Ponomarevita

Ponomarevita
Ponomarevita (marró-vermell) amb klyuchevskita (verd)
Fórmula química	K₄Cu₄Cl10O
Epònim	Vassili Ponomariov
Localitat tipus	Primer con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.35
Dana	10.6.12.1
Heys	8.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,73Å; b = 14,86Å; c = 8,93Å; β = 104,9°
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	vermell
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	taronja-vermell
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,686 nβ = 1,718 nγ = 1,720
Birefringència	δ = 0,034
Angle 2V	mesurat: 28°, calculat: 26°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-040
Any d'aprovació	1988
Símbol	Pon
Referències

La ponomarevita és un mineral de la classe dels halurs. Va rebre el seu nom en honor de Vassili Vassílievitx Ponomariov (1940-1976), vulcanòleg rus de l'Institut de Vulcanologia, qui va estudiar el volcà Tolbàtxik.

Característiques

La ponomarevita és un halur de fórmula química K₄Cu₄Cl₁₀O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ponomarevita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al primer con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural, del volcà Tolbàtxik, situat a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia. També ha estat trobada a les fumaroles Nóvaia i Iadovítaia, al segon con d'escòria de la mateixa zona del volcà. No ha estat descrita en cap altre indret més del planeta.