Herbertsmithita

Herbertsmithita
Herbertsmithita (verd) amb wulfenita (groc)
Fórmula química	Cu₃Zn(OH)₆Cl₂
Epònim	George Frederick Herbert Smith
Localitat tipus	Mina Los Tres Presidentes, Caracoles, Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.10c
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10c
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 6,834Å; c = 14,075Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	verd clar, blau verd, verd maragda
Exfoliació	distingible/bona en {10_11}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3 a 3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Diafanitat	transparent
Densitat	3,85 a 3,95 g/cm³ (mesurada); 3,76 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-041
Any d'aprovació	2003
Símbol	Her
Referències

La herbertsmithita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de l'atacamita. Rep el seu nom del G. F. Herbert Smith (1872-1953) del Museu d'Història Natural de Londres, qui va descobrir la paratacamita.

Característiques

La herbertsmithita és un element químic de fórmula química Cu₃Zn(OH)₆Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5. És un polimorf de la kapellasita, molt relacionada amb la paratacamita i fàcilment confusible amb la clinoatacamita maclada. En escalfar la paratacamita es transforma reversiblement en herbertsmithita entre 353 i 393 K. Aquest mineral va rebre atenció en el mes de març de 2007 quan es va descobrir que té unes propietats físiques molt específiques i inusuals que fan que es comporti com un nou tipus de matèria.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la herbertsmithita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Los Tres Presidentes, a la localitat de Caracoles, al districte de Sierra Gorda (Província d'Antofagasta, Xile). També ha estat descrita en altres mines properes i altres indrets del mateix país, així com als Estats Units, Austràlia, Iran, Namíbia i Grècia.