31 de maig
(S'ha redirigit des de: 31 maig)
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 214 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1550 - Pollença, Mallorca: s'hi esdevé el dia de la desgràcia, el corsari turc Dragut, amb 1.500 homes, ocupa la vila, però és derrotat pels pollencins, encapçalats per Joan Mas.[1]
- 1938: Bombardeig de Granollers durant la Guerra Civil espanyola per l'Aviació legionària de la Regia Aeronautica.
- 2001 - Teresa Pàmies rep el XXXIII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- Resta del món
- 1817 - Milà: estrena de La gazza ladra de Gioacchino Rossini al Teatro alla Scala.[2]
- 1836 - Bañón (Jiloca, Aragó): els carlins comandats per Josep Miralles Marín i Ramon Cabrera guanyen la batalla de Bañón durant la primera guerra carlina.
- 1910: Independència de Sud-àfrica.[3]
- 1916: Inici de la Batalla de Jutlàndia: va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, entre el 31 de maig i l'1 de juny de 1916.[3]
- 1921: Primera manifestació de dones sufragistes a Espanya, a Madrid, promoguda per Carmen de Burgos i la Cruzada de Mujeres Españolas.[4]
- 1946 - Skopje, Iugoslàvia: Es funda l'Arxiu Nacional de la República de Macedònia.
- 2000 - Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
- 2006 - Oviedo, Espanya: Paul Auster rep el premi Príncep d'Astúries.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1881 - el Port de la Selva, Alt Empordàː Anna Rubiés i Monjonell, mestra, pedagoga i escriptora (m. 1963).[5]
- 1888 - Barcelona: Domènec Carles i Rosich ,fou un pintor i escriptor català (m. 1962).[6]
- 1890 - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
- 1913 - Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc.
- 1923 - Barcelona: Joan Ruiz i Calonja, historiador de la literatura (m. 2010).[7]
- 1925 - Cases Altes, Racó d'Ademús: Francesc Candel Tortajada, escriptor i periodista valencià (m. 2007).[8]
- 1930 - València: Joan Genovés i Candel, pintor i artista gràfic valencià.(m. 2020).[9]
- 1937 - Argelaguer, la Garrotxa: Josep Pujiula i Vila, el Tarzan d'Argelaguer, torner català (m. 2016).
- 1945 - Valls, Alt Campː Flora Sanabra i Villarroya, mestra i política catalana nascuda a Valls i instal·lada de ben jove a Igualada.[10]
- 1972 - Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana.[11]
- 1979 - Vic, Osona: Laia Andreu i Trias, atleta catalana especialitzada en curses de muntanya.[12]
- Resta del món
- 1243 - Montpeller: Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei, que fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (m. 1311).[13]
- 1469 - Alcochete: Manuel I de Portugal, infant i rei de Portugal (m. 1521).[14]
- 1472 - Sedan, Regne de França: Erard de la Mark, príncep-bisbe de Lieja.
- 1535 - Florència: Alessandro Allori, pintor italià, pertanyent a l'escola florentina (m. 1607).[15]
- 1662 - Malines (Països Baixos): Philippe Couplet, jesuïta flamenc, missioner a la Xina (m. 1693).[16]
- 1773 - Berlín (Alemanya): Johann Ludwig Tieck ,escriptor alemany del romanticisme (m. 1853).[17]
- 1819 - West Hills, Nova York: Walt Whitman, poeta nord-americà (m. 1892).[18]
- 1827 - Nagasaki: Kusumoto Ine, primera metgessa de medicina occidental al Japó (m. 1903).[19]
- 1845 - Berrospe, Andoain, Guipúscoaː Càndida Maria de Jesús, religiosa basca, fundadora de les Filles de Jesús (m. 1912).[20]
- 1852 - Julius Richard Petri, bacteriòleg alemany inventor de la placa de Petri.
- 1859 - París: Laure de Chevigné, salonnière i socialité parisenca del s. XIX (m. 1936).[21]
- 1860 - (Múnic (Baviera): Walter Richard Sickert, pintor impressionista anglès d'origen alemany (m. 1942).[22]
- 1868 - París: Jane Avril, ballarina de cancan del Moulin Rouge, i model pictòrica de Toulouse-Lautrec.[23]
- 1887 - Pointe-à-Pitre, Guadaloupe (Regió d'Ultramar Francesa): Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura de 1960 (m. 1975).[24]
- 1890 - Estrasburgː Hilla von Rebay, artista abstracta, cofundadora i primera directora del Museu Solomon R. Guggenheim (m. 1967).[25]
- 1899 - Kinsley, Kansas, Estats Units: Madge Blake, actriu estatunidenca, coneguda pel seu paper de tieta Harriet a la sèrie Batman.[26]
- 1904 - Sant Petersburg, Rússiaː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (m. 1975).[27]
- 1908 - Kenosha, Wisconsin, Estats Units: Don Ameche, actor i director de cinema estatunidenc.
