Pseudocotunnita
 Pseudocotunnita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂PbCl₄ |
| Epònim | pseudo- i cotunnita |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.90 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.90 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.05 |
| Dana | 11.2.1.1 |
| Heys | 8.8.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,82Å; b = 11,8Å; c = 5,77Å; |
| Color | incolor, blanc |
| Lluïssor | mat |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Any d'aprovació | 1873 |
| Símbol | Pcot |
| Referències | [1] |
La pseudocotunnita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom per la semblança dels cristalls als de la cotunnita.
Característiques
[modifica]La pseudocotunnita és un halur de fórmula química K₂PbCl₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudocotunnita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita i barstowita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània (Itàlia). També ha estat descrita en altres dos indrets: el cràter La Fossa, a l'illa Vulcano, a la província italiana de Messina, a Sicília; i a les mines del districte de Làurion, a Grècia.
Referències
[modifica]
- ↑ «Pseudocotunnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2017].