7 de setembre
(S'ha redirigit des de: 7 setembre)
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 115 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1640 - Ceret (el Vallespir): els representants de França i Catalunya hi signen una aliança en contra Felip IV (guerra dels Segadors).
- 1836 - Les Alcubles (Serrans): els carlins comandats per Lluís Llangostera i Casadevall guanyen la batalla de les Alcubles durant la primera guerra carlina.
- Resta del món
- 1706 - Torí (Itàlia): els exèrcits aliats i del Ducat de Savoia van alliberar la ciutat al final del Setge de Torí (1706) en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1714 - Baden (Argòvia) (Suïssa): el Regne de França i el Sacre Imperi Romà van signar el Tractat de Baden en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest Àustria va rebre els Països Baixos del Sud i els territoris italians de la corona hispànica, França va mantenir Alsàcia i Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic va mantenir el títol de rei d'Espanya.
- 1812 - Borodinó (óblast de Moscou, Rússia): tot i que l'exèrcit napoleònic obté una victòria tàctica en la batalla de Borodinó, aquests perden un terç de les seves forces durant la Invasió francesa de Rússia.[1]
- 1822 - Brasil: el príncep-regent Pere I del Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència.
- 1883 - Itàlia: Es funda el Genoa Cricket and Football Club.
- 1944 - El règim de Vichy instal·la govern en exili en Sigmaringen, Alemanya.
- 1946 - A Colòmbia, el conservador Mariano Ospina Pérez pren possessió de la presidència.
- 1961 - Al Brasil, João Goulart assumeix la Presidència de la República sota el règim parlamentari. L'adopció del parlamentarisme posa fi a una greu crisi política, començada després de la renúncia de Jânio Quadros.
- 1977 - A Panamà són signats els Tractats Torrijos-Carter. Amb ells es posa fi a la presència colonial nord-americana en el Canal de Panamà.
- 1986 - Santiago de Xile: El dictador xilè Augusto Pinochet surt il·lès d'un atemptat en contra seva.[2]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1818 - Sabadell: Josep de Calassanç Duran i Mimó, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1869 - Cadaqués: Caritat Serinyana i Rubiés, mecenes catalana (m. 1915).[3]
- 1875 - Sagunt, Camp de Morvedre: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià (m. 1961).
- 1888 - Maella, Baix Aragó-Casp: Aurora Folquer i Pedret, pintora catalana.[4]
- 1899 - Benifaió, Ribera Alta: Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (m. 1968).
- 1929 - Barcelona, Alicia Agut, actriu catalana (m. 2017).[5]
- 1963 - Barcelona: Àngels Barceló Suárez, periodista catalana.[6]
- 1966 - Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.
- 1969 - Picanya: Carmen Amoraga Toledo, periodista, política i escriptora valenciana.[7]
- 1973 - Alacant: Laura Pamplona, actriu, model i cantant valenciana.[8]
- 1985 - Barcelona: Maria Romagosa i Romagosa, jugadora d'hoquei sobre herba en la posició de davantera.[9]
- Resta del món
- 1533 - Palau de Placentiaː Elisabet I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i d'Irlanda des de 1558 fins a la seva mort (m. 1603).[10]
- 1541 - Madrid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 1707 - Montbard, França: Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès (m. 1788).[11]
- 1731 - Westminster, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista (m. 1765).[12]
- 1805 - Valenciennes, Nord - Pas de Calais: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (m. 1896).[13]
- 1829 - Darmstadt, Alemanya: Friedrich August Kekulé, químic alemany (m. 1896).[14]
- 1832 - Cadis, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, darrer president de la Primera República Espanyola i darrer President del consell de Ministres.
- 1836 - Glasgow, Escòcia: Henry Campbell-Bannerman, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1905-1908) (m. 1908).[15]
- 1859 - Montevideo, Uruguai: Juan Campisteguy, president d'Uruguai (m. 1937)
- 1866 - París: Tristan Bernard, novel·lista i autor dramàtic francès (m. 1947).[16]
- 1870 - Úbeda (Jaén, Andalusia): Regina de Lamo Jiménez, professora de música, escriptora, periodista, feminista i activista pels drets de les dones i pel sindicalisme, promotora del model cooperativista a l'economia i de l'anarquisme (m. Barcelona, 1947).
- 1885 - Laredo, EUA: Jovita Idar, periodista, activista, educadora i treballadora pels drets civils mexicanoamericana (m. 1946).[17]
- 1887 - Scarboroughː Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (m. 1964).[18]
- 1893 - Linz, Imperi Austrohongarès: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca.
- 1894 - Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus): Gala Dalí, dona i musa de Salvador Dalí (m. 1982).[19]
- 1907 - Sant Petersburg, Rússia: Vera Broido, escriptora cronista de la revolució russa (m. 2004).[20]
- 1909 - Istanbul, Imperi Otomà: Elia Kazan director de cinema i guionista (m. 2003).
- 1913 - Lancashire, Regne Unit: Anthony Quayle, actor i productor anglès.
- 1917 - Sydney (Austràlia): John Cornforth, químic australià, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (m. 2013).[21]
- 1936 - Lubbock, Texas (EUA): Buddy Holly, cantautor i pioner del rock and roll (m. 1959).
- 1943 - Newark, Nova Jersey: Gloria Gaynor, cantant estatunidenca de soul i disco.[22]
- 1951 - Akron, Ohio (EUA): Chrissie Hynde, cantant, compositora i guitarrista estatunidenca, líder del grup the Pretenders.[23]
- 1964 - Salamanca: María Fernanda Espinosa, diplomàtica i poeta equatoriana; ha estat Presidenta de l'Assemblea de l'ONU.[24]
- 1965 - Adjud, Romania: Angela Gheorghiu, soprano romanesa.[25]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1458 - València: Maria de Castella, reina d'Aragó (1416-1458) (n. 1401).[26]
- 1873 Barcelona: Joana Baptista Fossa, soprano d'èxit arreu d'Espanya (n. ca. 1829).[27]
- 1919 - Bulaternera: Édouard Rolland, diputat de Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional francesa (86 anys).
