La Volta a Catalunya de 1940 fou la vintena edició de la Volta a Catalunya. La prova es disputà en nou etapes entre el 5 i el 12 de maig de 1940, per un total de 1.344 km. El vencedor final fou el luxemburguèsChristophe Didier, seguit pel seu compatriota Mathias Clemens i Marià Cañardo, vencedor de les 3 anteriors edicions de la Volta i de 6 en tota la seva trajectòria.
Aquesta edició se celebrà pocs mesos després del començament de la Segona Guerra Mundial. De fet, la setena etapa, disputada el 10 de maig, va coincidir amb la invasió de França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg per part de les tropes del Tercer Reich. Això va fer que diversos corredors francesos, neerlandesos i belgues abandonessin la prova i retornessin cap als seus països des de Figueres, on acabava aquella etapa. Entre ells, destaquen el neerlandès Frans Pauwels (vencedor de la tercera etapa i segon a la classificació general al moment d'abandonar), el belga Karel-Lodewijk van Espenhout (vencedor de la sisena etapa) i el també belga Albert Ritserveldt, vencedor precisament de la setena etapa.[3]
En el vessant esportiu, tant la classificació general com totes les etapes van ser guanyades per corredors estrangers. Fou també la primera vegada que la prova pujava al Port de la Bonaigua.