Arquebisbat de Nàpols
Archidioecesis Neapolitana | |||||
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Itàlia | |||||
Campània | |||||
Parròquies | 287 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.772.860 (2019) (6.470,29 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 274 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle i | ||||
Patrocini | Sant Asprè San Gener | ||||
Catedral | Metropolitana de Santa Maria Assumpta | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | cardenal Crescenzio Sepe | ||||
Lloc web | chiesadinapoli.it |
L'arquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2004 tenia 1.600.000 batejats d'un total d'1.608.000 habitants. Des del 2006 està regida per l'arquebisbe cardenal Crescenzio Sepe.
Territori
[modifica]L'arquebisbat comprèn tota la ciutat de Nàpols, a excepció del barri occidental, que pertany al bisbat de Pozzuoli, així com els municipis d'Afragola, Arzano, Boscotrecase, Calvizzano, Casalnuovo di Napoli (tot i que en part pertanyen als bisbats d'Acerra o Nola), Casavatore, Casoria, Cercola, Ercolano, Marano di Napoli, Massa di Somma, Melito di Napoli, Mugnano di Napoli, Pollena Trocchia, Portici, Procida, San Giorgio a Cremano, San Sebastiano al Vesuvio, Torre del Greco, Torre Annunziata, Trecase, Villaricca i Volla.
El territori de l'arquebisbat, està dividit en 13 diaconats i 287 parròquies.[1]
Basíliques a l'arquebisbat
[modifica]- A la ciutat
- Catedral de Nàpols
- Basílica de Santa Restituta (a l'interior de l'església catedral)
- Baptisteri de San Giovanni in Fonte (l'interior de l'església catedral)
- Basílica de San Paolo Maggiore
- Basílica de San Pietro ad Aram
- Basílica de la Santissima Annunziata Maggiore
- Basílica de Santa Maria della Sanità
- Basílica de San Francesco di Paola
- Basílica de Santa Maria del Carmine Maggiore
- Basílica de San Gennaro extra moenia
- Basílica de San Gennaro ad Antignano
- Basílica de San Lorenzo Maggiore
- Basílica santuario del Gesù Vecchio
- Basílica dello Spirito Santo
- Basílica santuari de Santa Maria della Neve
- Basílica de Santa Chiara
- Basílica dell'Incoronata Madre del Buon Consiglio
- Basílica de Santa Maria della Pazienza
- Altres basíliques
- Basílica de Santa Maria a Pugliano (Ercolano)
- Basílica de Sant'Antonio di Padova (Afragola)
- Basílica de San Mauro Abate (Casoria)
- Basílica di Santa Croce (Torre del Greco)
- Basílica de San Ciro (Portici)
- Santuaris a l'arquebisbat
- Santuari de Santa Lucia a Mare (Nàpols)
- Santuari de San Gaetano Thiene, a la basílica de San Paolo Maggiore (Nàpols)
- Santuari del Maria Santissima del Buon Consiglio (Torre del Greco)
- Santuari de San Sebastiano Martire (San Sebastiano al Vesuvio)
Història
[modifica]Segons la tradició, Nàpols va ser visitada per sant Pere i sant Pau, i sant Pere va consagrar bisbe a Sant Asprè. El primer bisbe històricament documentat és Fortunato I, qui ocupà la càtedra napolitana vers el 342-344.
Gairebé tots els bisbes napolitans fins al segle vi i alguns del segle vii són venerats com a sants de l'Església Catòlica.
A inicis del segle xi el bisbe Sergi II va ser el primer a emprar el títol d'arquebisbe. Durant el període de la dominació romana d'Orient els arquebisbes de Nàpols sempre van ser consagrats a Roma, malgrat que nominalment totes les possessions a Itàlia estaven sota la jurisdicció del Patriarca de Constantinoble. A Nàpols estaven en voga tant el ritu romà com el grec.
Entre 1458 i 1575 la seu arquebisbal va ser prerrogativa de diversos membres de la família Carafa, que es van succeir a la seu amb una sola interrupció de 5 anys.
Dos arquebisbes de Nàpols van ser elevats al soli pontifici: Pau IV el 1555 i Innocenci XII el 1686.
