Borís Pasternak

Borís Pasternak
Nom original	(ru) Борис Леонидович Пастернак
Biografia
Naixement	(ru) Борис Исаакович Постернак ; 29 gener 1890 (Julià) ; Moscou (Rússia)
Mort	30 maig 1960 (70 anys); Peredelkino (Rússia)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	cementiri de Peredélkino
Religió	Cristianisme ortodox
Formació	Universitat Estatal de Moscou (–1913); Universitat de Marburg (1912–1912); Universitat Imperial de Moscou (–1912); Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou (1908–)
Activitat
Camp de treball	Prosa
Ocupació	escriptor, dramaturg, pianista, novel·lista, poeta, traductor, prosista
Activitat	1911 - 1959
Moviment	Futurisme
Professors	Hermann Cohen
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1945) Doctor Givago ;
Família
Cònjuge	Zinaida Nikolajevna Pasternak (1932–1960); Evgenia Lurie (1922–1931)
Parella	Olga Ivinskaya (1948–1960)
Fills	Yevgeny Pasternak; () Evgenia Lurie
Pares	Leonid Pasternak i Rosa Kaufman
Germans	Aleksandr Leonidovich Pasternak; Josephine Pasternak; Lydia Pasternak Slater
Premis
	(1958) Premi Nobel de Literatura; Medalla de la defensa de Moscou; Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 ;
	Signatura

Borís Pasternak (rus: Борис Леонидович Пастернак) (Moscou, 29 de gener de 1890 ^(Julià) - Peredelkino, 30 de maig de 1960), nom complet amb patronímic Borís Leonídovitx Pasternak, fou un escriptor i poeta rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1958, tot i que fou el primer a refusar aquesta distinció.^[1]^[2]

Mundialment, és conegut per la seva novel·la èpica Doctor Givago, una tragèdia sobre el darrer període de la Rússia tsarista i els primers dies de la Unió Soviètica, que es va publicar per primera vegada a Itàlia (traduïda) l'any 1957. A Rússia, destaca especialment com a poeta. El seu llibre La meva germana, la vida, escrit el 1917, és possiblement el recull de poesia més influent publicat en rus el segle xx.

Biografia

Va néixer a la ciutat de Moscou el 10 de febrer (segons el calendari gregorià) del 1890 (29 de gener segons el calendari julià). Fill del notable pintor jueu Leonid Pasternak, professor a l'escola de pintura de Moscou que es va convertir posteriorment al cristianisme ortodox, i Rosa Kaufman, una coneguda pianista. Pasternak va créixer en un ambient cosmopolita, ja que freqüentaven casa seva Serguei Rakhmàninov, Rainer Maria Rilke i Lev Nikolàievitx Tolstoi. La conversió del seu pare, com és natural, el va afectar profundament i molts dels seus poemes posteriors contenen temes clarament cristians.^[3]

Inspirant-se en el seu veí Aleksandr Skriabin, Pasternak va decidir esdevenir compositor i es va inscriure al Conservatori de Moscou. L'any 1910, va abandonar de sobte aquesta institució per la Universitat de Marburg (Alemanya), on va estudiar amb els filòsofs neokantians Hermann Cohen i Nikolai Hartmann. Malgrat les ofertes que va rebre en aquest sentit, va refusar la filosofia com a professió i va tornar a Moscou el 1914. Aquest mateix any, publicaria el seu primer recull de poesia, amb influències d'Aleksandr Blok i el futurisme rus.^[4]^[5]

Durant la Primera Guerra Mundial, va fer classes particulars i va treballar en una fàbrica de productes químics als Urals. Sens dubte, això li va fornir materials per la seva obra mestra, el Doctor Jivago.^[6]^[7] A diferència dels seus parents i molts dels seus amics, Pasternak no va abandonar Rússia després de la Revolució russa, fascinat per les noves idees i les possibilitats que la revolució havia fet néixer. Convertit en el poeta del règim comunista durant la dècada del 1930, va perdre el favor de les autoritats soviètiques acusat de subjectivitat al règim, tot i que va aconseguir escapar del seu internament als gulags.^[8]^[9]

Borís Pasternak va morir el 30 de maig del 1960 a la població de Peredélkino, situada prop de Moscou, en presència d'alguns admiradors fidels, entre ells, el poeta Andrei Voznesenski, a conseqüència d'un càncer de pulmó.^[10]

Obra literària

Poeta del poble i de la revolució

La primera poesia de Pasternak dissimula d'una manera intel·ligent la preocupació per les idees d'Immanuel Kant. En la seva textura, inclou sorprenents al·literacions, combinacions d'un ritme viu, vocabulari quotidià i al·lusions encobertes als seus poetes preferits (Mikhaïl Lermontov i els romàntics alemanys).

