28 d'abril
(S'ha redirigit des de: 28 de abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs. Queden 247 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1879 - Barcelona: estrena de Gala Placidia, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal, en sessió privada.[1]
- 1907 - Barcelona: surt el primer número de Feminal, publicació feminista mensual en català, dirigida per Carme Kurtz i que es publicarà fins al 1917.
- 1936 - Barcelona: Josep i Miquel Badia, coneguts com els germans Badia, són assassinats quan sortien del seu domicili, al Carrer Muntaner.
- Resta del món
- 1760 - Ciutat de Quebec, Canadà: els francesos obtenen la seva última victòria a la Guerra Franco-Índia en la batalla de Sainte-Foy.[2]
- 1789 - Oceà Pacífic: es fa el Motí del Bounty entre la tripulació del vaixell HMS Bounty de la Royal Navy britànica.[3]
- 1794 - Els habitants de Càller prenen la ciutadella i expulsen les autoritats piemonteses de Sardenya.
- 1865 - París: S'estrena l'òpera L'Africane de Giacomo Meyerbeer.[4]
- 1919 - L'Assemblea plenària de la Conferència de Versalles aprova el reglament orgànic de la Societat de Nacions.[5]
- 1981 - Galícia: aprovació definitiva i promulgació de l'Estatut d'Autonomia de Galícia.
- 1982 - Madrid, Espanya: El Congrés espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
- 1945 - Madrid: és afusellat al camp de tir de Carabanchel el dirigent comunista i líder guerriller José Vitini.
- 1952 - Japó ocupat: Entra en vigor el Tractat de San Francisco. El Japó torna a ser un estat independent.[6]
- 1989 - Madrid, Espanya: el govern espanyol ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.[7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1885 - Cocentaina, el Comtat: Enrique Pérez Margarit, músic compositor i director de banda valencià.
- 1942 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Joan Alsina i Hurtós, capellà català, assassinat a Xile pel règim de Pinochet (m. 1973).[8]
- 1961 - Isabel Maria Oliver Sagreras, una biòloga i política mallorquina
- 1985 - Barcelona: Nausicaa Bonnín i Dufrenoy, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[9]
- 1992 - Santa Margarida de Montbui: Mireia Conde Mateos, esportista catalana, pilot de trial.[10]
- 1999 - Beniparrell: Ana Puertes Espadas, pilotaire valenciana, jugant en la modalitat de raspall.[11]
- Resta del món
- 1442 - Rouen, Normandia: Eduard IV d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1483).[12]
- 1758 - Comtat de Westmoreland, Virgínia, EUA: James Monroe, president dels Estats Units (m. 1831).[13]
- 1777 - Algesires, Espanya: José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo fou un militar i polític espanyol.
- 1819 - Jackson (Maine, EUA): Ezra Abbott, bibliotecari (m. 1884).
- 1845 - Kalisz: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
- 1854 - Portsea: Hertha Marks Ayrton, matemàtica, física, enginyera i inventora anglesa (m. 1923).[14]
- 1868 - Nova York: Hélène de Pourtalès, regatista suïssa, primera dona a guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics (m. 1945).[15]
- 1869 - Dunedin, Nova Zelandaː Frances Hodgkins, pintora neozelandesa establerta a la Gran Bretanya (m.1947).[16]
- 1878 - Filadèlfia, EUA: Lionel Barrymore, actor nord-americà.
- 1838 - Amsterdam, Països Baixos: Tobias Michael Carel Asser, jurista neerlandès i Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (m. 1913).[17]
- 1885 - Sonzacate, El Salvadorː Prudencia Ayala, escriptora, activista social i política salvadorenca (m. 1936).[18]
- 1889 - Vimeiro, Portugal: António de Oliveira Salazar, dictador portuguès (m. 1970).[19]
- 1898 - Belarús (Imperi Rus): Seymour Lubetzky, bibliotecari establert als EUA, un dels teòrics fonamentals de la catalogació documental moderna (m. 2003).
- 1900 - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964).[19]
- 1906 - Brno, Imperi Austrohongarès: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà (m. 1978).[20]
- 1908 - Svitavy, Bohèmia, Imperi Austrohongarès: Oskar Schindler, empresari alemany (m. 1974).[21]
- 1920 - Venècia, Itàlia): Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).[22]
- 1923 - l'Havana: Fina García Marruz, poetessa i investigadora literària cubana.[23]
- 1924 - Chinsali, Rhodèsia del Nord, Kenneth Kaunda, també anomenat KK, fou el primer President de Zàmbia, del 1964 al 1991.[19]
- 1926 - Monroeville, Alabama: Harper Lee, escriptora nord-americana (m. 2016).[24]
- 1929 - Berlín: Renate Mayntz, sociòloga alemanya.[25]
- 1930 - Amarillo, Texas, Estats Units: Carolyn Jones, actriu estatunidenca que participà en la sèrie La família Addams (m. 1983).
- 1932 - Artemisa, Cuba: Ramiro Valdés, comandant de la Revolució Cubana.[26]
- 1937 - Tikrit, Iraq: Saddam Hussein, dictador iraquià (m. 2006).[19]
- 1941:
- - Valsjöbyn, Jämtland: Ann-Margret, actriu i cantant estatunidenca nascuda a Suècia.
- - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Karl Barry Sharpless, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2001.[27]
- 1944 - Madridː Enriqueta Carballeira, actriu espanyola.[28]
- 1948 - Beaconsfield, els EUA: Terry Pratchett, escriptor anglès (m. 2015).[29]
- 1953 - Santiago de Xile: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè.[30]
- 1960 - Devínska Nová Ves, Txecoslovàquia: Peter Pišťanek escriptor eslovac.
