18 d'agost
(S'ha redirigit des de: 18 d’agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs. Queden 135 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1705 - Dénia (la Marina Alta): el mariscal de camp Joan Baptista Basset i Ramos desembarca a la vila, ocupada pels filipistes i, amb el suport de la població, hi proclama Carles III com a rei legítim (guerra de Successió).[1]
- 1986 - Monestir de Montserrat (Barcelona), un incendi forestal provocat, aïlla a mil persones.
- 2017 - Cambrils: a la 1:30 de la matinada d'aquell dia, cinc terroristes intenten continuar l'atemptat ocurregut el día anterior a Barcelona, al municipi tarragonés de Cambrils, atropellant mortalment a una dóna, i ferint a sis persones més abans de volcar al Passeig Marítim de la ciutat degut al excés de velocitat del vehícle.
- A Tarragona se celebra la remullada a la Plaça del Rei.
- Resta del món
- 1700 - Traventhal (Slesvig-Holstein): el Regne de Dinamarca i Noruega deixa l'aliança anti-sueca durant la Gran Guerra del Nord en el Tractat de Traventhal que va signar amb Suècia. També retorna Holstein-Gottorp al seu duc, que era un aliat de Suècia.
- 1796 - Espanya i França signen el Tractat de Sant Idelfons de 1796 que representa una aliança en el curs de les guerres napoleòniques contra la Primera Coalició.
- 1812 - Smolensk (Imperi Rus): tot i que l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Smolensk de 1812, els russos cremen la ciutat perquè els francesos no hi trobin res durant l'ocupació francesa de Rússia que forma part de les guerres Napoleòniques.
- 1868 - La Mar Roja, Aràbia, l'Índia i Malàisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetrà que l'astrònom francès Janssen descobreixi la primera evidència de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos després, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrònom anglès Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba també evidències i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element químic no es trobarà a la Terra fins al 1895.
- 1914 - Morhange (la Lorena, França): des dels voltants de Lunéville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durarà fins al dia 20 d'agost i que acabarà amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fàcil (I Guerra Mundial).
- 1931 - Madrid (Espanya): les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la República.
- 1936- Alfacar: Són afusellats pels feixistes i llençats a una fossa el poeta Federico García Lorca, el mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadi.
- 1944 - Ceuta: Són afusellats els comunistes alacantins Ramón Valls Figuerola, José Congost Pla i Antonio Reinares Mentola.
- 1966 - Comença la revolució cultural a la Xina.
- 2005 - Colònia (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya): Benet XVI fa el primer viatge al seu país nadiu després d'haver estat elegit papa.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1855 - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (m. 1937).[2]
- 1890 - Barcelona: Alfons Vila i Piqué, compositor i empresari (m. 1974).
- 1929 - Barcelona: Mathilde Bensoussan (de soltera Matilde Tubau), filòloga i traductora francesa d'origen català (m. 2012).[3]
- 1937 - Barcelonaː Purita Campos, dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana (m. 2019).[4]
- 1958 - Barcelona: Olga Viza, periodista catalana.[5]
- Resta del món
- 1750 - Legnago: Antonio Salieri, músic.[6]
- 1770 - Göttingen: Dorothea Schlözer, investigadora alemanya, la primera a doctorar-se en filosofia del país (m. 1825).[7]
- 1792 - Mayfair, Middlesex, Anglaterra: Lord John Russell, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1865-1866) (m. 1878).[8]
- 1830 - Viena, Imperi Austríac: Francesc Josep I d'Àustria ,emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916 (m- 1916).[9]
- 1859 - Skagen, Dinamarcaː Anna Ancher, pintora impressionista danesa (m. 1935).[10]
- 1869 - Quinçac (Gironda)ː Clémentine-Hélène Dufau, artista pintora, cartellista i il·lustradora francesa (m. 1937).[11]
- 1900 - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).[12]
- 1908 - Besiers (França): Edgar Faure, polític i escriptor francès (m. 1988).[13]
- 1910 - Santiago de Xileː Matilde Ladrón de Guevara, escriptora xilena (m. 2009).[14]
- 1912 - Romaː Elsa Morante, escriptora italiana (m. 1985).[15]
- 1920 -
- Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (m. 2009).[16]
- Saint Louis, Missouriː Shelley Winters, actriu de teatre i de cinema estatunidenca (m. 2006).[17]
- 1925 - Norfolk (Anglaterra): Brian W. Aldiss fou un autor anglès de ficció general i ciència-ficció
- 1932 - Chabris (França): Luc Montagnier, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.
- 1933 - París (França): Roman Polanski, actor/director polonès/francès.
- 1934 - Madrid: Paloma Gómez Borrero, periodista i escriptora espanyola (m. 2017).[18]
- 1936 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Robert Redford, actor i director de cinema estatunidenc.
- 1939 - Bremenː Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro.[19]
- 1951 - París: Annie Goetzinger, dibuixant de còmic francesa (m. 2017).[20]
- 1957 - Neuilly-sur-Seine, França: Carole Bouquet és una actriu francesa.