Pasternak va passar l'estiu del 1917 a l'estepa, prop de Saràtov, on es va enamorar d'una jove jueva. D'aquesta passió, en va sorgir La meva germana, la vida, que va escriure durant tres mesos i no va gosar publicar durant anys. Quan finalment va aparèixer el 1921, el llibre va tenir un impacte revolucionari en la poesia russa. Va convertir Pasternak en el model a imitar per als joves poetes i va modificar definitivament el tarannà poètic d'Óssip Mandelxtam i Marina Tsvetàieva, per esmentar-ne només dos. Autors tan diversos com Vladímir Maiakovski, Andrei Bel i Vladímir Nabókov van aplaudir els poemes de Pasternak com l'obra d'una inspiració pura, desbocada. A final de la dècada del 1920, també va participar en l'admirada correspondència a tres bandes amb Rilke i Tsvetàieva.

A final d'aquesta dècada, Pasternak sentia cada vegada més que el seu estil modern i acolorit no coincidia gaire amb la doctrina del realisme socialista que havia aprovat el Partit Comunista. Va intentar fer més entenedora la poesia per al lector senzill i va tornar a treballar en peces anteriors, a més d'encetar dos llargs poemes sobre la Revolució russa. També va iniciar-se en la prosa: va escriure diverses narracions autobigràfiques, com El salconduit.

Pels voltants del 1932, Pasternak va canviar totalment el seu estil per fer-lo acceptable per al públic soviètic i va imprimir un nou recull de poemes amb l'escaient títol El segon naixement. Malgrat que els fragments del Caucas eren tan brillants com els anteriors, el llibre va foragitar la major part del públic estranger refinat de l'autor. Encara va simplificar més el seu estil en un recull de versos patriòtics: Trens del matí (1943), que va dur Nabokov a descriure Pasternak com un "bolxevic ploraner" i "Emily Dickinson amb pantalons".

Decepció davant el comunisme

Durant les grans purgues de la darreria dels anys 1930, l'autor es va distanciar de les idees comunistes, i perdé alhora el favor del govern. Refractari a publicar la seva pròpia poesia, es va consagrar a la traducció de William Shakespeare (Hamlet, Macbeth, Rei Lear), Goethe (Faust), Rainer Maria Rilke (Requiem für eine Freundin), Paul Verlaine i poetes de Geòrgia afavorits per Stalin. Les seves traduccions de Shakespeare han resultat ser populars entre el públic rus gràcies als diàlegs modernitzats i col·loquials, però els crítics l'acusen de "pasternakitzar" el dramaturg anglès. Malgrat les ferotges crítiques d'un subjectivisme excessiu, el mateix Ióssif Stalin va esborrar el nom de Pasternak d'una llista de futurs arrestos, i per tant del seu internament en un gulag, durant les grans purgues amb la frase: «No el toqueu: viu als núvols».

Doctor Jivago

Alguns anys abans de la Segona Guerra Mundial, el poeta i la seva dona es van establir a Peredélkino, un poble d'escriptors proper a Moscou, imbuït d'un amor a la vida que va dotar la seva poesia d'un to esperançador i que li va permetre escriure la seva obra mestra, Doctor Jivago. Aquest amor a la vida es reflecteix en el nom del protagonista, Jivago, que deriva de l'equivalent rus de «vida». Un altre personatge famós, Lara, sembla que s'inspira en l'amant del poeta, Olga Ivínskaia.^[11]

Mentre que les autoritats soviètiques el rebien amb el nas arrufat, Doctor Jivago va sortir del país d'amagat i va ser publicat a Itàlia per Feltrinelli el 1957. Amb un impacte instantani, la novel·la es va anar traduint i publicant en diversos països fora del bloc soviètic. Durant els anys 1958 i 1959, l'edició dels Estats Units va romandre vint-i-sis setmanes com a llibre més venut de la llista del New York Times.^[12] Malgrat que cap dels detractors havia tingut l'oportunitat de llegir la novel·la proscrita, alguns d'ells exigien públicament "fer fora el porc del jardí", és a dir, expulsar Pasternak de l'URSS. No fou fins al 1987 que l'obra es pogué publicar en el seu país.