Episcopologi
[modifica]Hi ha dos catàlegs antics napolitans que han arribat fins a nosaltres: la Gesta episcoporum neapolitanorum, que data dels segles viii i ix, i el Catalogus episcoporum neapolitanorum del segle x. Com de costum, aquests vells catàlegs mostren per a cada bisbe el total d'anys de govern i en alguns casos fins i tot mesos i dies de la data de la deposició episcopal, però mai senyalen l'any d'inici i final del mateix episcopat.[2] Segons Lanzoni, "l'autenticitat i la integritat del catàleg napolità no és qüestionada per ningú".[3]
- Sant'Aspreno † (meitat del segle ii)[4]
- Sant'Epatimito †
- San Marone †
- San Probo †
- San Paolo I †
- Sant'Agrippino †
- Sant'Eustazio †
- Sant'Efebo †
- San Fortunato I † (mencionat el 342/344)[5]
- San Massimo † (mencionat el 355)
- San Zosimo † (mencionat el 362/372)
- San Severo † (mencionat el 393)[6]
- Orso I †
- Giovanni I † (mencionat el 431 vers)
- San Nostriano † (mencionat vers a la meitat del segle v)
- Timasio †
- Felice †
- Sotero † (mencionat el 465)
- San Vittore I † (inicis de 494 - finals de 496)
- Santo Stefano I † (inicis de 499 - finals de 501)
- San Pomponio †
- Giovanni II †
- Vincenzo † (mencionat el 558/560)
- Reduce † (5 de març de 579 - 29 de març de 582 mort)[7]
- Demetrio † (vers 582/584[8] - de setembre de 591 deposat)[9]
- Fortunato II † (vers juliol de 593 - abril-juliol de 600 mort)[10]
- Pascasio † (inicis de gener de 601 - finals de març de 603)
- Giovanni III †
- Cesario †
- Grazioso †
- Eusebio †
- San Leonzio † (mencionat el 649)
- Sant'Adeodato †
- Sant'Agnello † (vers 673 - vers 694)[11]
- San Giuliano †
- San Lorenzo †
- Sergio I † (primera meitat del segle viii)
- San Cosimo o Cosma †
- San Calvo †
- Paolo II †
- Stefano II † (756 - 799 mort)
- San Paolo III † (inicis del segle ix)
- Beat Tiberio † (818 - 838 mort)
- Giovanni IV † (838 - vers 849)
- Sant Atanasio I † (vers 849 - vers 872)[13]
- Sede vacante (872-877)
- Atanasio II † (vers 877 - vers 903)[14]
- Stefano III † (vers 903 - vers 811)[15]
- Atanasio III † (937 - finals de 961)
- Niceta †
- Sergio II † (inicis de 981 - finals de 1006)
- Gentile, O.S.B. †
- Giovanni V † (mencionat el 1033)
- Vittore II † (mencionat el 1045)
- Sergio III † (mencionat el 1059)
- Giovanni VI † (inicis de 1065 - finals de 1071)
- L. ? † (mencionat el 1080)
- Pietro I † (mencionat el 1094)
- Gregorio † (mencionat el 1116)
- Marino † (inicis de 1118 - finals de 1151)
- Sede vacante (?-1168)
- Sergio IV † (vers 1168 - vers 1191)
- Anselmo † (1192 - 22 de juliol de 1215 mort)
- Tommaso † (1215 - 1216)
- Pietro II † (inicis d'agost de 1216 - vers 1247 mort)
- Bernardo Caracciolo Rossi † (10 de gener de 1252 - 5 d'octubre de 1262 mort)
- Delfino † (1263 - ?)[16]
- Aiglerio † (29 d'octubre de 1266 - 6 de novembre de vers 1281 mort)
- Sede vacante (1281-1285)
- Filippo Minutolo † (1285 - 24 d'octubre de 1301 mort)
- Beat Giacomo da Viterbo, O.E.S.A. † (12 de desembre de 1302 - 1307 mort)
- Umberto † (17 de març de 1308 - 3 de juliol de 1320 mort)
