Vés al contingut

Arquebisbat de Benevent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Benevent
Archidioecesis Beneventana
Imatge
La Catedral de Benevent
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 08′ N, 14° 46′ E / 41.13°N,14.77°E / 41.13; 14.77
Itàlia Itàlia
Campània
Parròquies117
Conté la subdivisió
Població humana
Població268.600 (2018) Modifica el valor a Wikidata (158,84 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.691 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle i, elevada a arxidiòcesi el 26 de maig de 969
PatrociniSant Bartomeu apòstol
CatedralSanta Maria de Episcopio
Organització política
• Arquebisbe metropolitàAndrea Mugione

Lloc webdiocesidibenevento.it


La basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento.
La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio".

L'arquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2012 sumava amb 270.000 batejats al voltant de 272.000 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Andrea Mugione.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn la ciutat de Benevent i els municipis d'Arpaise, San Bartolomeo in Galdo, Montemiletto, Pietradefusi, Pietrastornina, Reino, Fragneto l'Abate, Santa Croce del Sannio, San Giorgio la Molara, Cervinara, San Giorgio del Sannio, Roccabascerana, San Nicola Manfredi, Paduli, Petruro Irpino, Lapio, Foglianise, Torre Le Nocelle, Vitulano, Sant'Angelo a Cupolo, Pago Veiano, Torrecuso, Calvi, Colle Sannita, Ceppaloni, San Lupo, Montefusco, Baselice, San Leucio del Sannio, Morcone, San Marco dei Cavoti, Pannarano, Altavilla Irpina, Apollosa, Montefalcione, Montesarchio, San Nazzaro, Tufo, Apice, Pietrelcina, Molinara, Paupisi, Cautano, Colle Sannita, Venticano, Sant'Arcangelo Trimonte, San Martino Sannita, Sassinoro, Torrioni, Bonea, Campoli del Monte Taburno, Buonalbergo, Castelpoto, Castelvetere in Val Fortore, Santa Paolina, Chianche, Montecalvo Irpino, Paolisi, San Martino Valle Caudina, Tocco Caudio, Fragneto Monforte, Circello, Rotondi, Foiano di Val Fortore, Campolattaro, Castelpagano, Pesco Sannita i Pontelandolfo.

La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Benevent, on es troba la catedral de Santa Maria de Episcopio.

El territori s'estén sobre 1.691 km² i està dividit en 117 parròquies, agrupades en 9 zones pastorals: Benevento, Miscano, Belvedere, Irpina, Sabatina, Caudina, Vitulanese, Tammaro i Fortorina.

La província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Benevent comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història

[modifica]

Només al voltant de fa quatre segles, es va descobrir que l'església de Benevent va tenir origen apostòlic.

L'escriptor eclesiàstic beneventí, Mario Viper, ardiaca de la Metropolitana, al Catalogus Sanctorum Ecclesiae Beneventanae (1635) i a la Chronologia episcoporum et archiepiscoporum metropolitanae ecclesiae beneventanae (1636), afirma que, «antiqua traditione et ex maiorum nostrorum traditione», el primer bisbe per ser va ser san Fotino, grec, enviat per Sant Pere l'any 40. No obstant això, no tots els bisbes ex antiqua traditione tenen una base històrica i documental.

L'ordinari de Benevent Landolfo va ser el primer que va rebre el títol d'arquebisbe metropolità amb la butlla Cum certum sit del Papa Joan XIII del 26 de maig de 969.[1] Els arquebisbe gaudien de privilegis especials: va segellar els seus diplomes amb segell de plom, com a la Cúria romana, i com el mateix Papa, usava el camauro i a les santes visites es feia precedir de la santíssima eucaristia.

L'ús del camauro, i la prerrogativa d'anar precedit de l'Euearistia, van ser derogades l'any 1466, amb l'arquebisbe Niccolò Piccolomini i sota el pontificat del papa Pau II.

L'arxidiòcesi, en el transcurs del temps, va arribar a tenir fins a 32 diòcesis sufragànies: Acquaputrida, Sant'Agata dei Goti, Alife, Ariano, Ascoli, Avellino, Boiano, Bovino, Dragonara, Fiorentino, Frigento, Guardalfieri, Larino, Lesina, Limosano, Lucera, Montecorvino, Montemarano, Ordona, Quintodecimo, Sepino, Sessola, Telese, Termoli, Tocco Caudio, Tortivoli, Trivento, Trevico, Troia, Viccari i Volturara. Durant un temps, del 668 al 1034, el govern pastoral de l'església de Siponto va ser confiat a l'arquebisbe de Benevent.

Després, els bisbes sufraganis es van reduir a 24, a començament del segle xii o al consell provincial d'Ugone Guidardi del 1374, com es va tallar a les portes de bronze de la catedral de Benevent.

D'aquesta vasta regió eclesiàstica, que s'estenia des del mar Tirrè a l'Adriàtic, van passar a formar part de cinc províncies: Benevent, Caserta, Campobasso, Foggia i Avellino, gairebé representant el ducat de Benevent, després de la divisió dels de Càpua i Salern.

Les esglésies sufragànies després van ser reduïdes a tretze, que es va mantenir en vigor fins al final de la Segona Guerra Mundial: Sant'Agata de 'Goti, Ariano, Ascoli i Cerignola, Avellino, Boiano, Bestiar, Cerreto (Telese), Larino, Lucera, Montevergine, Piedimonte (Alife), Sant Sever i Termoli.

Dos cardenals, arquebisbes de la ciutat, van arribar al tron pontifici: Pau III i Benet XIII. La ciutat de Benevent, a més, ha vist néixer a tres papes, Gregori VIII, Fèlix IV i Víctor III.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 270.000 batejats sobre una població de 272.000 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 333.500 335.000 99,6 371 267 104 898 187 370 161
1959 333.500 333.900 99,9 326 220 106 1.023 180 435 163
1970 319.495 321.114 99,5 317 193 124 1.007 192 469 163
1980 285.194 287.423 99,2 261 156 105 1.092 129 377 165
1990 266.000 270.000 98,5 209 118 91 1.272 3 119 208 120
1999 263.000 265.744 99,0 244 117 127 1.077 16 210 320 117
2000 263.100 265.800 99,0 250 130 120 1.052 18 197 324 116
2001 263.100 265.800 99,0 243 132 111 1.082 19 186 314 116
2002 263.100 265.800 99,0 250 142 108 1.052 19 179 291 116
2003 263.100 265.800 99,0 249 151 98 1.056 20 150 280 116
2004 265.000 266.300 99,5 251 154 97 1.055 20 150 280 116
2006 265.000 267.000 99,3 231 153 78 1.147 32 116 249 116
2012 270.000 272.000 99,3 216 142 74 1.250 46 116 250 117

Fonts

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. La bulla és publicada al Cappelletti, op. cit., pp. 59-63.