- 1958 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Madeleine Stowe, actriu estatunidenca.
- 1969 - Boston, Massachusetts, Estats Units: Edward Norton, actor de cinema estatunidenc.
- 1971 - Cornualla: Aphex Twin, músic.
- 1976 - Alcobendas, Espanya: Amaya Valdemoro Madariaga és una exjugadora de bàsquet espanyola.
- 1983 - Beirut, Líban: Michael Holbrook Penniman Jr., conegut com a Mika, cantant britànicolibanès.[21]
- 1987 - Buenos Aires: Matías Sánchez, futbolista argentí.
- 1991 - Algesires, Espanya: Brisa Fenoy, música (intèrpret i compositora), model, DJ i productora espanyola.[22]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1348, Vallbona de les Monges: Elisenda de Copons, monja cistercenca, abadessa de Santa Maria de Vallbona.[23]
- 2014 - Valldoreix, Sant Cugat del Vallès: Mercè Diogène Guilera, pintora i artista tèxtil nord-catalana (n. 1922).[24]
- 2017 - Vilanova i la Geltrú, Garraf: Vicenç Iturat Gil va ser un ciclista valencià.
- Resta del món
- 1503 - Roma (Itàlia): Alexandre VI, Papa d'origen valencià.
- 1838 - Nova York (USA): Lorenzo da Ponte, poeta i llibretista italià (n. 1749)
- 1850 - París, França: Honoré de Balzac, escriptor francès (n. 1799).[25]
- 1936
- Lleó (Espanya): Juan Rodríguez Lozano militar espanyol afusellat per les tropes franquistes, i avi i inspirador polític de José Luis Rodríguez Zapatero.
- Entre Víznar i Alfacar, Granada: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.[26]
- Rábade, Lugoː Juana Capdevielle, intel·lectual i bibliotecària espanyola assassinada pels revoltats en la Guerra Civil (n. 1905).[27]
- 1945 -
- Taipei, Imperi japonès: Netaji Subhas Chandra Bose (bengalí, সুভাষ চন্দ্র বসু), polític indi, president del Congrés Nacional Indi entre 1938 i 1939 (n. 1897).[28]
- Kolkata, Índiaː Sarala Devi Chaudhurani, pedagoga, feminista i activista índia.[29]
- 1950 - Seraing (Bèlgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga mort assassinat per a les forces ultra catòliques belgues.
- 1970 - Lisboa: Soledad Miranda, actriu andalusa que destacà durant la dècada dels seixanta (n. 1943).[30]
- 1972 - Sainte-Geneviève-des-Bois, Essonne, França: Liubov Iegórova fou una ballarina russa.
- 1981 - Nova York: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (n. 1889).[31]
- 1992 - San Luis Obispo, Califòrnia, Estats Units: John Sturges, director de cinema estatunidenc.
- 1994 - Norwich (Anglaterra): Richard Laurence Millington Synge, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1914).[32]
- 1995 - Madrid (Espanya): Julio Caro Baroja, antropòleg, historiador, lingüista i assagista espanyol.
- 1996 - Comtat d'Arlington, Virginiaː Isabel Morgan, viròloga nord-americana; creà una vacuna contra la poliomielitis (n. 1911).[33]
- 2003 - Hollywood: Jocelyne Jocya, cantant i compositora francesa de parla catalana (n. 1942).
- 2004 - Ojai (Califòrnia, EUA): Elmer Bernstein, compositor i director d'orquestra estatunidenc (n. 1922).
- 2009 -
- Seül (Corea del Sud): Kim Dae-jung, polític sud-coreà, 15è president de Corea del Sud.
- Tòquio: Hildegard Behrens, soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori (n. 1937).[34]
- 2015 - Palmira (Síria): Khaled al-Asaad, arqueòleg sirià, ex-director del jaciment de Palmira, executat a mans de l'Estat islàmic.
- 2017 - Madrid (Espanya): Alfonso Azpiri Mejía, dibuixant reconegut pels seus còmics de ciència-ficció.
- 2018 - Berna (Suïssa): Kofi Annan, diplomàtic ghanès, setè Secretari General de les Nacions Unides entre 1997 i 2006, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2001.[35]
- 2024 - Douchy-Montcorbonː Alain Delon, actor cinematogràfic francès (n. 1935).[36]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Major de santa Helena, a Cabrils, a la comarca del Maresme
- Sants al Martirologi romà (2011): Helena de Constantinoble, emperadriu (329); Agapit de Praeneste, màrtir (254); Massa Candida, grup de màrtirs d'Útica (255); Fermí de Metz, bisbe (s. IV); Lleó de Mira, màrtir (s. III-IV); Macari de Constantinoble, abat (850); Alberto Hurtado Cruchaga, monjo (1952).