L'èxit del llibre fou referendat amb la seva versió cinematogràfica, seguint l'estil d'Allò que el vent s'endugué, amb la direcció de David Lean i amb els actors Omar Sharif i Julie Christie en els papers principals. En concentrar-se en les facetes romàntiques de la història, en poc de temps va esdevenir un èxit de masses en tot el món, però no es va poder veure a Rússia fins a la desaparició de la Unió Soviètica.

Obres posteriors

L'obra de Pasternak posterior a l'èxit insisteix en les preguntes universals sobre l'amor, la immortalitat i la reconciliació amb Déu. Els poemes del seu darrer recull, que va escriure fins a la mort, són possiblement el més apreciat i conegut de la seva producció.

Premi Nobel

Casa de Pasternak a Peredélkino, on morí el 1960

L'any 1958, li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura pel seu gran assoliment en la poesia lírica contemporània i en el camp de la gran tradició èpica russa. En saber-ho, va enviar un telegrama d'agraïment a l'Acadèmia Sueca:

«

Eternament agraït, commogut, orgullós, sorprès, desconcertat.

»

Quatre dies després, va escriure un altre telegrama:

«

Tenint en compte el significat que té aquest guardó en la societat a la qual pertanyo, he de refusar aquest premi immerescut que se m'ha ofert. Espero que aquest refús voluntari no suposi cap disgust.

»

Seguidament, l'Acadèmia Sueca va anunciar:

«

Aquest refús, naturalment, no altera la validesa del premi. Tanmateix, l'Acadèmia ha d'anunciar amb dolor que no podrà celebrar-se la presentació del guardó.

»

Els historiadors, llegint entre línies el segon telegrama de Pasternak, creuen que va refusar el premi per por de perdre la nacionalitat soviètica i no poder tornar al seu país si viatjava a Estocolm per rebre'l. Era un home gran i estava malalt, per la qual cosa era una perspectiva poc agradable. Tot i que no el van empresonar, el 1958, el caricaturista Bill Mauldin va publicar una vinyeta, per la qual va guanyar el Premi Pulitzer, que il·lustra Pasternak a la presó amb un altre convicte mentre tallen llenya. El poeta diu: "Jo vaig guanyar el Nobel. Vós quin crim vàreu cometre?".^[13]

Obres seleccionades

1917: Per damunt de les barreres
1922: La meva germana, la vida
1931: El salconduit
1932: El segon naixement
1943: Trens del matí
1957: Doctor Jivago

Obres traduïdes al català

Pasternak, Borís; Josep Maria Güell (traductor). El salconduit. Primera edició. Barcelona: Edicions 62, 1991 (Col·lecció: MOLU s.XX - Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX). ISBN 978-84-297-3266-5.
Pasternak, Borís; Joan Cornudella i Barberà (traductor). Doctor Givago. 1987a ed.. Barcelona: Edicions 62, 2002 (Col·lecció Premi Nobel, núm. 12.). ISBN 978-84-297-5192-5 [Consulta: 12 març 2011].

Referències

↑ «Boris Leonidovic Pasternak». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 abril 2024].
↑ Gregory Freidin. «Boris Pasternak». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 juliol 2020].
↑ Christopher Barnes. Boris Pasternak: A Literary Biography. Cambridge University Press, 2004, p. 2. ISBN 978-0-521-52073-7.
↑ Christopher Barnes. Boris Pasternak: a Literary Biography. 1. Cambridge University Press, 2004, p. 166.
↑ Vladimir Markov. Russian Futurism: a History. University of California Press, 1968, p. 229–230.
↑ "Doctor Zhivago": Letter to Boris Pasternak from the Editors of Novyi Mir. Daedalus, Vol. 89, No. 3, The Russian Intelligentsia (Summer 1960), pp. 648–668.
↑ Felicity Barringer «'Doctor Zhivago' to See Print in Soviet in '88». The New York Times, 13-02-1987.
↑ Powers, Richard Howard «Ideology and Doctor Zhivago». The Antioch Review, 19, 2, 1959, pàg. 224–236. DOI: 10.2307/4610155. ISSN: 0003-5769.
↑ Fizer, John «Pasternak: Victim of Soviet Ideology». The Review of Politics, 21, 4, 1959, pàg. 712–716. ISSN: 0034-6705.
↑ «Foreign News: Death of a Man» (en anglès). Time, 13-06-1960. ISSN: 0040-781X.
↑ Nina V. Braginskaya. «Olga Freidenberg: A Creative Mind Incarcerated». A: Rosie Wyles and Edith Hall. Women Classical Scholars: Unsealing the Fountain from the Renaissance to Jacqueline de Romilly. Oxford University Press, 2016, p. 286–312. ISBN 978-0-19-108965-7.
↑ The #1 New York Times Best Sellers, John Bear, Ten Speed Press, 1992.
↑ Vinyeta sobre Pasternak

