Vés al contingut

Batalla de les Alcubles

Infotaula de conflicte militarBatalla de Les Alcubles
Primera guerra carlina
Batalla de Les Alcubles (País Valencià)
Batalla de Les Alcubles
Batalla de Les Alcubles
Batalla de Les Alcubles
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data7 de setembre de 1836
Coordenades39° 47′ 50″ N, 0° 42′ 06″ O / 39.797222°N,0.701667°O / 39.797222; -0.701667
EscenariLes Alcubles
Llocles Alcubles Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria carlina
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) José Grases y Seguí Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Forces
1000 infants
200 genets
600 infants
100 genets
Baixes
500 homes

La batalla de Les Alcubles de 7 de setembre de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Antecedents

[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar.[1]

En juliol de 1836, després del tercer setge de Gandesa en el que va provar l'artilleria fabricada a Cantavella, Ramon Cabrera es retirà a de nou a Cantavella, on va rebre nous reforços de Llíria, amb els quals va formar la divisió del Túria, comandada per Lluís Llangostera i Casadevall.[2]

El 4 de setembre Llangostera, que comandava una força de 1000 infants i 200 genets, conformant dos batallons d'infanteria i dos d'esquadrons de cavalleria[2] conegué que el brigadier José Grases y Seguí, amb tres batallons, un total de 600 homes i 100 cavalls es dirigia a Manzanera, i s'hi va dirigir.[3]

Batalla

[modifica]

El 4 de setembre Lluís Llangostera i Casadevall havia pres posicions a Manzanera, però José Grases y Seguí va rebutjar la batalla, retirant-se a les Alcubles a reposar-se i la matinada del 7 de setembre fou sorprès en un barranc per Llangostera, causant més de 500 baixes i perdent la munició i armament.[4]

Conseqüències

[modifica]

José Grases y Seguí aconseguí escapar amb només catorze genets, i Lluís Llangostera i Casadevall fou ascendit a mariscal de camp per aquesta acció.[5]

Referències

[modifica]
  1. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. 2,0 2,1 Flávio, 1870, p. 231.
  3. Flávio, 1870, p. 232.
  4. Flávio, 1870, p. 232-233.
  5. Flávio, 1870, p. 233.

Bibliografia

[modifica]