21 de juny
Aparença
(S'ha redirigit des de: 21 juny)
<< | Juny 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Tots els dies |
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1461 - Vilafranca del Penedès: la reina Joana Enríquez, en nom del rei Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya signen la capitulació de Vilafranca, reconeixent Carles de Viana com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya.
- 1884 - Barcelona: S'inaugura a la Plaça de Catalunya el Teatre Eldorado, amb el nom inicial de Teatre Ribas.[1]
- 1959 - Barcelona: Luis Martínez de Galinsoga, ofenent grollerament els catalans, desencadena l'«afer Galinsoga».[2]
- 1997 - Barcelona: es juga el darrer partit a l'Estadi de Sarrià, que guanya l'Espanyol al València per 3 a 2.
- 2006 - Barcelona: Pasqual Maragall anuncia que no es presentarà a la reelecció com a president de la Generalitat.
- Resta del món
- 1703 - Haarlem (Holanda): l'impressor Izaak Enschedé obre el seu taller, encara en funcionament com a Koninklijke Joh. Enschedé.
- 1791 - Palau de les Teuleries, París: Lluís XVI i la família reial intenten fugir cap a Montmédy disfressats d'aristòcrates russos, però són reconeguts a Varennes i els obliguen a tornar.
- 1868 - Múnic, Baviera: s'estrena Els mestres cantaires de Nuremberg, òpera de Richard Wagner.
- 1908 - Londres: Celebració del Women's Sunday, massiva manifestació sufragista a Hyde Park.[3]
- 1919 - Scapa Flow, Escòcia: els oficials de la Kaiserliche Marine enfonsen els seus propis vaixells a conseqüència del tractat de Versalles.[4]
- 1945 - illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà (juntament amb la batalla d'Iwo Jima) una de les dues úniques batalles terrestres sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial.[5]
- 1963 - Ciutat del Vaticà: en el conclave de 1963 el cardenal Giovanni Battista Montini és escollit papa i pren el nom de Pau VI.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1847 - Vic (Osona): Martí Genís i Aguilar, escriptor català (m. 1932).[6]
- 1879 - Manlleu: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
- 1882 - el Tarròs, Tornabous, Urgell: Lluís Companys i Jover, polític català, 123è president de la Generalitat de Catalunya, assassinat pel Règim franquista al Castell de Montjuïc el 1940.
- 1890 - Barcelona, Barcelonès: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 1904 - Palafrugell, Baix Empordà: Josep Alsina i Bofill fou un metge català.
- 1906 - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (m. 1990).[7]
- 1908 - Algemesí, Ribera Alta: Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor valencià.
- 1930 - Barcelona: Josep Maria Gavín i Barceló, fotògraf i col·leccionista català, creador de l'Arxiu Gavín.
- 1931 - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (m. 2015).[8]
- 1933 - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 1943 - Barcelona, Barcelonès: Salomé, cantant catalana.[9]
- 1948 - Aldershot (Anglaterra): Ian McEwan, novel·lista i guionista anglès.[10]
- 1955 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà: Joan Massotkleiner, actor català de cinema, teatre i televisió.
- 1966 - Barcelona, Barcelonès: Leticia Sabater, presentadora de televisió, cantant i actriu catalana.
- 1970 - Eivissa: Sofia Hernanz Costa, llicenciada en dret i política eivissenca, ha estat regidora i diputada.[11]
- 1983 - Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.[12]
- 1995 - Rubí: Beatriz Ortiz Muñoz, jugadora catalana de waterpolo, membre de la selecció femenina espanyola.[13]
- Resta del món
- 1002 - Eguisheim, Alsàcia (França): Lleó IX, papa (m. 1054).[14]
- 1226 - Polònia: Boleslau V el Cast, rei de Polònia.
- 1781 - Pithiviers (França): Siméon Denis Poisson, matemàtic i físic francès (m. 1840).[15]
- 1832 - Matlock Bath, Derbyshire: Louise Rayner, artista aquarel·lista britànica (m. 1924).[16]
- 1839 - Rio de Janeiro (Brasil): Joaquim Maria Machado de Assis, escriptor brasiler i fundador de l'ABL (m. 1908).[17]
- 1855 - Dalton, Massachusetts (EUA): Mary Cutler Fairchild, bibliotecària estatunidenca, pionera del paper educatiu de la biblioteca (m. 1921).
- 1858 - Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi d'Àustria: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Reina consort d'Espanya i regent durant la minoria d'edat d'Alfons XIII (m. 1929).
- 1863 - Heidelberg, Alemanya: Max Wolf, astrònom alemany (m. 1932).[18]
- 1870 - Polkendorff (Alemanya): Clara Immerwahr, química alemanya i sufragista, primera dona a aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya (m. 1915).