Bibliografia

Fleishman, Lazar. Boris Pasternak: The Poet and His Politics. Harvard University Press, 1990. ISBN 978-0-674-07905-2.
Pasternak, Boris. I Remember: Sketches for an Autobiography. Pantheon Books, 1959. ISBN 978-1-299-79306-4.
Ivinskaya, Olga. A Captive of Time: My Years with Pasternak. Doubleday, 1978. ISBN 978-0-00-635336-2. .
Slater, Maya. Boris Pasternak: Family Correspondence 1921–1960. Hoover Press, 2010. ISBN 978-0-8179-1025-9.
Conquest, Robert. (1962). The Pasternak Affair: Courage of Genius. A Documentary Report. New York: J.B. Lippincott Company.
- Maguire, Robert A.; Conquest, Robert «The Pasternak Affair: Courage of Genius». Russian Review, vol. 21, 3, 1962, pàg. 292. DOI: 10.2307/126724. JSTOR: 126724.
- Struve, Gleb; Conquest, Robert «The Pasternak Affair: Courage of Genius». The Slavic and East European Journal, vol. 7, 2, 1963, pàg. 183. DOI: 10.2307/304612. JSTOR: 304612.
Paolo Mancosu, Inside the Zhivago Storm: The Editorial Adventures of Pasternak's Masterpiece, Milan: Feltrinelli, 2013
Griffiths, Frederick T.; Rabinowitz, Stanley J.; Fleishmann, Lazarus. Epic and the Russian Novel from Gogol to Pasternak (pdf). Boston: Academic Studies Press, 2011, p. 241 (Studies in Russian and Slavic Literatures, Cultures and History). ISBN 978-1-936235-53-7. OCLC 929351556.
Mossman, Elliott (ed.) (1982) The Correspondence of Boris Pasternak and Olga Freidenberg 1910 – 1954, Harcourt Brace Jovanovich, ISBN 978-0-15-122630-6
Peter Finn and Petra Couvee, The Zhivago Affair: The Kremlin, the CIA, and the Battle Over a Forbidden Book, New York: Pantheon Books, 2014
Paolo Mancosu, Zhivago's Secret Journey: From Typescript to Book, Stanford: Hoover Press, 2016
Anna Pasternak, Lara: The Untold Love Story and the Inspiration for Doctor Zhivago, Ecco, 2017; ISBN 978-0-06-243934-5.
Paolo Mancosu, Moscow has Ears Everywhere: New Investigations on Pasternak and Ivinskaya, Stanford: Hoover Press, 2019

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís Pasternak

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Borís Pasternak

«Borís Pasternak» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.

[1] «Boris Leonidovic Pasternak». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 abril 2024].

[2] Gregory Freidin. «Boris Pasternak». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 juliol 2020].

[3] Christopher Barnes. Boris Pasternak: A Literary Biography. Cambridge University Press, 2004, p. 2. ISBN 978-0-521-52073-7.

[:0-4] Christopher Barnes. Boris Pasternak: a Literary Biography. 1. Cambridge University Press, 2004, p. 166.

[:1-5] Vladimir Markov. Russian Futurism: a History. University of California Press, 1968, p. 229–230.

[6] "Doctor Zhivago": Letter to Boris Pasternak from the Editors of Novyi Mir. Daedalus, Vol. 89, No. 3, The Russian Intelligentsia (Summer 1960), pp. 648–668.

[7] Felicity Barringer «'Doctor Zhivago' to See Print in Soviet in '88». The New York Times, 13-02-1987.

[8] Powers, Richard Howard «Ideology and Doctor Zhivago». The Antioch Review, 19, 2, 1959, pàg. 224–236. DOI: 10.2307/4610155. ISSN: 0003-5769.

[9] Fizer, John «Pasternak: Victim of Soviet Ideology». The Review of Politics, 21, 4, 1959, pàg. 712–716. ISSN: 0034-6705.

[10] «Foreign News: Death of a Man» (en anglès). Time, 13-06-1960. ISSN: 0040-781X.