- 1961 - Macerata: Laura Boldrini, política italiana; ha estat presidenta de la Cambra dels Diputats italiana.[31]
- 1962 - Bad Homburg, Hessenː Susanne Klatten, multimilionària i empresària alemanya.[32]
- 1974 - Madrid, Espanya: Penélope Cruz, actriu espanyola.[33]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1528 - Salern, Regne de Sicília: Hug de Montcada i de Cardona, militar i poeta valencià (n. 1478).[34]
- 1901 - Sabadell: Joan Massagué i Vilarrúbias, alcalde de Sabadell.
- 1936 - Barcelona: els germans Josep i Miquel Badia, militants d'Estat Català, assassinats per quatre pistolers vinculats a la FAI.
- 2011 - Barcelona: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana (n. 1913).[35]
- Resta del món
- 1716 - Saint-Laurent-sur-Sèvre (França): Louis-Marie Grignion de Montfort, prevere i teòleg francès, fundador de les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana i els Gabrielistes (n. 1673).[36]
- 1721 - Jamaica: Mary Read, dona pirata anglesa de principis del segle xviii (n. 1695).[37]
- 1829: Karl Gottlieb Umbreit, organista i compositor alemany.
- 1858 - París: Émilie Bigottini, ballarina francesa d'ascendència italiana (n. 1784).[38]
- 1940 - Milà: Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (n. 1871).[39]
- 1945, Giulino di Mezzegra, Regne d'Itàlia: Benito Mussolini, dictador italià (n. 1883).[40]
- 1954 - París, França: Léon Jouhaux, activista francès i Premi Nobel de la Pau de l'any 1951 (n. 1879).[41]
- 1960 - Santiago de Xile (Xile): Carlos Ibáñez del Campo,militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions. (n. 1877).[19]
- 1977 - Nova York, Estats Units: Ricardo Cortez, actor i director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
- 1984 - Tauranga (Nova Zelanda): Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (n. 1908).[42]
- 2009:
- Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (n. 1920).[43]
- Moscouː Iekaterina Maksímova, ballarina russa de fama internacional (n. 1939).[44]
- 2012 - Santander, Espanya: Matilde Camus poetessa i investigadora.[45]
- 2021 - Naples, Floridaː Michael Collins, astronauta. Va ser el pilot del mòdul de comandament de l'Apol·lo 11 (n. 1930).[46]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la Salut Laboral
- Dia de Sardenya
- Onomàstica: sants Pere Chanel; Vidal de Ravenna, Valèria de Milà i Ursicí, màrtirs; Prudenci d'Àlaba, bisbe; Lluís Maria Grignon de Montfort, fundador de les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana i els Gabrielistes; Gianna Beretta Molla, mare; beat Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi, franciscà; servent de Déu Marc Castanyer i Seda, prevere i fundador de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.
Referències
[modifica]- ↑ Duran, Carola. «Les propostes literàries de la revista La Renaixensa (1871-1880)». A: Josep M. Domingo, Anna Llovera. De realisme: Aproximacions i testimonis. Punctum, 2013, p. 244. ISBN 978-84-940694-9-9.
- ↑ «Battle of Quebec | North America [1759]» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Bounty | British ship» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Instrumento de ratificación del Convenio Europeo para la prevención de la tortura y de las penas o tratos inhumanos o degradantes, hecho en Estrasburgo el 26 de noviembre de 1987». BOE, 05-07-1989. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «Joan Alsina i Hortós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Nausicaa Bonnin». Red Teatral. Carlos Tren Producciones S.L.. Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Mireia Conde Mateos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Ana de Beniparrell - Pilota a l'Escola - Generalitat Valenciana». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard IV» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «James Monroe | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Hertha Marks Ayrton | British physicist» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Hélène de Pourtalès Bio, Stats, and Results». Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Frances Mary Hodgkins Biography» (en anglès). Jonathan Grant Gallery. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Tobias Asser. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Quién es Prudencia Ayala, la primera mujer en América Latina que aspiró a la presidencia de un país y a la que tildaron de loca» (en castellà). BBC News Mundo.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Kurt Gödel | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Oskar Schindler | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Maderna, Bruno» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «García Marruz, Fina» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Llort, Lluís. «Mor Harper Lee». El Punt-Avui, 20-02-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Renate Mayntz: biografía y aportes a la sociología». Lifeder, 28-04-2021. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «Ramiro Valdés Menéndez» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Elduayen, Iker. «Entrevista Enriqueta Carballeira» (en castellà). Los lunes seriéfilos, 20-02-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Roberto Bolaño | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Boldrini, Laura» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Paz, Carlos. «Susanne Klatten, la heredera de BMW que odia los reflectores» (en castellà). Milenio, 16-09-2018. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Penélope Cruz a través de las portadas en Fotogramas» (en castellà). Fotogramas, 28-04-2021. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Hug de Montcada i de Cardona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Louis-Marie Grignion de Montfort» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Mary Read | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Emilie Bigottini» (en francès). Les étoiles de l'Opéra de Paris. [Consulta: 8 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ Landini, Giancarlo. «Tetrazzini, Luigia, detta Luisa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2019. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Mussolini, Benito» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2012. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Léon Jouhaux. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sylvia Ashton-Warner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Vilariño, Idea» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jekaterina Sergejevna Maksimova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Homenaje a Matilde Camus» (en castellà). Sociedad Cántabra de Escritores. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Michael Collins, l'astronauta de l'Apollo 11 que no va trepitjar la Lluna», 28-04-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 d'abril