Al·lanita-(Y)
Al·lanita-(Y) | |
---|---|
Fórmula química | {CaY}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
Epònim | al·lanita i lantani |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05b |
Dana | 58.2.1a.3 |
Heys | 16.13.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
Color | negre |
Exfoliació | imperfecta en {001}, pobre en {100} i {110} |
Fractura | concoidal, subconcoidal |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa (Mohs) | 5,5 a 6,5 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, grassa |
Color de la ratlla | gris clar |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,5 a 4,2 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,715 a 1,791 nβ = 1,718 a 1,815 nγ = 1,733 a 1,822 |
Birefringència | δ = 0,018 a 0,031 |
Angle 2V | mesurat: 40° a 80°, calculat: 50° a 56° |
Dispersió òptica | distinta a forta |
Mineral radioactiu | |
Radioactivitat | lleugerament; pot contenir petites quantitats d'urani i/o tori |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
Codi IMA | IMA1966 s.p. |
Símbol | Aln-Y |
Referències | [1] |
L'al·lanita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any in 1810 per Thomas Thomson en honor de Thomas Allan (1777-1833), mineralogista escocès qui primer va observar el mineral. L'any 1966 va rebre el sufix "-(Y)" per Alfred Abraham Levinson per designar que aquesta espècie és la que té l'itri com a element dominant.
Característiques
[modifica]L'al·lanita-(Y) és un element químic de fórmula química {CaY}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(Y) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Referències
[modifica]- ↑ «Allanite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].