Vés al contingut

Piemontita-(Sr)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPiemontita-(Sr)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaSr(Al₂Mn3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH)
Epònimpiemontita i estronci Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipus
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.12
Heys16.16.25
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,86Å; b = 5,68Å; c = 10,19Å; β = 114,7°
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colorvermell fosc
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró porpra
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Dispersió òpticamolt forta
Impureses comunesFe, Ti, Mg, H
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-031
Any d'aprovació1989
SímbolPmt-Sr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La piemontita-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la clinozoïsita. Originalment anomenada estronciopiemontita l'any 1990, va ser reanomenada l'any 2006 pel subcomitè d'epidota de la CNMMN. El sou nom honora la regió italiana del Piemont. El sufix "-(Sr)" fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb estronci de la piemontita.[1]

Característiques

[modifica]

La piemontita-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al₂Mn3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piemontita-(Sr) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Jaciments

[modifica]

La piemontita-(Sr) va ser descoberta a partir de mostres trobades a dues mines diferents de Ne (Ligúria, Itàlia): la mina Cassagna i la mina Molinello. També ha estat descrita a la Vall d'Aosta (Itàlia), el Japó, Sud-àfrica i el Regne Unit.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Piemontite-(Sr)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].