Vés al contingut

Hancockita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHancockita

Hancockita (vermell maó) sobre axinita-(Mn) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
EpònimElwood P. Hancock i epidota Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFranklin i Parker shaft (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.15a Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.8
Heys16.14.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,03 Å; b = 5,62 Å; c = 10,29 Å; β = 115,93°
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colorvermell-maó fosc, marró verdós, groc-marró
Duresa (Mohs)6 a 7
Lluïssorvítria, mat
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,790 nβ = 1,810 nγ = 1,830
Birefringènciaδ = 0,040
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 88°
Dispersió òpticar > v perceptible
Impureses comunesCa, Sr, Fe, Ti, Mn, Mg, Ba
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2006 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHnc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hancockita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Va ser anomenada originalment el 1899 en honor d'Elwood P. Hancock (maig de 1835 – 5 de novembre de 1916), paisatgista. Hancock va començar la col·lecció de minerals cap al 1854 i la seva col·lecció va ser llegada a la Universitat Harvard el 1916. El nom va ser canviat per la Subcomissió Epidota de la CNMMN el 2006 a epidota-(Pb), sent restaurada a l'actual per l'IMA el 2015.

Característiques

[modifica]

La hancockita és un sorosilicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hancockita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Franklin, a la localitat homònima del comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Noruega i Macedònia del Nord.

Referències

[modifica]
  1. «Hancockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].