Vés al contingut

Bisbat de Chiavari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Chiavari
Dioecesis Clavarensis
Imatge
La Catedral de Chiavari
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 44° 18′ N, 9° 18′ E / 44.3°N,9.3°E / 44.3; 9.3
Itàlia Itàlia
Ligúria
Parròquies140
Separat dearquebisbat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població140.343 (2019) Modifica el valor a Wikidata (250,61 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície560 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació3 de desembre de 1892
PatrociniNostra Signora dell'Orto
Nostra Signora di Montallegro
CatedralNostra Signora dell'Orto
Organització política
• BisbeAlberto Tanasini

Lloc web{{URL|example.com|optional display text}}


El bisbat de Chiavari (italià: diocesi di Chiavari; llatí: Dioecesis Clavarensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria. El 2006 tenia 141.600 batejats d'un total de 142.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Alberto Tanasini.

Territori

[modifica]
Mapa de la diòcesi

La diòcesi està íntegrament compresa dins dels límits de la província de Gènova, i comprèn els següents municipis: Borzonasca, Carasco, Casarza Ligure, Castiglione Chiavarese, Chiavari, Cicagna, Cogorno, Coreglia Ligure, Favale di Malvaro, Lavagna, Leivi, Lorsica, Lumarzo, Mezzanego, Moconesi, Moneglia, Ne, Neirone, Orero, Portofino, Rapallo, San Colombano Certenoli, Santa Margherita Ligure, Sestri Levante i Zoagli.

La seu episcopal es troba a la ciutat de Chiavari, on s'alça la catedral de Nostra Signora dell'Orto.

El territori està dividit en 140 parròquies, agrupades en 5 arxiprestats: Rapallo-Santa Margherita Ligure, Chiavari-Lavagna, Cicagna, Sestri Levante i Valle Sturla.[1]

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 3 de desembre de 1892[2] amb la butlla Romani Pontifices del Papa Lleó XIII, amb territori desmembrat del desmembrament de les zones de pastura, a l'est de l'arxidiòcesi de Gènova; el territori diocesà inclou de fet l'àrea de Tigullio, la vall de Fontanabuona, la vall Petroni i la vall Sturla. La diòcesi va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Gènova. Històricament, però, s'esperava la creació des de feia més de tres segles.

De fet, va ser en 1583[2] quan el municipi de Chiavari, aprofitant l'elecció per al títol de dux de Gènova pro tempore del chiavarí Gerolamo Chiavari, es va demanar en va a la creació de la diòcesi. Un primer pas es va iniciar en 1610[2] amb la decisió de l'arquebisbe de Gènova, el cardenal Orazio Spinola, d'establir a la petita ciutat de l'est de Ligúria un càrrec de vicari general, que tenia jurisdicció sobre totes les parròquies de la comarca de Chiavari.

Després de l'annexió de la República de Ligúria pel Primer Imperi Francès, que va ocórrer en 1805 després de la caiguda de la República de Gènova en 1797, la comunitat de Chiavari, en el marc del concordat de 1801 entre Napoleó i el Papa Pius VII, que preveu la creació de la diòcesi en els nous caps de departament (Chiavari va ser nomenada capital del Departament dels Apenins), va fer una nova petició[2] a Roma, però de nou les seves esperances es van esvair.

Des de 1812[2] el cardenal Giuseppe Spina va nomenar novament un vicari general, Giuseppe Cocchi, arxipreste de la parròquia de Sant Joan Baptista de Chiavari .

Entre 1826 a 1838[2] Antonio Maria Gianelli va fer de vicari, sent també degà de l'església de San Giovanni Battista i Vicari Forà del Llevant i del Val di Vara, amb 110 parròquies, a l'àrea del Spezzino, llavors encara inclosa l'arxidiòcesi de Gènova i al departament del Llevant.

