Damaraïta
 Damaraïta | |
|---|---|
 Cristalls transparents de damaraïta associats a asisita (vermell) i hausmannita (negre)  | |
| Fórmula química | Pb₃Cl(OH)O₂ |
| Epònim | Damara supergroup (en)  |
| Localitat tipus | mina Kombat, Districte de Grootfontein, Regió d'Otjozondjupa, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.75 |
| Dana | 10.5.10.1 |
| Heys | 8.8.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,813Å; b = 6,921Å; c = 15,192Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-013 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Dm |
| Referències | [1] |
La damaraïta és un mineral de la classe dels halurs. Anomenada així per la seqüència de Damara, la qual conté el dipòsit de Kombat, on va ser descrita per primer cop la damaraïta. Químicament s'assembla a la mendipita.
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la damaraïta pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, thorikosita, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Característiques
[modifica]La damaraïta és un halur de fórmula química Pb₃Cl(OH)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en vetes tallant lents de menes de manganès bandades en dipòsits de coure, plom i or[2] i en zones d'oxidació.[3] Es forma per reemplaçament hidrotermal i metasomàtic de dolomies; cas concret de la mina Kombat, Namíbia. En la mateixa localitat s'ha descrit associada amb jacobsita, hausmannita, hematofanita, defernita, crednerita, asisita, andradita, vesuvianita, coure natiu, calcita i barita. Ha estat descrita a Grècia i Namíbia.[2]
Referències
[modifica]