Vés al contingut

Bisbat d'Ocier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bisbat d'Ozieri)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Ocier
Dioecesis Octeriensis o Othierensis
Imatge
La Catedral d'Ocier
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Epònimbisbat de Bisarcio Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 36′ N, 9° 00′ E / 40.6°N,9°E / 40.6; 9
Itàlia Itàlia
Sardenya
Parròquies30
Població humana
Població48.825 (2019) Modifica el valor a Wikidata (21,34 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície2.288 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle xii; restablerta el 9 de març de 1803
PatrociniAntíoc de Sulcis
CatedralImmacolata Concezione
Organització política
• BisbeSergio Pintor

Lloc webdiocesiozieri.it


L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio

El bisbat d'Ocier[1] (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn els següents municipis:

La seu episcopal és la citat d'Ocier, on es troba la catedral de la Immacolata Concezione.

El territori està dividit en 30 parròquies, reagrupades en 3 vicariats (Ocier, Goceano, Monte Acuto) i sis zones pastorals.

Història

[modifica]

L'actual diòcesi d'Ocier té els orígens a la diòcesi medieval de Bisarchio, que va ser unida a Castro.

Se sap molt poc dels orígens del cristianisme i la diòcesi en Bisarchio o Bisarcio. Es va establir potser al voltant dels segles xi i xii, obtenint una part del territori de la diòcesi de Castro. El primer document que acredita l'existència data (s'estima) de finals del segle xi i va ser un dels escrits per renovar els arxius de la catedral després d'un incendi.

Els primers bisbes coneguts són Nicodemo i Gavino, que van viure abans de 1082. Seguint Costantino Madrone (citat el 1102), va ser succeït pel bisbe Pietro, citat el 1116. La residència episcopal canvià un parell de vegades: primer a Giracle i després a Ardara.

El territori, menys extens que el de Castro, incloïa les actuals Ardara, Nughedu San Nicolò, Ocier i Tula i els llogarets, ara extints, de Butule, Urvei, Biduvè, Pianu, Lesanis, Pira i Mestighe. Va servir com a catedral l'església de Sant'Antioco. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser.

Al voltant del segle XV la crisi que colpejà una mica tota Sardenya porta una decadència també a Bisarcio, de manera que la seu de bisbe va ser traslladada per un període d'Ardara, i finalment, a la veïna Ocier. Després de la mort del bisbe Giovanni, l'8 de desembre de 1503, la diòcesi va ser suprimida amb la butlla Aequum reputamus del Papa Juli II i incorporada a la de l'Alguer, on el bisbe d'Ottana havia traslladat la seva seu.

La diòcesi va ser restablerta pel Papa Pius VII el 9 de març de 1803 amb la butlla Divina disponente, guanyant territori (corresponent al de les antigues diòcesis de Bisarcio i Castro) per la diòcesi de l'Alguer i l'arxidiòcesi de Sàsser. Tot i que tenia el nom de Bisarcio, en memòria de l'antic centre, la seu episcopal era a Ocier.

El 12 de febrer de 1915, «suppressa antiqua Bisarchiensi denominatione»,[2] la diòcesi assumí el seu nom actual.

Cronologia episcopal

[modifica]

Bisbes de Bisarcio

[modifica]
  • Nicodemo † (inicis de 1082)
  • Gavino † (inicis de 1082)
  • Costantino Madrone † (citat el 1102)
  • Pietro † (citat el 1116)
  • Mariano Thelle † (inicis de 1139 - finals de 1152)
  • Giovanni Thelle † (citat el 1170)
  • Anonimo † (citat el 1215)
  • Giovanni † (citat el 1237)
  • Anonimo † (citat el 1253)
  • Gonario o Gennaro † (citat el 1262)
  • Gentile † (citat el 1287)
  • Bernardo Carbui † (citat el 1303)
  • Anonimo † (citat el 1329-1336)
  • Comita † (citat el 1341)
  • Marocco Capra † (1342 - ?)
  • Gianuario o Gennario † (citat el 1348)
  • Giovanni, O.F.M. † (17 de juny de 1349 - 1350 mort)
  • Francesco, O.F.M. † (26 de novembre de 1350 - ? mort)
  • Corrado † (3 de juny de 1366 - 3 de setembre de 1371 nomenat bisbe de Malta)
  • Donato, O.E.S.A. † (3 de setembre de 1371 - ?)
  • Antonio † (inicis de 1386)
  • Antioco † (16 de maig de 1386 - ?)
  • Jacopo, O.F.M. † (13 de setembre de 1396 - ?)
  • Simone Cristofori, O.P. † (7 d'octubre de 1412 - ? mort)
    • Antonio Stamingo, O.F.M. † (? - 23 de gener det 1413 nomenat bisbe de Bosa) (obediència romana)
  • Antonio Pinna † (26 de maig de 1421 - 1436 mort)
  • Antonio Cano † (18 de juliol de 1436 - 23 d'octubre de 1448 nomenat arquebisbe de Sàsser)
  • Sissino † (23 d'octubre de 1448 - 1466 mort)
  • Lodovico de Santa Croce, O.F.M. † (7 de juliol de 1466 - 1485 mort)
  • Michele Lopez de la Sorra, O.F.M. † (16 de maig de 1485 - 29 de març de 1486 nomenat bisbe de les Illes Canàries)
  • Garcia Quixada, O.F.M. † (15 de maig de 1486 - 21 de maig de 1490 nomenat bisbe de Guadix)
  • Galcerando, O.F.M. † (21 de maig de 1490 - ? mort)
  • Giovanni, O.F.M. † (7 de febrer de 1500 - 1503 mort)
    • Sede soppressa (1503-1803)
  • Giovanni Antioco Azzei † (24 de setembre de 1804 - 29 de març de 1819 nomenat arquebisbe d'Oristany)
  • Domenico Pes, Sch.P. † (29 de març de 1819 - 8 de desembre de 1831 mort)
  • Serafino Carchero, O.F.M.Cap. † (20 de gener det 1834 - 31 de març de 1847 mort)
  • Sede vacante (1847-1871)
  • Serafino Corrias † (24 de novembre de 1871 - 31 de maig de 1896 mort)
  • Filippo Bacciu † (30 de novembre de 1896 - 14 de març de 1914 mort)

Bisbes d'Ocier

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 53.500 batejats sobre una població de 54.500 persones, equivalent al 98,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 62.037 62.037 100,0 85 85 729 51 27
1970 62.996 62.996 100,0 75 70 5 839 5 74 29
1980 56.000 56.353 99,4 62 57 5 903 5 62 29
1990 57.500 58.000 99,1 62 56 6 927 6 59 30
1999 55.900 56.120 99,6 59 54 5 947 5 44 30
2000 56.280 56.500 99,6 58 53 5 970 5 44 30
2001 56.715 56.750 99,9 59 54 5 961 5 46 30
2002 56.500 56.600 99,8 59 54 5 957 5 47 30
2003 56.474 57.616 98,0 58 53 5 973 5 45 30
2004 57.000 58.000 98,3 58 54 4 982 4 42 30
2010 53.500 54.500 98,1 59 55 4 906 4 50 30

Notes

[modifica]
  1. CANU, Antoni. Antoni Canu, Itinerari poètic. Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes. 2009 ISBN 978-84-613-3060-7
  2. AAS 7 (1915), pp. 121-122.

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]