Västmanlandita-(Ce)
Västmanlandita-(Ce) | |
---|---|
Fórmula química | Ce₃CaMg₂Al₂Si₅O19(OH)₂F |
Epònim | comtat de Västmanland |
Localitat tipus | mina Malmkärra, Norberg, Västmanland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | silicats > sorosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.55 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,939Å; b = 5,706Å; c = 15,855Å; β = 94,58° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
Color | marró fosc |
Exfoliació | distingible/bona - paral·lela a (100) |
Fractura | irregular, desigual, concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | gris groguenc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,51 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Impureses comunes | REE, Fe, Ti, P |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-025 |
Símbol | Vml-Ce |
Referències | [1] |
La västmanlandita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de la regió on va ser descoberta: Västmanland (Suècia).[1]
Característiques
[modifica]La västmanlandita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química Ce₃CaMg₂Al₂Si₅O19(OH)₂F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la västmanlandita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta i gatelita-(Ce).
Jaciments
[modifica]La västmanlandita-(Ce) va ser descoberta a la mina Malmkärra, a Norberg (Västmanland, Suècia). Solament ha estat descrita en altres indrets de Norberg i la localitat propera de Nora.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Västmanlandite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].