[11] Nina V. Braginskaya. «Olga Freidenberg: A Creative Mind Incarcerated». A: Rosie Wyles and Edith Hall. Women Classical Scholars: Unsealing the Fountain from the Renaissance to Jacqueline de Romilly. Oxford University Press, 2016, p. 286–312. ISBN 978-0-19-108965-7.

[12] The #1 New York Times Best Sellers, John Bear, Ten Speed Press, 1992.

[13] Vinyeta sobre Pasternak

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Guardonats amb el Premi Nobel de Literatura
1901–1925	1901 Sully Prudhomme 1902 Theodor Mommsen 1903 Bjørnstjerne Bjørnson 1904 Frederic Mistral / José Echegaray 1905 Henryk Sienkiewicz 1906 Giosuè Carducci 1907 Rudyard Kipling 1908 Rudolf Eucken 1909 Selma Lagerlöf 1910 Paul Heyse 1911 Maurice Maeterlinck 1912 Gerhart Hauptmann 1913 Rabindranath Tagore 1914 1915 Romain Rolland 1916 Verner von Heidenstam 1917 Karl Gjellerup / Henrik Pontoppidan 1918 1919 Carl Spitteler 1920 Knut Hamsun 1921 Anatole France 1922 Jacinto Benavente 1923 W. B. Yeats 1924 Władysław Reymont 1925 George Bernard Shaw
1926–1950	1926 Grazia Deledda 1927 Henri Bergson 1928 Sigrid Undset 1929 Thomas Mann 1930 Sinclair Lewis 1931 Erik Axel Karlfeldt 1932 John Galsworthy 1933 Ivan Bunin 1934 Luigi Pirandello 1935 1936 Eugene O'Neill 1937 Roger Martin du Gard 1938 Pearl S. Buck 1939 Frans Eemil Sillanpää 1940 1941 1942 1943 1944 Johannes V. Jensen 1945 Gabriela Mistral 1946 Hermann Hesse 1947 André Gide 1948 T. S. Eliot 1949 William Faulkner 1950 Bertrand Russell
1951–1975	1951 Pär Lagerkvist 1952 François Mauriac 1953 Winston Churchill 1954 Ernest Hemingway 1955 Halldór Laxness 1956 Juan Ramón Jiménez 1957 Albert Camus 1958 Borís Pasternak 1959 Salvatore Quasimodo 1960 Saint-John Perse 1961 Ivo Andrić 1962 John Steinbeck 1963 Giorgos Seferis 1964 Jean-Paul Sartre (premi no acceptat) 1965 Mikhaïl Xólokhov 1966 Xemuel Yossef Agnon / Nelly Sachs 1967 Miguel Ángel Asturias 1968 Yasunari Kawabata 1969 Samuel Beckett 1970 Aleksandr Soljenitsin 1971 Pablo Neruda 1972 Heinrich Böll 1973 Patrick White 1974 Eyvind Johnson / Harry Martinson 1975 Eugenio Montale
1976–2000	1976 Saul Bellow 1977 Vicente Aleixandre 1978 Isaac Bashevis Singer 1979 Odisseus Elitis 1980 Czesław Miłosz 1981 Elias Canetti 1982 Gabriel García Márquez 1983 William Golding 1984 Jaroslav Seifert 1985 Claude Simon 1986 Wole Soyinka 1987 Joseph Brodsky 1988 Naguib Mahfuz 1989 Camilo José Cela 1990 Octavio Paz 1991 Nadine Gordimer 1992 Derek Walcott 1993 Toni Morrison 1994 Kenzaburō Ōe 1995 Seamus Heaney 1996 Wisława Szymborska 1997 Dario Fo 1998 José Saramago 1999 Günter Grass 2000 Gao Xingjian
2001–present	2001 V. S. Naipaul 2002 Imre Kertész 2003 John Maxwell Coetzee 2004 Elfriede Jelinek 2005 Harold Pinter 2006 Orhan Pamuk 2007 Doris Lessing 2008 J. M. G. Le Clézio 2009 Herta Müller 2010 Mario Vargas Llosa 2011 Tomas Tranströmer 2012 Mo Yan 2013 Alice Munro 2014 Patrick Modiano 2015 Svetlana Aleksiévitx 2016 Bob Dylan 2017 Kazuo Ishiguro 2018 Olga Tokarczuk 2019 Peter Handke 2020 Louise Glück 2021 Abdulrazak Gurnah 2022 Annie Ernaux 2023 Jon Fosse 2024 Han Kang‎

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) RLS (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)