19 de juliol
(S'ha redirigit des de: 19 juliol)
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1639 - Salses (Rosselló): la presa de la ciutat per les tropes franceses porta la guerra entre les corones espanyola i francesa a terres catalanes, que abocarà a la Guerra dels Segadors.
- 1936
- Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
- Barcelona: Mor el primer brigadista internacional l'atleta austríac Mechter que era a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular.[1]
- Resta del món
- 64 - Roma, Imperi Romà: Comença el gran incendi de Roma que durà cinc dies i incinerà bona part de la ciutat.
- 711 - riu Guadalete, Andalusia, Espanya: hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins al dia 26), en què les tropes del cabdill musulmà Tàriq ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània.
- 1808 - Bailén, província de Jaén, Espanya: hi té lloc la batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.[2]
- 1828 - Berlín (Prússia): comença el primer congrés científic internacional, convocat per Alexander von Humboldt; acaba el dia 24.
- 1848 - Seneca Falls, estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.[3]
- 1870 - Inici de la guerra francoprussiana.
- 1903 - París, França: Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
- 1919 - Grenoble, França: S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1919. El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo.
- 1936 - Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com a President del govern de la Segona República Espanyola.
- 1949 - Laos s'independitza de França.
- 1979 - Managua, Nicaragua: el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura d'Anastasio Somoza.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1893 - Cerdanyola del Vallès: Josep de Togores i Llach, pintor (m. 1970).[4]
- 1902 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerifeː Olimpia Arozena Torres, primera professora de la Universitat de València (m. 1971).[5]
- 1913 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
- 1958 - Portbou, Alt Empordà: Maria Mercè Roca, escriptora i política catalana.[6]
- 1960 - Sabadell: Anna Cabeza, periodista i escriptora catalana.[7]
- 1967ː
- Badia del Vallès, Vallès Occidental: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
- Alginet, la Ribera Alta: Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.
- 1980 - Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[8]
- Resta del món
- 1688 - Milà: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (m. 1766).
- 1759 - Vienaː Marianna Auenbrugger, pianista i compositora austríaca (m. 1782).[9]
- 1783 - Tilburgː Henriëtte Geertruida Knip, pintora neerlandesa especialitzada en pintura de bodegons de flors (m. 1842).[10]
- 1803 - Madrid, Espanya: Ramón Mesonero Romanos, escriptor.
- 1819 - Zúric (Suïssa): Gottfried Keller, escriptor suís (m. 1890).[11]
- 1885 - París, França: Madeleine Bunoust, pintora francesa (m. 1974).[12]
- 1893 - Bagdadi, Geòrgia: Vladímir Maiakovski, poeta rus (m. 1930).[13]
- 1906 - Montevideoː Susana Soca Blanco, poeta uruguaiana resident a França (m. 1959).[14]
- 1908 - Arenas de San Pedro, Àvila: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (m. 1980).[15]
- 1921 - Nova York, EUA: Rosalyn Sussman Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977 (m. 2011).[16]
- 1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
- 1927, Montrove, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega.[17]
- 1929ː
- Condòmː Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (m. 2020).[18]
- Les Moutiers-en-Cinglais, Françaː Emmanuel Le Roy Ladurie, historiador.[19]
- 1941 - Rotterdam, Països Baixosː Neelie Kroes, política i professora universitària neerlandesa.[20]
- 1943 - Pasadena, Califòrnia, EUA: Thomas J. Sargent, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2011.[21]
- 1945ː
- Amsterdam: Anna Enquist –pseudònim de Christa Widlund-Broer– escriptora neerlandesa, novel·lista i poeta.[22]
- Rouyn-Noranda, Quebec: Paule Baillargeon, actriu, directora i guionista quebequesa.[23]
- 1947 - Hampton (Middlesex), Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.
