Vés al contingut

Arquebisbat de Nàpols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arquebisbe de Nàpols)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Nàpols
Archidioecesis Neapolitana
Imatge
La Catedral de Nàpols
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 51′ 09″ N, 14° 15′ 34″ E / 40.8525°N,14.2594°E / 40.8525; 14.2594
Itàlia Itàlia
Campània
Parròquies287
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.772.860 (2019) Modifica el valor a Wikidata (6.470,29 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície274 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle i
PatrociniSant Asprè
San Gener
CatedralMetropolitana de Santa Maria Assumpta
Organització política
• Arquebisbe metropolitàcardenal Crescenzio Sepe
Lloc webchiesadinapoli.it


L'arquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2004 tenia 1.600.000 batejats d'un total d'1.608.000 habitants. Des del 2006 està regida per l'arquebisbe cardenal Crescenzio Sepe.

Territori

[modifica]

L'arquebisbat comprèn tota la ciutat de Nàpols, a excepció del barri occidental, que pertany al bisbat de Pozzuoli, així com els municipis d'Afragola, Arzano, Boscotrecase, Calvizzano, Casalnuovo di Napoli (tot i que en part pertanyen als bisbats d'Acerra o Nola), Casavatore, Casoria, Cercola, Ercolano, Marano di Napoli, Massa di Somma, Melito di Napoli, Mugnano di Napoli, Pollena Trocchia, Portici, Procida, San Giorgio a Cremano, San Sebastiano al Vesuvio, Torre del Greco, Torre Annunziata, Trecase, Villaricca i Volla.

El territori de l'arquebisbat, està dividit en 13 diaconats i 287 parròquies.[1]

Basíliques a l'arquebisbat

[modifica]
A la ciutat
Altres basíliques
Santuaris a l'arquebisbat

Història

[modifica]

Segons la tradició, Nàpols va ser visitada per sant Pere i sant Pau, i sant Pere va consagrar bisbe a Sant Asprè. El primer bisbe històricament documentat és Fortunato I, qui ocupà la càtedra napolitana vers el 342-344.

Gairebé tots els bisbes napolitans fins al segle vi i alguns del segle vii són venerats com a sants de l'Església Catòlica.

A inicis del segle xi el bisbe Sergi II va ser el primer a emprar el títol d'arquebisbe. Durant el període de la dominació romana d'Orient els arquebisbes de Nàpols sempre van ser consagrats a Roma, malgrat que nominalment totes les possessions a Itàlia estaven sota la jurisdicció del Patriarca de Constantinoble. A Nàpols estaven en voga tant el ritu romà com el grec.

Entre 1458 i 1575 la seu arquebisbal va ser prerrogativa de diversos membres de la família Carafa, que es van succeir a la seu amb una sola interrupció de 5 anys.

Dos arquebisbes de Nàpols van ser elevats al soli pontifici: Pau IV el 1555 i Innocenci XII el 1686.

Episcopologi

[modifica]

Hi ha dos catàlegs antics napolitans que han arribat fins a nosaltres: la Gesta episcoporum neapolitanorum, que data dels segles viii i ix, i el Catalogus episcoporum neapolitanorum del segle x. Com de costum, aquests vells catàlegs mostren per a cada bisbe el total d'anys de govern i en alguns casos fins i tot mesos i dies de la data de la deposició episcopal, però mai senyalen l'any d'inici i final del mateix episcopat.[2] Segons Lanzoni, "l'autenticitat i la integritat del catàleg napolità no és qüestionada per ningú".[3]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.715.000 batejats sobre una població d'1.744.000 persones, equivalent al 98,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 1.382.000 1.390.000 99,4 1.622 912 710 852 690 912 240
1970 ? 1.613.351 ? 685 685 ? 286
1980 1.830.000 1.840.000 99,5 925 557 368 1.978 46 749 4.250 287
1990 1.586.000 1.616.000 98,1 1.138 508 630 1.393 97 787 3.100 282
1999 1.592.235 1.600.000 99,5 987 453 534 1.613 159 704 2.300 287
2000 1.593.835 1.601.600 99,5 991 457 534 1.608 175 706 2.305 287
2001 1.580.000 1.600.000 98,8 972 462 510 1.625 175 672 2.300 287
2002 1.580.000 1.600.000 98,8 981 471 510 1.610 175 606 2.300 287
2003 1.580.000 1.600.000 98,8 984 474 510 1.605 175 666 2.010 287
2004 1.600.000 1.608.000 99,5 1.003 453 550 1.595 214 716 2.300 287
2013 1.715.000 1.744.000 98,3 1.053 433 620 1.628 292 1.488 1.925 287

