Vés al contingut

La Mercè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diada de la Mercè)
Per a altres significats, vegeu «La Mercè (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula esdevenimentLa Mercè
Imatge
3 de 9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia durant la Mercè del 2014.
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18
Tipusfesta pública Modifica el valor a Wikidata
Dia24 de setembre Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Festa d'Interès Turístic Nacional
Lloc webbarcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata
Focs artificials de clausura de la Mercè del 2008 a la Plaça d'Espanya

La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè. Dura prop d'una setmana i té lloc en diversos espais públics de la ciutat.[1] Reuneix anualment entre 1,5 i 2 milions de persones al voltant de diferents activitats culturals, artístiques i festives, sent la festa més multitudinària de totes les que se celebren a Barcelona.[2][3] Entre més actes, es destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el gran correfoc, la passada de gegants i capgrossos, les diades castelleres, els balls i les danses vinguts d'arreu de Catalunya, etc. Hi tenen una forta presència les cercaviles de tota mena, uns dels actes tradicionals més antics de la ciutat, emparentats amb les processons de Corpus que ja trobem documentades als segles XV i XVI.[4]

Cada any Barcelona “convida” a una ciutat protagonista de diversos actes

Motiu

[modifica]
Ballada de sardanes a la Plaça de Sant Jaume

La festa ret homenatge a la patrona de Barcelona, a qui s'atribueixen molts miracles. S'explica —podria ser una llegenda— que el 2 d'agost 1218 la Mare de Déu de la Mercè s'aparegué simultàniament al rei Jaume I, a Pere Nolasc i a Ramon de Penyafort i els encomanà que instituïssin un orde religiós per rescatar els cristians ostatges a terres sarraïnes.[5] Aquest fet, va marcar l'inici de la devoció del poble barceloní a la Mare de Déu de la Mercè, que any rere any esdevingué més notable. Segles més tard, el 1687, Barcelona fou atacada per una plaga terrible de llagostes i el poble invocà la protecció a la Mare de Déu de la Mercè. Quan se'n sortiren, la proclamaren patrona de la Ciutat, i el 1868, amb el papa Pius IX.,[4] esdevingué a més, Patrona de la Diòcesi, ara Arquebisbat i Província Eclesiàstica barcelonina.[cal citació]

Orígens

[modifica]

El 1868 Barcelona comença a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè, al voltant del 24 de setembre. Amb tot, aquesta celebració viu moments de plenitud i de decadència en el darrer terç del segle xix. L'any 1902, amb un govern municipal catalanista i conservador, es fa per primera vegada una gran festa major que pretén mostrar la diversitat folklòrica del país amb diverses expressions de la cultura popular, moltes de les quals havien desaparegut a la ciutat: balls de bastons, balls de diables, mostres de gegants i bestiari, castellers, sardanes, etc.[4]

Un dels primers cartells conservats dels orígens de les Festes de la Mercè de l'any 1904

Els enfrontaments constants entre els partidaris d'una festa religiosa i conservadora i els qui defensaven una festa laica, amb cavalcades folklòriques, carrers engalanats, balls i espectacles pirotècnics, feren que la celebració es debilités molt entre els anys 1920 i 1930. I després de la guerra de 1936-1939 adoptà un caire d'exaltació nacional catòlica i social del franquisme més estricte. Als anys seixanta s'hi començaren a incloure algunes mostres folklòriques.[4]

Les festes de la Mercè així com les coneixem avui neixen amb la transició espanyola, quan l'Ajuntament de Barcelona decideix de transformar totalment la festa major de la ciutat en una celebració en què les mostres de cultura popular i la ciutadania prenguessin el carrer de manera lúdica. Per això va encomanar la tasca de dissenyar la festa a un grup reduït d'activistes culturals, que prengué com a model les celebracions tradicionals de viles veïnes que encara es mantenien, sobretot del Garraf i el Penedès. Els barcelonins acceptaren amb entusiasme aquest model festiu, que s'ha anat consolidant durant els darrers trenta anys.[4]

Paral·lelament a aquesta maniobra de recuperació de la festa, han anat sorgint a la ciutat col·lectius de geganters, bestiari, bastoners, castellers, diables, formacions de música tradicional, etc. A poc a poc, s'han anat recuperant danses, rituals i figures que avui ja són imprescindibles de la festa.[4]

