Vés al contingut

Albert Bosch i Fustegueras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Bosch i Fustegueras

Retrat d'Albert Bosch publicat a La Ilustración Española y Americana el 22 d'octubre de 1885. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Albert Bosch y Fustegueras Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alberto Bosch y Fustegueras Modifica el valor a Wikidata
26 desembre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
11 d'abril de 1878 – 31 de març de 1884
CircumscripcióRoquetes

2 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
CircumscripcióAlbacete

10 de febrer de 1891 – 28 de gener de 1892
CircumscripcióRoquetes
  Alcalde de Madrid
1885 – 1885

1891 – 1892
  Ministre de Foment
23 de març de 1895 – 14 de desembre de 1895
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsEnric Bosch i Herreros Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Ministre de Foment d'Espanya
23 març 1895 – 14 desembre 1895
← Joaquín López PuigcerverAureliano Linares Rivas →
Alcalde de Madrid
26 novembre 1891 – 6 novembre 1892
← Francisco de CubasNicolás de Peñalver y Zamora →
Alcalde de Madrid
5 abril 1885 – 19 agost 1889
← Gonzalo de Saavedra y CuetoAndrés Mellado Fernández →
Diputat a Corts

Circumscripció electoral: Districte electoral d'Albacete
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Albert Bosch i Fustegueras (Tortosa, 26 de desembre de 1848Madrid, 13 de maig de 1900) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyols i ministre durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Era fill de Miquel Bosch i Julià (1818-1879), metge de Martorell establert a Tortosa i d'Antònia Fustegueras i Bagà natural de Tortosa. Va realitzar els seus estudis secundaris a Madrid, iniciant després les carreres d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, de la qual es llicencià, de Ciències Exactes, de la que es doctorà, i de Dret, de la que es llicencià en les especialitats de Dret Civil i Canònic. Tenia la condecoració de Caballero de la Real Orden de Carlos III.

Fou professor de ciència matemàtica a la Universitat Central de Madrid. El 1876 presidí l'Academia Jurídica, iniciant el curs amb el discurs Noción de Estado, publicat el mateix any com a fullet. El 1882, junt amb altres lletrats, va elaborar un informe per encàrrec de la Compañía Transatlántica, en el que s'analitzava el plet sostingut per aquesta amb el marquès de Campo per a la concessió del servei de vapors-correus a les Antilles. El 1876 va crear a Tortosa la Sociedad Económica Dertosense de Amigos del País.

La seva carrera política es va iniciar el 1873 a l'ingressar en el Partit Conservador amb el qual va obtenir acta de diputat pel districte de Roquetes a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1881, per a passar en 1886 a ser nomenat senador per la Societat Econòmica de Madrid, de la que n'era soci des de 1869. El març de 1880 va ser nomenat cap superior d'administració de la Direcció General d'Establiments Penals, càrrec en el qual hi romandria sols un mes. El gener de 1882 passa a formar part d'una comissió oficial, depenent del Ministeri d'Ultramar, encarregada d'estudiar les mesures necessàries per canalitzar l'arribada d'immigrants a les colònies espanyoles. El febrer de 1883 se l'anomena vocal de la comissió central espanyola de l'Exposició Colonial d'Amsterdam. L'agost de 1884 és nomenat delegat especial del Govern per al servei sanitari del País Valencià i, després, sotssecretari del ministeri de la Governació. El novembre de 1884 despatxa interinament els afers de la Direcció General de Beneficència i Sanitat. El febrer següent, torna a ocupar-se de la sotssecretari de Governació i després s'encarrega interinament de la Direcció General de Correus.

A les eleccions generals espanyoles de 1884 torna al Congrés en representació d'Albacete, però el 1886 es va unir al grup de Francisco Romero Robledo i va perdre l'escó. A les eleccions de 1891 fou novament diputat per Roquetes. El 1892 és nomenat senador vitalici.

Fou alcalde de Madrid en 1885 i entre 1891 i 1892,[1] en la seva primera etapa al capdavant de l'Ajuntament madrileny una epidèmia de còlera va assolar la capital i la seva destacada lluita per a acabar amb la malaltia va fer que fos nomenat fill predilecte i adoptiu de Madrid. Va ser ministre de Foment entre el 23 de març i el 14 de desembre de 1895,[2] data en la qual es va veure obligat a dimitir a causa de les manifestacions multitudinàries que es van celebrar en la seva contra motivades per un escàndol sobre els pressupostos municipals.

Fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals entre 23 de març de 1890 i el 13 de maig de 1900.[3]

Obres

[modifica]
  • Estudios trigonométricos (1875)
  • Aplicaciones de las matemáticas a las ciencias morales y políticas (1890)
  • Manual de astronomía popular (1896)
  • La agricultura española en el siglo XIX (1883)
  • Colección de discursos políticos (1889).

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Marquès de Bogaraya
Faustino Rodríguez-San Pedro
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Alcalde de Madrid

1885
1890-1891
Succeït per:
José Abascal Carredano
Francisco de Cubas
Precedit per:
Joaquín López Puigcerver
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Fomento

1895
Succeït per:
Aureliano Linares Rivas
Premis i fites
Precedit per:
Francesc Prieto i Caules
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Medalla 32

1890 - 1900
Succeït per:
Leonardo Torres Quevedo