Hancockita

Hancockita
Hancockita (vermell maó) sobre axinita-(Mn)
Fórmula química	{CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	Elwood P. Hancock i epidota
Localitat tipus	Franklin i Parker shaft (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.15a
Dana	58.2.1a.8
Heys	16.14.16
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,03 Å; b = 5,62 Å; c = 10,29 Å; β = 115,93°
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	vermell-maó fosc, marró verdós, groc-marró
Duresa	6 a 7
Lluïssor	vítria, mat
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,790 nβ = 1,810 nγ = 1,830
Birefringència	δ = 0,040
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 88°
Dispersió òptica	r > v perceptible
Impureses comunes	Ca, Sr, Fe, Ti, Mn, Mg, Ba
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2006 s.p.
Símbol	Hnc
Referències

La hancockita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Va ser anomenada originalment el 1899 en honor d'Elwood P. Hancock (maig de 1835 – 5 de novembre de 1916), paisatgista. Hancock va començar la col·lecció de minerals cap al 1854 i la seva col·lecció va ser llegada a la Universitat Harvard el 1916. El nom va ser canviat per la Subcomissió Epidota de la CNMMN el 2006 a epidota-(Pb), sent restaurada a l'actual per l'IMA el 2015.

Característiques

La hancockita és un sorosilicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Fe³⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hancockita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Franklin, a la localitat homònima del comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Noruega i Macedònia del Nord.