Actes destacats

[modifica]
  • Seguici inaugural. Les festes de la Mercè[6] comencen amb dos actes simultanis: el pregó, llegit al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, i una desfilada solemne del seguici popular de Barcelona, conegut per seguici inaugural, que té lloc pels carrers de la Ciutat Vella el primer dia de la festa a les set del vespre. Durant el recorregut, els Ministrers del Camí Ral interpreten el«Toc d'inici», una peça inspirada en la melodia de la popular «Cançó de Barcelona».[4]
  • El Toc d'Inici. El Toc d'Inici és l'acte que es fa a la plaça de Sant Jaume després de la lectura del pregó i del seguici inaugural. Comença amb la melodia que té el mateix nom, amb la qual totes les peces d'imatgeria festiva que formen part del Seguici Popular de Barcelona es col·loquen en mitja rotllana encerclant la plaça. En acabat, cada element puja individualment a l'escenari engalanat per representar el seu ball, amb la música i la coreografia pròpies. En acabar, els Ministrers del Camí Ral interpreten la darrera melodia de l'acte: el «Toc final».[4]
  • Xambanga. La vigília de la Mercè les colles geganteres de la ciutat traslladen les figures des del lloc on hi ha la mostra de gegants fins al pati de l'Ajuntament, d'on l'endemà sortirà la cercavila. Per tal de fer més amena aquesta passejada, els gegants es disfressen i competeixen entre ells per veure qui va més original.[4]
  • Les matinades dels grallers. És la desfilada de grallers provinents de colles de diables i de gegants de la ciutat que té lloc dia 24 a les vuit del matí. Circulen pels carrers del centre antic fent sonar el «Toc de matinades», que convida els ciutadans a llevar-se ben d'hora per poder gaudir de tots els actes de la festa.[4]
  • Galejades de trabucaires. A les deu del matí de la diada de la Mercè, una cercavila fa retrunyir els trabucs des de la catedral fins a la plaça de Sant Jaume. Hi participen les quatre colles de trabucaires de la ciutat: la d'en Perot Rocaguinarda, la de Sant Andreu de Palomar, la de Sant Antoni i la de Gràcia.[4]
  • Els balls i la passada de gegants i nans. Acte geganter que se celebra el matí de la diada i que consta de dues parts: en la primera els gegants barcelonins, que han fet nit a l'ajuntament, surten a la plaça i fan una plantada per iniciar el Matí Gegant. Després, a la mateixa plaça, s'hi fa la Mostra de Balls de Gegants, on cada parella de gegants o gegantons amb música i coreografia pròpies, si vol, interpreta el seu ball. La segona part de l'acte és la passada de gegants i nans, una desfilada que es fa al migdia pels carrers del barri Gòtic i que porta les figures fins a un lloc proper a l'inici de la cavalcada de la Mercè, que serà a la tarda.[4]
  • Seguici d'autoritats. El dia central de la festa, després de la missa de festa major a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, algunes colles castelleres locals aixequen els pilars d'honor. Tot seguit té lloc el seguici d'autoritats, en què una comitiva formada per la Banda Municipal de Barcelona, el Seguici Popular de Barcelona i les colles castelleres participants acompanyen les autoritats a la plaça de Sant Jaume.[4]
  • Els balls de l'Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat. Quan el seguici d'autoritats arriba a la plaça de Sant Jaume i el batlle se situa al balcó de l'ajuntament, l'Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat fan els balls protocol·laris respectius, amb la música representada per la Banda Municipal de Barcelona. Aquest moment és considerat el més simbòlic de la festa.[4]