- Beats: Lleonard de Cava, abat (1255); Rinald de Ravenna, arquebisbe (1321); Paola Montaldi, clarissa (1514); Antoine Banassat, prevere màrtir (1794); Francisco Arias Martín, sacerdot màrtir (1936); Martín Martínez Pascual, prevere màrtir (1936); Jaume Falguerona i Vilanova, Atanasio Vidaurreta Labra, frares màrtirs (1936); Vicente María Izquierdo Alcón, sacerdot màrtir (1936).
- Sants: Flor i Laure d'Illiricum, màrtirs (s. II); Hermas, Serapió i Poliè de Roma, màrtirs; Juliana de Strobylum, màrtir; Joan i Crisp de Roma, màrtirs (ca. 303); Eoni d'Arle, bisbe; Daig Maccairill, bisbe d'Iniskin (ca. 560); Evan d'Ayrshire, eremita (segle ix); Joan de Rila, eremita (946).
- Beats: Miló de Fontenelle, eremita (ca. 730); Théodore de Celles, fundador dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu; Clàudia de Gant, abadessa (s. XV).
- Venerats a l'Orde del Cister: Jean-Baptiste de Souzy, Gervais Brunel, Paul Charles, Elie Desgardin, màrtirs (1794).
- Venerats a l'Orde de Predicadors: Manés de Guzmán, frare, germà de Domènec de Guzmán (ca. 1235); Jean-Georges-Thomas Rhem i companys màrtirs (1794).
- Venerats a l'Orde de Frares Menors: Louis-Armand-Joseph Adam, Nicolas Savouret, frares màrtirs (1794).
- Venerats a l'Orde dels Caputxins: Jean-Baptiste-Xavier Loir, Jean Bourdon, François François, preveres màrtirs (1794).
- Venerats a l'Orde del Carmel: Jean-Baptiste Duverneuil, Michel-Louis Brulard, Jacques Gagnot, màrtirs (1794).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Domingo de Molinar i Gaspar de Salamanca (1419).
Església Copta
[modifica]- 12 Mesori: Constantí el Gran, emperador; Miquel arcàngel.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 31 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 5 d'agost del calendari julià.
- Sants: Cantidi, Cantidià i Sibeli d'Egipte, màrtirs; Fabià I, bisbe de Roma (250); Anter I, bisbe de Roma; Ponç de Cimiez, bisbe màrtir (257); Tirs de Xipre, bisbe; Eusigni d'Antioquia, general màrtir (362); Nonna de Nazianze, mare (374); Eutimi de Constantinoble, patriarca; Eugeni d'Aitola; Hiob Ustschelskij, monjo (1628); Hrestos de Preveza, màrtir (1668); Arseni de Paros el Jove (1877); Eudokia Schikova, Daria Timolina, Daria Siuxtxinskaja, Maria, màrtirs a Divejevo (1919); Simon Xle'ev, bisbe d'Ufa, màrtir (1921); Ivan, diaca màrtir (1938); Ivan de Neamp, (1960); vigília de la festa de la Transfiguració de Jesús.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Erdmann Neumeister, rector i poeta (1756); Oskar Brüsewitz, rector (1976).
Referències
[modifica]- ↑ Ajuntament de Denia, La Guerra de Successió: Una guerra civil i internacional Arxivat 2010-09-22 a Wayback Machine.
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ Zimmermann, Marie-Claire «Mathilde Bensoussan (1929-2012)». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35, 2013, pàg. 691-726.
- ↑ «Purita Campos» (en anglès). Lambiek, Comiclopedia. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Olga Viza López | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Rodde-Schloezer, Dorothea von (1770-1825)». History of Women Philosophers and Scientists. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «John Russell, 1st Earl Russell | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Tachon, Franny. «Dufau Clémentine Hélène» (en anglès). Ministère de la Culture de France. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Echeverría, Mónica. Acero y paloma: Relato de una mujer libre en cautiverio (en castellà). Editorial Catalonia. ISBN 978-956-324-674-2.
- ↑ «Elsa Morante». El Boomeran(g). Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Vilariño, Idea» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Shelley Winters | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Fallece la periodista Paloma Gómez Borrero» (en castellà), 24-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Roberts, Sam «Marita Lorenz, la agente que no quiso envenenar a Fidel Castro» (en castellà). The New York Times, 07-09-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Annie Goetzinger» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑
Mika a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Brisa Fenoy - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Barcelona: Fundació Roger de Belfort. Santes Creus, 1978. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ «Mercè Diogène i Guilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Honoré de Balzac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Federico García Lorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Juana Capdevielle San Martín». Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Shinwari, Nazo. «Founder Of India's First Women's Organisation - Sarala Devi Chaudhurani | #IndianWomenInHistory» (en anglès). Feminism In India, 06-11-2017. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Soledad Miranda: Biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 26-12-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-08. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Isabel Merrick Morgan, PhD» (en anglès). Polio Place, Post-Polio Health International. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Hildegard Behrens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Kofi Annan - Facts» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 17 setembre 2018].
- ↑ «S'ha mort l'actor Alain Delon, llegenda del cinema francès». [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Kalender - 18. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 d'agost
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 d'agost.