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Nàpols
  1. ↑ «I tredici nuovi decanati della diocesi». Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 31 agost 2014].
  2. ↑ Le date che tradizionalmente vengono attribuite a ciascun vescovo non sono identiche negli autori citati tra le fonti; si è preferito riportare nella seguente cronotassi (fino a Stefano III all'inizio del X secolo) solo le date certe in cui i vescovi sono menzionati da fonti e documenti esterni ai due cataloghi antichi.
  3. ↑ Lanzoni, op. cit., p. 220.
  4. ↑ Questo è il periodo in cui, con tutte le cautele del caso, potrebbe essere vissuto sant'Aspreno in base alle date riportate dal Catalogus; cfr. Lanzoni, op. cit., pp. 221-222.
  5. ↑ San Fortunato è il primo vescovo napoletano storicamente documentato; a lui e ad altri vescovi fu indirizzata una lettera scritta dai partecipanti ad un conciliabolo ariano celebrato a Filippopoli contestualmente a quello di Sardica fra il 342 e il 344.
  6. ↑ Nelle Gesta e nel Catalogus l'ordine dei vescovi, finals Fortunato, è il seguente: Massimo, Zosimo, Severo e Orso. Successivamente alcuni autori (dei quali si fa voce Cappelletti) hanno inserito, modificando l'ordine originario delle due fonti antiche, i nomi dei presunti vescovi Marciano e Calepodio, che Lanzoni esclude: Marciano sarebbe un santo, non vescovo, venerato a Benevento, Frigento e Napoli; Calepodio fu un vescovo campano presente al concilio di Sardica, che alcune lezioni chiamano erroneamente Calepodius neapolitanus (Lanzoni, op. cit., p. 220-221).
  7. ↑ La lettura e l'interpretazione dei manoscritti non è unanime negli storici; Lanzoni indica gli anni 579 e 582, Cappelletti invece il 581 e il 584.
  8. ↑ È documentato con certezza nel de desembre de 590.
  9. ↑ Gregorio Magno non approvò l'elezione di Paolo come successore di Demetrio, avvenuta nel de desembre de 591; nel febrer-març de 592 Demetrio era ancora sulla cattedra napoletana; lo stesso papa respinse l'elezione fatta nel de desembre de 592 di Fiorenzo; cfr. Lanzoni, op. cit, p. 227.
  10. ↑ Fortunato II era ancora vivo nel mese di d'abril del 600, mentre a de juliol de papa Gregorio Magno disapprova l'elezione del suo successore; cfr. Lanzoni, op. cit, pp. 227-228.
  11. ↑ Queste sono le date approssimative dell'episcopato di Agnello secondo il Dizionario Biografico degli Italiani (volume I, 1960). Storicamente l'unica attestazione certa è la sua partecipazione al sinodo romano del 680.
  12. ↑ Questo episcopus electus è menzionato da Cappelletti, che gli assegna gli anni 811-818, ma è assente nei due cataloghi antichi ed è omesso da Gams. La cronologia dei vescovi del IX e X secolo sono diverse in questi due autori.
  13. ↑ Documentato nell'861.
  14. ↑ Documentato dall'878 all'881.
  15. ↑ Stefano III è l'ultimo vescovo menzionato negli antichi cataloghi episcopali napoletani. Secondo Cappelletti, il suo successore Atanasio III iniziò il suo episcopato nel 937, mentre il Catalogus attribuisce a Stefano III otto anni di episcopato.
  16. ↑ Menzionato da Gams, ma assente, secondo Eubel, nella bolla di nomina di Aiglerio.
  17. ↑ La nomina di Bernardino Carafa, vescovo di Chieti, alla sede di Napoli è menzionata dalle principali fonti storiche sulla diocesi, ma è assente in Eubel, il quale inoltre sembra confondere la nomina di Bernardino Carafa con quella di Gianvincenzo Carafa. Bernardino morì inicis de prendere possesso della diocesi.
  18. ↑ Eletto papa, mantenne la sede napoletana, ove vi nominò dei vicari o degli amministratori apostolici: Eubel menziona un Giulio Quinziano, nominato nel de maig de 1555; per Cappelletti fu vicario Giulio Pavesi, vescovo di Vieste.
  19. ↑ Secondo Gams e Eubel muore il 24 d'agost de.

Fonts

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Nàpols&oldid=33004313#Episcopologi»