Botallackita

Botallackita
Fórmula química	Cu₂(OH)₃Cl
Epònim	Botallack mine (en)
Localitat tipus	Wheal Cock, Mina Botallack, Botallack, St Just, Districte de St Just, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.10b
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10b
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.01 – Anhang
Dana	10.1.3.1
Heys	8.2.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,717Å; b = 6,126Å; c = 5,636Å; β = 93,07°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	verd muntanya, verd blavós a verd; verd blavós clar en llum transmesa
Exfoliació	distingible/bona - en una direcció perpendicular a l'eix z
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,6 g/cm³ (mesurada); 3,6 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,775 nβ = 1,800 nγ = 1,846
Birefringència	δ = 0,071
Pleocroisme	feble
Dispersió òptica	r > v, forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1865
Símbol	Blk
Referències

La botallackita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de l'atacamita. Rep el seu nom per la seva localitat tipus, la mina Botallack, a la Cornualla, Anglaterra.

Característiques

La botallackita és un halur de fórmula química Cu₂(OH)₃Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es pot confondre amb la kapellasita, que té un patró de difracció de pols de raigs X similar. Algunes botallackites contenen una mica de zinc, però la relació Zn:Cu mai s'apropa a la de la kapellasita (1:3).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la botallackita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació i jaciments

És un mineral secundari de coure. Va ser descoberta a la mina Botallack, a la localitat homònima del districte de St. Just, a Cornualla, Anglaterra. Ha estat descrita en altres indrets del Regne Unit, a l'Illa de Man, Irlanda, Grècia, Alemanya, França, Àustria, als Estats Units, Canadà, Xile, Sud-àfrica, el Kazakhstan, el Japó, Austràlia i l'oceà Atlàntic.