Fortià

Per a altres significats, vegeu «Fortià (llinatge)».

Fortià

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 14′ 42″ N, 3° 02′ 24″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Fortià
Població humana
Població	786 (2023) (72,78 hab./km²)
Llars	40 (1553)
Gentilici	fortianenc, fortianenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,8 km²
Altitud	8 m
Limita amb	Castelló d'Empúries el Far d'Empordà Vila-sacra Vilamalla Riumors Siurana Peralada
Organització política
• Alcalde	Francesc Brugués Massot (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17469
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17074
Codi IDESCAT	170741
Lloc web	fortia.cat

Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Geografia

• Llista de topònims de Fortià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Fortià i el seu agregat Fortianell (10,79 km²) es troben al bell mig de la plana al·luvial de l'Empordà, a l'interfluvi de la Muga i el Fluvià, i limiten amb Castelló d'Empúries i Riumors a migdia, Siurana, Vilamalla i el Far a ponent, i Vila-sacra i Vilanova de la Muga al nord.

El poble es troba a 8 m d'altitud, a la dreta del rec del Molí, formant un agrupament no gaire compacte de cases i masies disperses en una zona antigament més humida i pantanosa. El formen tres nuclis antics: al voltant de la plaça i de l'església (l'antic Puig de Vall); al voltant de l'antic camí Ral (l'antic Puig de Mont), i Fortianell, antigament format per masies disperses. A més de diverses urbanitzacions aparegudes als segles XX i XXI, al darrere de l'església, al voltant del rec del Molí, a la zona de la Pera i a la Vinya Gran.

Història

Fortià formava part de l'antic Comtat d'Empúries i era dominat pel Monestir de Sant Pere de Roda des de l'Alta Edat Mitjana, l'abat del qual actuava de senyor del lloc. Les primeres referències al poble també es fa referència a Palol, una referència d'un possible assentament recaptatori d'època musulmana. La gran part del ric patrimoni arquitectònic conservat és dels segles d'època moderna (XVI-XVIII) i el segle xix, atesa les grans destrosses provocades pels aiguats de l'any 1421 i de les diferents guerres que patí l'Empordà des de la Guerra dels Segadors fins a les carlinades.

La llarga tradició agrícola de Fortià es veu plasmada en l'antiga Granja Escola de Fortianell (1855), d'estil neoclàssic i única a Catalunya, que aportà innovacions que es plasmaren en la renovació de l'agricultura. En l'actualitat, els principals conreus són, de més a menys, el blat de moro, l'ordi, el blat, la civada, el gira-sol, la userda i la ceba varietat Figueres, produïda principalment a Fortià, Riumors i Vila-sacra. A banda de la cria de bestiar boví i porcí.

Etimologia

Segons Coromines, el nom de Fortià prové d'una aplicació tardana del nom de persona català Fortià. Com mostren els documents de 971, 974 i 982, el nom propi de la població era Palol, com altres pobles empordanesos, i se li aplicà tardanament, a tall de sobrenom, el prenom de Fortià, "metonímia que en aquest cas acabà per borrar el nom propi, per tal com així s'evitaven malentesos amb els massa nombrosos homònims Palol".

En canvi per Enric Moreu-Rey i Pere Balañà, el nom de la població deriva de l'antropònim llatí Fortius. Segons aquests lingüistes, proposen que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona. El de Fortianell és el resultat de la derivació del nom del nucli més proper, Fortià, al qual és afegida una desinència diminutiva, un procés recorrent a tot el territori català.

El veïnat de Fortianell

El veïnat de Fortianell és una unitat territorial coneguda des dels primers documents que parlen del municipi. Fins a 1850 va ser un llogarret format al llarg dels segles per tres masos, una capella i un molí. D'aquesta època tan sols hi ha el testimoni d'alguna llinda, el molí de Fortianell i les restes d'un dels masos que van ser aprofitats per la construcció d'estil necoclàssic bastida al segle xix.

