Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de 1931

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eleccions generals espanyoles (1931))
Eleccions generals espanyoles de 1931
470 escons al Congrés dels Diputats
28 de juny de 1931
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Julian Besteiro Alejandro Lerroux Sense imatge
Cap de llista Julián Besteiro Alejandro Lerroux Marcel·lí Domingo
Candidatura PSOE PRR PRRS
Escons aconseguits 115 94 59
Percentatge 24,5% 19,1% 13%
4a candidatura 5a candidatura
Francesc Macià Azaña
Cap de llista Francesc Macià Manuel Azaña
Candidatura ERC AR
Escons aconseguits 31 26
Percentatge 6,2% 5,5%
‹ 1923 Espanya 1933 ›
Les Corts Constituents de 1931 (escons per partit)
Les Corts Constituents de 1931 (escons per partit)
Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933

El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña. La dreta antirepublicana concorria dividida. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa. Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament (agrupada entorn de socialistes, radicalsocialistes i Acció Republicana, ja que radicals i progressistes van abandonar aviat la coalició) va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933.

Composició de la Cambra

[modifica]
Eleccions generals espanyoles, 28 de juny de 1931
Partit Escons % Esc. Dif.
Partit Socialista (PSOE) 115 24,5 -
Partit Republicà Radical (PRR) 94 20,2 -
Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) 59 12,5 -
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 31 6,5 -
Acció Popular 28 5,9 -
Partit Agrari 23 4,9 -
Dreta Liberal Republicana 22 4,6 -
Partit Republicà Democràtic Federal 17 3,6 -
Federació Republicana Gallega (després ORGA) 16 3,4 -
Basco-navarresos (PNB i carlins) 15 3,2 -
Agrupación al Servicio de la República 13 2,8 -
Lliga Regionalista 4 0,8 -
Unió Socialista de Catalunya 4 0,8 -
Partit Integrista (amb els agraris) 3 0,6 -
Partit Catalanista Republicà 2 0,4 -
Partit Republicà Liberal Demòcrata 2 0,4 -
Partido Nazonalista Repubricán de Ourense 1 0,2 -
Monàrquic liberal 1 0,2 -
Independents 20 4,2 -
TOTAL 470 100,00 -

Resultat per partits

[modifica]

No existeix unanimitat sobre l'afiliació política de tots els parlamentaris. A més, els grups parlamentaris van ser molt mòbils. D'acord amb aquestes excepcions, els resultats poden desglossar-se de la següent manera:

Dissolta en 1933, per a donar lloc a l'elecció de Corts o Congrés dels Diputats el mateix any.

Resultat per Circumscripcions

[modifica]

Catalunya

[modifica]

Francesc Macià (ERC) i Gabriel Alomar (USC) renunciaren al seu escó.

Illes Balears

[modifica]

País Valencià

[modifica]

País Basc i Navarra

[modifica]

Galícia

[modifica]

Illes Canàries

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]