- 1910 - Granada (España): Luis Rosales Camacho, poeta i assagista espanyol de la generació del 36 (m. 1992).[28]
- 1911 -
- París (França): Maurice Allais, economista francès, Premi Nobel d'Economia de 1988 (m. 2010).[29]
- Ordrup, Gentofteː Else Jacobsen, nedadora danesa que competí durant les dècades de 1920 i 1930 (m. 1965).[30]
- 1912 - Liuhe, prop de Xangai, (Xina): Chien-Shiung Wu: física nord-americana d'origen xinès, responsable de l'experiment de Wu, que va revolucionar la física en contradir la conservació de la paritat (m. 1997).[31]
- 1915 - l'Havana (Cuba): Carmen Herrera Nieto, pintora i artista visual cubana.[32]
- 1921 - Pola, Ístria; actualment Pula, Croàciaː Alida Valli, actriu italiana (m. 2006).[33]
- 1923, Newburgh (Nova York): Ellsworth Kelly, pintor i escultor estatunidenc (m. 2015).[34]
- 1924, Suresnes, Ida Prestiː guitarrista i compositora clàssica francesa (m. 1967).[35]
- 1925 - Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia - Stuttgart: Frei Otto, arquitecte, enginyer estructural alemany (m.2015).[36]
- 1929 - Avellaneda (Argentina): Jorge Ricardo Masetti, periodista i guerriller argentí. Va ser fundador i director de l'agència de notícies cubana Prensa Latina (m. 1964).[37]
- 1930 - San Francisco, Califòrnia: Clint Eastwood, actor, director i productor de cinema nord-americà.
- 1931 -
- Oak Park, Illinois (EUA): John Robert Schrieffer, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1972 (m. 2019).[38]
- Nova Orleans, EUA: Shirley Verrett, mezzosoprano afroamericana, que cantà amb èxit papers de soprano (m. 2010).[39]
- 1935 - Sevillaː María Galiana Medina, actriu espanyola, coneguda i respectada com a actriu de repartiment.[40]
- 1941 - Nova York (EUA): Louis José Ignarro, farmacòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998.[41]
- 1948 - Stanislav, Unió Soviètica: Svetlana Aleksiévitx, periodista d'investigació i escriptora, Premi Nobel de Literatura de 2015.[42]
- 1949 - Chicago Illinois, Estats Units: Tom Berenger, actor i productor estatunidenc.
- 1965 - Nova York (Estats Units)ː Brooke Shields, actriu estatunidenca.[43]
- 1971 - Günzburgː Diana Damrau, soprano de coloratura alemanya.[44]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1151 - Girona: Guillem Umbert de Basella, baró de Montseny.
- 1410 - Barcelona: Martí l'Humà, rei d'Aragó, el darrer del Casal de Barcelona (n. 1356).[45]
- 1954 - Barcelona: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (n. 1905).[46]
- 1968 - Benicalap, València: Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (n. 1899).[47]
- 1962 - Barcelona: Eduard Toldrà i Soler, compositor català (n. 1895).[48]
- 1995 - Buenos Aires. Argentina: Montserrat Campmany i Cortés, pianista i compositora catalana (n. 1901).[49]
- 2002 - Vila-sacra, Alt Empordàː Maria Josepa Arnall i Juan, investigadora i professora catalana (n. 1948).[50]
- 2007 - Barcelonaː Isabel de Pomés, actriu catalana molt popular al cinema espanyol dels anys quaranta (n. 1924).[51]
- Resta del món
- 1091 - Lieja, Principat de Lieja: Enric I de Verdun, príncep-bisbe de Lieja.
- 1162: Géza II d'Hongria, rei d'Hongria.
- 1594 - Venècia: Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacopo Tintoretto, un dels grans pintors de l'escola veneciana (n. 1518-19).[52]
- 1775 - Mòdena: Giuseppe Venturelli, compositor.
- 1806 - Chiswick (Anglaterra): George Macartney. Primer ambaixador britànic a la Xina (n. 1737).[53]
- 1809: Viena (Austria): Joseph Haydn, compositor (n. 1732).[54]
- 1832: Bourg- la - Reine (França): Évariste Galois, matemàtic francès (n. 1811).[55]
- 1868: Michał Mioduszewski, musicòleg i sacerdot polonès.
- 1910 - Hastingsː Elizabeth Blackwell, la primera dona graduada en Medicina dels Estats Units (n. 1821).[56]
- 1918 - Mauer bei Amstetten, Baixa Àustriaː Helene von Druskowitz, filòsofa austríaca (n. 1856).[57]
- 1960: Anvers (Bèlgica): Willem Elsschot, escriptor i empresari belga (n. 1882).[58]
- 1976 - Canes (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1910).[59]
- 1978 - Gotha, Alemanyaː Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el moviment dadà i pionera del fotomuntatge (n.1889).[60]
- 1982 - Madrid (Espanya): Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo, novel·lista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola (n. 1900).[61]
- 1983 - Nova York (EUA): William Harrison Dempsey més conegut com a Jack Dempsey ,boxejador estatunidenc (n. 1895).[62]
- 1986 - Nova York (EUA): James Rainwater, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (n. 1917).[63]
- 1988 - Leedsː Irene Manton, botànica britànica, experta en falgueres i algues (n. 1904).[64]
- 2000 - Nova York: Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).[65]
- 2006 - Antequera, Màlaga (Espanya): Miguel Ortiz Berrocal, escultor espanyol (n. 1933).[66]
- 2009 - Ashurst, Hampshire, Anglaterra: Millvina Dean, última supervivent en vida del naufragi del Titanic (n. 1912).[67]
- 2010 - Nova York: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York (n. 1911).[68]
- 2016 - Tindouf: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) (n. 1947).