El 1849 diverses propietats del veïnat van ser comprades per la família Estrada per formar-hi una Granja Escola per ensenyar als fills dels hisendats i introduir els nous mètodes agrícoles a l'agricultura gironina. Aleshores el veïnat va quedar desdibuixat per la presència del gran edifici destinat a escola.

Edificis d'interès

• L'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià (s. XV-XVI)
• Casa Gran de Fortià, mal anomenada de la Reina Sibil·la, (s. XVII)
• La Casa del Delme i can Castanyer, antiga Pabordia de Sant Pere de Roda (s. XVIII)
• Cal Marquès (Fortià) o mas del Monestir (s. XVI-XVII)
• Ca l'Amorós (Fortià) (s. XVII)
• Can Queló (Fortià) (s. XVI)
• Can Via (Fortià) (s. XVII-XVIII)
• Can Borrassana (s. XVI-XVII)
• Mas Eres, can Noguer de Segueró (XVII-XVIII)
• Molí de la Garriga (s. XVII)
• Mas d'en Dorra (s. XVII-XVIII)
• Casa de la Caritat (Fortià) (s. XVII)
• Rectoria (Fortià) (s. XVII)
• Granja-Escola de Fortianell (s. XIX-XX)
• Molí de Fortianell (s. XVI-XIX)
• Centre Agrícola i Social de Fortià (s. XX)
• Escola Teresa de Pallejà (s. XX)
• Cementiri Municipal (s. XX)
• Casa de la Vila de Fortià (s. XX)
• Convent de Santa Clara (s. XX)
• Paratge de Sant Cels, capella desapareguda del s. XIII-XVIII
• Monument a la pagesia (2010), de Pia Crozet

Personatges il·lustres

• Jeroni Poch, metge (s. XVI-XVII)
• Pere Ignasi Ferrer, cavaller i mercader (Fortià, 1588- Madrid, 1641)
• Sibil·la de Fortià, quarta esposa de Pere III, el Cerimoniós (noble, s. XIII-XIV)
• Lluís Maria Jordi Álvarez, professor i agimensor (Fortià, 1865 - Figueres, 1929)
• Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític (Barcelona, 1918-)
• Miquel Ruiz Avilés, fotògraf (Purullena, 1954-)

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 33 - 40 186 327 484 405 429 470 484

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 543 564 466 475 423 436 491 512 505 505

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 485 494 525 531 547 582 628 642 679 710

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 721 732 787 778 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Alcaldes

Alcaldes democràtics de la Segona República, 1931-1939:

• Tomàs Pla Salleras 1931-1933
• Joan Cabrafiga Solà 1933-1934
• Josep Planella Colomer -alcalde gestor nomenat- 1934-1936
• Joan Cabrafiga Solà (USC) 1936
• Jaume Serra Frara (CNT) 1936
• Miquel Bolasell Fàbrega (POUM) 1936-1938
• Miquel Bolasell Fàbrega (UdR) 1937-1938
• Lluís Subirà Verges (Front Popular) 1938-1939

Alcaldes democràtics des de 1979:

• Joan Ferrer Tibau (UCD) 1979-1983
• Lluís Serra Subirà (CiU) 1983-1987
• Joan Via Ferrer (PSC) 1987-2012
• Sergi Mayolas Gironella (PSC) 2012-2015
• Francesc Brugués Massot (GpF) 2015-

Festes

Al llarg de l'any se celebren dues festes majors, establertes en honor dels diversos patrons de la població. En el passat, la festivitat d'hivern de Sant Julià i Santa Basilissa, el 7 de gener, era la festa grossa, però amb el pas dels anys la festa d'estiu de Sant Cels, el 28 de juliol, s'ha consolidat com a la festa més important de l'any a la població.

Algunes festivitats religioses antigues van desaparèixer fa unes dècades i han estat substituïdes des de finals del segle xx per altres celebracions com la cavalcada de la Cavalcada de Reis, el Carnaval o la Castanyada.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya