Vés al contingut

Fernando Cos-Gayón y Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Cos-Gayón y Pons
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1825 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Hisenda
19 de març de 1880 – 8 de febrer de 1881

18 de gener de 1884 – 27 de novembre de 1885

5 de juliol de 1890 – 23 de novembre de 1891
  Ministre de Gràcia i Justícia
23 de novembre de 1891 – 11 de desembre de 1892
  Ministre de la Governació
23 de març de 1895 – 4 d'octubre de 1897
Dades personals
FormacióCol·legi d'Advocats de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Obra
Obres destacables
Llista
Diputat a Corts
10 juny 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Cartagena
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Cartagena
Ministre
Modifica el valor a Wikidata

Fernando Cos-Gayón y Pons (Lleida, 27 de maig de 1825-Madrid, 20 de desembre de 1898), periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XII cartera que repetiria al costat de les de ministre de Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

[modifica]

D'origen muntanyès (la casa pairal estava propera al poble de Cabezón de la Sal), era fill d'un brigadier i d'antuvi era destinat a la professió militar, encara que des de molt jove va començar a mostrar la seva inclinació literària i la seva activitat com a periodista i va arribar en poc temps a ser redactor de prestigioses publicacions de llavors, com La Primavera, El Heraldo, La Ilustración, El Occidente, La Época, Semanario Pintoresco Español i la Revista de España on va dirigir la secció estrangera per molts anys. El seu primer lloc polític d'importància va ser el de promotor fiscal de Madrid en 1853. En 1857 era oficial del Ministeri de Governació i abans de Revolució de 1868 va ocupar diferents llocs en els ministeris de la Governació i de Fomento, entre altres el de censor dels teatres del Regne, director de la Gaceta de Madrid (actual BOE) i secretari de la Intendència de la Reial Casa i Patrimoni.

Amb l'arribada de la Restauració borbònica i l'ascens al poder del seu amic personal Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador, inicia la seva carrera política en 1875 com a director general de Contribucions per a continuació obtenir acta de diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Múrcia en les eleccions de 1876 i 1879. En les successives eleccions celebrades entre 1881 i 1898 obtindrà un escó per Lugo.[1]

Durant la seva etapa com a diputat continuarà ocupant tot un seguit d'alts càrrecs públics i polítics, regits pels vaivens ideològics provocats pel "torn de partits" entre la seva pròpia formació política i el Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta. Així és nomenat vicepresident de les Corts Espanyoles en 1879, sotssecretari d'Hisenda en 1880 i, a partir de llavors titular de diverses carteres ministerials.[2][3]

Va ser ministre d'Hisenda en tres ocasions: entre el 19 de març de 1880 i el 8 de febrer de 1881, entre el 18 de gener de 1884 i el 27 de novembre de 1885 i, entre el 5 de juliol de 1890 i el 23 de novembre de 1891, a sengles governs presidits per Cánovas.

Posteriorment va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 23 de novembre de 1891 i l'11 de desembre de 1892 i ministre de Governació entre el 23 de març de 1895 i el 4 d'octubre de 1897 en ambdues ocasions també en gabinets Cánovas.

Malgrat ocupar càrrecs d'alt nivell, Fernando Cos-Gayón va mantenir tota la seva vida la seva faceta literària i periodística, sent acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i publicant articles, llibres, manuals i cròniques de forma constant fins a la seva mort.

Obres

[modifica]
  • Historia de la administración pública de España (1851).
  • Monografías diversas en la Revista de España.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Orovio Echagüe
José Gallostra y Frau
Manuel de Eguilior y Llaguno
Ministre d'Hisenda

1880-1881
1884-1885
1890-1891
Succeït per:
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Juan de la Concha Castañeda
Precedit per:
Raimundo Fernández Villaverde
Ministre de Gràcia i Justícia

1891-1892
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos
Precedit per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Ministre de la Governació

1895-1897
Succeït per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Premis i fites
Precedit per:
Fermín Caballero
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1878-1898
Succeït per:
Augusto Comas y Arqués