una nació o poble. Per exemple, els Països Catalans, seria l'espai geogràfic en el que, més o menys, es considera que hi viuen les poblacions del "poble català" (o català-valencià-balear). En el cas proper europeu, això ho tenim prou en compte, però cada vegada és més difícil en els casos extra-europeus. Crec que seria bo de definir (en cas que es pugui) una política que sigui igual en tots els casos. Per posar un exemple, a la llista dels 1000 articles fonamentals, hi heu posat uns sèrie de països: jo crec que la majoria d'aquests més que països són estats, que la majoria de les vegades engloven a molts pobles o nacions diferents; al mateix temps que hi ha "pobles o nacions" que estan a diversos estats. --Pitxiquin (discussió) 19:33, 29 des 2008 (CET)

Això està explicat a Viquipèdia:Temes controvertits. --V.Riullop (parlem-ne) 20:29, 29 des 2008 (CET)

Canvi de redacció en plantilles de polisèmia

La redacció actual de les plantilles de polisèmia (Plantilla:Vegeu, Plantilla:Vegeu (des), Plantilla:Vegeu3 i Plantilla:Polisèmia) em sembla una mica forçada. Proposo canviar-ne la frase "Per a altres significats..." per "Trobareu altres significats del terme a..." o "Consulteu altres significats del terme a..." per a aconseguir un redactat més natural. En el cas concret de la Plantilla:Vegeu3 es podria redactar com "Aquest article tracta sobre ... Si cerqueu ..., vegeu ..." o similar. Com que són plantilles molt utilitzades i visibles he preferit consultar-ho abans de fer res. Què en penseu? Gràcies.--Quico (discussió) 11:13, 30 des 2008 (CET)

Correcte, però m'agraden les coses senzilles: "Vegeu altres significats a..." --V.Riullop (parlem-ne) 12:56, 30 des 2008 (CET)

Jo també hi estic d'acord. encara n'hi ha una altre Plantilla:Redirecció. --Jordicollcosta (discussió) 13:05, 30 des 2008 (CET)