- 1890 - Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (m. 1964).[19]
- 1899 - Brno, Moràvia: Pavel Haas, un compositor txec, mort durant l'Holocaust (m. 1944).[20]
- 1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (rebutjat) el 1964 (m. 1980).[21]
- 1912 - Seattle: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (m. 1989).[22]
- 1914 - Victòria (Canadà): William Vickrey, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1996 (m. 1996).[23]
- 1919 - Torí, Itàlia: Paolo Soleri, arquitecte estatunidencd'origen italià (m. 2013).[19]
- 1921 –
- Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca.[24]
- Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965).[25]
- 1925 - Troy, Nova Yorkː Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca (m. 2006).[26]
- 1932 - Buenos Aires (Argentina): Lalo Schifrin, compositor de cinema.
- 1935 - Cajarc, França: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (m. 2004).[27]
- 1944 - Londres (Regne Unit): Ray Davies, músic anglès, conegut com a líder de The Kinks.[28]
- 1947 - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, advocada, defensora dels drets humans, guardonada el 2003 amb el Premi Nobel de la Pau.[29]
- 1951 - Imatra, Finlàndia: Anneli Taina, política finlandesa
- 1953 - Karachi (Pakistan): Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou primera ministra del seu país (m. 2007).[30]
- 1955 - Joeuf (França): Michel Platini, futbolista i dirigent esportiu francès.
- 1958 - Atlanta, Geòrgia: Jennifer Larmore, mezzosoprano estatunidenca.[31]
- 1973 -
- 1961 - París (França): Manu Chao, cantant i músic francès.
- 1970 - Nova York (Estats Units): Pete Rock, productor musical, DJ i raper.[34]
- 1974 - Màlaga (Espanya): Sebastián Fernández Reyes, davanter andalús.
- 1981 - Henderson, Nevada (EUA): Brandon Flowers, vocalista i sintetitzador del grup estatunidenc The Killers.
- 1987 - Graz (Àustria): Sebastian Prödl, futbolista austríac.
- 1983 - Wilmington, Carolina del Nord (Estats Units): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM.
- 1985
- Gap, Occitània (França): Laetitia Roux, esquiadora de muntanya occitana.
- París (França): Amel Bent, cantant francesa.[35]
- Nova York, EUA: Lana Del Rey, cantant, compositora i model estatunidenca.[36]
- 1987 - Batum, Geòrgia: Khatia Buniatishvili, pianista de concert georgiana i francesa.[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1773 - Madrid: Jordi Joan i Santacília, científic i marí valencià.
- 1939 - Sant Adrià de Besòsː Magdalena Nolla Montseny, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista (n. 1904)..[38]
- 1954 - Almeriaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana [39]
- 1992 - Sueca, la Ribera Baixa: Joan Fuster, escriptor valencià.[40]
- 2005 - Barcelona: Felip Solé i Sabarís, polític català, membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
- Resta del món
- 1305, Praga: Boleslau II de Bohèmia, rei de Bohèmia i Polònia.
- 1377, Londres: Eduard III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
- 1527, Florència: Nicolau Maquiavel, escriptor florentí [41]
- 1741, Brussel·les, Bèlgica: Joseph-Hector Fiocco, compositor de música religiosa i violinista flamenc del Barroc tardà, belga [20]
- 1828, París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol
- 1868, Brooklyn, Nova York: Sarah Mather, inventora del primer periscopi (n.1796).
- 1874, Uppsala, Suècia: Anders Ångström, físic i astrònom suec, considerat un dels fundadors de la ciència de l'espectroscòpia.
- 1876, Ciutat de Mèxic: Antonio López de Santa Anna, conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influí el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou president de Mèxic en onze ocasions no consecutives [42]
- 1908, Liubensk: Nikolai Rimski-Kórsakov, compositor rus.[43]
- 1914, Viena: Bertha von Suttner, escriptora i pacifista austríaca, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1905 [44]
- 1943, camp de concentració de Theresienstadtː Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena[45]
- 1957, Traunstein, Alemanya Occidental: Johannes Stark, físic alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1919 [46]
- 1970, Jakarta, Indonèsia: Sukarno, president d'Indonèsia[47]
- 1989, París, França: Henri Sauguet ,compositor francès [20]
- 2001, Los Altos, Califòrnia, EUA: John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.[48]
Festes i commemoracions
[modifica]- És el dia dedicat a la Festa de la Música des de 1982.
- Sants al Martirologi romà (2011): Lluís Gonzaga, religiós: patró de la joventut i dels malalts de sida (1591); Albà de Magúncia, bisbe (406); Mewan de Saint-Méen, abat (617); Leufred d'Évreux o Agofred, abat (738); Radulf de Bourges, bisbe (866); Ramon de Roda, bisbe de Roda d'Isàvena (1126); John Rigby (màrtir), màrtir (1600); José Isabel Flores, prevere màrtir (1927).