  • Les diades castelleres. Dins les festes de la Mercè, les colles castelleres locals i algunes de convidades protagonitzen dos actes. D'una banda, allò que s'anomena la diada castellera de la Mercè (o de colles locals), el dia 24 a la plaça de Sant Jaume, que compta amb la participació de totes les colles barcelonines. D'una altra banda, el diumenge més proper a la festivitat es fa la diada castellera històrica de la Mercè (o de colles convidades), en què participen dues colles de gamma alta de fora i la colla Castellers de Barcelona, que és l'amfitriona de la jornada.[4]
  • La cavalcada de la Mercè. Espectacle itinerant que constitueix l'acte central de les festes de la Mercè. En el curs dels anys ha anat canviat de nom i de format, però s'ha mantingut des de les primeres dècades del segle xx. Des del 1986 se n'encarrega la Coordinadora de Geganters de Barcelona, i els gegants són l'element d'imatgeria festiva protagonista de la desfilada. Es fa a les sis de la tarda de la diada de la Mercè, en un gran espai central de la ciutat.[4]
Correfoc de la Mercè 2017.
  • El correfoc. Un dels actes més esperats de les festes de la Mercè és el correfoc, una de les exhibicions pirotècniques més espectaculars del país. L'acte es divideix en dues parts. Primer, després de la tabalada, apareix el personatge dramatitzat del Mascle Cabró, que llegeix uns versots satírics. Tot seguit hi ha la ceptrotada, que consisteix en l'encesa conjunta dels ceptrots, forques i estendards més espectaculars de cada colla, que són els que poden carregar més pirotècnia. En acabat, es dona pas a la segona part de l'espectacle: l'encesa de la Porta de l'Infern, una estructura carregada de foc. Quan s'apaga el foc, la porta s'obre i surten els diables, els dracs i les bèsties de foc, que inicien un recorregut pels carrers més cèntrics de la Ciutat Vella.[4]
  • La passejada de bèsties. La nit abans del correfoc les bèsties més emblemàtiques de la ciutat fan una desfilada nocturna sense foc que serveix de cloenda de l'exposició del bestiari de foc que hi ha al vestíbul de l'ajuntament. És una bona fórmula perquè tota mena de públic pugui gaudir dels dracs i bèsties de la ciutat de manera tranquil·la, amb l'acompanyament de percussió de cadascuna.[4]
  • Ball de bastons: Matí Bastoner. Barcelona compta actualment amb una desena de colles de bastoners, que també tenen un espai dins la festa major. El dissabte al matí es fa una mostra de balls de bastons on participen totes les colles de la ciutat i de vegades alguna de convidada. A migdia fan una cercavila de bastoners, i es desplacen ballant fins a un altre espai central de la festa, on fan una darrera mostra per cloure el Matí Bastoner.[4]
  • MercèDansa. És una mostra de danses vives constatades i documentades de les comarques del Principat, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. La MercèDansa és organitzada per l'Esbart Català de Dansaires i consta de dues parts: una en què es presenten tots els balls i una altra en què s'ensenya al públic a ballar-los.[4]
  • La sardana. La sardana és un ball molt present a la festa major de Barcelona. A més del Concurs de Colles Sardanistes i de la ballada i el concert de la Cobla Ciutat de Barcelona, es fan quatre ballades més en diferents llocs i moments de la festa, tres de les quals són les habituals de les entitats sardanistes de la ciutat: la ballada de l'Obra Sardanista Violetes del Bosc, la de la Unió de Colles Sardanistes i la de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona.[4]