- Bertoldo Orsini † (6 de juny de 1323 - 1325 mort)
- Annibaldo di Ceccano † (5 de maig de 1326 - 1327 dimití)
- Giovanni Orsini † (23 de desembre de 1327 - 1358 mort)
- Bertrand de Meissenier † (4 de juny de 1358 - 30 d'octubre de 1362 mort)
- Pierre Amiehl de Brénac, O.S.B. † (9 de gener de 1363 - 5 de setembre de 1365 nomenat arquebisbe d'Embrun)
- Bernard du Bosquet † (5 de setembre de 1365 - 22 de setembre de 1368 dimití)
- Bernard de Rodes † (23 de setembre de 1368 - 1378 deposat)
- Lodovico Bozuto † (vers 1378 - 25 de maig de 1383 mort)
- Nicolò Zanasio † (1384 - 24 d'agost de 1389 mort)
- Enrico Minutolo † (setembre de 1389 - 13 de febrer de 1400 dimití)
- Giordano Orsini † (13 de febrer de 1400 - 12 de juny de 1405 dimití)
- Giovanni VII † (3 de juny de 1407 - 1411 deposat)
- Niccolò de Diano † (12 de març de 1411 - 3 de juny de 1435 mort)
- Gaspare de Diano † (21 de febrer de 1438 - 29 d'abril de 1451 mort)
- Rinaldo Piscicello † (12 de maig de 1451 - 1 de juliol de 1457 mort)
- Giacomo Tebaldi † (3 d'agost de 1458 - 1458 dimití)
- Oliviero Carafa † (29 de desembre de 1458 - 1484 dimití)
- Alessandro Carafa † (20 de setembre de 1484 - 31 de juliol de 1503 mort)
- Oliviero Carafa † (4 d'agost de 1503 - 1 d'abril de 1505 dimití) (administrador apostòlic)
- Bernardino Carafa † (1 d'abril de 1505 - maig de 1505 mort)[17]
- Gianvincenzo Carafa † (31 de maig de 1505 - 1530 dimití)
- Francesco Carafa † (24 de gener de 1530 - 30 de juliol de 1544 mort)
- Ranuccio Farnese † (13 d'agost de 1544 - 22 de febrer de 1549 dimití) (administrador apostòlic)
- Gian Pietro Carafa † (22 de febrer de 1549 - 23 de maig de 1555 elegit papa amb el nom de Pau IV)[18]
- Alfonso Carafa † (9 d'abril de 1557 - 29 d'agost de 1565 mort) (administrador apostòlic)[19]
- Mario Carafa † (26 d'octubre de 1565 - 11 de setembre de 1576 mort)
- Beat Paolo Burali d'Arezzo, C.R. † (19 de setembre de 1576 - 17 de juny de 1578 mort)
- Annibale di Capua † (11 d'agost de 1578 - 2 de setembre de 1595 mort)
- Alfonso Gesualdo † (12 de febrer de 1596 - 14 de febrer de 1603 mort)
- Ottavio Acquaviva d'Aragó † (31 d'agost de 1605 - 5 de desembre de 1612 mort)
- Decio Carafa † (7 de gener de 1613 - 23 de gener de 1626 mort)
- Francesco Boncompagni † (2 de març de 1626 - 9 de desembre de 1641 mort)
- Ascanio Filomarino † (16 de desembre de 1641 - 3 de novembre de 1666 mort)
- Innico Caracciolo † (7 de març de 1667 - 30 de gener de 1685 mort)
- Antonio Pignatelli † (30 de setembre de 1686 - 12 de juliol de 1691 elegit papa amb el nom d'Innocenci XII)
- Giacomo Cantelmo † (23 de juliol de 1691 - 11 de desembre de 1702 mort)
- Francesco Pignatelli, C.R. † (19 de febrer de 1703 - 5 de desembre de 1734 mort)
- Giuseppe Spinelli † (15 de desembre de 1734 - 9 d'abril de 1753 dimití, nomenat cardenal bisbe de Palestrina)
- Antonino Sersale † (11 de febrer de 1754 - 24 de juny de 1775 mort)
- Serafino Filangieri, O.S.B. † (29 de gener de 1776 - 14 de setembre de 1782 mort)
- Giuseppe Maria Capece Zurlo, C.R. † (16 de desembre de 1782 - 31 de desembre de 1801 mort)
