Miwok de la sierra del sud
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Califòrnia |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües penutianes llengües yokutianes llengües utianes llengües miwok llengües miwok orientals llengües miwok de la sierra | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | skd |
| Glottolog | sout2985 |
| Ethnologue | skd |
| UNESCO | 817 |
| IETF | skd |
El miwok de la sierra del sud és una de les llengües miwok parlades a Califòrnia, a l'actual comtat de Mariposa (Califòrnia). El 1994 tenia set parlants[1] i actualment està gairebé extingida.[2] Tanmateix el 2012 es va engegar un programa de revitalització lingüística a càrrec de la banda Tuolumne d'indis Me-wuk.[3]
El nom miwok ve del nom miwok de la sierra miwwik que vol dir "poble" o "gent". Fou usat per primer cop en 1877 pels miwok de la planura i de la sierra, però des del 1908 s'usa per a diferenciar aquest grup de llengües utianes de les costano (Ohlone).[2]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Dessota hi ha les 15 consonants del miwok sierra del sud escrit en IPA (l'ortografia comuna és posada entre 〈 〉):
| Bilabial | Dental | Alveolar | Post- alveolar |
Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | |||
| Oclusiva | p | t̪ 〈t〉 | t 〈ṭ〉 | k | ʔ | |
| Africada | tʃ 〈c,tš〉 | |||||
| Fricativa | s | ʃ 〈š〉 | h | |||
| Lateral | l | |||||
| Aproximant | j | w |
Hi ha una variació considerable dins dels fonemes que figuren en el quadre anterior. Per exemple, les següents al·lòfons estan en variació lliure entre si en posició intervocàlica i procedint consonants sonores: /p/ ([p] ~ [b] ~ [β]), /t/ ([t̪] ~ [d̪] ~ [ɾ]), /tʃ/ ([tʃ] ~ [dʒ]), /k/ ([k] ~ [ɡ] ~ [ɣ]). També [s] està en variació lliure amb [z] només en entorns intervocàlics. /k/ és lleugerament postvelar quan passa abans de /a/ o /o/, i en aquestes situacions sovint és escrita 〈ḳ〉. Quan es col·loca en posició intervocàlica o després de consonants sonores hi ha una variació lliure entre la velar i variants lleugerament postvelars dels següents sons : ([k̺] ~ [ɣ] ~ [g]). Finalment, els següents fonemes només es produeixen en manlleus de l'anglès: /b, d, ɡ, f, dʒ, r/.[4]
Vocals
[modifica]A continuació es presenten les variants llargues i curtes de les 6 vocals del miwok de la sierra del sud escrit en IPA (l'ortografia comuna es va observar dins claudàtors angulars):
| Curta | Llarga | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Anterior | Central | Posterior | Anterior | Central | Posterior | |
| Alta | ɪ 〈i〉 | ɨ 〈y〉 | u | iː | ɨː 〈yː〉 | uː |
| Mitjana | ɛ 〈e〉 | eː | ɔː 〈oː〉 | |||
| baixa | a | ɒ 〈o〉 | ɑː 〈aː〉 | |||
Referències
[modifica]- ↑ Ethnologue: Northern Sierra Miwok
- ↑ 2,0 2,1 Golla, Victor. California Indian Languages. Berkeley: University of California, 2011. Print.
- ↑ «The Tuolumne Band of Me-Wuk Indians - Language Preservation». [Consulta: 23 juliol 2012].
- ↑ Broadbent, Sylvia (1964), "The Southern Sierra Miwok Language", University of California publications in linguistics (Berkeley: University of California Press)
Bibliografia
[modifica]- Broadbent, Sylvia «The Southern Sierra Miwok Language». University of California publications in linguistics. University of California Press, 38, 1964.
- Callaghan, Catherine «More evidence for Yok-Utian: A reanalysis of the Dixon and Kroeber sets». International Journal of American Linguistics, 67, 3, 2001, p. 313–346. DOI: 10.1086/466461.
- Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-23228-7.
- Sloan, Kelly Dawn. (1991). Syllables and Templates: Evidence from Southern Sierra Miwok. Cambridge, MA. MIT Doctoral Dissertation
