Ferrial·lanita-(La)

Ferrial·lanita-(La)
Fórmula química	{CaLa}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	ferrial·lanita-(Ce) i lantani
Localitat tipus	Pedreres In den Dellen, Mendig, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05b
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05b
Dana	56.2.7.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,938(2) Å; b = 5,789(1) Å; c = 10,153(2) Å; β = 114,54(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m *
Color	negre
Macles	no observades
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Densitat	4,208 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,791(5) nβ = 1,827(6) nγ = 1,845(5)
Birefringència	δ = 0,054
Pleocroisme	fort
Angle 2V	calculat: 69°
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ce, Mg, Mn, Th, Ti
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-066
Any d'aprovació	2011
Símbol	Faln-La
Referències

La ferrial·lanita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per ser l'anàleg de lantani de la ferrial·lanita-(Ce).

Característiques

La ferrial·lanita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {CaLa}{Fe³⁺AlFe²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrial·lanita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe²⁺), pumpel·lyita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les Pedreres In den Dellen, situades a Mendig, Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita a Mochalin Log, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.