- Giovanni Vincenzo Monforte † (24 de maig de 1802 - 15 de juny de 1802 mort)
- Luigi Ruffo Scilla † (9 d'agost de 1802 - 17 de novembre de 1832 mort)
- Filippo Giudice Caracciolo † (15 d'abril de 1833 - 29 de gener de 1844 mort)
- Sisto Riario Sforza † (24 de novembre de 1845 - 29 de setembre de 1877 mort)
- Guglielmo Sanfelice d'Acquavella, O.S.B. † (15 de juliol de 1878 - 3 de gener de 1897 mort)
- Vincenzo Maria Sarnelli † (19 d'abril de 1897 - 2 de gener de 1898 mort)
- Giuseppe Antonio Ermenegildo Prisco † (24 de març de 1898 - 4 de febrer de 1923 mort)
- Michele Zezza † (4 de febrer de 1923 - 20 de desembre de 1923 nomenato Patriarca llatí titular de Constantinoble)
- Alessio Ascalesi, C.PP.S. † (7 de març de 1924 - 11 de maig de 1952 mort)
- Marcello Mimmi † (30 d'agost de 1952 - 15 de desembre de 1957 nomenat secretari de la Congregació Consistorial)
- Alfonso Castaldo † (7 de febrer de 1958 - 3 de març de 1966 mort)
- Corrado Ursi † (23 de maig de 1966 - 9 de maig de 1987 retirat)
- Michele Giordano † (9 de maig de 1987 - 20 de maig de 2006 retirat)
- Crescenzio Sepe, des del 20 de maig de 2006
Estadístiques
[modifica]A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.715.000 batejats sobre una població d'1.744.000 persones, equivalent al 98,3% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 1.382.000 | 1.390.000 | 99,4 | 1.622 | 912 | 710 | 852 | 690 | 912 | 240 | |
1970 | ? | 1.613.351 | ? | 685 | 685 | ? | 286 | ||||
1980 | 1.830.000 | 1.840.000 | 99,5 | 925 | 557 | 368 | 1.978 | 46 | 749 | 4.250 | 287 |
1990 | 1.586.000 | 1.616.000 | 98,1 | 1.138 | 508 | 630 | 1.393 | 97 | 787 | 3.100 | 282 |
1999 | 1.592.235 | 1.600.000 | 99,5 | 987 | 453 | 534 | 1.613 | 159 | 704 | 2.300 | 287 |
2000 | 1.593.835 | 1.601.600 | 99,5 | 991 | 457 | 534 | 1.608 | 175 | 706 | 2.305 | 287 |
2001 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 972 | 462 | 510 | 1.625 | 175 | 672 | 2.300 | 287 |
2002 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 981 | 471 | 510 | 1.610 | 175 | 606 | 2.300 | 287 |
2003 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 984 | 474 | 510 | 1.605 | 175 | 666 | 2.010 | 287 |
2004 | 1.600.000 | 1.608.000 | 99,5 | 1.003 | 453 | 550 | 1.595 | 214 | 716 | 2.300 | 287 |
2013 | 1.715.000 | 1.744.000 | 98,3 | 1.053 | 433 | 620 | 1.628 | 292 | 1.488 | 1.925 | 287 |
Referències
[modifica]- ↑ «I tredici nuovi decanati della diocesi». Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ Le date che tradizionalmente vengono attribuite a ciascun vescovo non sono identiche negli autori citati tra le fonti; si è preferito riportare nella seguente cronotassi (fino a Stefano III all'inizio del X secolo) solo le date certe in cui i vescovi sono menzionati da fonti e documenti esterni ai due cataloghi antichi.
- ↑ Lanzoni, op. cit., p. 220.
- ↑ Questo è il periodo in cui, con tutte le cautele del caso, potrebbe essere vissuto sant'Aspreno in base alle date riportate dal Catalogus; cfr. Lanzoni, op. cit., pp. 221-222.