- 1948 - Tianzhen, Shanxi (Xina): Wang Qishan, polític xinès, alcalde de Pequín (2003-2007), vicepresident de la Republica Popular de la Xina.[24]
- 1965ː
- Aberdeenshire, Escòcia, Regne Unit: Evelyn Glennie, percussionista virtuosa escocesa.[25]
- Terol, Aragó: Ana Labordeta de Grandes, actriu espanyola.[26]
- 1970 - Irvine: Nicola Sturgeon, política escocesa, primera ministra d'Escòcia des de 2014, líder del Partit Nacional Escocès (SNP).[27]
- 1972 - Umlazi, Sud-áfricaː Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana.[28]
- 1981 - Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca.
- 1989 - Rio de Janeiro: Bruna Karla, cantant brasilera de música cristiana contemporània
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
- 1364 - Barcelona: Elisenda de Montcada, vídua del rei Jaume II el Just i fundadora del Monestir de Pedralbes.[29]
- 1936ː
- Barcelona, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
- Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor, músic, dibuixant català.[30]
- Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.
- 1966 - Barcelona: Anselm Maria Albareda i Ramoneda, monjo, historiador, bibliotecari, arxiver i cardenal català (n. 1892).
- 1990 - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (n. 1906).[31]
- 1995 - València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (n. 1914).[32]
- 2005 - Barcelona: Rosa Ricart i Ribera, bibliotecària catalana (n. 1911).[33]
- 2011 - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (n. 1911).
- 2014 - Monestir de Montserrat: Francesc Xavier Altés i Aguiló, bibliògraf i historiador català (n. 1948).
- 2022:
- Barcelonaː Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora (n. 1932).
- Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (n. 1952).
- 2024 - Calellaː Montserrat Candini i Puig, política catalana (n. 1957).
- Resta del món
- 1374 - Pàdua (Itàlia): Francesco Petrarca, escriptor, poeta i humanista italià del segle xiv. És autor del Canzoniere.[34]
- 1810 - Schloss Hohenzieritzː Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (n. 1776).[35]
- 1824 - Tamaulipas, Mèxic: Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.[2]
- 1901 - Saint Albans, Anglaterraː Eleanor Anne Ormerod, entomòloga britànica (m. 1828).[36]
- 1935 - Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (n. 1860).[37]
- 1944 - Nova York, Estats Units: Marion Cook, violinista, saxofonista i director d'orquestra estatunidenc de jazz tradicional (n. 1869).[38]
- 1965 - Honolulu (Hawaii) Syngman Rhee o bé Yi Seung-man (en coreàhangul: 이승만): fou el primer president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) (n. 1875).[39]
- 1987 - Valença, Rio de Janeiro: Clementina de Jesus, cantant brasilera (n. 1901).[40]
- 1991 - Rabat, Marrocː Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa.[41]
- 2003ː
- El Escorial, Madrid: Maruchi Fresno, actriu espanyola (n. 1916).[42]
- Washington D. C.: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (n. 1939).[43]
- 2010 - Dourdan: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (n. 1928).[44]
- 2013 - Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (n. 1931).[45]
- 2017 - Villanueva del Rey, Còrdova, Espanya: Miguel Blesa de la Parra, president del consell d'administració de Caja Madrid entre 1996 i 2009.
- 2019ː
- Beetsterzwaag, Països Baixos: Rutger Hauer, actor neerlandès de cinema i televisió (n. 1944).
- Balatonalmádi, Hongriaː Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (n. 1929).[46]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
- Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
- Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
- Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).
Església Armènia
[modifica]- 30 Margats: Isaïes, profeta; Teodor de Cirene, bisbe màrtir (304).
Església Copta
[modifica]- 12 Abib: Abahour de Seriakus, màrtir a Antinoe; Miquel arcàngel, vencedor del diable.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents a l'1 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 6 de juliol del calendari julià.
- Sants: Habacuc, Àudifax, Màrius i Marta, Cire, Valentí, Asteri i companys màrtirs (270); Coint de Frígia, màrtir (ca. 283); Anatoli, Serè, Àpamos, Víctor, Neasos, Apol·loni i Pampià, màrtirs; Llúcia de Campània i 24 companys màrtirs a Roma (301); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmias, Basili, Peregrí, Ruf i Rufí d'Apol·lònia de Macedònia, màrtirs (s. III); Juliana, verge i màrtir; Astios, bisbe; Sisoi el Gran, monjo (429); Gleb Vsevolodòvitx de Kíev (s. XII); Sisoi de Petxerska, monjo (segle xiii); Ciril de l'Atos, màrtir (1566); Juliana d'Ol'xansk, princesa (s. XVI); Bernabeu del monestir de Sergi (1906); Simon d'Ufa, bisbe màrtir (1921); Eutimi, màrtir (1931); Teodor, monjo màrtir (1943); Sinaxis dels Sants Pares de Ràdonezh.
