Calumetita
 Calumetita | |
|---|---|
 Calumelita (blau) | |
| Fórmula química | CaCu₄(OH)₈Cl₂·3,5H₂O |
| Epònim | Calumet  |
| Localitat tipus | Mina Centennial, Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.01 – Anhang |
| Dana | 6.2.5.1 |
| Heys | 8.2.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | atzur, blau |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | nacrada |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,666 nβ = 1,690 nγ = 1,690 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 2° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2019 s.p. i IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1963 |
| Símbol | Clu |
| Referències | [1] |
La calumetita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descobert l'any 1963 a la mina Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units, i redefinida el 2019. Va ser anomenada així per Sidney A. Williams en relació amb el nom de la localitat tipus del mineral.
Característiques
[modifica]La calumetita és un halur de fórmula química CaCu₄(OH)₈Cl₂·3,5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És insoluble en amoníac i aigua però sí en àcids diluïts forts.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calumelita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, avdoninita, khaidarkanita, bobkingita i droninoïta.
Va ser redefinida com espècie per l'IMA l'any 2019, abandonant l'antiga fórmula Cu(OH,Cl)₂·2H₂O. Com a conseqüència la vondechenita, idèntica a la redefinida calumetita, queda desacreditada.[2]
Formació i jaciments
[modifica]La calumetita va ser descoberta l'any 1963 a la mina Centenario; mina on s'explotaven minerals de coure. La calumetita també s'ha trobat en cavitats de basalts i com a producte d'alteració en objectes de coure. Es troba associada a tremolita, quars, epidota, monacita, coure natiu, cuprita, atacamita, buttgenbachita, malaquita, paratacamita i anthonyita. Malgrat que la calumetita és un mineral que es forma naturalment, també pot formar-se sintèticament a partir de clorur d'amoni. S'ha descrit a Àustria, Alemanya, Grècia, Itàlia i als EUA.
Usos
[modifica]La calumetita ha estat emprada, entre d'altres, per a la pintura, sigui al fresc o al canemàs, en el que es coneix com a blau llima.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Calumetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, 6-2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
- ↑ Krekel Christopher., Polborn Kurt (2003) Lime Blue: A Mediaeval Pigment for Wall Paintings? Studies in Conservation, 48, 171-182.