- ↑ San Fortunato è il primo vescovo napoletano storicamente documentato; a lui e ad altri vescovi fu indirizzata una lettera scritta dai partecipanti ad un conciliabolo ariano celebrato a Filippopoli contestualmente a quello di Sardica fra il 342 e il 344.
- ↑ Nelle Gesta e nel Catalogus l'ordine dei vescovi, finals Fortunato, è il seguente: Massimo, Zosimo, Severo e Orso. Successivamente alcuni autori (dei quali si fa voce Cappelletti) hanno inserito, modificando l'ordine originario delle due fonti antiche, i nomi dei presunti vescovi Marciano e Calepodio, che Lanzoni esclude: Marciano sarebbe un santo, non vescovo, venerato a Benevento, Frigento e Napoli; Calepodio fu un vescovo campano presente al concilio di Sardica, che alcune lezioni chiamano erroneamente Calepodius neapolitanus (Lanzoni, op. cit., p. 220-221).
- ↑ La lettura e l'interpretazione dei manoscritti non è unanime negli storici; Lanzoni indica gli anni 579 e 582, Cappelletti invece il 581 e il 584.
- ↑ È documentato con certezza nel de desembre de 590.
- ↑ Gregorio Magno non approvò l'elezione di Paolo come successore di Demetrio, avvenuta nel de desembre de 591; nel febrer-març de 592 Demetrio era ancora sulla cattedra napoletana; lo stesso papa respinse l'elezione fatta nel de desembre de 592 di Fiorenzo; cfr. Lanzoni, op. cit, p. 227.
- ↑ Fortunato II era ancora vivo nel mese di d'abril del 600, mentre a de juliol de papa Gregorio Magno disapprova l'elezione del suo successore; cfr. Lanzoni, op. cit, pp. 227-228.
- ↑ Queste sono le date approssimative dell'episcopato di Agnello secondo il Dizionario Biografico degli Italiani (volume I, 1960). Storicamente l'unica attestazione certa è la sua partecipazione al sinodo romano del 680.
- ↑ Questo episcopus electus è menzionato da Cappelletti, che gli assegna gli anni 811-818, ma è assente nei due cataloghi antichi ed è omesso da Gams. La cronologia dei vescovi del IX e X secolo sono diverse in questi due autori.
- ↑ Documentato nell'861.
- ↑ Documentato dall'878 all'881.
- ↑ Stefano III è l'ultimo vescovo menzionato negli antichi cataloghi episcopali napoletani. Secondo Cappelletti, il suo successore Atanasio III iniziò il suo episcopato nel 937, mentre il Catalogus attribuisce a Stefano III otto anni di episcopato.
- ↑ Menzionato da Gams, ma assente, secondo Eubel, nella bolla di nomina di Aiglerio.
- ↑ La nomina di Bernardino Carafa, vescovo di Chieti, alla sede di Napoli è menzionata dalle principali fonti storiche sulla diocesi, ma è assente in Eubel, il quale inoltre sembra confondere la nomina di Bernardino Carafa con quella di Gianvincenzo Carafa. Bernardino morì inicis de prendere possesso della diocesi.
- ↑ Eletto papa, mantenne la sede napoletana, ove vi nominò dei vicari o degli amministratori apostolici: Eubel menziona un Giulio Quinziano, nominato nel de maig de 1555; per Cappelletti fu vicario Giulio Pavesi, vescovo di Vieste.
- ↑ Secondo Gams e Eubel muore il 24 d'agost de.
Fonts
[modifica]- Annuario pontificio del 2005 i anteriors, publicats a www.catholic-hierarchy.org, a la pàgina http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dnapi.html (anglès)
- Pàgina oficial de l'arquebisbat Arxivat 2018-02-06 a Wayback Machine.
- Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 213–228
- Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XIX, Venècia 1864, p. 369-525
- Gesta episcoporum Neapolitanorum Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine., in Monumenta Germaniae Historica, Scriptores. Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. VI-IX, pp. 398–435(llatí)
- Catalogus episcoporum Neapolitanorum Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine., in Monumenta Germaniae Historica, Scriptores. Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. VI-IX, pp. 436–439(llatí)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 904–905(llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 359–360; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 200; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 255; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 254; (llatí) vol. 5, p. 283; vol. 6, p. 304