- 2006 Barcelonaː Josefina Torrents i Illa, nedadora i dirigent esportiva catalana, pionera de la natació a Catalunya (n. 1902).[28]
- 2011 - Sedaví, Horta Sud: Vicent Ruiz Monrabal, advocat i polític valencià (n. 1936).
- Resta del món
- 1099, Majd al-Mulk, visir seljúcida.
- 1134, Alfons I d'Aragó, rei d'Aragó i fundador dels ordes militars de la Confraria de Belchite i la Militia Christi de Monreal.
- 1559, Ginebra, Suïssa: Robert Estienne, impressor i humanista francès (n. 1503).[29]
- 1566, Szigetvár, Hongria: Solimà I el Magnífic soldà de l'Imperi Otomà, 1520-1566) (71 anys).
- 1809, Maulbronn: Caroline Schelling, intel·lectual del romanticisme alemany, traductora de Shakespeare (n. 1763).[30]
- 1851, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (n. 1768).[31]
- 1910, Londres, Regne Unit: William Holman Hunt, pintor britànic, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita.
- 1918, Oslo, Noruega: Peter Ludwig Mejdell Sylow, matemàtic (85 anys).
- 1936,
- Fuendejalón, Saragossa: María Domínguez Remón, periodista, poetessa i política republicana; primera alcaldessa democràtica de la Segona República Espanyola, afusellada per les tropes franquistes a l'inici de la Guerra Civil (n. 1882).[32]
- Quintana del Puente, Palència: Isabel Esteban Nieto, mestra republicana assassinada als inicis de la Guerra civil (n. 1893).[33]
- 1937, Londresː Annie Lorrain Smith, liquenòloga i micòloga britànica (n. 1854).[34]
- 1940: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
- 1962:
- Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (n. 1885).[35]
- Washington DC (EUA): Morris Louis Bernstein, més conegut com a Morris Louis, pintor estatunidenc (n. 1912).[36]
- 1990: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 1991, El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).[37]
- 1994, Canes, França: Terence Young, guionista i director de cinema britànic.
- 2003, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Warren Zevon, cantant, cantautor i músic de rock estatunidenc.[38]
- 2014, Copenhaguen: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca, popular per tota Escandinàvia (n. 1924).[39]
- 2015, El Puerto de Santa María: José María Ruiz-Mateos, empresari espanyol (84 anys).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Paragori de Noli i companys màrtirs de Còrsega; Caríssima d'Albi, anacoreta; Doda de Metz, religiosa; Clodoald de Nogent, abat; Joan de Lodi, bisbe; beat Guido d'Arezzo, abat.
- Festa de la fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès
- Inici de les Festes de Moros i Cristians de Mutxamel amb el Pregó de Festes.
- Inici de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
Referències
[modifica]- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de la Moskova 7 septembre 1812» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ DÉLANO, MANUEL «El general Pinochet sale ileso de un atentado contra el vehículo presidencial». El País, 08-09-1986 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Genealogía de Caritat Serinyana Rubies» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «Aurora Folquer Pedret | Xarxa de padrons històrics». [Consulta: 10 abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys». NacióDigital. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Àngels Barceló» (en anglès). Roca Libros. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Carmen Amoraga Toledo». Ajuntament de Foios. Bancs literaris. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Laura Pamplona» (en castellà). Bekia. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Maria Romagosa Romagosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Elisabet I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Louis Leclerc comte de Buffon» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Macy, Laura Williams. «Elizabeth Forbes: Dorus-Gras (née Van Steenkiste), Julie-Aymée-Josephe». A: The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 130. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «August Kekule von Stradonitz | German chemist» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Sir Henry Campbell-Bannerman | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul dit Tristan Bernard» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Turner, Elizabeth Hayes; Cole, Stephanie; Sharpless, Rebecca. Texas Women: Their Histories, Their Lives (en anglès). University of Georgia Press, 2015, pàg. 227. ISBN 978-0-8203-4720-2.
- ↑ «Edith Sitwell | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Gala Dalí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Vera Markovna Broido Cohn (1907-2004) - Find A...» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Si has nacido el 7 de septiembre, Gloria Gaynor te invita a su concierto en Riojaforum» (en castellà). Rioja 2, 02-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Sobsey, Adam. Chrissie Hynde: A Musical Biography (en anglès). University of Texas Press, 2017-04-11, p. 9. ISBN 978-1-4773-1039-7.
- ↑ Fernández de Cano, J. R. «Espinosa Garcés, María Fernanda (1964-VVVV)». MCNBiografias.com. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Fuller, Amanda E. «Angela Gheorghiu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente. «María de Castilla». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Vol. III. Madrid: Imprenta a Cargo de D.Antonio Perez Dubrull, 1868, p. 185.
- ↑ «Josefina Torrens Illas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Robert Estienne» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Caroline Schelling». Douglas W. Stott. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Bernal-Triviño, Ana «María Domínguez, la primera alcaldesa republicana». Público, 07-09-2018.
- ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Mary R. S. Creese, ‘Smith, Annie Lorrain (1854–1937)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edn, May 2005, accessed 15 November 2007. doi:10.1093/ref:odnb/46420 (subscription required)
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Dansby, Andrew (September 8, 2003). «Warren Zevon Dies». Rolling Stone.
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 de setembre.