Ferrotschermakita

Ferrotschermakita
Fórmula química	☐{Ca₂}{Fe2+₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	tschermakite rootname series (en) i Ferrós
Localitat tipus	Pedrera de granit B.G.P., La Clarté, Perros-Guirec, Côtes-d'Armor, Bretanya, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.05c
Heys	16.21.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,7598(6) Å; b = 18,022(1) Å; c = 5,3299(3) Å; β = 104,826(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd a verd fosc, verd-negre a negre, també verd marronós
Exfoliació	perfecta en {110}
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris-verd clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,720 nγ = 1,750
Birefringència	δ = 0,030
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Ti, Mn, Na, K, F, Cl, Mg, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2016-116
Any d'aprovació	2017
Símbol	Fts
Referències

La ferrotschermakita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel tschermakita. Rep el nom per la seva relació rica en ferro amb tschermakita, la qual va rebre el nom de Gustav Tschermak.

Característiques

La ferrotschermakita és un silicat de fórmula química ☐{Ca₂}{Fe²⁺₃Al₂}(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es pot confondre amb una almandina amb calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrotschermakita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu de Mineralogia del Sistema Museale di Ateneo, de la Universitat de Pàdua, a Itàlia, amb el número de catàleg: 2016-02.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera de granit B.G.P., situada a La Clarté, al municipi de Perros-Guirec, dins el departament de Costes d'Armor (Bretanya, França). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.