Bobkingita

Bobkingita
Fórmula química	Cu₅Cl₂(OH)₈·2H₂O
Epònim	Robert J. King (en)
Localitat tipus	Pedrera de New Cliffe Hill, Stanton under Bardon, Leicestershire, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,301Å; b = 6,758Å; c = 8,835Å; β = 111,53°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau clar
Macles	no se n'han descrit
Exfoliació	perfecta; {001} perfecta i {100} clara
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blau clar
Diafanitat	transparent
Densitat	3,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,724 nβ = 1,745 nγ = 1,750
Birefringència	δ = 0,026
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 33°, calculat: 52°
Dispersió òptica	o se n'ha descrit
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-029
Any d'aprovació	2000
Símbol	Bkg
Referències

La bobkingita és un mineral de la classe dels halurs. Anomenada per Rober J. Jing, membre del Departament de Geologia de la Universitat de Leicester i membre fundador de la Russel Society. És un mineral semblant a l'atacamita.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bobkingita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, droninoïta i avdoninita.

Característiques

La bobkingita és un halur de fórmula química Cu₅Cl₂(OH)₈·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Formació i jaciments

La bobkingita ha estat descrita al Regne Unit, Grècia i Espanya. A la seva localitat tipus ha estat descrita associada a malaquita, cuprita, coure natiu i atzurita. Es forma damunt de crostes d'atzurita i malaquita que es troben damunt de cuprita massiva en dipòsits d'escòria oxidada. En la localitat tipus s'ha trobat en una pedrera de diorita amb inclusions de coure.