Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys
	Bandera Escut d'armes
	Recinte fortificat i Can Molar des del carrer del Pont
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 23′ 19″ N, 2° 45′ 07″ E / 42.388611111111°N,2.7519444444444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Maçanet de Cabrenys
Població humana
Població	750 (2023) (11,05 hab./km²)
Llars	37 (1553)
Gentilici	Maçanetenc, maçanetenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Empordà
Superfície	67,9 km²
Banyat per	riera d'Ardenya
Altitud	370 m
Limita amb	Darnius ; Reiners ; Ceret ; Morellàs i les Illes ; els Banys i Palaldà ; Albanyà ; Sant Llorenç de Cerdans ; Sant Llorenç de la Muga ; Costoja
Identificador descriptiu
Codi postal	17720
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17102
Codi IDESCAT	171024
Lloc web	xn--maanetdecabrenys-dpb.cat

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Forma part, també, de la comarca de l'Alta Garrotxa, sense rang administratiu. Actualment, al mandat 2023-2027, l'alcalde de Maçanet de Cabrenys és Javi Molina Mejuto.

Geografia

Llista de topònims de Maçanet de Cabrenys (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal es troba als peus del vessant oriental de la Serra de les Salines (Pirineus), que acull un tram del sender GR-11. Hi neixen els rius Arnera i Rinadal. Al sud / sud-oest limita amb els municipis d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga; a l'est, amb la Vajol i Darnius; i al nord, amb les comunes nord-catalanes de Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles i Palaldà, Ceret i Morellàs i les Illes.

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de els Vilars i Maçanet de Cabrenys.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

Entitat de població	Habitants (2023)
Arnera	20
Maçanet de Cabrenys	657
Oliveda	12
Tapis	16
els Vilars	5
les Creus	8
les Mines	19
les Salines	13

Entitat de població	Habitants (2023)
Maçanet de Cabrenys	657
Arnera	20
les Mines	19
Tapis	16
les Salines	13
Oliveda	12
les Creus	8
els Vilars	5
Font: Idescat

Categoria principal: Muntanyes de Maçanet de Cabrenys

Etimologia

El nom ve del llatí Caprentius, que ha donat les torres o castell de Cabrenç o Cabrenys, nom de l'antic castell vallespirenc, dit també el castell de Serrallonga. Aquest nom, ben documentat amb les grafies de Cabrenç o Cabrens fins al segle xv, apareix escrit Cabrenchs el 1369, 1427 i 1447, i Cabrenys de la fi del segle xvi ençà: 1599, 1603,1623, 1632, etc.^[1] D'aquest topònim rep el seu nom la municipalitat de l'Alt Empordà Maçanet de Cabrenys. Hi testimoniem el reforçament de la -n per una doble tendència, palatalitzant-la en [ŋ] o velaritzant-la com [ɳ̩], si bé és molt possible que l'enfortiment fou realitzat intercalant una [k] entre n i s.

Monuments

L'església de sant Martí, del segle xii o XIII, pertany al romànic tardà. Està formada per una única nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època.

La capella de sant Sebastià es va construir després del focus de pesta de la fi del segle xvi, per mitjà d'aports populars. La capella actual correspon a una reforma del s. XVIII.

El santuari de la Mare de Déu de les Salines és sota el puig d'aquest nom, a 1.100 metres d'altitud i a 15 quilòmetres del nucli urbà. Va ser construït el 1271 i reformat durant el segle xviii, tot respectant-ne l'estil romànic. Se'n té notícia, però, des del 954.

El 1834 es va col·locar, al bell mig de la plaça, la maça d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de cinc metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. La van fer a l'antiga foneria que hi havia al costat de l'Arnera. Segons la llegenda, un dia Rotllà la va llençar des del pont de Ceret; segons d'altres, des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir). Mentre la llençava va dir: «Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà».

El menhir conegut com la Pedra Dreta és al pas de les Llebres, a poc més de dos quilòmetres del nucli urbà.^[2]

L'església Sant Briç de Tapis és dels segles x i xvii.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
27	-	37	453	1.484	1.832	1.569	1.609	1.670	1.641

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.537	1.273	1.061	1.134	926	872	800	718	685	685

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
641	628	664	679	721	700	723	728	739	781

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
740	681	698	724	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

^{[Cal actualitzar]}

Història

El segle passat, a prop de l'Arnera es van trobar destrals neolítiques que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall de l'Arnera era poblada des d'èpoques prehistòriques. La primera cita documentada del lloc apareix en un precepte de Lluís el Pietós, de l'any 814, «Massaneto in pago Bisuldinensi [Besalú]».^[3] En un document de 866 es diu que Ceret limita al sud amb «villam quae dicitur Macanetum».^[3]

L'any 954 el comte Guifré II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el santuari de les Salines; segons altres documents dels anys 1074 i 1095, aquest alou limitava amb el «villare Leiter». Una altra notícia sobre el lloc de Maçanet i la seva església apareix l'any 1017 en la donació del comte de Besalú Bernat Tallaferro a la seu de Besalú… «in valle quae dicitur Mazaneto Ecclesiam sancti Martini». El 1117 s'escriu «Sancti Martini de Mazaneto».^[4]

El 1440 s'afegeix de Cabrenys al nom de Maçanet, perquè la vila passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys (provinent de l'indret nord-català de Cabrenç o Cabrenys), una línia del llinatge dels Rocabertí. El 1553 la pesta negra anorrea la meitat de la població. El juliol del 1675 el tinent-general francès Le Bret, amb 1.500 homes, saqueja la vila.^[5]

La zona de l'Ermita de la Mare de Déu de les Salines pertany a aquest municipi malgrat situar-se al nord de la carena que es va seguir al Segle XVII per separar el Rosselló de l'Empordà, al Tractat dels Pirineus: el municipi de Ceret va reconèixer que l'ermita havia estat construïda gràcies a les aportacions de la gent de Massanet. La superfície al nord de la divisòria d'aigües va ser compensada per una d'equivalent al sud de la carena pirinenca, sota Costoja, tot afectant l'actual municipi d'Albanyà.^[6]

Economia

Hi havia hagut indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes, però actualment la principal font d'ingressos econòmics del municipi és el turisme, juntament amb la construcció. Hi ha una gran oferta de restaurants. S'hi envasa l'aigua de la font de les Creus, que actualment pertany al grup Vichy Catalán. Hi havia una gran fàbrica de pipes; ara en queda algun petit taller. L'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal gairebé hi han desaparegut.