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Sants: Arquip, Filemó i Onèssim de Colosses, màrtirs; Apol·loni, Alexandre i Epímac, màrtirs.
Esglésies luteranes
[modifica]- Jean Marteilhe (1777)
Església anglicana
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ de Bayac, Jacques Delperrié. Les Brigades internationles. Fayard, 1968, p. 426.
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ McMillen, Sally Gregory. Seneca Falls and the origins of the women's rights movement (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 90. ISBN 0-19-518265-0.
- ↑ «Josep de Togores i Llach». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 07-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Maria Mercè Roca i Perich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Anna Maria Cabeza». Ajuntament de Sabadell, 01-10-2002. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Sra. Isabel Vallet Sànchez». Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Auenbrugger, Marianna». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Lesuis, Jeroen. «Henriëtta Geertruij Knip» (en neerlandès). Brabant Erfgoed, 30-09-2019. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Gottfried Keller | Swiss author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «- Bunoust, Madeleine». Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Vladimir Vladimirovič Majakovskij | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Galemire, Julia. «Susana Soca Poetisa, crítica literaria y difusora generosa de la literatura» (en castellà). La onda digital. Arxivat de l'original el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ Marteles, Elvira. «Josefina Carabias Sánchez-Ocaña». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Rosalyn Yalow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «María Josefa Wonenburger Planells». Muller e Ciencia de Galiza. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «The loss of Sarah Maldoror, pioneer of pan-African cinema» (en anglès). Institut français, 30-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Emmanuel Le Roy Ladurie» (en francès). Babelio. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Speaker Profilesː Neelie Kroes» (en anglès). Economic Club of Canada. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2011» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Anna Enquist». Kunstbus. Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 13 abril 2016 2015].
- ↑ «Paule Baillargeon». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Who's Who in China's Leadership: Wang Qishan» (en anglès). China. Org. [Consulta: març 2018].
- ↑ Bailey, John. «Evelyn Glennie, Musician». The American Society of Cinematographers, 28-02-2010. [Consulta: 23 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ana Labordeta - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Torrance, David. Nicola Sturgeon: A Political Life (en anglès). Birlinn, 2016-10-20. ISBN 978-0-85790-846-9.
- ↑ Corbal, M. «Zanele Muholi: “Las comunidades negras LGTBI asistimos a más funerales que fiestas”» (en castellà). Afroféminas. Revista antirracista, 22-07-2018. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 42. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ Ainaud de Lasarte, Josep M. «Apel·les Mestres. L'home». Nadala de la Fundació Jaume I, 1985, pàg. 26.
- ↑ «Lluís Maria Millet i Millet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Empar Beatriu Martínez i Civera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Rosa Ricart i Ribera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Francesco Petrarca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Duchess Louise of Mecklenburg-Strelitz, Queen consort of Prussia». Royal.Myorigins.org. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Eleanor Anne Ormerod (1828-1901)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.
- ↑ «Will Marion Cook Family Residence Site, African American Heritage Trail - www.culturaltourism.org». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Clementina de Jesus» (en portuguès). Diccionari Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ Vérité, Monique «De la Bretagne à la Mauritanie: Biographie d'Odette du Puigaudeau» (en francès). Bérose - Encyclopédie internationale des histoires de l'anthropologie, 2019.
- ↑ «Maruchi Fresno». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dodson, Sean «Judith Milhon» (en anglès). The Guardian, 08-08-2003. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Cécile Aubry» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ Arsiya, İzlem. «Leyla Erbil: Influences on the modern reader and Turkish literature» (en anglès). Daily Sabah, 18-03-2015. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Mor la filòsofa Agnes Heller als 90 anys». Núvol, 19-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Kalender - 19. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de juliol