Pregó

[modifica]
Els Castellers de Barcelona a la plaça Sant Jaume durant les festes de l'any 2001

El pregó és el discurs inaugural de la festa major; habitualment l'escriu i el llegeix una personalitat remarcable del món cultural barcelonès. Des del 1977, les persones encarregades de pronunciar el pregó han estat:[7][8]

Cartell

[modifica]
Cartell de La Mercè 2021 al Passeig de Gràcia

El cartell s'encarrega habitualment a algun artista gràfic català. Els dels darrers anys han estat obra de:[30]

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'any 2018 Leticia Dolera va compartir part del pregó de les Festes de la Mercè amb l'activista social Carmen Juares.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Festes de la Mercè | cultura popular i festival de festivals». Universitat Oberta de Catalunya, 22-09-2016. [Consulta: 5 setembre 2019].
  2. ↑ Ajuntament de Barcelona «La Mercè, Festa Major de Barcelona». La Mercè, Festa Major de Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-01-29 [Consulta: 5 setembre 2019]. Arxivat 2019-01-29 a Wayback Machine.
  3. ↑ «La Mercè, l'acte de cultura popular més multitudinària de la ciutat». Ajuntament de Barcelona, 05-07-2017. [Consulta: 5 setembre 2019].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 «La Mercè». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. ↑ Pladevall i Font, Antoni «A l'entorn dels orígens de l'orde de la Mercè» (pdf). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53, 2011-2012, pàg. 34 [Consulta: 26 setembre 2024].
  6. ↑ «La Mercè: Programa, concerts i reserva d’entrades». betevé, 15-09-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.bcn.cat/merce/ca/pregons/pregons.shtml Pregoners i text del pregó
  8. ↑ «Pregó Mercè 2019: Tots els Pregoners de les Festes de Barcelona». betevé, 25-07-2023. [Consulta: 25 setembre 2019].
  9. ↑ Favà, Maria «Clos apel·la a “l'optimisme de la raó” en començar la festa major». Avui, 22-09-2001, pàg. 26.
  10. ↑ Favà, Maria «Joan Clos i Ruiz Zafón obren la Mercè parlant dels somnis de futur». Avui, 24-09-2004, pàg. 26.
  11. ↑ 324cat. «La Mercè arrenca a Barcelona amb el pregó de Rosa Regàs i els concerts de Coti i Melendi», 23-09-2005. [Consulta: 5 setembre 2019].
  12. ↑ Sanz, Rosa Mari. «Josefina Castellví reivindica els barris en el pregó de la Mercè». El Periódico de Catalunya, 22-09-2007. [Consulta: 5 setembre 2019].
  13. ↑ Ollés, Albert. «Sisa revoluciona el Saló de Cent amb un pregó galàctic i inèdit». El Periódico de Catalunya, 20-09-2008. [Consulta: 5 setembre 2019].
  14. ↑ Ballbona, Anna. «Tapís de memòries barcelonines - 24 set 2009». El Punt Avui, 24-09-2009. [Consulta: 5 setembre 2019].
  15. ↑ Joan Margarit, pregoner del 2010
  16. ↑ Joaquim Maria Puyal, pregoner del 2011
  17. ↑ Espiga, Francesc. «Adrià ‘deconstrueix' el pregó de la Mercè amb un al·legat de la cuina catalana - 21 set 2013». El Punt Avui, 21-09-2013. [Consulta: 5 setembre 2019].
  18. ↑ L'alcalde presideix el pregó de les Festes de la Mercè 2014, a càrrec de l'activista social Núria Gispert
  19. ↑ Ortega, Maria «Buenafuente reivindica la Barcelona divertida». Diari Ara, 19-09-2015.
  20. ↑ Cols, Carles. «El pregó que Barcelona es mereixia». El Periódico de Catalunya, 22-09-2016. [Consulta: 5 setembre 2019].
  21. ↑ Blanchar, Clara «Marina Garcés celebra la Barcelona que respon als abusos». El País, 22-09-2017.
  22. ↑ 22,0 22,1 Serra, Catalina «Un pregó reivindicatiu de les cuidadores "invisibles"». Diari Ara, 21-09-2018.}}
  23. ↑ «Mercè 2018: El pregó feminista de Leticia Dolera i Carmen Juares», 21-09-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-09. [Consulta: 24 juny 2019].}}
  24. ↑ «Colau escull Manuela Carmena com a pregonera de la Mercè». Diari Ara, 09-07-2019.
  25. ↑ «Tortell Poltrona, pregoner d'una Mercè 2020 amb reserva prèvia». Betevé, 04-09-2020 [Consulta: 16 setembre 2020].
  26. ↑ «Custodia Moreno serà la pregonera de la Mercè 2021». betevé, 13-09-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  27. ↑ «El pregó | La mercè 2022 | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 26 setembre 2022].
  28. ↑ «Pregó de La Mercè 2023 al Saló de Cent». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 25 setembre 2023].
  29. ↑ «El pregó 2024». [Consulta: 24 setembre 2024].
  30. ↑ «Història de la Mercè: els cartells». Arxivat de l'original el 2020-09-13. [Consulta: 16 setembre 2020].
  31. ↑ Catalina Estrada, autora del cartell del 2011
  32. ↑ Jaume Plensa, autor del cartell del 2012
  33. ↑ «El cartell de la Mercè 2021, de la il·lustradora Malika Favre». betevé, 15-09-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  34. ↑ «El cartell | La Mercè 2022 | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 26 setembre 2022].
  35. ↑ «La Mercè 2023». Cartells de La Mercè. Ajuntament de Barcelona.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Mercè&oldid=34046441»