- Beats: Tommaso Corsini, servita (1343); Jacques Morelle Dupas, sacerdot màrtir (1794).
- Sants: Terenci d'Icònium, bisbe (s. I); Ciríac i Apol·linar, màrtirs en Àfrica (s.IV); Rufí i Màrcia de Siracusa, màrtirs; Martí de Tongeren, bisbe (350); Demètria i Dafrosa de Roma, màrtirs (363); Ursicí de Pavia, bisbe (433); Aaró de Cesambre, abat (s. V); Pal·ladi d'Ambrun, bisbe (541); Cormac de Durrow, abat (590); Innocenci de Mèrida, bisbe (s. VII); Colàgia de Barcelona, mercedària (1299).
- Venerable Engelmund de Velsen, abat (680); Domenico da Comacchio, monjo (820); Wolfrid de Hohentwiel, abat (990); Constantí de Claravall, monjo (s. XII). Joan de Stams, místic (1350); Lliberada Ferrarons; Alois Ehrlich, prevere (1945).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: santa Colàgia de Barcelona; beats Juan de Jesús el Limosnero i Melchor de la Paz, màrtir.
Església Copta
[modifica]- 14 Baoni: Abakir, Joan, Aptolemeu, i Felip de Damanhour, màrtirs (s. IV); Joan XIX d'Alexandria, patriarca (1942).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 4 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 8 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Cal·líope, martir (ca. 250); Nicandre i Marcià de Dorostorum, màrtirs (303); Anastasi de Constantinoble, màrtir; Melània de Roma (409); Naucraci de Nítria, abat; Naucraci, germà de Basili el Gran (s. IV); Atre de Nítria (s. V); Medard de Noyon, bisbe; Trojècia de Rodés, verge; Efraïm d'Antioquia, patriarca (545); Zòsim de Fenícia, monjo (s. VI); Pau de Caium, màrtir (766); Naucraci de Studion, abat (848); Teodor de Rostov, bisbe (991); Basili de Iaroslavl i Constantí de Iaroslavl, prínceps de Iaroslavl (1249-1257); Teòfil de Luga (1412); Teòfanes de Constantinoble (1559); Barlaam i Herman Riaixentsov, màrtirs (1942, 1937); Teodor Sokolov, laic (1973); translació de les relíquies de Teodor Stratelates (319).
- Església de Geòrgia
- Teodor Mġwdeli o de Kweleti, prevere màrtir (1609).
Esglésies luteranes
[modifica]- Eva von Tiele-Winkler, fundadora (1930) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Onesimos Nesib, evangèlic (1931) (Esg. Luterana Evangèlica d'Amèrica).
Solsticis
[modifica]- 2006 a les 15h 7m 13s.
Notes
[modifica]- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 151 i següents. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ Pons, Marc. «Muere Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”». El Nacional.cat, 20-02-2019. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Morte, Arantxa. «Women's Sunday». Ab Origine Magazine, 2018. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ van der Vat. The Grand Scuttle, p. 164-5.
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Martí Genís i Aguilar 1847-1932. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. Fitxa de descripció». Palau de la Música. Orfeó Català. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joan Argenté i Artigal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Salomé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Ian McEwan | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Hernanz Costa, Sofía». Congrés dels Diputats. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Carlota Olcina - L'actriu sabadellenca amb dues grans passions: actuar i viatjar». Vallesos. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Beatriu Ortiz Muñoz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Léon IX Bruno d'Eguisheim-Dagsburg» (en francès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Siméon Denis Poisson» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Louise Rayner». Chester City Council, 31-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-31. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Joaquim Maria Machado de Assís». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Max Wolf | German astronomer» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ 19,0 19,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1964» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Mary McCarthy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1996» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Jane Russell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Françoise Sagan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 172.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Benazir Bhutto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Jennifer Larmore (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Prezidentka Slovenskej republiky. Currículum vitae» (en eslovac). Oficina del President de la República Eslovaca. [Consulta: 8 maig 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Juliette Lewis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Pete Rock and CL Smooth Biography» (en anglès). sing365.com. Arxivat de l'original el 2012-03-26. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Biographie de Amel Bent» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 28 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Lana Del Rey cumple 30 años: 30 curiosidades de la cantante que nos conquistó con 'Born to die'» (en castellà). Bekia. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Kathia Buniatishvili interpreta al piano a Stravinsky, Ravel y Mussorgsky en "Kaleidoscope"» (en espanyol europeu). Sony Music, 28-01-2016. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota. Presó de Les Corts. Memòria de les dones.
- ↑ «Cèlia Viñas Olivella». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «MACHIAVELLI, Niccolò in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Bertha von Suttner. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1919» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 21. Juni» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Santi, beati e testimoni.