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial sense Tabac.
- Dia de Castella - la Manxa.
- Visitació de la Mare de Déu a les Església d'Anglaterra, Església Episcopal dels Estats Units i Esglésies luteranes:
Santoral
[modifica]- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Peronella de Roma, màrtir;
- Selvi de Tolosa, bisbe;
- Beat Giacomo Salomoni, dominic;
- Nicolas Barré, fundador de les Religioses de l'Infant Jesús.
- Sant Ponç i companys màrtirs de Girona, màrtirs llegendaris.
- Camilla Battista da Varano, religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.
- Església Copta
- Julià d'Alexandria. (màrtir)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 13 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 18 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Teòdot d'Ancira i les verges màrtirs Alexandra, Tecusa, Clàudia, Faine, Eufraisa, Madrona i Júlia;
- Papa Teodor I, papa de Roma;
Referències
[modifica]- ↑ Boronat i Barrachina, Pascual; Danvila y Collado, Manuel. Los Moriscos españoles y su expulsión (en castellà). vol.1, 1901, p. 210.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ 3,0 3,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Un puente entre España y Portugal: Carmen de Burgos y su amistad con Ana de Castro Osório». Arbor, 190, 766, març-abril 2014 [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, p. 734. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Domènec Carles i Rosich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Joan Ruiz i Calonja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Francesc Candel i Tortajada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Joan Genovés i Candel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «II legislatura (17/05/1984 - 04/04/1988).Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades» p. 102. Parlament de Catalunya. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Anna Oliver Borràs». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Autors a les aules. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Laia Andreu Trias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Jaume II de Mallorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Manuel I de Portugal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «ALLORI, Alessandro in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Confucius.. The Jesuit reading of Confucius : the first complete translation of the Lunyu (1687) published in the West. Leiden: BRILL, [2015]. ISBN 978-90-04-28978-9.
- ↑ «Ludwig Tieck | German writer» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Walt Whitman | Biography, Poems, Leaves of Grass, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Martens, Janneke. «Kusumoto, Ine». Huygens ING i Digital Women's Lexicon of the Netherlands.
- ↑ «El Papa santificará a la beata española Cándida Cipitria y Barriola» (en castellà). ABC, 03-07-2009. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Les «Kardashian parisiennes» de la fin du XIXe siècle qui ont inspiré Proust» (en francès). Vanity Fair, 03-07-2018. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Walter Richard Sickert | British artist» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Jane Avril (1868-1943) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1960» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period : a Biographical Dictionary. Harvard University Press, 1980. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «Madge Blake». IMDb. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Vera Volkova». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Luis Rosales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1988» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Else Jacobsen». Olympic Swimming | Denmark, 14-06-2016. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Dr. Chien-Shiung Wu, The First Lady of Physics». National Park Service. [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ Miller, Dana; Lemoine, Serge; Mosquera, Gerardo; Sullivan, Edward J. Carmen Herrera (en anglès). Yale University Press, 2016. ISBN 978-0-300-22186-2.
- ↑ «Alida Valli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Ellsworth Kelly | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Ida Presti». Radio Swiss Classic. Arxivat de l'original el 2024-04-07. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Frei Otto | German architect» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Jorge Masetti» (en castellà). El Ortiva - Colectivo de cultura popular. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1972» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Shirley Verrett, cantant nord-americana de sorprenent amplitud i profunditat, de 79 anys, ha mort». Opera News, 05-11-2010. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Maria Galiana - Biografía de Maria Galiana». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Svetlana Alexievich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Brooke Shields». IMDb. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Diana Damrau». Online Opera Club. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Martí I de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Esquela (Aniversari)». La Vanguardia, 29-05-1955. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Regí Mas i Marí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Eduard Toldrà i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Montserrat Campmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Josepa Arnall i Juan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Isabel de Pomés López» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Tintoretto, Jacopo Robusti - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Évariste Galois» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Elizabeth Blackwell». Biography. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Gretter, Susanne. «Helene von Druskowitz» (en alemany). FemBio Frauen-Biographieforschung eV. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfons de Ridder dit Willem Elsschot» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Hannah Höch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Zunzunegui Loredo, Juan Antonio de - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Jack Dempsey | Biography, Record, & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Leadbeater, Barry «Irene Manton: A Biography (1904 – 1988)». The Linnean Special Issue núm. 5. The Linnean Society of London, 2004, pàg. 74.
- ↑ «Tito Puente | American musician» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Miguel Berrocal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Supervivientes con vida». El Titanic. Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Louise Bourgeois». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
