Dol·laseïta-(Ce)

Dol·laseïta-(Ce)
Fórmula química	{CaCe}{MgAlMg}(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)F
Epònim	Wayne A. Dollase (en)
Localitat tipus	Mina Östanmossa, Röberg ore field, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05c
Dana	58.2.1a.6
Heys	16.13.6
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Duresa (Mohs)	6,5 a 7
Color de la ratlla	marró
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,715 nβ = 1,718 nγ = 1,733
Birefringència	δ = 0,018
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Dls-Ce
Referències

La dol·laseïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la dol·laseïta. Rep el nom en honor del professor Wayne A. Dollase (1938-), de la Universitat de Califòrnia, EUA, per la seva investigació sobre la química cristal·lina dels minerals del grup de l'epidota, i pel seu contingut en ceri del mineral.

Característiques

La dol·laseïta-(Ce) és un silicat de fórmula química {CaCe}{MgAlMg}(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)F. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6,5 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dol·laseïta-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Östanmossa, situada a la localitat de Norberg (Västmanland, Suècia). També ha estat descrita en altres mines sueques, tant a Vstmaland com a Dalarna, així com a Romania i Namíbia.