Una nova petició en va fou presentada a l'arquebisbe de Gènova i el rei de Sardenya Carlo Alberto en 1847.[2]

Després d'haver completat el fons adequat per a la cantina episcopal en 1882,[2] gràcies a l'herència del sacerdot Francesco Bancalari de Chiavari, es va fer una nova sol·licitud a la Santa Seu, que finalment va ser acceptada amb la Butlla de Lleó XIII en 1892.[2] S'invocà a Nostra Signora dell'Orto, apareguda a chiavarès Sebastiano Descalzo el 2 de juliol de 1610, i a la Mare de Déu de Montallegro, apareguda el 2 de juliol de 1557 a John Chichizola al monte Allegro, com patrones de la nova diòcesi.[2] Ambdues ja eren patrones dels diversos capitans de Chiavari i Rapallo durant l'època genovesa.

El Govern va aprovar el reconeixement de la nova diòcesi amb l'exequàtur concedit 7 d'abril de 1895.[2]

Fins a 1896,[2] la diòcesi va tenir com a administrador apostòlic l'arquebisbe de Gènova Tommaso Reggio: a proposta seva en 1893 va ser nomenat el seu auxiliar per la diòcesi de Chiavari Fortunato Vinelli. El mateix Vinelli va ser nomenat el primer bisbe de Chiavari 26 de febrer de 1896.[2]

El 1959, per un decret de la Congregació Consistorial,[3] els límits de la diòcesi es van estendre cap a l'est, amb el pas de les parròquies de la Vall Petroni (Sestri Levante, Casarza Ligure, Castiglione Chiavarese i Moneglia) de la jurisdicció prèvia de la diòcesi de Brugnato.

L'últim canvi en el territori diocesà es remunta a 1989[4] quan, des la diòcesi de Piacenza-Bobbio van ser agregades les comunitats parroquials de Borzonasca i altres pobles de la vall Sturla.

El Papa Joan Pau II va realitzar la visita apostòlica a la diòcesi de Chiavari, el 18 i 19 de setembre de 1998.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Sede vacante (1892-1896)[5]

Missions

[modifica]

Des del 3 d'octubre de 2005, un prevere de la diòcesi de Chiavari i un de la de Savona-Noli estan al servei de l'església cubana a la diòcesi de Santa Clara, a la província de Villa Clara.

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 141.600 batejats sobre una població de 142.000 persones, equivalent al 99,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 100.000 100.000 100,0 270 230 40 370 48 550 148
1959 110.000 110.000 100,0 237 187 50 464 59 610 134
1970 137.700 137.946 99,8 216 166 50 637 50 560 136
1980 144.000 147.000 98,0 210 158 52 685 1 56 545 136
1990 142.000 145.120 97,9 192 144 48 739 1 54 407 139
1999 142.400 142.850 99,7 186 143 43 765 3 48 416 139
2000 142.400 142.850 99,7 187 144 43 761 3 48 340 139
2001 141.650 142.100 99,7 181 138 43 782 3 48 334 139
2002 141.500 142.000 99,6 179 136 43 790 4 48 319 140
2003 141.600 142.000 99,7 175 135 40 809 4 40 314 140
2004 141.500 142.000 99,6 162 129 33 873 4 33 304 140
2006 141.600 142.000 99,7 171 120 51 828 4 55 270 140

Notes

[modifica]
  1. «Mappa della diocesi chiavarese». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «Fonte dal sito della Diocesi di Chiavari-Storia». Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 15 giugno 2011].
  3. Decret Ad animarum saluti del 26 de juliol de 1959 (AAS 51 (1959), pp. 827-829).
  4. Decret Pastoralis collocatio del 16 de setembre de 1989 (AAS 82 (1990), pp. 196-197).
  5. Durant el període vacant de la seu el beat Tommaso Reggio, arquebisbe de Gènova, va fer d'administrador apostòlic.

Fonts

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ricci, Umberto. Priorato delle confraternite della Diocesi di Chiavari. Editors, 2002. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]