Les comunicacions amb el Vallespir sempre havien estat difícils, malgrat les relacions de veïnatge i comercials existents. De fet, un projecte de carretera entre Maçanet de Cabrenys i Costoja ja existia des de primers del Segle XX, i les obres es van començar el 1933.^[7] Ara bé, no va ser fins entrada la dècada dels anys 80 del mateix segle que es va fer realitat. Primer es va fer el tros entre Maçanet de Cabrenys i Tapis, i més endavant el tros entre Tapis i la frontera, mentre que s'acabava la petita distància entre Costoja i la frontera (pont sobre el riu Major). El nou enllaç entre l'Alt Empordà i el Vallespir es va inaugurar el 7 de juliol de 1995.^[8]

Festes

Celebra les festes el primer diumenge de juliol i l'11 de novembre, dia del patró, sant Martí. El primer diumenge d'agost se celebra l'aplec de les Salines, al santuari de dalt de la muntanya. El primer diumenge després de sant Isidre hi ha una arrossada popular al mateix lloc.

Maçanetencs destacats

Categoria principal: Persones de Maçanet de Cabrenys

Bernat Hug de Rocabertí (1415 - 1485).
Emili Saguer i Olivet (1865 - 1939), jurista i escriptor.
Jaume Ministral Masià (1914 - 1982), escriptor i mestre.
Rafael Delclós Saguer (1897-1967), periodista i mestre.
L'escriptor Carlos Rojas Vila ((Barcelona, 1928 - Greenville, Carolina del Sud, 2020) hi passava temporades i és sebollit al cementiri.

Ca l'Antuena
Can Lluansí
Les cases del carrer de l'Hospital, i la Torre Carlina a la dreta
Can Nicàsio
Ca l'Olivet
Ca les Vinyes
La Paret Nova. Al centre, can Tomeu Patró i can Rupiu
La Cardona
Can Muntada
Façana del santuari
Porta del santuari
La font dels tres rajos, a tocar del santuari
Detall del portal de l'església
Capçalera
Absis
Façana de la capella
Interior de la capella
Absis

Referències

↑ Ponsich 1980: 89, OnomCat III: 168b
↑ Carreras i Vigorós, Enric; Tarrús i Galter, Josep; Badia i Homs, Joan. Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental. 2a edició, 1996 (Guies del Patrimoni Comarcal). ISBN 978-84-88589-27-9.
↑ ^3,0 ^3,1 Cailà Guitart, Montserrat. Història dels noms de Reiners : les arrels d'un poble del Vallespir. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 154 (Treballs de l'Oficina d'Onomàstica núm. 10). ISBN 84-7283-805-6.
↑ Arnall i Juan, Maria Josepa «Toponímia Medieval de l'Alt Empordà (Municipis i agregats)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 11-01-1981, pàg. 77-78. ISSN: 2014-8291.
↑ Steward, David. Assimilation and acculturation in seventeenth-century Europe: Roussillon and France 1659-1715 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997. ISBN 9780313300455.
↑ Capdevila Subirana, Joan. La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2012-01-27.
↑ «França acabarà enguany l'enllaç Costoja - Maçanet de Cabrenys. Diari Los Sitios de Gerona.», 04-01-1987. [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ «Publicacions de la Diputació de Girona - Maçanet de Cabrenys». [Consulta: 8 desembre 2024].

Bibliografia

Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys. Girona, Diputació de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 71), 1997.
Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys: història i natura. Girona, l'autor, 1999.
Carles Vallès: Diccionari de l'Alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984, 386 p. ISBN 84-85874-10-2.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maçanet de Cabrenys

[1] Ponsich 1980: 89, OnomCat III: 168b

[2] Carreras i Vigorós, Enric; Tarrús i Galter, Josep; Badia i Homs, Joan. Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental. 2a edició, 1996 (Guies del Patrimoni Comarcal). ISBN 978-84-88589-27-9.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Cailà Guitart, Montserrat. Història dels noms de Reiners : les arrels d'un poble del Vallespir. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 154 (Treballs de l'Oficina d'Onomàstica núm. 10). ISBN 84-7283-805-6.

[4] Arnall i Juan, Maria Josepa «Toponímia Medieval de l'Alt Empordà (Municipis i agregats)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 11-01-1981, pàg. 77-78. ISSN: 2014-8291.

[5] Steward, David. Assimilation and acculturation in seventeenth-century Europe: Roussillon and France 1659-1715 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997. ISBN 9780313300455.

[6] Capdevila Subirana, Joan. La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2012-01-27.

[7] «França acabarà enguany l'enllaç Costoja - Maçanet de Cabrenys. Diari Los Sitios de Gerona.», 04-01-1987. [Consulta: 8 desembre 2024].

[8] «Publicacions de la Diputació de Girona - Maçanet de Cabrenys». [Consulta: 8 desembre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	VIAF (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)