13 d'abril
(S'ha redirigit des de: 13 d’abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1766 - Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.[1]
- 1956 - Girona: S'inaugura l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, encara amb el nom de Residencia Sanitaria de la Seguridad Social de Gerona.
- 1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- Resta del món
- 1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.[2]
- 1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
- 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.[3]
- 1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
- 1941 - Moscou (Rússia): tractat de neutralitat entre el Japó i la URSS.[4]
- 1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.[5]
- 2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
- 2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1858 - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana.[6]
- 1876 - Palmaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina.[7]
- 1889 - Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana.[8]
- 1901 - Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.[9]
- 1928 - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana.[10]
- 1965 - València: Asunción Quinzá Alegre, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1974 - Sant Joan, Mallorcaː Pilar Sansó Fuster, política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura.[11]
- 1978 - la Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.[12]
- 1985 - Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora Solorzano, jugadora de corfbol catalana.[13]
- Resta del món
- 1519, Florència: Caterina de Mèdici, reina de França (m. 1589).[14]
- 1648, Montargis: Madame Guyon, escriptora, mística i heretge francesa.[15]
- 1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica [16]
- 1816 - Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès [17]
- 1828 - Glendale, Regne Unit: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica.[18]
- 1864 - Viena: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (m. 1945).[19]
- 1868 - Gransee, Alemanya: Maria Emilie Snethlage, naturalista i ornitòloga alemanya-brasilera
- 1869:
- Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials.[20]
- Portland, Victòria, Austràlia: Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país [21]
- 1901 - París, França: Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès [22]
- 1906 - Dublín, Irlanda: Samuel Beckett, escriptor irlandès [23]
- 1909 - Jackson (Mississipi), EUA: Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973 [24]
- 1921:
- Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara, cantant i compositora brasilera [25]
- Scheveningen, la Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art [26]
- 1922 - Butiama, Territori de Tanganyika: Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània [21]
- 1925 - Córdoba, Argentina: Hilda Dianda, compositora argentina.
- 1928 - Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta[27]
- 1931 - Montecosaro, Marques: Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana[28]
- 1938 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa[29]
- 1939, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 [30]
- 1940 - Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008.[31]
- 1941:
- Nova York, EUA: Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.[32]
- Blackwood, Caerffili, Regne Unit: Margaret Price, soprano gal·lesa[33]
- 1948: Michael Hammer: enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- 1951 - Tirana: Diana Çuli, escriptora, periodista, activista, política albanesa.
- 1953 - Amiens: Brigitte Trogneux, professora de literatura i esposa d'Emmanuel Macron.[34]
- 1963 - Garri Kaspàrov, jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).[35]
- 1988 - Madrid: Rita Maestre, política i activista espanyola, regidora del seu Ajuntament.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.[37]
- 1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
- 2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
- 2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.[38]
- 2020 - Gavà: Boi Alavedra, futbolista català (n. 1944).
- 2022 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948).
- Resta del món
- 1592 - Florència: Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultormanierista italià (n. 1511).[39]
- 1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
- 1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.[40]
- 1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
- 1908 - Christiania: Aasta Hansteen, pintora, escriptora i feminista noruega (n. 1824).[41]
- 1912 - Tòquio (Japó): Ishikawa Takuboku, poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka (n. 1886).[42]
- 1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).[43]
- 1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).[44]
- 1941 - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863).[45]
- 1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).[46]
- 1956 - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).[47]
- 1965 - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).[48]
- 1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.[49]
- 1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
- 2006 - Florència: Muriel Spark, novel·lista i crítica literària escocesa (n. 1918).[50]
- 2014 - Roma: Emma Castelnuovo, matemàtica i pedagoga italiana (n. 1913).[51]
- 2015 -
- Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).[52]
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).[53]
- 2019 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1925).[54]
- 2020 - Fontenay-lès-Briisː Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (n. 1929).[55]
- 2023 - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;[56] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.
Referències
[modifica]- ↑ . Pedralbes, 1987, p. 198.
- ↑ Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.
- ↑ «Battle of Fort Sumter | Location, Significance, & Map» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, 01-03-2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].
- ↑ «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Currículum al web del Parlament Balear
- ↑ «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Beatriz de Mora Solorzano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Sutherland, N.M. «Catherine de’ Medici» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 19-10-2023. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Sir William Sterndale Bennett» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «BBC - History - Josephine Butler» (en anglès britànic). [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Biographies of Women Mathematicians. Isabel Maddison» (en anglès). Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ 21,0 21,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
- ↑ «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Seamus Heaney» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Cuéllar, Juan Manuel. «Brigitte Trogneux, sombra y luz de Macron» (en castellà). RTVE, 08-05-2017. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Conoce el salario público de Rita Maestre Fernández». Transparentia. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Neus Català». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Jensen, Lill-Ann, et al. «Aasta Hansteen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: novembre 2024].
- ↑ «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Lavr Kornilov | Facts, Biography, & Russian Civil War» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.
- ↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Spark, Murial» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Esposti, Carla Degli; Lanciano, Nicoletta. «Castelnuovo, Emma» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Sarah Maldoror, pionnière du cinéma panafricain, décède du coronavirus» (en francès). Le portail des Outre-mer La 1ère, 13-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'abril.