El recorregut d'aquesta edició presenta les mateixes etapes que l'edició precedent, i es tornen a fer una etapa amb doble sector, recorrent bona part dels territoris de parla catalana, ja que es passa per la Catalunya del Nord, el País Valencià i Andorra. Es disputa una contrarellotge individual en el segon sector de la setena etapa, entre Vinaròs i Tortosa. Per la cinquena etapa s'organitza una autèntica etapa reina de muntanya, entre Perpinyà i Les Escaldes, amb el pas pels colls de Montlluís, Pimorent i l'Envalira. 95 són els ciclistes inscrits per prendre la sortida, 75 espanyols i 20 estrangers.[2]
Tot i no guanyar cap de les etapes el clar vencedor fou l'andalúsJosé Gómez del Moral, que s'imposà amb més d'onze minuts sobre l'immediat perseguidor, el mallorquíGabriel Company. En tercera posició acabà Emilio Rodríguez. Gómez del Moral demostrà ser el ciclista més regular, obtenint bons resultats en etapes en què s'aconseguiren grans diferències, com la cinquena[4] i, sobretot, el primer sector de la setena, quan va treure més de 26' al fins aleshores segon classificat, Federico Martín Bahamontes,[5] gràcies a un atac de tot l'equip Minaco i l'apatia que mostraren la resta de favorits.[6]
↑El quilometratge final oscil·la entre els 1.327 i els 1.440 segons les pàgines de El Mundo Deportivo que es consultin. S'ha escollit com a bo el que apareix en tots els resums de les cròniques diàries, que sumen 1.440 km.