Llengua washo
| wá:šiw ʔítlu | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 241 (2000)[1] 20 (2008)[2] |
| Parlants nadius | 20 (2011 ) |
| Parlat a | comtat de Washoe |
| Autòcton de | Frontera Califòrnia-Nevada |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua aïllada (hoka?) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | was |
| ISO 639-3 | was |
| Glottolog | wash1253 |
| Ethnologue | was |
| UNESCO | 848 |
| IETF | was |
| Endangered languages | 1149 |
El washo (també washoe [ˈwaʃo],[3] endònim wá:šiw ʔítlu)[4] és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]Història de la llengua
[modifica]En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen a la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenatges dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perquè té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del nombre de parlants van des de 10 parlants fluents fins a 252 persones amb algun coneixement, d'acord amb el cens nord-americà de 2000, d'elles 203 a Nevada i 38 a Califòrnia.[1] Hi ha dos programes destinats a estimular el seu ús i augmentar el nombre de parlants. A la fi del segle XX hi havia 64 individus d'entre 5 i 17 anys amb coneixements raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneixement limitat de l'anglès per no ser la seva llengua materna.[1]
Etnogràficament, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, mentre que la resta de grups ètnics d'aquesta àrea del grup de llengües numic.[5] D'altra banda l'idioma washo mostra contactes històrics amb la família uto-asteca (numic), maidu i miwok aquestes últimes connectades tant amb l'àrea lingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.
Dialectologia i variants
[modifica]L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan hi ha dues variants d'una característica, generalment una es troba en una àrea més septentrional i l'altra en una àrea més meridional, encara que les línies que separen ambdues àrees per a diferents característiques no sempre coincideixen», és a dir, existeix un feix dispers d'issoglosses.
Classificació
[modifica]El washo clarament no està emparentat amb les llengües de la seva àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute del nord (numic, uto-asteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentius clars amb cap altra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentiu amb les llengües hoka.[6] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències amb les llengües chumash, que alguns autors connecten amb les llengües hoka. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar la hipòtesi hoka i va considerar probable que el washo estigui connectat amb les llengües hoka, encara que va considerar dubtosa la pertinença del chumash al hoka.[7] A causa de l'absència d'evidències clares altres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validesa del hoka, i consideren que el washo és una llengua aïllada.
Descripció lingüística
[modifica]Fonologia
[modifica]El washo té una harmonia vocàlica regressiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'aquesta sinharmonia difereixen en les varietats septentrionals i meridionals.
L'inventari consonàntic del washo ve donat per:[8]
| Bilabial | Alveolar | Palatal o post-alv. |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | glotalitzada | pʼ | tʼ | kʼ | ʔ | |
| sorda | p | t | k | |||
| sonora | d | d | g | |||
| Fricativa | s | š | h | |||
| Nasal | sonora | m | n | ŋ | ||
| sorda | m̥ | n̥ | ŋ̥ | |||
| Sonorant | sonora | w | ɾ | y | ||
| sorda | w̥ | ɾ̥ | y̥ | |||
L'inventari vocàlic ve donat per:
| Anterior | Central | Posterior | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | |
| Tancada | i | iː | ɨː | ɨː | u | uː |
| Oberta | e | eː | a | aː | o | oː |
Gramàtica
[modifica]El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verbs icònics per indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.
L'ordre bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verb. La conjugació verbal inclou un gran nombre d'afixos pel temps gramatical.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cens dels EUA, 2000
- ↑ Victor Golla (2011) California Indian Languages
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ «The Washo Project: wá:šiw ʔítlu». The Washo Project. University of Chicago. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ d'Azevedo 1986
- ↑ Jacobsen 1986, por ejemplo.
- ↑ Kaufman 1988
- ↑ Jacobsen, 1958, p. 196
Bibliografia
[modifica]- Bright, William O. “North American Indian Languages.” Encyclopædia Britannica 2007: 762-767.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Greenberg, Joseph H. Language in the Americas (Stanford: Stanford University Press, 1987).
- Jacobsen, William. A Grammar of the Washo Language. Diss. University of California, Berkeley, 1964. Ann Arbor: UMI, 1964. Print.
- Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
- Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
- Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan–Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- The Washo Project. The University of Chicago, 2008. Web. 4 May 2011
- Yu, Alan C. L. “Quantity, stress and reduplication in Washo.” Phonology 22.03 (2006): 437.
- Dangberg, Grace. 1927. Washo texts. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 22:391-443.
- Kroeber, Alfred L. 1907. The Washo language of east central California and Nevada. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:251-317.
